El govern català i la Comissió de la Dignitat li reclamen la devolució dels dos milions de documents que encara són a Salamanca

Considera ofensiu que aquest afer vagi a remolc de les circumstàncies polítiques

La segona fase inclourà uns dos milions de documents

l La Comissió per la Dignitat s’ha adreçat a tots els partits catalans que li donen suport per tal de recordar-los que elprocés de retorn dels documents catalans retinguts a Salamanca no s’ha completat ni de bon tros. El que s’ha aconseguit, de moment, és la transferència dels fons inventariats de la Generalitat de Catalunya, dels quals, a més, se’n van retenir set lligalls. L’Audiència Nacional va resoldre, davant del recurs interposat per l’Ajuntament de Salamanca, que aquests lligalls s’havien de transferir i això encara no s’ha fet.

Després de 67 anys, els cinc-cents lligalls de documentació de la Generalitat republicana arrabassats pels franquistes ja són a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, segons que ha confirmat la conselleria de Cultura. La documentació hi ha arribat avui al matí, procedent de Madrid, on ha estat retinguda durant dotze dies, després de sortir de l'arxiu de Salamanca. Això va fer que els actes de rebuda previstos se suspenguessin.

ls papers de Salamanca sortiran de forma immediata cap a Barcelona després que l’Audiència Nacional hagi decidit aixecar la suspensió “cauterlaríssima” que, des de divendres, mantenia immobilitzada la documentació espoliada a la Generalitat a la seu del Ministeri de Cultura, a Madrid. Després de tres dies de deliberacions, els magistrats de la secció setena de l’Audiència han resolt, per unanimitat, autoritzar finalment el retorn dels papers cap a Catalunya, tal com estableix la llei de restitució aprovada per les Corts espanyoles el passat mes de novembre. La decisió de l’Audiència, però, no és definitiva, ja que en la resolució publicada avui estima que el recurs presentat per l’Ajuntament de Salamanca “no perd la seva finalitat legítima” de manera que la Generalitat de Catalunya “estarà obligada a tornar-los en el supòsit que finalment s’estimi el recurs”. La paralització del trasllat –una mesura excepcional- es va produir després que l’Ajuntament de Salamanca, encapçalat pel popular Julián Lanzarote (a la foto), presentés un recurs en considerar que entre els lligalls que van sortir el passat dijous de l’Arxiu General de la Guerra Civil en direcció a Catalunya n’hi ha que no pertanyen a la Generalitat.

• La ministra Calvo comunica al president de Castella i Lleó la data de la mudança

El PP de Castella i Lleó instal·larà a partir de demà 200 tanques publicitàries en nuclis urbans i carreteres de la comunitat amb el lema Per la unitat de l'Archivo. Vencereu, però no convencereu, frase que Miquel de Unamuno va pronunciar al paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d'octubre de 1936 davant de Millán Astray -que hi havia llançat el seu famós crit "Viva la muerte"- i l'esposa de Franco.

El retorn dels “papers” de Salamanca es podria produir en un termini màxim de tres mesos. Avui el Congrés dels Diputats ha aprovat el projecte de llei que permet el retorn a Catalunya de la documentació confiscada per les tropes franquistes durant la Guerra Civil. Amb un total de 193 vots a favor i 134 en contra, els dels representants del PP, la cambra baixa tira endavant el projecte, que ara només ha de passar un últim tràmit, el del Senat. El text que finalment s’ha aprovat especifica que seran transferits a la Generalitat tots aquells documents de persones o entitats que en el moment de ser confiscats tenien domicili a Catalunya, per evitar que també s’hi traspassin els d’aquells individus o col•lectius que, de manera accidental, eren a Catalunya perquè havien fugit del seu lloc d’origen. A la sessió del Congrés hi ha assistit membres de la Comissió de la Dignitat i la consellera de Cultura, Caterina Mieras. Tots plegats s’han mostrat molt satisfets per la mesura que, finalment, i després de molts mesos de lluita, permetrà restituir una part important de la història dels catalans.

La història interminable dels "papers de Salamanca" ja té final. Ahir es va saber que la Generalitat i el govern central han arribat a un acord perquè definitivament els arxius que pertanyen a Catalunya puguin tornar cap aquí. I avui, la ministra de Cultura ha confirmat que el Consell de Ministres de demà aprovarà el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents. No només es tornaran els documents del govern català, sinó també els que reclamaven entitats i particulars.

El comitè d'experts, sense vots en contra i només amb l'abstenció dels representants de Castella i Lleó, ha obert la porta perquè els anomenats "papers de Salamanca" tornin a Catalunya de manera immiment, una decisió que el govern espanyol adoptarà en breu.

En l'acte principal de la Comisió de la Dignitat pel retorn dels papers de Salamanca, que va omplir ahir al vespre la sala petita del Palau de la Música, l'historiador Paul Preston va descriure l'arxiu de Salamanca com 'un monument al costat més repugnant de la dictadura' i un arxiu 'policial i repressiu'. A l'acte hi van ser presents el secretari de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubó, Joan Tardà i Joan Ridau, d'ERC, Xavier Trias i Antoni Vives, de CiU, el secretari d'UGT, Josep M. Álvarez, el vice-president de les Corts valencianes, Joan Puig, i el president emèrit de la república italiana, Francesco Cossiga. També hi van participar el lingüística Noam Chomsky i l'historiador Josep Benet. Javier Tusell, que dóna suport a la causa, va excusar la presència per motius de salut. A l'acte, presentat per Jordi Bosch, es va guardonar l'ex-jugador de la UE Salamanca Gerard Escoda (actual jugador de la UE LLeida), que es va negar a sortir al camp amb una pancarta que negava el retorn dels papers al Principat. També han estat guardonats tres intel·lectuals de Salamanca, Anselmo Lorenzo, Teresa Carvajal i José L. de las Heras, el cartellista Carles Fontserè i el professor d'anglès jubilat Henry Ettinghausen.

Torna la polèmica sobre el retorn dels documents catalans espoliats i dipositats a Salamanca. El ministre espanyol Jesús Caldera va declarar ahir que es podrien retornar els documents relatius al període anterior a la guerra civil, però la resta es mantindria a Salamanca. Aquestes declaracions precedien l’entrevista que mantingué amb l’alcalde de Salamanca. Tot plegat tornar a posar de manifest que no es vol reconèixer la il•legalitat de la situació. Cal tenir present que l'arxiu temàtic com el format a l'Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca, resta fora de la definició de fons establerta per la teoria arxivística, ja que conserva entre altres, documents espoliats pels organismes repressius del règim franquista. A banda d’aquest fet, el Consell Internacional d'Arxius, entitat adscrita a la UNESCO (www.unesco.org), s'ha manifestat reiterades vegades sobre el dret dels legítims propietaris a exigir la restitució d'aquella documentació que ha estat objecte d'espoli o sostracció indeguda per motiu de conflicte bèl•lic (Resolució 46/10 de l'Assemblea General de la ONU 1991). Es vol crear una comissió d’experts que ha de fer propostes per a la solució del conflicte, però vistos els resultats de l’anterior comissió mixta Estat-Generalitat, on Joan B. Culla hi era a proposta de la Generalitat, res fa pensar que s’acceptarà el retorn a Catalunya dels documents espoliats.

El secretariat de la Comissió de la Dignitat, reunit d'urgència a Madrid després del debat i la votació de les proposicions no de llei presentades al Congrés, creu que l'esmena socialista aprovada no satisfà totalment les aspiracions catalanes. En cap moment es fa referència a la devolució dels documents, però sí d'arribar a una entesa entre la dita 'unitat d'arxiu' i les reclamacions catalanes i valencianes. L'entitat demana que el període de converses marcat no es converteixi en una nova dilació que no aporti res a la resolució del conflicte. I és per aquesta raó que reclama d'entrevistar-se amb el president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero.

El Congrés va aprovar dimarts el text que insta el govern espanyol a negociar per tal de trobar solució a la pugna pels papers de Salamanca, obrint el diàleg amb les institucions afectades en relació al fons documental de l'Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca. El PSOE va presentar una esmena prèvia a les proposicions no de llei que partits dels Principat i del País Valencià havien de presentar al Congrès. L'esmena es va aprovar per 183 vots a favor, 135 en contra i 9 abstencions. ERC, que al matí havia dit que reflexionaria sobre el sentit del seu vot, finalment va votar a favor, igual com ICV. CiU, que va dir al matí que hi votaria en contra perquè en el text presentat pel PSOE no deia quan es retornarien els papers, finalment es va abstenir.

l premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel enviarà una carta al Congrés de Diputats demanant la devolució dels 'papers de Salamanca', segons va anunciar ahir a Barcelona.

Les Corts Valencianes, on hi tenen representació el PSOE, el PP i l'Entesa (Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana), han aprovat per unanimitat, a proposta de l'Entesa, instar el Consell que sol·liciti al ministeri de Cultura que tota la documentació original valenciana que va ser confiscada pel règim franquista i dipositada a l'Arxiu Històric de Salamanca, sigui retornada a la Generalitat valenciana. D'altra banda, el grup d'esquerres també insta el Govern a establir els mecanismes de col·laboració necessaris perquè a l'Arxiu hi quedin còpies de la documentació. Aquest material podria constar de 700 caixes de documents valencians i uns 900 fardells de material de prop de 150 municipis del País Valencià. Potser el sorprenent és la resposta del diputat del PP Ricardo Martínez, que, sense deixar de destacar la important funció social de l'Arxiu, assegura que "si indubtablement això contribueix a cicatritzar ferides i a sumar en comptes de restar, el vot del PP és favorable". Amb tot, no cal oblidar que el PP s'ha dedicat durant els darrers mesos a tombar les mocions en aquesta línia presentades a molts ajuntaments valencians. I més sorpresiu és el nou esperit reivindicatiu del PP valencià, després de 8 anys callant i atorgant davant del seus caps a Madrid.

La Diputació de Lleida es coordinarà amb 16 municipis de les comarques de Ponent per reclamar els documents i objectes confiscats durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i que es troben actualment a l'Arxiu de Salamanca, i donarà suport jurídic i econòmic als consistoris afectats. D'aquesta manera s'engega la primera acció conjunta a tot Catalunya per reivindicar el retorn dels papers als seus propietaris, que s'espera que s'iniciï aviat a tot el conjunt del territori català. Les institucions que participen en aquest projecte van informar ahir que no descarten acudir als tribunals si no obtenen resposta de l'Arxiu de Salamanca, al mateix temps que veuen en els organismes internacionals una altra via per fer efectiva la seva petició.

Josep Guia, professor de matemàtiques de la Universitat de València i membre de la Comissió de la Dignitat, organisme que clama per la tornada dels documents que són a l'Archivo de Salamanca, va assistir a la Universitat Catalana d'Estiu per analitzar alguns aspectes del robatori franquista de 1938-39 en terres valencianes. Guia va parlar sobre les actuacions que està duent a terme la comissió per al retorn dels documents al seu lloc d'origen: "Des de l'octubre passat, moment en què es va crear la Comissió als Països Valencians [a Barcelona es va fer el febrer de 2002] ja són més d'una vintena els ajuntaments adherits a la campanya per reclamar els papers valencians espoliats pel règim franquista i encara en poder de l'Archivo de Salamanca". Entre els consistoris adherits hi ha els de Morella, Sueca i Oliva però "el PP, tot i que algun ajuntament no ha oposat resistència, és el principal escull, com en el cas de Castelló". Mentre intenten aconseguir més adhesions i donar a conèixer la veritat sobre l'espoliació, Guia va comentar que el primer pas ja està fet. Ara cal fer el segon: "La reivindicació per via judicial". I ja hi ha ajuntaments interessats a fer aquesta segona actuació. "El problema és que s'han d'inventariar els papers que es volen reclamar", va lamentar. I és que la tasca no és gens fàcil: "Salamanca és lluny. És molta la despesa. I en aquell arxiu les coses avancen molt lentament. De vegades he obert una capsa i m'he trobat que els documents que en un principi hi havia indicats no hi eren. Ara bé, de vegades m'he trobat amb alguna sorpresa positiva". Guia ja ha fet tres viatges a la capital castellana per intentar inventariar documentació i va recordar que "hi ha cartells d'en Carles Fontserè, del cartellista valencià Renau, cartes privades, cartes de corporacions municipals, documents de diversa índole, testaments, documents administratius, resolucions de partits i de sindicats", és a dir, "la nostra memòria històrica, totalment segrestada" que "pel principi de procedència ja ens haurien de tornar".

El Parlament aprova, amb l'abstenció del PP, un text perquè el govern reclami els documents espoliats

La presentació d'un informe tècnic promogut per l'Associació d'Arxivers de Catalunya (ACA) per reforçar el retorn dels documents va reunir ahir 180 professionals.

Experts internacionals en arxivística s’apleguen avui al CCCB de Barcelona, en una jornada de reflexió sobre el cas dels papers, organitzada per l’Associació d’Arxivers de Catalunya, amb el suport de la Comissió de la Dignitat. Es tracta de defensar la restitució dels documents del nostre país robats durant el franquisme i encara retinguts a l'Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca.

La Comissió de la Dignitat adoptarà les mesures legals que siguin necessàries per fer possible el retorn dels arxius de Salamanca espoliats durant la guerra civil i prepara una campanya per aconseguir l’adhesió de 3.000 personalitats d’arreu del món. Segons informa ACN, aquestes són algunes les estratègies de futur de la Comissió un any després de la seva creació, segons informa ACN. Així ho van donar a conèixer els seus membres durant la primera assemblea que es va celebrar ahir a la seu de l’UGT. El portaveu de la Comissió, Enric Borràs, va anunciar que la plataforma 'està disposada a arribar fins als estaments més alts de la justícia europea, i obrirà processos judicials en tots i cadascun dels casos particulars d'espoliació'. Això significa que si tots els ajuntaments, institucions, entitats i particulars afectats s’hi sumen, el govern espanyol es pot veure col·lapsat amb més de 200 procediments judicials. De moment, i com és procedent, Comissió ja ha fet arribar al govern un requeriment formal dels documents, i a partir d’ara, ja pot iniciar la via judicial. per tant tot queda disposat per la via judicial. D’altra banda, la Comissió farà arribar un llibre escrit explicant els motius de la demanda a 3.000 personalitats del món cultural, cívic i polític d’arreu del planeta per tal que se sumin a la reclamació. D'entre les noves iniciatives previstes hi ha la celebració d’unes jornades monogràfiques sobre els documents de Salamanca amb experts mundials de l’arxivística el proper 18 de març.

La presència catalana ahir a Salamanca per explicar el perquè de la reclamació dels 'papers' va obtenir una bona acollida, amb força públic i paraules conciliadores.