Malauradament, malgrat que hi ha molta gent que no vol obrir els ulls, els espanyols solament ens volen per quan els fem servei ja sigui donant-los medalles i reconeixement esportius, prestigi musical o en qualsevol altre àmbit del qual en puguin treure profit. Alhora, però, volen que amaguem la nostra identitat i que ens reconeguem més espanyols que no pas ells; altrament, ja pots fer les maletes i pensar a dedicar-te a una altra cosa ja que els diners els tenen ells. I si algú no s'ho creu, només ha de preguntar-li-ho al gimnasta Ignasi de Fer, que en els darrers Jocs Olímpics de Sidney volgué sortir amb una senyera a fer la volta a la pista amb la resta d'esportistes i, encara no sap com, li va desaparèixer de les mans; o als motociclistes catalans que, quan encara no han travessat la línia d'arribada, ja porten la "rojigualda" penjada a l'espatlla.

Així doncs, per respondre a la pregunta que ens feiem, direm que un "catalán bueno" és aquell que s'avé a fer-los el joc o, encara millor aquell que voluntàriament predica la seva espanyolitat, aquell que renuncia a la seva llengua per adoptar la castellana, pensant que d'aquesta manera es guanyarà un prestigi, i no s'adona (o sí) que d'aquesta manera està col·laborant a la desaparició de la seva llengua materna. Aquests catalans només són peces d'una estratègia politica espanyola que té per objectiu aconseguir que el català esdevingui una llengua minoritària i "provinciana". Malauradament, d'aquests n'hi ha un munt. (de ben segur que us en venen uns quants a la memòria sense haver d'esforçar-vos-hi gaire). A aquests, a "los buenos"els veureu sovint a la televisió, recollint premis literaris, fent programes de televisió, en concerts, etc, i tot això perque el poble català acabi per identificar-se amb uns símbols i un estat que no són els seus i que mai no ho seran.

Per contra, un "catalán malo" és aquell que reivindica la seva catalanitat amb tota naturalitat i sense complexes, aquell que no està disposat a vendre la seva història, la seva llengua i la seva identitat per res. És aquell que pensa que si un grup de música anglès triomfa en un lloc de parla castellana, on, a més a més, el nivell de coneixement de l'anglès és ínfim, no el convenç l'argument de que no el promocionen perquè en català no l' entenen. A aquests catalans us serà difícil veure'ls a la televisió, a la radio, en editorials, en discogràfiques, etc. de l'estat espanyol encara que siguin grans escriptors, magnífics músics, humoristes...