| Els historiadors situen la
naixença de les Corts Catalanes en l'assemblea convocada pel legat pontifici,
cardenal Pere de Benevento, celebrada al castell de la Suda (Lleida) l'any
1214. La convocatòria responia a la necessitat d'arranjar la confusa situació
del país després de la mort del rei Pere I a la batalla de Muret i l'inici
del regnat del seu fill Jaume I, de pocs anys d'edat. El nou rei hi féu
el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria reial i dels representants
de les ciutats i viles. |
|
| Fou sota el regnat de Pere
II el Gran (1276-1285) que les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional.
En les Corts celebrades a Barcelona l'any 1283 el rei s'obligava a celebrar
"General Cort" una vegada l'any, amb la participació representativa de l'època,
per tractar del bon estat i reformació de la terra. El mateix rei establia:
"si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut
a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels Prelats, dels
Barons, dels Cavallers i dels ciutadans...". |
|
| Així, doncs, les Corts exercien
funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres "braços" que
les componien: l'eclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular
o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei).
El conjunt de tots els representants catalans a les Corts era anomenat "lo
General de Cathalunya", veritable equilibri de poders entre els "braços"
i el rei. |
|
| L'origen de la Generalitat
cal cercar-lo en la necessitat que tenien les Corts Reials de disposar d'òrgans
executius dels seus acords. Esquemàticament, el procés es pot concretar
en diversos moments històrics dels segles XIV i XV. |
|
| El primer pas va tenir lloc
a les Corts celebrades a Montsó (Aragó) l'any 1289, quan és designada una
"Diputació del General", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut
que els "braços" concedien al rei a petició seva. |
|
| El segon pas va tenir lloc
a les Corts de 1358-1359, celebrades a Barcelona-Vilafranca-Cervera. En
efecte, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387) Castella va
envair Aragó i València, i donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven
grans despeses a la corona catalanoaragonesa. Aquesta circumstància va motivar
que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en
màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració
sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat,
Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359). Aquesta nova Diputació del
General ha estat considerada pels historiadors com el primer embrió de la
futura Generalitat. |
|
| El tercer estadi s'esdevé
en les Corts de Montsó de 1362-1363: es crea l'impost anomenat "generalitats",
un tribut permanent que garantia uns ingressos propis i una continuïtat
de la Diputació del General integrada des de llavors per tres diputats.
|
|
| A les Corts de Barcelona-Lleida-Tortosa
de 1364 i 1365 es completà la consolidació del que ja es pot considerar
una institució executiva: les Corts van emetre deute públic que havia de
ser administrat per la Diputació del General o Generalitat amb caràcter
permanent. En aquestes mateixes Corts s'assignà la residència d'aquest organisme
a la mateixa capital de Catalunya, Barcelona. Així, s'habilità una casa
del carrer Sant Honorat que encara avui constitueix la façana oriental del
Palau de la Generalitat, un dels pocs palau gòtics, potser l'únic a Europa,
que continua sent la seu d'una institució de govern dels segles XIV i XV.
|
|
| Finalment, l'any 1413 el rei
Ferran I donà a la Generalitat una forma legal definitiva i esdevingué un
organisme de govern, gairebé desvinculat de les Corts, autònom en la designació
dels seus components, i amb funcions per fer observar el sistema constitucional
de la Confederació. |
|
|
|
