|
A la mort del general Franco l'any 1975 i amb la proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya, seguí la legalització dels partits polítics i la convocatòria de les primeres eleccions legislatives espanyoles, celebrades el 15 de juny de 1977. S'obria el camí a la democràcia. A Catalunya guanyaren les eleccions els partits que hi concorregueren incloent en el seu programa el restabliment de la Generalitat i el retorn del seu President exiliat. D'aquesta manera es volia remarcar la continuïtat de la institució mantinguda simbòlicament a l'exili. | |
| El 15 de juny de 1977 se celebraven a Espanya les primeres eleccions legislatives democràtiques després de la proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya. Els diputats i senadors elegits per Catalunya pertanyien als partits que incloïen en els seus programes la reivindicació d'un estatut d'autonomia i el restabliment de la Generalitat. Aquesta voluntat popular fou ratificada en la diada nacional de l'11 de setembre del mateix any 1977: un milió llarg de ciutadans desfilaren pacíficament pel centre de la capital de Catalunya en una de les manifestacions més grandioses en la història de l'Europa contemporània. | ||
| Per això, el 29 de setembre del mateix any, un reial decret restablia la Generalitat de Cataluya, i Josep Tarradellas era reconegut com a President de la Generalitat, i retornava al seu país després d'un exili de quaranta anys. Al cap de poc, una comissió d'experts designada per l'assemblea de parlamentaris catalans elegits en els comicis de juny de 1977 iniciava la redacció del projecte d'Estatut d'autonomia, conegut, pel lloc de la seva redacció, com l'Estatut de Sau. El desembre de 1978, el rei Joan Carles sancionava la Constitució espanyola davant les Corts Generals. Un any després, el 18 de desembre de 1979, sancionava també l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que havia estat aprovat primer per les Corts espanyoles i després per un referèndum celebrat a Catalunya l'octubre de 1979. Aquest Estatut, segons el seu preàmbul, "és l'expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seves institucions i les seves relacions amb l'Estat en un marc de lliure solidaritat amb les altres nacionalitats i regions". Així la Generalitat es configurava com "la institució en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya". Una data històrica de la democràcia catalana és el 20 de març de 1980, quan se celebraren les segones eleccions legislatives per a la constitució del nou Parlament de Catalunya (les primeres s'havien celebrat quaranta-vuit anys abans: el 20 de novembre de 1932). El 10 d'abril es constituí el Parlament i els seus diputats elegien Heribert Barrera President de la Cambra restaurada i Jordi Pujol i Soley cent quinzè President de la Generalitat històrica. | ||
 |