|
||||||||||||||
| Recordem que després que Anglaterra trenqués el tractat de Gènova l'any 1713 (tractat pel qual Anglaterra i l'aliança es comprometien a ajudar Catalunya a mantenir les seves institucions guanyés qui guanyes la guerra de successió del regne de Castella, firmant amb aquests el tractat d'Utrecht pel qual Anglaterra a canvi rebia Gibraltar i l'Illa de Menorca), recordem, dèiem, que les tropes castellanes de Felip V van realitzar un atac brutal per envair Catalunya fins que l'onze de setembre de 1714 a les 5 de la matinada, van trencar les muralles i van penetrar amb molta força. La diferència d'efectius era molt alta (40.000 soldats castellans per 5.000 de catalans). Malgrat aquesta diferència, els catalans van aguantar 8 mesos lluitant i fins i tot desobeint les ordres del Conseller en Cap Rafel Casanova que, per evitar una desfeta, va proposar la rendició. Aquesta gesta va ser considerada per Europa com heroica. Al cap d'aquest 8 mesos ja no es va poder oferir més resistència i la desfeta va ser total. Felip V va deixar la ciutat devastada i el poble humiliat ja que, entre altres coses, obligava als propietaris a enderrocar casa seva amb les seves pròpies mans. | ||||||||||||||
| Gran part del barri de la Ribera, va ser derruït per poder construir La Ciutadella, una fortalesa que, com el castell de Montjuïc (única fortalesa al món encarada cap al seu propi poble), fou alçada estrictament per tenir la ciutat constrolada. Les ruïnes d'aquest barri són les que han estat trobades al Born. | ||||||||||||||
|
Qualsevol nació amb una mica de dignitat i de respecte per la seva història no dubtaria ni un moment a conservar les restes d'un tros de la seva història com les trobades al Born. |
||||||||||||||
| Historiadors, museòlegs i arqueòlegs han difós darrerament uns manifestos afirmant que són ruïnes d'un valor incalculable. Però, com sempre, depenem dels polítics i, malauradament, la dignitat nacional no és el seu fort. | ||||||||||||||
| Hem de trobar una altra ubicació per a la biblioteca pública i en el seu lloc, construir el museu on poder visitar l'espai on els nostres avantpassats van ser humiliats i assassinats. Ho hauríem de fer per la història i per la nostra dignitat com a poble. | ||||||||||||||
|
Fotografia de la troballa al Born |
||||||||||||||
![]() |
||||||||||||||
|
Si vols ampliar la imatge clica aqui |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
| El Born, declarat Bé d'Interès Nacional | ||
Font: |
1/03/06 |
|
El Mercat del Born ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat amb la finalitat de protegir les restes arqueològiques de la Barcelona del 1714, trobades el novembre del 2001. La troballa va suposar la renúncia a construir la Biblioteca Provincial i convertir el Mercat en espai museïtzat. |
||
| La biblioteca no es farà al Born | ||
|
|
||
|
Font: |
08/10/02 |
|
|
|
||
|
L'alcalde Joan Clos i el conseller en cap Artur Mas van avançar ahir que defensaran davant l'Estat que la gran biblioteca pública que li falta a Barcelona no es faci al Born.L'alcalde Joan Clos i el conseller en cap Artur Mas van avançar ahir que defensaran davant l'Estat que la gran biblioteca pública que li falta a Barcelona no es faci al Born. |
||
| El doble posicionament de les institucions catalanes implicades en la decisió deixa pràcticament acabada una llarga polèmica. Mai un equipament cultural havia generat tan debat. Mas i Clos, que el maig passat havien anunciat un acord polític que apostava per la cohabitació al Born de les restes arqueològiques i el centre bibliogràfic, ahir van coincidir a donar l'entorn de l'antiga estació de França com a futur emplaçament per a la biblioteca. Entre les dues dates hi ha hagut temps per estudiar els incomptables informes tècnics i arquitectònics i sobretot s'ha produït una forta pressió contrària a la cohabitació, que va tenir el seu moment decisiu l'1 de juliol amb la visita de les patums de la història -Josep Fontana, Jordi Nadal, Borja de Riquer, Joaquim Albareda, Joan B. Culla i Albert Garcia Espuche- a Jordi Pujol i Joan Clos. La majoritària pressió mediàtica en el mateix sentit, inclòs diaris com l'AVUI i revistes especialitzades com L'Avenç, també han tingut el seu paper en el decantament final cap a la creació de dos nous grans equipaments culturals per separat. | ||
| L'eufòria era ahir palpable entre el món dels historiadors, arqueòlegs i museògrafs, molts d'ells reunits en la segona jornada del Congrés Internacional de Museïtzació de Jaciments Arqueològics que es fa a Barcelona mateix i dins la qual avui es visiten precisament les restes del Born. Algunes veus, però, ja alertaven de la necessitat que, a més de prioritzar la biblioteca, es prevegi també una inversió a les restes del Born. En els ambients polítics es respirava tranquil·litat entre socialistes i convergents per haver resolt finalment un afer que havia incomodat la Generalitat i l'Ajuntament, i satisfacció als socis de govern municipal, ERC i ICV, que havien apostat per no fer la biblioteca al Born. "S'ha imposat el criteri que vam defensar des del principi: la necessitat de fer una bona museïtzació del jaciment i de fer la biblioteca al barri", va declarar el republicà Jordi Portabella, que va assumir el canvi de rumb com un èxit propi. Pel PP, l'alcaldable Alberto Fernández Díaz va reafirmar "el compromís" del govern de l'Estat amb la biblioteca. De fet, ahir un portaveu ministerial demanava una notificació oficial amb la nova proposta per començar a estudiar-la. La notícia va ser rebuda també positivament per la Federació d'Associacions de Veïns i per l'Associació de Veïns del Casc Antic, que van valorar sobretot l'elecció de l'entorn de l'Estació de França com a emplaçament per a la biblioteca. | ||
| La Biblioteca Provincial de BCN no anirà a l'antic Mercat del Born | ||
|
|
||
|
Font: |
08/10/02 |
|
|
|
||
|
|
||
| La Biblioteca Provincial de Barcelona no s'instal·larà a l'antic Mercat del Born. Així ho ha afirmat l'alcalde de la ciutat, Joan Clos, que ha explicat que la importància de les restes arqueològiques trobades en aquest lloc fan que siguin incompatibles amb l'equipament cultural. L'Alcalde ha explicat que la Biblioteca Provincial es quedarà al barri de la Ribera, probablement en uns solars que hi ha a prop de l'estació de França, tot i que la decisió definitiva es prendrà en les pròximes setmanes | ||
| La Biblioteca Provincial de Barcelona no s'instal·larà a l'antic Mercat del Born. Així ho ha afirmat l'alcalde de la ciutat, Joan Clos, que ha explicat que la importància de les restes arqueològiques trobades en aquest lloc fan que siguin incompatibles amb l'equipament cultural. L'Alcalde ha explicat que la Biblioteca Provincial es quedarà al barri de la Ribera, probablement en uns solars que hi ha a prop de l'estació de França, tot i que la decisió definitiva es prendrà en les pròximes setmanes | ||
| Els arqueòlegs taparan algunes de les restes arqueològiques del Born per evitar-ne el deteriorament | ||
| La humitat podria malmetre les restes en pocs mesos | ||
|
|
||
|
Font: |
08/10/02 |
|
|
|
||
|
|
||
| Els arqueòlegs començaran aquesta setmana a tapar les restes arqueològiques trobades al subsòl del Mercat del Born per evitar-ne el deteriorament mentre no hi hagi un pronunciament de les administracions sobre el seu destí final. El delegat d'Arqueologia de la Generalitat, Ramon Ten, ho va anunciar ahir en el marc del II Congrés Internacional sobre Museïtzació de Jaciments Arqueològics, al qual assisteixen 400 professionals. | ||
| El delegat d'Arqueologia de la Generalitat, Ramon Ten, va anunciar ahir que aquesta setmana es començaran a tapar «algunes de les estructures» trobades al subsòl del Mercat del Born «per evitar que caiguin els arrebossats de les parets i per treure les humitats perimetrals». Ten, que va fer l'anunci en el marc del II Congrés Internacional sobre Museïtzació de Jaciments Arqueològics, organitzat pel Museu d'Història de la Ciutat, valora el cost de la primera fase d'aquesta actuació en uns 30.000 euros, i va assegurar que «de moment els danys no són importants, a banda d'alguna fuita d'aigua». En la inauguració del congrés, al qual assisteixen uns 400 professionals, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, i el director general del Patrimoni Cultural, Marc Mayer, van confirmar que «la decisió sobre la compatibilitat de la biblioteca provincial amb les ruïnes es prendrà a mitjan novembre». Mascarell va dir que «el Born posa de relleu el paper destacat que el discurs arqueològic està tenint en la presa de decisions polítiques a la ciutat». El regidor creu que «s'ha de convèncer la ciutadania que la ciutat que no valora el seu passat tindrà més dificultats per a la construcció del seu futur». «La simplificació -va afegir Mascarell- potser fa més còmoda la presa de decisions però segur que fa que les nostres opcions siguin menys riques amb vista al futur.» | ||
| ICV proposa que la biblioteca del Born s'instal.li a la Sagrera | ||
| Mayol defensa un solar a la vora de La Maquinista o la caserna de Sant Andreu | ||
|
|
||
|
Font: |
05/10/02 |
|
|
|
||
|
Iniciativa per Catalunya-Verds, sòcia en el govern municipal de Clos, s'oposa a la instal.lació de la biblioteca provincial al Born però reclama la urgent construcció de l'equipament cultural i proposa que es faci en terrenys de l'àrea de la Sagrera. |
||
| La presidenta del grup, Imma Mayol, va anunciar ahir la postura de la coalició d'esquerres, adoptada després d'analitzar el projecte dels arquitectes Enric Soria i Rafael de Cáceres i mantenir converses amb el Foment de les Arts Decoratives (FAD), amb historiadors i arqueòlegs. "No és possible la compatibilització. El projecte dels arquitectes és interessant però l'encàrrec era incorrecte", va afirmar Mayol. | ||
| POCA CAPACITAT La seva oposició es basa en el fet que al projecte "la capacitat de la biblioteca és petita, no es respecta la coberta de Fontserè i no es protegeix la troballa arquitectònica". Mayol va defensar la conservació total de les restes "no com un memorial del passat, sinó com un espai viu i dinàmic que tingui dimensió formativa i lúdica". | ||
|
|
||
| Al Born, proposa ICV, s'hi hauria d'instal.lar un centre cultural de nova generació que serveixi per interpretar la història i les dinàmiques urbanes. La gestió aniria a càrrec del Museu d'Història de la Ciutat (MHC) en col.laboració amb altres entitats. El finançament d'aquest centre hauria de ser compartit entre l'ajuntament i la Generalitat perquè, va dir Mayol, "sobrepassa la competència de la ciutat". | ||
| NOVA CENTRALITAT La regidora va proposar que la biblioteca central urbana s'edifiqui de nova planta a un solar disponible on les obres puguin començar immediatament. ICV maneja dues hipòtesis. La primera, en un solar situat entre Baró de Viver i Sant Andreu, al costat de La Maquinista, amb 30.000 metres quadrats disponibles. La segona, a les actuals casernes abandonades de Sant Andreu, on es comptaria amb 40.000 metres quadrats. | ||
| Mayol va assegurar que una gran biblioteca a la zona de la Sagrera promouria la renovació urbana i ajudaria a crear una nova centralitat. El també regidor Eugeni Forradellas va posar l'exemple de la gran Biblioteca de París, que es va construir lluny del centre i avui aglutina un nou districte. ICV considera que el barri de la Ribera es beneficiaria de la seva proposta i no es quedaria sense biblioteca. Ja es parla del Convent de Sant Agustí com a seu del centre de lectura del districte. | ||
| Els professionals del patrimoni veuen la proposta perjudicial per al jaciment i per al mateix equipament bibliogràfic | ||
| Els experts contraris a la biblioteca del Born critiquen el projecte arquitectònic | ||
| | ||
| Font: |
30/07/02 | |
| | ||
Els defensors del jaciment del Born no abaixen la guàrdia: l'anàlisi del projecte arquitectònic presentat pel tàndem Sòria-De Cáceres els ha donat més arguments per demanar que la biblioteca vagi a un altre lloc. | ||
| Els professionals del patrimoni i la gestió cultural valoren "críticament" els esbossos i idees presentats pels arquitectes, una proposta "que afegeix encara més dubtes i arguments en contra de la possibilitat que la biblioteca provincial sigui compatible amb la conservació i museïtzació del conjunt urbanístic i arqueològic, així com la conservació de l'espai i l'estructura arquitectònica de l'edifici del Mercat del Born". | ||
| El preprojecte d'Enric Sòria i Rafael de Cáceres respon a un encàrrec de la Generalitat, l'Ajuntament i el ministeri de Cultura per veure si és possible la cohabitació d'equipaments dins l'antic mercat. Les tres administracions s'han donat el termini d'un mes i mig per decidir si opten o no per aquesta cohabitació. La crítica a aquesta proposta la firmen les associacions catalanes d'Arqueòlegs, Arxivers, Recerca en Arqueologia Medieval, Museòlegs i Professionals de la Gestió Cultural, a més del Grup Tècnic de Conservadors i la Societat Catalana d'Arqueologia, entitats que ja van promoure un manifest. Segons aquestes entitats, "comporta una superfície de 12.000 m2 en un solar de 8.000", cosa que a parer seu "vol dir que s'ha d'omplir amb construccions sobrevingudes gran part del volum de l'antic Born tapant literalment el 75% del jaciment i ocultant la seva contemplació superior, així com l'espai aeri típic del mercat". | ||
| Els tècnics fan notar que la proposta no explica "com es construiran els pilars" per aguantar la biblioteca "sense afectar el jaciment" i el mateix Born. "En realitat, el que es desprèn de la idea és que tot es veurà afectat". Els experts del patrimoni també tenen seriosos dubtes sobre els magatzems subterranis del carrer de la Ribera, on es trobaran noves restes arqueològiques: "Ningú no ha explicat als veïns quants anys de carrer obert significarà" l'excavació del jaciment i la construcció del subterrani, sobretot si es tenen en compte els problemes per la problable aparició d'aigües freàtiques i d'humitats, atesa la proximitat del mar. | ||
| Decorat o museu? | ||
Un altre retret a la proposta arquitectònica és que no contempla la gestió de l'equipament museològic del jaciment, amb tot el que comportaria de serveis, visites, activitats i sistemes expositius. "Els arquitectes usen les restes arqueològiques com a simple decoració del vestíbul de la biblioteca, com «un jardí de pedra»", denuncien els professionals del patrimoni, que s'exclamen sobre el fet que es proposi per primer cop a la història que una biblioteca gestioni un museu-jaciment. |
||
| Per totes aquestes raons, reiteren la necessitat de trobar un lloc alternatiu per fer-hi la gran biblioteca que necessita Barcelona, i per fer-la més ràpidament i en més bones condicions. Perquè, entre d'altres coses, tal com remarca l'informe tècnic encarregat pel Col·legi de Bibliotecaris de Catalunya, "les restes arqueològiques compliquen la gestió de la biblioteca, encareixen l'equipament" i "n'impossibiliten el creixement". | ||
| Arquitectes a favor del jaciment | ||
| | ||
| Font: |
30/07/02 | |
| | ||
La llista d'adhesions al manifest promogut per les entitats que agrupen els gestors del patrimoni ja ha sumat més de 1.500 signatures, entre les quals destaca la presència d'arquitectes com Oriol Bohigas, Carles Llop, Josep M. Montaner, Beth Galí, Alfred Pastor, Antoni González, Joan Albert Adell, Josep Martorell i Juli Capella, president del FAD. També hi figura el geògraf i urbanista Jordi Borja, la degana del Col·legi de Periodistes, Montserrat Minobis, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, el dramaturg Josep M. Benet i Jornet i els museòlegs Frederic-Pau Verrié i Xavier Hernàndez, a més d'alguns dels historiadors que van anar a visitar Jordi Pujol i Joan Clos per demanar-los que renunciessin a la idea de la cohabitació d'equipaments. |
||
| Rebuig del nou pla de la biblioteca del Born | ||
|
| ||
| Font: |
23/07/02 | |
| | ||
Els professionals del patrimoni i la gestió cultural s'oposen al nou estudi de viabilitat per instal.lar la biblioteca provincial al Born, elaborat pels arquitectes Rafael de Cáceres i Enric Soria. En un comunicat que va ser difós ahir, asseguren que el nou estudi "ofereix més dubtes i arguments en contra" de la compatibilitat entre la biblioteca i les restes arqueològiques. Els experts assenyalen que es construeixen 12.000 metres quadrats en un solar de 8.000, i amb això es tapa el 75% del jaciment. El comunicat ha estat recolzat, entre altres persones, pels arquitectes Beth Galí, Josep M. Montaner, Alfred Pastor i Oriol Bohigas; el bibliotecari Ernest d'Abadal, l'editora Mònica Gili, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, l'urbanista Jordi Borja i l'escriptor Benet i Jornet |
||
| Pilar del Castillo encarrega un informe per veure si és viable el funcionament d'una biblioteca i un museu de les ruïnes | ||
| La ministra creu que la cohabitació al Born podria portar problemes de gestió | ||
| El ministeri
de Cultura ha encarregat un informe per veure si és possible compatibilitzar la
gestió d'un museu de les ruïnes arqueològiques i una biblioteca sota el mateix
sostre del Born. |
||
| Font: |
19/07/02 |
|
A ixí ho va anunciar ahir a Barcelona la ministra Pilar del Castillo, que assegura que l'informe sobre la gestió compartida entre parc arqueològic i biblioteca s'afegirà a l'informe arquitectònic. Segons Del Castillo, aquest nou document sol·licitat pel seu departament és necessari perquè la convivència entre restes i biblioteca "pot comportar una sèrie de problemes de gestió: s'ha de veure quines són les veritables possibilitats de gestió d'una infraestructura que combini ruïnes i llibres". Precisament aquests dies les institucions implicades en el projecte de la Biblioteca del Born -Generalitat, Ajuntament de Barcelona i ministeri de Cultura- han rebut l'estudi arquitectònic sobre la cohabitació dels dos equipaments al Born, elaborat pels arquitectes Enric Sòria i Rafael de Cáceres. Les tres administracions analitzen la proposta avui a Madrid, tal com va informar ahir l'AVUI. La voluntat política és pactar com més aviat millor una decisió. L'informe arquitectònic de cohabitació ha estat rebut amb prudència per la comissió de seguiment del Born del Col·legi de Bibliotecaris, que demana una gestió única i vol assegurar que es garanteixin els 15.000 m2 necessaris. | ||
| Generalitat, Ajuntament i ministeri analitzaran l'estudi de compatibilitat presentat pels arquitectes Cáceres i Sòria | ||
| Reunió tripartida demà a Madrid per estudiar la nova proposta per al Born | ||
| El ministeri
acull demà una reunió de tècnics i polítics per analitzar la proposta dels arquitectes
Rafael de Cáceres i Enric Sòria per fer la biblioteca al Born. Hi ha interès a
decidir aviat una solució. |
||
| Font: |
18/07/02 |
|
| El director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Marc Mayer, i el regidor de Cultura de Barcelona, Ferran Mascarell, es reuniran demà amb el director general del Libro, Fernando de Lanzas, que anirà acompanyat del seu equip econòmic i dels seus tècnics bibliotecaris. L'objectiu: fer un primer diagnòstic conjunt sobre la viabilitat de les propostes de l'estudi de compatibilitat de Cáceres i Sòria, que totes tres administracions ja tenen sobre la taula. L'estudi ha estat rebut amb prudència per part de les dues administracions catalanes, de les quals depèn més directament la decisió final, atès que el ministeri ha optat per assumir un paper de caràcter més tècnic. Per part de la Generalitat, Marc Mayer va definir-lo com a "imaginatiu" alhora que va precisar que "no es tracta de cap projecte definitiu, sinó només d'un estudi preliminar. En cas que s'aprovessin les línies bàsiques que s'hi proposa, encara faltaria fer l'avantprojecte, el projecte bàsic i el projecte executiu". | ||
| Per part de l'Ajuntament, es va expressar en termes similars l'alcalde Joan Clos, que no va voler avançar cap valoració provisional -vegeu més informació en aquesta pàgina-. Amb tot, la voluntat política tant del govern català com del govern municipal és prendre una solució com més aviat millor, tot i que les mateixes administracions implicades no tenen clar que tècnicament sigui tan fàcil. En qualsevol cas, Joan Clos va assegurar ahir que la decisió arribarà abans d'acabar l'estiu. | ||
| En aquest context s'explica la ràpida convocatòria de la reunió de demà, on s'estudiaran les repercussions tant pressupostàries com arqueològiques i bibliogràfiques de la proposta. En aquest punt es tractarà, sobretot, d'un debat tècnic. Però més enllà d'analitzar les conseqüències del disseny arquitectònic ara plantejat, la qüestió clau, segons expliquen fonts municipals, segueix recaient en la compatibilitat d'usos, és a dir, en si poden conviure harmònicament sota el mateix sostre del Born una gran biblioteca pública i un monument visitable i museïtzable. | ||
|
(+ informacio avui.) |
||
| DIFÍCIL CONVIVÈNCIA D'HISTÒRIA I LLIBRES | ||
| Pressió perquè Clos i Pujol rebutgin la biblioteca al Born | ||
| Set historiadors intentaran dilluns convèncer-los de deixar les restes com estan | ||
| Font: |
29/06/02 |
|
| Set destacats historiadors
oposats a la construcció de la biblioteca provincial a l'antic Mercat del Born
intentaran convèncer dilluns el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'alcalde
de Barcelona, Joan Clos, que és "impossible" la convivència al mateix espai de
llibres i restes arqueològiques. Encara que els arguments esgrimits són de sobres
coneguts, les dues reunions, que se celebraran per separat, són fonamentals per
al futur del recinte tenint en compte la influència dels set experts i el pes
dels seus interlocutors. "Compartir no serà bo ni per a les ruïnes ni per a la
biblioteca", resumeix Joan B. Culla, professor d'Història a la Universitat Autònoma
de Barcelona. |
||
| Els set historiadors que es reuniran amb Clos i Pujol confien que la intercessió de tots dos, un simple comentari, contribueixi a fer marxa enrere a l'anunciat projecte de cohabitació. "Confiem que Pujol i Clos siguin sensibles als nostres arguments", diu Culla. "Crec que la seva opinió és molt important", afegeix l'historiador i arquitecte Albert García Espuche. | ||
| llegir
més a el periodico.com
| ||
| Els professionals del patrimoni, contra l'avantprojecte del Born | ||
|
| ||
Font: | 13/06/02 | |
| Els professionals catalans del patrimoni i la gestió cultural insisteixen que la biblioteca no es pot bastir dins del Born perquè faria malbé les restes arqueològiques. E l 30 d'abril passat, aquests professionals ja van exposar el seu punt de vista unitari i contrari a la cohabitació al Born de la biblioteca i les restes arqueològiques. Ara tornen a fer un manifest semblant amb més coneixement de causa, ja que han examinat l'avantprojecte dels arquitectes Rafael de Cáceres i Enric Sòria, que sí que compatibilitza les dues funcions. En el seu nou manifest, els professionals del patrimoni informen que l'Ajuntament de Barcelona els ha permès "examinar l'avantprojecte esmentat" i que han pogut mantenir una entrevista amb el regidor de Cultura, Ferran Mascarell. En canvi, no els ha volgut rebre el director general del Patrimoni Cultural, Marc Mayer. Segons el manifest, el nou projecte "proposa una biblioteca amb solucions arquitectòniques poc adequades i poc sostenibles, amb unes sales i uns serveis dispersos i mal comunicats". A més, diuen que "suposa la destrucció, dins i fora del recinte del Born, d'un important sector de les restes arqueològiques excavades i per excavar". Fan notar que l'avantprojecte no preveu "un projecte museològic i museogràfic de les restes" i "no respecta els valors arquitectònics del mateix edifici del Born". Els firmants renoven la seva exigència de la "conservació íntegra i la museïtzació del jaciment i de la construcció de la biblioteca en un altre emplaçament". Impulsen aquest document les associacions d'Arqueòlegs de Catalunya, la d'Arxivers, la de la Recerca en Arqueologia Medieval, la de Museòlegs, la de Professionals de la Gestió Cultural i la de Restauradors Conservadors, així com la Societat Catalana d'Arqueologia. A més, s'hi han adherit 30 entitats. Entre les darreres, hi ha el FAD, Amics dels Museus, SOS Monuments i l'Associació de Crítics d'Art. | ||
| Tècnics municipals avalen que el Born aculli la biblioteca | ||
|
Una comissió presidida per Acebillo troba compatibles
els llibres i les ruïnes |
||
| Font: | 5/06/02 | |
|
L'ajuntament recolza la construcció de la biblioteca provincial al Born i opta per la compatibilitat entre restes arqueològiques i centre de lectura. Així ho va acordar ahir la Comissió de Qualitat C, que presideix l'arquitecte en cap de Barcelona, Josep Anton Acebillo. La comissió va tenir molt en compte el cost econòmic del projecte, supeditat a la inversió del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, i la falta de solars disponibles a Ciutat Vella propietat de l'ajuntament com a alternativa al Born. Un dels seus membres va usar el concepte "raó d'Estat" per avalar la compatibilitat. La comissió va examinar l'avantprojecte de biblioteca o "assajos projectuals", tal com se'n diu a l'acta, que firmen els arquitectes Rafael de Cáceres i Enric Soria, i va dictaminar, per unanimitat, que "és possible arribar a graus satisfactoris de compatibilitat" entre el respecte a l'edifici del Born, un programa de biblioteca provincial i la "conservació substancial" de les ruïnes històriques, encara que va reconèixer la "dificultat" de complir aquestes exigències. També va recomanar l'encàrrec d'un projecte definitiu adaptant-lo als anteriors requeriments. BIBLIOTECA MÉS PETITA | ||
| En la reunió es va suggerir als autors que el seu projecte augmentarà "les seves possibilitats d'encert" si es disminueix la superfície prevista per ús bibliotecari i si es respecta la "claredat en l'espai" de les ruïnes arqueològiques. La comissió està formada pels arquitectes Lluís Clotet, Elías Torres, Juan Navarro Baldeweg, l'enginyer Àngel Llobet, el dissenyador Enric Satué i el poeta Narcís Comadira. A més hi van assistir els arquitectes i funcionaris municipals Joaquim Español, Juli Esteban, Pere Cabrera, Antoni Sorolla i Jordi Rogent . Una altra Comissió de Qualitat, la de Ciutat Vella, també coordinada per Acebillo, va dictaminar fa gairebé un any que la instal.lació d'una biblioteca a l'antic mercat del Born era "poc idònia" per diverses raons tècniques. | ||
| Professionals del patrimoni i la gestió cultural reclamen que es preservin les restes arqueològiques del Born | ||
| Font: |
4/05/02 |
|
| Professionals del patrimoni i de la gestió cultural han difós un manifest exigint a les administracions que es posin d'acord per preservar les restes arqueològiques trobades sota el Mercat del Born. El document afirma que 'les restes tenen una importància científica, simbòlica i patrimonial de primer ordre' i que ofereixen 'l'oportunitat' de fer un gran projecte museístic sobre la vida dels barcelonins dels segles XIV-XVIII. Els professionals del patrimoni consideren que no seria acceptable de sacrificar una part de les restes i que és imprescindible de mantenir-ne la integritat per fer un projecte museològic 'modern i capdavanter'. També consideren que no és possible de situar al mateix emplaçament aquest nou centre museístic i la biblioteca provincial. El manifest és impulsat per l'Associació d'Arqueòlegs de Catalunya, l'Associació d'Arxivers de Catalunya, l'Associació Catalana per la Recerca en Arqueologia Medieval, l'Associació de Museòlegs de Catalunya, l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, l'Associació de Restauradors i Conservadors de Catalunya, Grup Tècnic-Associació Professional dels Conservadors-Restauradors de Catalunya i la Societat Catalana d'Arqueologia. | ||
| Els signants consideren que és impossible fer compatibles les restes arqueològiques amb la Biblioteca Provincial | ||
| Manifest unitari a favor de les ruïnes del Born | ||
| Font: |
4/05/02 | |
| Amb el lema 'Volem els llibres i volem les pedres: Barcelona es mereix dos grans equipaments culturals', vuit associacions de professionals del patrimoni i la gestió cultural demanen que es trobi un altre emplaçament per a la nova biblioteca. | ||
| Vuit associacions d'arqueòlegs, museòlegs i restauradors han impulsat un manifest conjunt on es declaren partidaris de la "conservació íntegra i de la musealització de les restes arqueològiques del Born", així com de "la construcció de la gran biblioteca que Barcelona necessita". Sobre el punt decisiu de si són possibles les dues infraestructures en el mateix espai, el manifest és concloent: "Creiem que no és possible ubicar en el mateix emplaçament aquest nou centre museístic i la Biblioteca Provincial. No és factible encabir-los junts sense hipotecar greument les potencialitats i les possibilitats de desenvolupament dels dos projectes". A més, insisteixen que "Barcelona es mereix tenir dos grans equipaments culturals dignes i complets, en dos emplaçaments diferents". En aquest sentit, alerten que no volen "un projecte museístic disminuït o mutilat. Ni una biblioteca limitada en el seu desenvolupament sense els serveis necessaris in situ, amb annexos més o menys dispersos". D'aquesta manera contesten el sector que havia advocat en favor de fer compatibles els dos equipaments, sempre que fos possible tècnicament. A l'espera que els arqueòlegs i arquitectes vinculats amb el projecte lliurin els dictàmens oficials que acabaran de decidir el futur del Born, aquestes associacions han volgut deixar clara la seva opinió. No tenen cap dubte que "les restes arqueològiques del Born tenen una importància científica, simbòlica i patrimonial de primer ordre" i són "una oportunitat única de bastir un gran projecte museístic". Biblioteca inajornable També posen l'èmfasi en el fet que la Biblioteca Provincial "és un equipament absolutament imprescindible i inajornable per a Barcelona" i que "ha d'esdevenir també la Biblioteca Central Urbana de Barcelona, és a dir, la capçalera del sistema de lectura pública de la ciutat". Els signants demanen a les administracions públiques que "prenguin les decisions adients per dur a terme els dos projectes culturals amb plenitud i en el mínim de temps possible". En aquest sentit, especifiquen que, "atesa la coneguda migradesa dels pressupostos que Catalunya destina a cultura i especialment a patrimoni, s'habilitin recursos econòmics extraordinaris i específics de manera que el desenvolupament dels projectes no s'allargui indefinidament ni vagi en detriment de les xarxes de serveis i equipaments territorials que Catalunya necessita". Les vuit associacions reclamen més informació a mesura que es disposi de dades "per facilitar la formació d'una veritable opinió pública reflexiva i el control social de les decisions que s'adoptin". Els signants volen fugir de "la dicotomia pedres o llibres" i consideren que "un projecte modern i àgil al Born suposarà per al barri de la Ribera un revulsiu social i econòmic tan potent com la Biblioteca". |
||
Principi d'acord perquè les ruïnes i la biblioteca convisquin
al Born |
||
| - L'edifici s'alçarà entre les columnes i la paret, per sobre de les restes, i deixarà lliure el centre | ||
| - El projecte reformat preserva les troballes arqueològiques de manera pràcticament íntegra | ||
| Font: |
4/05/02 |
|
| Construir una biblioteca al Born és possible. Així es va constatar durant la reunió que ahir al matí van mantenir Marc Mayer, director general de Patrimoni de la Generalitat, i Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, amb els arquitectes responsables del projecte, Rafael de Cáceres i Enric Soria. Aquesta trobada tenia com a objectiu analitzar entre les dues institucions la reforma del projecte inicial de la biblioteca al Born, readaptat al comprovar-se la importància de les troballes arqueològiques. MANTENIR LES RESTES A la reunió es va reafirmar la tesi de mantenir el cent per cent de les restes. Però el més innovador va ser l'explicació dels arquitectes en el sentit que és possible compatibilitzar la construcció de la biblioteca amb el manteniment pràcticament íntegre de les restes arqueològiques. Aquesta aportació va despertar les esperances dels dos responsables culturals. + notícia | ||
| Manifest a favor de les restes del Born | ||
| Font: |
3/05/02 | |
| DIVERSOS COECTIUS relacionats amb el patrimoni i la gestió cultural van difondre ahir el document, en què assenyalen la impossibilitat que coexisteixin les restes arqueològiques amb la biblioteca. Amb el títol Volem els llibres i volem les pedres , el manifest demana recursos per realitzar els dos projectes. | ||
| Salvem el Born reclama que les restes es conservin íntegres | ||
| L'historiador Culla assegura que les ruïnes reforcen el nacionalisme | ||
| Font: |
1/05/02 |
|
| La importància arqueològica de les restes trobades al Born és excepcional i "s'han de preservar en la seva totalitat", segons el president de l'Associació d'Arqueòlegs de Catalunya, Isidre Pastor. L'expert va intervenir ahir en un debat organitzat per la Plataforma Salvem el Born, que defensa la conservació del jaciment de l'antic barri de la Ribera. Treballs al Born. "Les expectatives abans de començar les excavacions eren molt grans i, una vegada iniciats els treballs, s'han confirmat", va dir Pastor, que va afegir que un jaciment amb aquestes característiques s'ha de donar a conèixer. "Donem suport a la preservació --va afegir--, perquè una oportunitat com aquesta no s'ha de perdre". Pastor va recordar, a més, que no hi ha hagut cap historiador o arqueòleg que hagi tret importància al conjunt històric. Formada per llicenciats en His- tòria i Arqueologia i pel Fòrum de Veïns de la Ribera, la plataforma dóna prioritat a la importància del conjunt històric, que conserva part de l'antiga Barcelona del 1714. "També defensem la construcció de la biblioteca --va afirmar un dels seus integrants--, però en un altre lloc, al barri o, si no es pot, en un altre punt de la ciutat". "PEDRES O LLIBRES" En aquest sentit, Joan B. Culla, professor d'His- tòria Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, va assenyalar que el debat que s'ha originat aquests últims dies sobre "pedres o llibres" no és una qüestió professional ni de conflicte entre partits polítics. Es tractaria, va argumentar, d'un assumpte ideològic. "Per molta gent, les ruïnes són incòmodes, perquè són del 1714. El fet que puguin ser susceptibles de reforçar el nacionalisme català ha molestat força persones". El professor de la Pompeu Fabra Alfred Bosch va fer servir un argument semblant, i va dir: "Es detecta una resistència a tot el que signifiqui reforçar la nostra memòria". | ||
| La UB reclama la protecció de les restes del Born | ||
| Font: | 26/04/02 | |
| La Junta de Govern de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona s’ha pronunciat a favor de la conservació de les restes arqueològiques trobades sota l'antic Mercat del Born, a la ciutat de Barcelona. La Junta de Govern de la Facultat ha demanat la creació d'un centre d'interpretació històrica de l'urbanisme i els processos socials i econòmics de la Barcelona medieval. La resolució s'ha fet a partir d’un informe de la UB, en què es destaca que l'estat de conservació de les restes no té paral·lels amb cap altre indret europeu. L'informe conclou que ‘el problema principal que es planteja, conservació o no de les restes arqueològiques, és el resultat d'una discussió de fons entre conservacionistes i constructors a les administracions públiques, doncs el principal punt de conflicte degut a les pressions econòmiques es intentar fer coincidir els interessos de protecció del patrimoni històric amb el de la pressió urbanística’. Sobre la polèmica de les restes al Born, VilaWeb va fer una enquesta la setmana passada. Ací hi ha un fòrum de debat dels veïns del barri de la Ribera. | ||
| Enquesta realitzada per el Periórico de Catalunya. Publicada el 20/04/02 |
| JULI CAPELLA arquitecte i president del FAD | |
| Vull la biblioteca, però el millor és que es construeixi en un altre lloc perquè allà és tècnicament imossible tret que leviti. | |
| ALBERT GARCIA historiador i arquitecte | |
| La solució mixta és la pitjor, una barbaritat. La biblioteca s'ha de fer en un altre emplaçament. El Born és un paisatge meravellós, documentat històricament, un gran traçat urbà, econòmic i social que explica la ciutat de la baixa edat mitjana i moderna. | |
| MARIA RUBERT arquitecte i professora | |
| El Born és un espai magnífic amb un sostre del XIX que enmarca una ruïna bellíssima. El pitjor és que triomfés aquesta ideia tan catalana de l'aprofitament que té el seu corol·lari a l'entreplanta. S'ha de posar la biblioteca en una altra banda. | |
| ADELA D'ALOS-MONER col·legi de bibliotecaris | |
| Barcelona i Bilbao són les úniques ciutats sense biblioteca pública central urbana. Volem un calendari i una data per construir una biblioteca que està pendent des de fa 20 anys. És la garantia d'accés a la cultura per a tothom pròpia d'una societat democràtica. | |
| ALFERD BOSCH historiador i novel·lista | |
| Visitar el Born és per a mi un orgasme històric. És obvi que se n'han de conservar les restes si volem que Barcelona pensi sense estar-se de res. La difusió pedagògica i cultural té immenses possibilitats, és com Pompeia, fantàstic. La biblioteca, que es faci en un altre lloc. | |
| ANOTNI NICOLAU drirector del museu d'història | |
| La troballa és una gran sort per explicar la transformació i la densificació de la ciutat. No s'ha d'eternitzar una solució perquè les restes es deteriorarien. En lloc d'una biblioteca es podria fer un centre cultural de gran audiència en una ruta de baixa edat mitjana immillorable. | |
| JOSEP M. TORRES RIBÉ historiador | |
| És rellevant que s'hagi descobert una ciutat com petrificada que té més interès perquè revela l'estructura urbanística que pel seu valor històric. Són restes singulars, úniques a Europa. Potser tampoc mereix ser conservat en la seva integritat, només el que és més rellevant. | |
| | ||
| Una troballa a debat L'opinió dels professionals | ||
| Experts en història, arqueologia i museus, contra la biblioteca del Born | ||
| Font: |
20/04/02 |
|
| Els tècnics reclamen que no es tapi la visió del conjunt afegint-hi noves construccions | ||
| "¿Acabarem nosaltres amb el que no va poder esborrar Felip V?", es pregunten els arqueòlegs | ||
| Les restes arqueològiques del Born s'han de conservar i la biblioteca pública prevista s'ha de construir en un altre emplaçament. Aquesta és la petició de tres influents col.lectius --historiadors, museòlegs i arqueòlegs-- que han difós manifestos en què aporten nombrosos arguments per convertir el jaciment del Born en un equipament cultural de primer ordre. | ||
| L'Associació de Museòlegs de Catalunya assegura en el seu comunicat que "la importància històrica de les restes que s'han trobat al Born estan fora de tota discussió". Partidaris de conservar el 100 per 100 del jaciment, els 300 museòlegs firmants del text apel.len "a la sensatesa i al realisme" de les administracions per evitar la construcció d'una biblioteca que "tapi les estructures amb un sostre i col.locar nous espais arquitectònics que emmascarin la visió de conjunt del jaciment". Aquest col.lectiu recomana la ubicació d'un parc arqueològic que mostri de manera real "la vida dels nostres avantpassats entre finals del segle XIV i principis del segle XVIII". Els especialistes en museus sol.liciten que es construeixi la biblioteca en un nou solar i es refinanci el projecte de manera urgent. | ||
| DE PRIMER ORDRE L'Associació d'Arqueòlegs de Catalunya, per la seva part, ressalta la "importància cien- tífica i patrimonial de primer ordre, com feia molt temps que no es produïa a Barcelona", d'unes restes que expliquen el setge de Barcelona del 1714 i les característiques de l'ordenació arquitectònica i la vida urbana de la ciutat des dels segles XIV fins al XIX. En el comunicat, l'associació es pregunta el següent: "¿Acabarem nosaltres, a principis del segle XXI, la infame tasca de repressió i deportació, el que no va poder esborrar del tot Felip V?". El col.lectiu sol.licita conservar íntegrament i museitzar les restes, i qualifica la reubicació de la biblioteca d'"única alternativa possible". | ||
| Un grup d'historiadors docents de les universitats catalanes han fet públic un altre manifest titulat El Born: a favor de la memòria , en què donen suport als treballs d'excavació i investigació arqueològica que es porten a terme al Born i asseguren que aquest edifici del XIX sempre els ha semblat "un contenidor complicat". | ||
| "UN AUTÈNTIC TRESOR" Com els altres dos col.lectius, recomanen la conservació íntegra d'"un retrat de la Barcelona antiga de primer ordre, un autèntic tresor", valoren el seu potencial per a la pedagogia i la investigació i asseguren que les administracions haurien de trobar "una alternativa ràpida i viable" a la biblioteca. Aquest comunicat el firmen 14 historiadors, entre ells Josep Fontana, Borja de Riquer, Joaquim Albareda, Pere Anguera, Joan B. Culla i Àngel Duarte. | ||
|