|
El President
Francesc Macià (1859-1933)
|
|
|
Per decrets de 28 d'abril, del President
Macià, s'estructurava la Generalitat provisional i es nomenava el
seu primer Govern amb majoria d'Esquerra Republicana de Catalunya.
La Generalitat quedava integrada per un Consell o Govern provisional,
per una Assemblea o Diputació provisional (quaranta-cinc diputats
elegits pels regidors de tots els municipis catalans) i per uns comissaris
delegats del Govern que es feien càrrec dels serveis de les desaparegudes
diputacions provincials catalanes. Un dels primers actes de govern
del President Macià havia estat la supressió d'aquestes corporacions
provincials que no responien a una organització territorial autòctona.
Així s'iniciava |
| Primer
President i restaurador de la Generalitat moderna (1931-1933). Dirigent
del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després d'una
gran victòria electoral en les eleccions municipals del 14 d'abril
de 1931, proclamà la República Catalana des del Palau de la Generalitat
a Barcelona. Tres dies més tard, i com a conseqüència d'una negociació
amb representants del Govern de Madrid, s'acordà que la nova institució
d'autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià,
governant d 'una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president
de la Generalitat el dia de Nadal de 1933. |
un nou capítol històric
no exempt, però, de greus dificultats. Encara que el període històric
corresponent va ser més aviat breu (1931-1939), i malgrat la suspensió
de l'Estatut d'autonomia des de l'octubre de 1934 al febrer de 1936,
fou suficient per establir les bases sobre les quals encara avui s'estructura
el poder polític a Catalunya. A l'Assemblea provisional correspongué
la responsabilitat de l'elaboració del projecte d'Estatut d'autonomia,
que un cop plebiscitat pel poble fou presentat a la ratificació de
les Corts de la República. |
| Aquesta
ratificació no es donà: les Corts van modificar-ne el contingut i
en va limitar l'abast de competències. El 9 de setembre de 1932 les
Corts aprovaren aquest Estatut d'autonomia, i al cap de poques setmanes,
se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya, el qual es constituïa
el 6 de desembre de 1932, amb Lluís Companys com a primer President
de la cambra legislativa. La Generalitat va quedar constituïda pel
Parlament, el President de la Generalitat i el Govern. Poc després,
a més dels poders executiu i legislatiu, Catalunya assumí facultats
judicials amb la creació del Tribunal de Cassació (1934). Nous poders
executius, incloent-hi els d'Ordre Públic, foren també assumits el
gener de 1934 pel govern de la Generalitat en desaparèixer de l'estructura
política la figura dels governadors civils, que representaven el govern
espanyol a Catalunya. Però aquesta nova vertebració del poder a Catalunya
i la cessió a la Generalitat de competències de govern no equivalia
pas a una devolució de la sobirania anterior a l'abolició de la Generalitat
per Felip V. El dia de Nadal de 1933 moria el president Macià, primer
restaurador de la Generalitat, i el Parlament de Catalunya elegia
per succeir-lo Lluís Companys. |
|
|
El President
Lluís Companys (1882-1940)
|
|
|
Sota el mandat de Lluís
Companys (1933-1940), segon President de la Generalitat contemporània,
fou quan el Parlament de Catalunya conegué l'etapa més dinàmica de
la seva tasca legislativa. Es creà el Tribunal de Cassació, s'aprovà
la Llei municipal i altres nombroses lleis i disposicions de govern
en matèria de Finances, Justícia, Treball, Cooperatives, Agricultura,
Ensenyament, Cultura, Sanitat, Dret Civil, etc. El 6 d'octubre de
1934, considerant en perill l'estabilitat de la República i l'autonomia
de Catalunya, el President Lluís Companys s'enfrontà asprament amb
el Govern central i proclamà l'Estat català dins la República Federal
espanyola. El moviment fou esclafat per l'exèrcit. L'Estatut d'autonomia
fou suspès i el govern de Catalunya i molts altres |
| Advocat
sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra
Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu
partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià. Primer president del
Parlament de Catalunya l'any 1932, en morir Francesc Macià l'any 1933
fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època
de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de
la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després
de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la policia
militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per
un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona
el dia 15 d'octubre de 1940. |
ciutadans, revestits d'autoritat
o no, foren empresonats i condemnats a llargues penes. El febrer de
1936, unes eleccions generals tragueren de presidi el Govern de Catalunya
i la Generalitat reprengué les seves funcions. El 18 de juliol de
1936 va tenir lloc l'alçament del General Franco contra la República.
Era el cop d'estat i l'inici de la guerra civil espanyola. A Catalunya,
el poble i la força pública comandada per la Generalitat van ofegar
la revolta dels militars. Amb tot, l'alçament militar provocà una
explosió revolucionària congriada ja abans sobretot per l'anarcosindicalisme
de la CNT-FAI, que originà fortes tensions amb el Govern de la Generalitat
fins que a final del 1936 s'hi integraren consellers |
| d'ideologia
anarquista. L'experiència seria curta. El mes de maig de 1937 la CNT-FAI
perdé l'hegemonia en benefici dels comunistes i del partit del Govern,
Esquerra Republicana de Catalunya. Durant el primer període de la
guerra civil, el Govern de la Generalitat assumí plens poders per
afrontar la situació, cosa que féu possible prendre les decisions
que imposava la defensa de les institucions de Catalunya. Així, foren
prorrogades la legislatura i la presidència de Lluís Companys, atesa
la impossibilitat de convocar eleccions legislatives. Cap al final
del 1937 el Govern de Madrid recuperà poders sobre Catalunya que havia
cedit amb l'Estatut d'autonomia de 1932, concretament l'ordre públic.
A Catalunya les lluites internes de caràcter sociopolític un cop més
repercutien negativament en l'autonomia política del país. |
|
