|
CONTE
DELS DISSET GERMANS
|
| Per: Anònim |
| Obrir una porta |
| Disset germans viuen en una mateixa casa, ampla i lluminosa amb finestres obertes a tres mars. Mentre va viure, l’avi Cisco va mantenir la pau familiar a garrotades. Quan l’Iñaki o el Jordi gosaven obrir la boca, els fotia un cop de mangala i muts i a la gàbia. |
| Mort el vell, el pare es va mostrar més liberal i comprensiu. Per tal que no hi hagués raons, els va fer signar un pacte, segons el qual cada germà donaria a final de mes el sou íntegre a son pare, i aquest repartiria els diners segons les necessitats de cadascú. L’acord no va afectar l’Iñaki, el qual des de llavors es queda el que guanya; encara que en passa, de mala gana, una petita part al pare. |
| Vista la diferència dels sous, ja es veia venir que el pacte no podia durar, que hi hauria soroll. |
| El Jordi, un dels qui guanya més, vol quedar-se directament una petita part del sou. Diu que el pare li va prometre que, si feia bondat durant l’estiu, li ho concediria. |
| — ¡Insolidario, fenicio, ladrón, desagradecido! –protesten alguns. |
| — Si jo guanyo més –es defensa el Jordi– és perquè m’escarrasso a treballar. I tinc més despeses que vosaltres, ara mateix m’hauria de canviar el cotxe... |
| El Xosé li dóna la raó. La Rocío, la Pilar, el Paco i altres no en volen ni sentir-ne parlar. El Rodrigo, un dels més petits, no pot veure el Jordi ni en pintura rupestre. Ara de poc l'ha tornat a insultar: “¡Polaco hijo de puta!”. |
| El Jordi ja hi està acostumat, a les grolleries del Rodrigo –sembla que no hi és tot, pobret– i de primer no en va fer cas. Després, però, ha reflexionat: “I si el carallot aquest té raó, i si jo i aquesta patuleia només som mitjos germans”... Li vénen ganes de fer la maleta i fotre el camp de casa, i així poder disposar lliurement de tots els seus calers. A més a més, ja és massa gran perquè el seu suposat pare li guardi els diners! Però és molt covard i no ho farà pas per ara. |
| Potser un dia el Jordi s’adonarà, per fi, que per ser independent no cal que se’n vagi de casa. Atès que viu en un poble, Europa, tan sols ha d’obrir una porta a la paret nord de la casa i per poder entendre’s directament amb el Karl, el James o l’Aldo, amb els quals té més retirada que amb alguns dels seus presumptes germans. |