1.- És la primera vegada en la història de l’actual estat espanyol de les autonomies que un president autonòmic abandona el seu càrrec per anar a Madrid a ocupar un ministeri. El fet, a més, s’agreuja per la manera precipitada com s’ha produit, enmig d’una legislatura i d’un dia per a l’altre, i mostra el menyspreu que Eduardo Zaplana sent per la Generalitat i pels valencians, als quals ens ha utilitzat com a trampolí en una carrera que sempre ha tingut com a únic objectiu Madrid.

2.- El balanç d’Eduardo Zaplana com a president de la Generalitat valenciana és ben pobre i trist. Ha deixat una comunitat autònoma endeutada, el seu govern no ha tingut més preocupació que l’impuls de grans obres faraòniques sense cap trascendència per a la societat, i la seua ha estat una actuació guiada pel sectarisme i envoltada de casos de corrupció. Eduardo Zaplana s’ha caracteritzat per alimentar el secessionisme lingüístic i la irracionalitat amb un enfrontament continu amb la Universitat, subvencions milionàries a associacions sense vida i la creació d’una entitat, l’AVL, que només ha servit per introduir confusió i, això sí, pagar magnífics sous. El nomenament de Vizcaino Casas com a membre del CVC és un bon resum de la política cultural de Zaplana.