|
|
|
HISTÒRIA
|
| L'àliga és un dels components del
bestiari festiu més antics i amb una personalitat més ben diferenciada.
Podem situar l'àliga en el conjunt de personatges, balls i danses
característics dels seguicis festius catalans. L'àliga sol anar en
un lloc destacat dels seguicis i el seu ball és, generalment, molt
solemne. La presència de l'àliga a les festes catalanes és coneguda
des del segle XIV. Són nombroses les poblacions que tenen, o han tingut
en algun moment de la seva història, l'àliga entre els seus elements
festius. Sobre els orígens d'aquest animal s'ha apuntat, generalment,
la teoria que la seva presència a la processó de Corpus deriva de
la simbologia dels quatre evangelistes i se l'associa a sant Joan.
Podem pensar, però, que l'àliga, en el context d'una festa dedicada
a l'exaltació del poder de Crist com és el Corpus, tenia un paper
que podia anar més enllà de la simple representació de sant Joan o
de l'evangeli. L'àliga era un símbol del poder i, en el bestiari popular,
cenyir corona és pràcticament reservat a les àligues. La pràctica
totalitat de les àligues que es coneixen porten o han portat corona.
El seu simbolisme es fa palès per les prerrogatives de què gaudeix:
és l'únic entremès, ball amb figures, que té l'honor de ballar a l'interior
de l'església, el seu lloc processional és el d'honor –és sempre el
més proper a la custòdia–, té l'honor de rebre els hostes més importants
i la seva sola presència confereix honor al visitant. |
|
