El govern català i la Comissió de la Dignitat li reclamen la devolució dels dos milions de documents que encara són a Salamanca

Considera ofensiu que aquest afer vagi a remolc de les circumstàncies polítiques

La segona fase inclourà uns dos milions de documents

l La Comissió per la Dignitat s’ha adreçat a tots els partits catalans que li donen suport per tal de recordar-los que elprocés de retorn dels documents catalans retinguts a Salamanca no s’ha completat ni de bon tros. El que s’ha aconseguit, de moment, és la transferència dels fons inventariats de la Generalitat de Catalunya, dels quals, a més, se’n van retenir set lligalls. L’Audiència Nacional va resoldre, davant del recurs interposat per l’Ajuntament de Salamanca, que aquests lligalls s’havien de transferir i això encara no s’ha fet.

Després de 67 anys, els cinc-cents lligalls de documentació de la Generalitat republicana arrabassats pels franquistes ja són a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, segons que ha confirmat la conselleria de Cultura. La documentació hi ha arribat avui al matí, procedent de Madrid, on ha estat retinguda durant dotze dies, després de sortir de l'arxiu de Salamanca. Això va fer que els actes de rebuda previstos se suspenguessin.

ls papers de Salamanca sortiran de forma immediata cap a Barcelona després que l’Audiència Nacional hagi decidit aixecar la suspensió “cauterlaríssima” que, des de divendres, mantenia immobilitzada la documentació espoliada a la Generalitat a la seu del Ministeri de Cultura, a Madrid. Després de tres dies de deliberacions, els magistrats de la secció setena de l’Audiència han resolt, per unanimitat, autoritzar finalment el retorn dels papers cap a Catalunya, tal com estableix la llei de restitució aprovada per les Corts espanyoles el passat mes de novembre. La decisió de l’Audiència, però, no és definitiva, ja que en la resolució publicada avui estima que el recurs presentat per l’Ajuntament de Salamanca “no perd la seva finalitat legítima” de manera que la Generalitat de Catalunya “estarà obligada a tornar-los en el supòsit que finalment s’estimi el recurs”. La paralització del trasllat –una mesura excepcional- es va produir després que l’Ajuntament de Salamanca, encapçalat pel popular Julián Lanzarote (a la foto), presentés un recurs en considerar que entre els lligalls que van sortir el passat dijous de l’Arxiu General de la Guerra Civil en direcció a Catalunya n’hi ha que no pertanyen a la Generalitat.

• La ministra Calvo comunica al president de Castella i Lleó la data de la mudança

El PP de Castella i Lleó instal·larà a partir de demà 200 tanques publicitàries en nuclis urbans i carreteres de la comunitat amb el lema Per la unitat de l'Archivo. Vencereu, però no convencereu, frase que Miquel de Unamuno va pronunciar al paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d'octubre de 1936 davant de Millán Astray -que hi havia llançat el seu famós crit "Viva la muerte"- i l'esposa de Franco.

El retorn dels “papers” de Salamanca es podria produir en un termini màxim de tres mesos. Avui el Congrés dels Diputats ha aprovat el projecte de llei que permet el retorn a Catalunya de la documentació confiscada per les tropes franquistes durant la Guerra Civil. Amb un total de 193 vots a favor i 134 en contra, els dels representants del PP, la cambra baixa tira endavant el projecte, que ara només ha de passar un últim tràmit, el del Senat. El text que finalment s’ha aprovat especifica que seran transferits a la Generalitat tots aquells documents de persones o entitats que en el moment de ser confiscats tenien domicili a Catalunya, per evitar que també s’hi traspassin els d’aquells individus o col•lectius que, de manera accidental, eren a Catalunya perquè havien fugit del seu lloc d’origen. A la sessió del Congrés hi ha assistit membres de la Comissió de la Dignitat i la consellera de Cultura, Caterina Mieras. Tots plegats s’han mostrat molt satisfets per la mesura que, finalment, i després de molts mesos de lluita, permetrà restituir una part important de la història dels catalans.

La història interminable dels "papers de Salamanca" ja té final. Ahir es va saber que la Generalitat i el govern central han arribat a un acord perquè definitivament els arxius que pertanyen a Catalunya puguin tornar cap aquí. I avui, la ministra de Cultura ha confirmat que el Consell de Ministres de demà aprovarà el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents. No només es tornaran els documents del govern català, sinó també els que reclamaven entitats i particulars.

El comitè d'experts, sense vots en contra i només amb l'abstenció dels representants de Castella i Lleó, ha obert la porta perquè els anomenats "papers de Salamanca" tornin a Catalunya de manera immiment, una decisió que el govern espanyol adoptarà en breu.

En l'acte principal de la Comisió de la Dignitat pel retorn dels papers de Salamanca, que va omplir ahir al vespre la sala petita del Palau de la Música, l'historiador Paul Preston va descriure l'arxiu de Salamanca com 'un monument al costat més repugnant de la dictadura' i un arxiu 'policial i repressiu'. A l'acte hi van ser presents el secretari de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubó, Joan Tardà i Joan Ridau, d'ERC, Xavier Trias i Antoni Vives, de CiU, el secretari d'UGT, Josep M. Álvarez, el vice-president de les Corts valencianes, Joan Puig, i el president emèrit de la república italiana, Francesco Cossiga. També hi van participar el lingüística Noam Chomsky i l'historiador Josep Benet. Javier Tusell, que dóna suport a la causa, va excusar la presència per motius de salut. A l'acte, presentat per Jordi Bosch, es va guardonar l'ex-jugador de la UE Salamanca Gerard Escoda (actual jugador de la UE LLeida), que es va negar a sortir al camp amb una pancarta que negava el retorn dels papers al Principat. També han estat guardonats tres intel·lectuals de Salamanca, Anselmo Lorenzo, Teresa Carvajal i José L. de las Heras, el cartellista Carles Fontserè i el professor d'anglès jubilat Henry Ettinghausen.

Torna la polèmica sobre el retorn dels documents catalans espoliats i dipositats a Salamanca. El ministre espanyol Jesús Caldera va declarar ahir que es podrien retornar els documents relatius al període anterior a la guerra civil, però la resta es mantindria a Salamanca. Aquestes declaracions precedien l’entrevista que mantingué amb l’alcalde de Salamanca. Tot plegat tornar a posar de manifest que no es vol reconèixer la il•legalitat de la situació. Cal tenir present que l'arxiu temàtic com el format a l'Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca, resta fora de la definició de fons establerta per la teoria arxivística, ja que conserva entre altres, documents espoliats pels organismes repressius del règim franquista. A banda d’aquest fet, el Consell Internacional d'Arxius, entitat adscrita a la UNESCO (www.unesco.org), s'ha manifestat reiterades vegades sobre el dret dels legítims propietaris a exigir la restitució d'aquella documentació que ha estat objecte d'espoli o sostracció indeguda per motiu de conflicte bèl•lic (Resolució 46/10 de l'Assemblea General de la ONU 1991). Es vol crear una comissió d’experts que ha de fer propostes per a la solució del conflicte, però vistos els resultats de l’anterior comissió mixta Estat-Generalitat, on Joan B. Culla hi era a proposta de la Generalitat, res fa pensar que s’acceptarà el retorn a Catalunya dels documents espoliats.

El secretariat de la Comissió de la Dignitat, reunit d'urgència a Madrid després del debat i la votació de les proposicions no de llei presentades al Congrés, creu que l'esmena socialista aprovada no satisfà totalment les aspiracions catalanes. En cap moment es fa referència a la devolució dels documents, però sí d'arribar a una entesa entre la dita 'unitat d'arxiu' i les reclamacions catalanes i valencianes. L'entitat demana que el període de converses marcat no es converteixi en una nova dilació que no aporti res a la resolució del conflicte. I és per aquesta raó que reclama d'entrevistar-se amb el president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero.

El Congrés va aprovar dimarts el text que insta el govern espanyol a negociar per tal de trobar solució a la pugna pels papers de Salamanca, obrint el diàleg amb les institucions afectades en relació al fons documental de l'Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca. El PSOE va presentar una esmena prèvia a les proposicions no de llei que partits dels Principat i del País Valencià havien de presentar al Congrès. L'esmena es va aprovar per 183 vots a favor, 135 en contra i 9 abstencions. ERC, que al matí havia dit que reflexionaria sobre el sentit del seu vot, finalment va votar a favor, igual com ICV. CiU, que va dir al matí que hi votaria en contra perquè en el text presentat pel PSOE no deia quan es retornarien els papers, finalment es va abstenir.

l premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel enviarà una carta al Congrés de Diputats demanant la devolució dels 'papers de Salamanca', segons va anunciar ahir a Barcelona.

Les Corts Valencianes, on hi tenen representació el PSOE, el PP i l'Entesa (Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana), han aprovat per unanimitat, a proposta de l'Entesa, instar el Consell que sol·liciti al ministeri de Cultura que tota la documentació original valenciana que va ser confiscada pel règim franquista i dipositada a l'Arxiu Històric de Salamanca, sigui retornada a la Generalitat valenciana. D'altra banda, el grup d'esquerres també insta el Govern a establir els mecanismes de col·laboració necessaris perquè a l'Arxiu hi quedin còpies de la documentació. Aquest material podria constar de 700 caixes de documents valencians i uns 900 fardells de material de prop de 150 municipis del País Valencià. Potser el sorprenent és la resposta del diputat del PP Ricardo Martínez, que, sense deixar de destacar la important funció social de l'Arxiu, assegura que "si indubtablement això contribueix a cicatritzar ferides i a sumar en comptes de restar, el vot del PP és favorable". Amb tot, no cal oblidar que el PP s'ha dedicat durant els darrers mesos a tombar les mocions en aquesta línia presentades a molts ajuntaments valencians. I més sorpresiu és el nou esperit reivindicatiu del PP valencià, després de 8 anys callant i atorgant davant del seus caps a Madrid.

La Diputació de Lleida es coordinarà amb 16 municipis de les comarques de Ponent per reclamar els documents i objectes confiscats durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i que es troben actualment a l'Arxiu de Salamanca, i donarà suport jurídic i econòmic als consistoris afectats. D'aquesta manera s'engega la primera acció conjunta a tot Catalunya per reivindicar el retorn dels papers als seus propietaris, que s'espera que s'iniciï aviat a tot el conjunt del territori català. Les institucions que participen en aquest projecte van informar ahir que no descarten acudir als tribunals si no obtenen resposta de l'Arxiu de Salamanca, al mateix temps que veuen en els organismes internacionals una altra via per fer efectiva la seva petició.

Josep Guia, professor de matemàtiques de la Universitat de València i membre de la Comissió de la Dignitat, organisme que clama per la tornada dels documents que són a l'Archivo de Salamanca, va assistir a la Universitat Catalana d'Estiu per analitzar alguns aspectes del robatori franquista de 1938-39 en terres valencianes. Guia va parlar sobre les actuacions que està duent a terme la comissió per al retorn dels documents al seu lloc d'origen: "Des de l'octubre passat, moment en què es va crear la Comissió als Països Valencians [a Barcelona es va fer el febrer de 2002] ja són més d'una vintena els ajuntaments adherits a la campanya per reclamar els papers valencians espoliats pel règim franquista i encara en poder de l'Archivo de Salamanca". Entre els consistoris adherits hi ha els de Morella, Sueca i Oliva però "el PP, tot i que algun ajuntament no ha oposat resistència, és el principal escull, com en el cas de Castelló". Mentre intenten aconseguir més adhesions i donar a conèixer la veritat sobre l'espoliació, Guia va comentar que el primer pas ja està fet. Ara cal fer el segon: "La reivindicació per via judicial". I ja hi ha ajuntaments interessats a fer aquesta segona actuació. "El problema és que s'han d'inventariar els papers que es volen reclamar", va lamentar. I és que la tasca no és gens fàcil: "Salamanca és lluny. És molta la despesa. I en aquell arxiu les coses avancen molt lentament. De vegades he obert una capsa i m'he trobat que els documents que en un principi hi havia indicats no hi eren. Ara bé, de vegades m'he trobat amb alguna sorpresa positiva". Guia ja ha fet tres viatges a la capital castellana per intentar inventariar documentació i va recordar que "hi ha cartells d'en Carles Fontserè, del cartellista valencià Renau, cartes privades, cartes de corporacions municipals, documents de diversa índole, testaments, documents administratius, resolucions de partits i de sindicats", és a dir, "la nostra memòria històrica, totalment segrestada" que "pel principi de procedència ja ens haurien de tornar".

El Parlament aprova, amb l'abstenció del PP, un text perquè el govern reclami els documents espoliats

La presentació d'un informe tècnic promogut per l'Associació d'Arxivers de Catalunya (ACA) per reforçar el retorn dels documents va reunir ahir 180 professionals.

Experts internacionals en arxivística s’apleguen avui al CCCB de Barcelona, en una jornada de reflexió sobre el cas dels papers, organitzada per l’Associació d’Arxivers de Catalunya, amb el suport de la Comissió de la Dignitat. Es tracta de defensar la restitució dels documents del nostre país robats durant el franquisme i encara retinguts a l'Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca.

La Comissió de la Dignitat adoptarà les mesures legals que siguin necessàries per fer possible el retorn dels arxius de Salamanca espoliats durant la guerra civil i prepara una campanya per aconseguir l’adhesió de 3.000 personalitats d’arreu del món. Segons informa ACN, aquestes són algunes les estratègies de futur de la Comissió un any després de la seva creació, segons informa ACN. Així ho van donar a conèixer els seus membres durant la primera assemblea que es va celebrar ahir a la seu de l’UGT. El portaveu de la Comissió, Enric Borràs, va anunciar que la plataforma 'està disposada a arribar fins als estaments més alts de la justícia europea, i obrirà processos judicials en tots i cadascun dels casos particulars d'espoliació'. Això significa que si tots els ajuntaments, institucions, entitats i particulars afectats s’hi sumen, el govern espanyol es pot veure col·lapsat amb més de 200 procediments judicials. De moment, i com és procedent, Comissió ja ha fet arribar al govern un requeriment formal dels documents, i a partir d’ara, ja pot iniciar la via judicial. per tant tot queda disposat per la via judicial. D’altra banda, la Comissió farà arribar un llibre escrit explicant els motius de la demanda a 3.000 personalitats del món cultural, cívic i polític d’arreu del planeta per tal que se sumin a la reclamació. D'entre les noves iniciatives previstes hi ha la celebració d’unes jornades monogràfiques sobre els documents de Salamanca amb experts mundials de l’arxivística el proper 18 de març.

La presència catalana ahir a Salamanca per explicar el perquè de la reclamació dels 'papers' va obtenir una bona acollida, amb força públic i paraules conciliadores.

Que Salamanca i Castella tota són societats tancades ho sabem tots. A més a més, hi ha represàlies contra els qui opinen que forma diferent del pensament establert. Ara s´ha viscut un nou cas amb motiu del rebombori dels "papers". A Salamanca, segons informa "La Vanguardia", pel cap baix hi ha quatre persones a favor del retorn dels "papers": dos professors universitaris, un periodista i un creador. Però hi ha por lògicament de fer pública l´opinió. Amb tot, sempre hi ha gent valenta. Aquest és el cas d´Aníbal Lozano, 44 anys, filòleg, tècnic de publicacions de la Diputació i articulista del diari "Tribuna".

Josep Piqué va titllar ahir de "ridícula" la visita d'una delegació catalana a Salamanca per reclamar els papers confiscats i acusa la Generalitat i els partits de generar "tensió".

El vicepresident primer del Govern i ministre de la Presidència, Mariano Rajoy, assegurà ahir que pel Govern central la polèmica sobre el trasllat a Catalunya de part dels documents dipositats a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca «és un assumpte tancat» i ha advertit els partits catalans que no es pot estar «tota la vida» amb aquest debat. Rajoy assenyalà que «mantenir viu aquest debat per temps immemorial no té sentit», encara que és partidari de «donar totes les facilitats a tothom per fer les consultes que estimin oportunes i convenients».

Els tres diaris que s'editen a Salamanca, El Adelanto , Tribuna de Salamanca i La Gaceta de Salamanca van criticar en les seves edicions d'ahir l'expedició catalana de polítics, sindicats, associacions i particulars que dilluns van anar a la capital castellana per reclamar els documents i material robat durant la Guerra Civil a particulars i institucions catalanes i que actualment són a l'Arxiu de Salamanca. Un dels diaris qualificava la visita de «provocació catalana».

L'actitud estratègica ecosocialista, que sacrifica els 'papers' en favor de la denúncia contra la Fundación Franco, irrita CiU

La plaça del Rei va quedar ahir petita, molt petita, per encabir-hi els milers de catalans -25.000 segons l'organització- mobilitzats per reclamar el retorn dels 'papers de Salamanca'.

La Comissió de la Dignitat va anar, dilluns, 14 d'octubre, a Salamanca per fer-hi una reivindicació pública dels papers que hi ha retinguts. Uns dos-cents participants d'àmbits diversos de la cultura, la societat i la política catalanes s'hi van desplaçar per explicar als mitjans de comunicació i a les autoritats locals per què Catalunya demana el retorn dels papers arrabassats pels franquistes. Però les autoritats locals van refusar la invitació i van boicotar l'acte. En una conferència de premsa, Toni Strubell, en nom de la Comissió de la Dignitat, va demanar de superar l'enfrontament pels papers i va criticar la politització d'allò que és una qüestió de justícia. A continuació, hi van intervenir algunes de les personalitats assistents. Josep M. Sans, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, va defensar els dos pilars bàsics de l'arxivística, que en aquest cas són complementaris: la unitat d'arxiu i el respecte a l'origen del fons. Henry Ettinghausen, hispanista de la Universitat de Southampton, va parlar en nom del mig miler de catedràtics que han signat un manifest perquè es tornin els papers de Salamanca. Xavier Rubert de Ventós va recordar el seu primer viatge a la ciutat, quan tenia disset anys, i la visita al cementiri on hi ha enterrat Miguel de Unamuno; i, adaptant-ne les paraules, va dir: 'Arxivareu, però no convencereu'. Joan Saura (ICV) va explicar el crit de la societat catalana i la voluntat de diàleg amb el poble de Salamanca, contra l'hermetisme del PP. Josep Lluís Carod-Rovira (ERC) va desfer el contrasentit d'anomenar papers de Salamanca uns documents que són legítimament catalans. La jornada es va cloure amb l'ofrena d'una corona de llorer, símbol de tots els qui van morir sota el règim franquista, a la porta de l'Archivo General de la Guerra Civil, on els congregats van interpretar 'El cant dels ocells' i 'Els segadors'.

La Federació Nacional d'Estudiant de Catalunya (FNEC), refundada l'any 1985, també reclama el seus documents espoliats pel dictador durant la guerra civil. La FNEC va ser fundada l'any 1931 per distingits militans com Heribert Barrera, Andreu Xandri, Eduard Ferrer, Raimon Galí, etc

El Centre Autonomista de Dependents de Comerç i Indústria (CADCI) ha presentat a la Delegació del govern espanyol de la ciutat de Barcelona una reclamació legal pels arxius que aquesta entitat té a Salamanca. Agustí Barrera, com a president del CADCI, i Joan Maragall, com a sots-president, han presentat conjuntament aquesta demanda adreçada a l'Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca.

El PSC s'ha adherit al manifest per al retorn dels 'papers de Salamanca' promogut per la Comissió de la Dignitat. Els socialistes també seran a la manifestació de dimarts.

E ls socialistes catalans eren l'única formació política de tradició catalanista que no s'havia afegit a la campanya cívica d'aquesta entitat, campanya que tindrà el seu moment culminant dilluns que ve a Salamanca i dimarts a Barcelona, amb una concentració reivindicativa a la plaça del Rei. Tot i que els socialistes no veien clara la insistència a demanar la supressió de l'exposició Propaganda en guerra -segons fonts socialistes, "el problema no és que exposin els papers, sinó que no ens els retornin"-, finalment s'han sumat al manifest i als actes a aquest vinculats en coherència amb la seva política parlamentària de reclamació dels documents catalans incautats pel franquisme al final de la Guerra Civil i dipositats a l'Archivo de la ciutat castellana per abastir d'informació la tasca repressora del règim dictatorial. Des de la Comissió de la Dignitat es considerava vital la incorporació del PSC a una reivindicació que vol ser unitària, no partidista, i que pretén respondre al que es considera un sentiment generalitzat a Catalunya de presa de pèl, sobretot a partir de la negativa absoluta a tornar cap ni un document decretada pel patronat de l'Archivo, sota la presidència de la ministra de Cultura, Pilar del Castillo. Fins ara ja s'havien implicat en la campanya tant partits afectats per l'espoliació, cas d'ERC i ICV -hereva política del PSUC-, com la coalició de govern, CiU. El PP és l'única formació parlamentària catalana que ara en queda al marge.

La direcció d'ICV, acompanyada de diversos historiadors i exdirigents del PSUC, ha fet aquest dimarts entrega a la Delegació del Govern a Catalunya d'una petició al Ministeri de Cultura perquè es tornin "als seus legítims propietaris" els documents relacionats amb aquesta formació que van ser incautats durant la Guerra Civil i el franquisme i que es troben avui a l'Arxiu de Salamanca. La formació ecosocialista demana la dimissió de la ministra de Cultura Pilar del Castillo i assegura que els papers "no són més que un botí de guerra".

+informació

El director general de Cultura del Govern Balear ha explicat a l'AVUI que un investigador en nom del departament de Cultura anirà a Salamanca per identificar i elaborar una relació de tots els documents que fan referència a la història de Balears per tal que els pugui reclamar a l'executiu illenc. La decisió la va prendre el departament que dirigeix el conseller Damià Pons després de conèixer, a través del Diari de Balears, que a l'arxiu es conserven milers de documents que fan referència a les Balears, concretament a ciutadans de les illes que pertanyien a la maçoneria i que van ser perseguits pel Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo durant el Franquisme.

La coincidència amb la Diada Nacional de Catalunya no va donar peu, ahir, a cap mena de gest d'aproximació, per part de l'executiu d'Aznar, en el ja llarg i polèmic afer dels papers de Salamanca. El suport sense fissures a la decisió del Patronat de l'Archivo i la negativa a passar del debat tècnic al polític va marcar el diàleg, una vegada més un diàleg de sords, entre la ministra i el senador Josep Varela (CiU).

Del Castillo també va justificar la decisió del no-retorn fent referència a un informe d'experts de la UNESCO, datat el 1997 i relatiu als antics arxius de la repressió dels règims comunistes. En aquest informe, segons la cita de la ministra, es demana que els fons producte de la requisa amb fins repressius es mantinguin units. El text citat, diu: "És important identificar l'existència d'aquests documents que procedeixen d'altres arxius dins els fons dels òrgans repressius, però si és possible, hem d'evitar la temptació d'organitzar-los físicament com un fons diferent del fons repressiu".

Josep Varela va reiterar que la qüestió era política i que requeria simplement un gest de sensibilitat del govern espanyol per tancar una ferida encara oberta a la societat catalana, una ferida que afecta no sols institucions, sinó també molts particulars: "Vostès [PP] no fan política d'Estat, volen que la ferida de la Guerra Civil segueixi oberta" per "guanyar uns vots a les municipals de Salamanca o a Castella", va dir el senador de CiU, segons el qual el govern popular no vol tornar "als seus legítims propietaris allò que la incautació de la guerra els va robar".

La ministra d'Educació i Cultura, Pilar del Castillo, va insistir ahir a Barcelona en la "unitat" de l'Archivo de la Guerra Civil de Salamanca.

Segons la ministra, s'ha de garantir la unitat de l'arxiu "perquè és un arxiu de la repressió franquista" i perquè "la seva disgregació impediria el seu millor estudi". En una intervenció que va fer a Tribuna Barcelona, la ministra va afegir que s'ha de tenir en compte que l'Archivo de Salamanca és "el resultat de la repressió del franquisme sobre le Guerra Civil" i aquesta guerra "no va ser el resultat de la invasió d'una zona enfront de l'altra o d'Espanya contra una regió, o d'una organització contra una altra, sinó que va dividir Espanya i totes les comunitats autònomes en dos bàndols. Per això, per estudiar la història de la repressió, cal que l'arxiu conservi la seva unitat".

La ministra va recordar que la decisió de mantenir la unitat de l'arxiu la va prendre el patronat "amb el vot favorable del PSOE". Del Castillo no es va voler pronunciar sobre la petició que els arxius de la Fundación Francisco Franco també vagin a Salamanca.

Lleida els reclama

Per la seva banda, l'Ajuntament de Lleida ha aprovat una moció per reclamar a l'Estat espanyol el retorn a Catalunya dels fons documentals confiscats a particulars i entitats catalanes pel règim franquista durant la Guerra Civil i que ara són a Salamanca. La moció va comptar amb el suport del PSC, CiU, ERC, Iniciativa-Verds i amb l'única abstenció del PP, que accepta la decisió de la comissió tècnica paritària. L'alcalde de Lleida, Antoni Ciurana, va qualificar de "vergonyosa" la negativa a retornar els lligalls.

El Consell de l'Advocacia Catalana demana el retorn dels documents confiscats per les tropes de Franco a advocats catalans, papers que avui són a l'Archivo de Salamanca.

ERC ha fet un pas endavant obrint formalment la via judicial per reclamar els seus papers incautats a Salamanca com a part de l'Archivo General de la Guerra Civil Espanyola.

Tres dirigents d'ERC presenten avui al registre del ministeri de Cultura a Madrid un requeriment perquè li siguin tornats al partit els seus documents històrics ara en poder de l'Archivo de Salamanca i que van ser incautats pel règim franquista. El requeriment serà presentat pel senador Carles Bonet, el diputat Xavier Vendrell i la secretària de formació del partit, Maria Àngels Prats.

La Comissió de la Dignitat, defensora del retorn a Catalunya dels documents espoliats per l'exèrcit franquista, ahir va rebre l'adhesió de Frederic Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO.

El Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona ha impedit aquest matí, durant el consell plenari, que s'aprovés una declaració institucional que demana el retorn dels arxius confiscats per les forces franquistes durant la Guerra Civil. L'abstenció del PP ha fet que la declaració no es pugui considerar "de caràcter institucional", perquè per ser qualificada d'aquesta manera ha de comptar amb el suport de tot el consistori. PSC, CiU, ERC i IC han votat a favor de la proposta, que defensa que "la devolució dels papers de Salamanca esdevé un acte de justícia", mentre que el PP s'ha abstingut argumentant que l'"arxiu té una utilitat que no pot perdre", i recordant al grup socialista que tant Solé Tura, mentre era ministre, com Jesús Caldera, han defensat sempre la "unitat de l'arxiu".

Una vintena de cotxes i un nombre indeterminat de camions. Cinquanta empleats i cinquanta soldats carlins d'una companyia navarresa. Vuit magatzems distribuïts per la ciutat. Aquests van ser els mitjans amb què va comptar el militar Marcelino Ulibarri per dirigir l'espoliació dels papers de Salamanca. Ulibarri era el cap de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, creada el 26 d'abril de 1938 per un decret del ministre d'Interior, Ramón Serrano Súñer, que avui, amb 101 anys, deu ser l'únic supervivent d'aquella "operació d'espoliació amb fins repressius perfectament planificada, la prova és que només entrar a Catalunya, van començar a confiscar papers a Tarragona i Lleida", explica Cruanyes.

Significados hispanistas han mostrado su rechazo a la decisión de no devolver los archivos que reclama la Generalitat. Ian Gibson señaló ayer, desde su residencia granadina, que "los documentos incautados o robados por Franco deben volver a Cataluña". "Eso sería lo correcto -dijo-. Vivimos en una nueva era, de forma que estos archivos podrían estar, desde Cataluña, a disposición de todos los interesados. No veo qué problema habría en que los originales se devolvieran a Cataluña y Salamanca guardara copias digitalizadas." De la misma opinión es Paul Preston, que califica de "error" la decisión del patronato. Desde su despacho de la London School of Economics, Preston recuerda que él fue uno de los firmantes de la declaración promovida por la Comissió de la Dignitat y que, "por la misma razón", esta decisión le parece mal. "El principio básico -añade- es que estos papeles pertenecen a Cataluña y allí deben estar. Es una decisión política, porque si se hubiera tomado por motivos administrativos se podrían hacer copias de los documentos en microfilm o CD- Rom, y si el problema fuera económico seguro que se podría llegar a un acuerdo negociado con Cataluña."

El president del PP a Catalunya, Alberto Fernández Díaz, va contradir ahir la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, que considera «tancat» el conflicte sobre el retorn dels arxius de la Generalitat republicana dipositats a Salamanca i va advocar perquè els governs espanyol i català facin un esforç d'«aproximació» que permeti trobar una solució satisfactòria per a totes les parts. Mentrestant, la UGT, un dels sindicats que té documents emmagatzemats a l'arxiu requisats durant el franquisme, no descarta acudir a la justícia per reclamar-ne la devolució, camí que també seguirà la Generalitat.

L'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) va fer pública ahir la seva postura contrària a la decisió del patronat de l'Archivo de la Guerra Civil de Salamanca de no tornar cap paper a Catalunya. Els arxivers consideren que la resolució "atempta contra els principis arxivístics internacionalment acceptats" i diuen que "la defensa de la permanència de la documentació a l'Archivo és fora de tota justificació científica". Segons l'AAC, "el principi suprem de l'arxivística és el de provinença", segons el qual "la documentació pertany a l'organisme que l'ha creada". L'associació, per tant, afirma que en el cas de l'afer dels papers catalans dipositats a Salamanca, "el principi d'unitat en cap cas és aplicable, atès que prima el de provinença i el respecte a l'ordre original". En aquest sentit, l'AAC recorda que els documents objecte de litigi "van ser requisats i agrupats artificialment per acomplir una feina concreta: la repressió d'uns ciutadans que havien perdut la guerra". La decisió del patronat sobre el no-retorn es basa de forma exclusiva i reiterada en la necessitat de mantenir la unitat de l'Archivo, i en cap moment entra a valorar la procedència dels papers. Per fer sentir la seva argumentació, l'Associació d'Arxivers es comprometen a "organitzar trobades científiques d'àmbit internacional per tal d'evidenciar la nul·la validesa científica de l'acord adoptat".

La premsa de Salamanca ha reaccionat amb satisfacció a la decisió presa del Patronato del Archivo Nacional de la Guerra Civil de no tornar els arxius històrics de la Generalitat de Catalunya, tal i com es pot llegir a El Adelanto de Salamanca, La Gaceta i La Tribuna. La interpretació en clau 'regional' es fa palesa a El Adelanto, que és l'edició salmantina d'El Periódico. Mentre al Principat, El Periódico titula la notícia 'El govern no tornarà a Catalunya els papers de l'Arxiu de Salamanca', a l'edició de la ciutat castellanoleonesa s'ha estimat més publicar 'Del Castillo mantiene el Archivo intacto y no cede ante Cataluña'.

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, va lamentar "la postura de bloqueig" del ministeri de Cultura respecte a la devolució a Catalunya de la documentació confiscada per l'exèrcit feixista espanyol durant la Guerra Civil i va anunciar que el govern català "estudiarà accions legals per recuperar els arxius" i que la Generalitat s'oferirà com a coordinadora d'una possible actuació conjunta de les altres parts afectades (ajuntaments, partits polítics, sindicats, associacions i particulars) per la incautació de documents. Segons Vilajoana, amb la decisió d'ahir "el ministeri tanca una via de negociació política i demostra que fins ara ha volgut guanyar temps per mitjà d'un diàleg fictici". Vilajoana va recordar que "el govern català porta més de 20 anys fent gestions de tota mena amb els successius governs de l'Estat" per arribar a un pacte. Per part de la coalició de govern, Pere Macias i Josep Antoni Duran Lleida també van rebre la decisió amb fortes crítiques: "El PP tanca les portes a l'entesa i ofega els sentiments de Catalunya com a poble".

Davant el desacord de la comissió paritària d'historiadors nomenada pel ministeri i la Generalitat, el Patronat ha decidit donar la raó a la part espanyola, sense matisos. Resultat: cap paper tornarà a Catalunya. "No procedeix adoptar cap iniciativa sobre una possible sortida de documents de l'Archivo, per la qual cosa s'estima tancada la qüestió". 63 anys després del trasllat per les tropes franquistes de milers de documents de Catalunya a Salamanca, amb fins declaradament repressius, i després de 25 anys de reclamacions en democràcia, el govern del PP posa el seu unilateral punt final. La notícia va caure ahir a Catalunya com una galleda d'aigua freda, on tant el govern català com l'oposició, la comunitat d'historiadors i l'entitat cívica Comissió per la Dignitat esperaven un acord molt gasiu, però no una negativa total. [Més informació: pàg. 36.] La via judicial i la mobilització cívica es dibuixen ara com els dos camins per seguir la reclamació.

El pronunciament fet públic ahir pel Patronat es fa fort en la idea del "principi d'unitat" i afirma que aquesta unitat es basa en l'origen repressor per al qual va ser creat l'Archivo: "La unitat de l'Archivo ve determinada per la finalitat amb la qual es va concebre i organitzar originàriament, d'acord amb les conseqüències polítiques derivades de la Guerra Civil". El comunicat avala l'opinió dels historiadors nomenats pel ministeri, Antonio Morales i Carlos Dardé, i desautoritza la de Borja de Riquer i Joan B. Culla, convocats per la Generalitat. El patronat jutja "encertat el criteri a què s'han atès [Morales i Dardé], segons el qual constitueix part substancial de l'Archivo tota aquella documentació relativa a la Guerra Civil, així com als «anys que la van precedir i als posteriors». És fonamental -segueix- la seva constatació que els documents anteriors a la Guerra Civil i, sobretot, els relatius al període de la Segona República espanyola van ser posteriorment utilitzats pel règim franquista, amb fins repressius, un cop acabat el conflicte". Per això, s'entén que la proposta de Riquer i Culla de "dipositar a l'Arxiu Nacional de Catalunya tots els documents anteriors a 1936 que tinguin relació amb Catalunya resulta incompatible amb la unitat de l'Archivo".

La Comissió de la Dignitat i la Universitat de Barcelona van presentar ahir a la vesprada el suport de la comunitat universitària internacional a la campanya pel retorn al Principat dels arxius catalans, ara guardats a Salamanca. Cinc-cents catedràtics de dues-centes universitats de quaranta-set països, a més de membres del món polític, acadèmic i dels drets humans, han signat la Declaració de la Comissió pe retorn dels arxius. Entre els adherits hi ha el lingüista Noam Chomsky, el president emèrit de la Republica italiana, Francesco Cossiga, la guanyadora del Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú, el professor emèrit de la Universitat de Houston, Joan Oró, l'escriptora Nawal al-Saadawi... Durant l'acte, fet al Paranimf de la Universitat de Barcelona, i que va presidir el rector de la UB, Joan Tugores, el membre de la Comissió Antoni Strubell va llançar una crida al govern d'Aznar. La Comissió demana un canvi de rumb, perquè 'cap català no pot acceptar l'oferiment de rebre uns pocs documents, i encara cedits en dipòsit'. També reclama que el govern espanyol reconegui la pertinença dels papers al poble català i que aquests es retirin d'una exposició que es farà per l'octubre a Salamanca, amb motiu de la capitalitat europea de la cultura.

A questa adhesió massiva, que ha superat les mateixes expectatives dels seus promotors i que s'ha gestat per internet -www.partal.com/dignitat- els últims tres mesos, va ser presentada ahir en públic al Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB). Sota la presidència del rector Joan Tugores, van intervenir-hi el director general del Patrimoni de la Generalitat, Marc Mayer, el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep M. Sans Travé, l'arxiver en cap de Barcelona, Ramon Alberch, el polític Joaquim Ferrer, l'hispanista anglès Henry Ettinghausen, els arxivers Anscari Mundó i Joan Boadas i els impulsors de la Comissió Antoni Strubell i Enric Borràs. A l'acte hi van assistir representants d'institucions amb documents a Salamanca, cas d'ERC (Carod-Rovira), PSUC (Josep Altaió), UGT (Rosa M. Puigserra), CNT (Xavier Martínez) i CADCI (Agustí Barrera), a més de descendents de Lluís Companys i Rovira i Virgili, entre d'altres.

La declaració, a la qual han donat suport mig miler de catedràtics i professors de 205 universitats -100 d'europees i 90 d'americanes, de les quals 70 dels EUA-, demana que s'acompleixi, "sense més dilacions, l'acord del consell de ministres del govern espanyol (17 de març de 1995) que decideix el retorn dels fons a Catalunya" i que es "reconeguin la titularitat dels fons a nom dels seus propietaris legítims". En cas negatiu, s'exigeix que se "suspenguin i retirin de la programació dels actes a celebrar a Salamanca 2002 l'exposició Propaganda en guerra". Un percentatge molt alt dels materials de la mostra, que s'ha d'inaugurar el 5 d'octubre, és "fruit del robatori a què va ser sotmès el poble català".

En els parlaments d'ahir, Tugores va confiar que "el desterrament dels papers de Salamanca, que ja porta 63 anys, no duri tant com els 130 de desterrament de la UB que va decretar Felip V". Ettinghausen va reclamar el retorn com a "gest de decència moral" i va recordar que l'Archivo de Salamanca és al Convent de Sant Ambrosi, "un sant del segle IV que es va oposar amb èxit al restabliment del culte a la deessa de la Victòria, deessa poca-solta i patrona suprema del dret de conquesta". Mayer, representant del govern català, va justificar el desacord de la comissió tècnica Estat-Generalitat "perquè el nostre pactisme no pot caure en la indignitat". Ferrer va situar l'arrel del no-retorn en la manca de voluntat dels líders polítics espanyols d'explicar al poble de Salamanca les raons que justifiquen el retorn, "un buit que l'ha ocupat la demagògia". Sans Travé va parlar d'"ignorància i mala fe dels polítics espanyols" i d'"obstinació dels funcionaris de l'Archivo", del qual Alberch va blasmar la "unitat arxivística artificiosa". Mundó es va referir a la primera visita a aquest arxiu el 1980 per part seva i de Jaume Sobrequés. Borràs va instar a evitar que es faci l'exposició Propaganda en guerra i Strubell va fer èmfasi en la importància de la campanya internacional, en la "perversitat" del no-retorn i en la necessitat d'un "canvi de rumb" del govern d'Aznar per evitar el seu "descrèdit aquí i arreu del món".