|
*
|
PERDEM EL JOC DE LA LLENGUA |
| Per: Somiserem.org | |
| Hi ha un acudit que diu que un home, per demostrar que té poders psicològics envers els animals, s'apropa a una peixera i, mirant-se cara a cara un peix, pretén que el seu poder mental aconsegueixi que aquest segueixi els seus moviments oculars. Evidentment, en l'acudit, és l'home qui acaba fent cara de lluç imitant el peix com si aquest exercís un instint natural sobre ell. | |
| Amb la nostra llengua, als catalans ens passa una cosa similar i, si no fos perquè la trobo patètica, em faria riure. | |
| Els catalans, en "petit comitè", ens fem els valents, els ferms, els compromesos amb la llengua. Jurem i perjurem que quan ens trobem amb un castellano-parlant no estranger (és a dir, un ciutadà de Catalunya) li parlarem en català. Pensem: "si senyor, serem lluitadors i fidels a la nostra cultura". | |
| Així doncs, decidits, sortim al carrer amb la ferma convicció que farem els deures culturals que com a membres d'una nació ens corresponen. Amb això que, de sobte, notem un copet a l'espatlla, ens girem i una veu que es dirigeix a nosaltres ens diu: "perdone, ¿la calle Muntaner?" Renoi!, la suor ens comença a caure pel front, les cames ens tremolen i esdevenim muts. Pensem: "puc fer-ho", però no, de cop ens posem a parlar amb la llengua de Cervantes (la bona). Una força interna ens crida: "traïdor, dèbil, submís..." El nostre ego no ho vol sentir això; fa mal, és insuportable acceptar que tenim la mateixa força mental que aquell senyor vençut per un petit peix i la seva mirada. Hem d'alleugerir aquest pes insuportable en forma d'auto-retret. Aleshores, com que la natura és sàvia, molt sàvia, fa que activem un mecanisme natural capaç de minvar el dolor i la vergonya que sentim de nosaltres mateixos i, de sobte, amb una veu angelical que derrota el mateix dimoni, ens justifiquem: "ho he fet per educació", i continuem el nostre camí amb la sensació d'haver actuat correctament, sense voler-nos adonar que acabem de perdre una altra partida en el difícil joc de la supervivència de la nostra llengua. | |