El partido popular fà molt temps que va començar una creuada contre els nacionalismes (no espanyols). La derrota de les eleccions anticipades realitzades al Pais Basc i sol·licitades per ells mateixos (amb el suport del PSOE) al·legant que el mandat del PNB al Pais Basc no era legítim per falta de recolzament popular i la derrota aplastant del PPSOE, el va enforismar molt. Des de llavor han embogit.

L'última prova d'això és la polèmica creada per una carta pastoral llegida pels bisbes de Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria.

Al partido popular no els ha aturat res. Han carregat contra tot i contra tothom que defensés el dret d'opinió, alegant que això era estar a favor d'ETA. En la pastoral es denuncia que il·legalitzar Batasuna és tancar l'última porta oberta a la democràcia als violents.

Fem un seguiment de la pol·lèmica através d'articles publicats per: el periódico de Catalunya, el diari AVUI i el PUNT.

L'episcopat basc va irrompre ahir en el debat polític sobre la futura il.legalització de Batasuna. En una carta pastoral, els bisbes de Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria van alertar que, amb el tancament del partit abertzale, al País Basc "la divisió i la confrontació cívica s'aguditzarien.

En la pastoral, titulada Preparar la pau, els prelats Ricardo Blázquez, Carmelo Etxenagusia, Juan María Uriarte y Miguel Azurmendi analitzen la situació política d'Euskadi i censuren la nova llei de partits dissenyada per dissoldre Batasuna.

"NO TOT S'HI VAL CONTRA ETA" Els bisbes expressen una "reserva cautelosa" davant la llei que promouen el PP i el PSOE, i apunten que, "fossin les que fossin les relacions entre Batasuna i ETA", s'haurien d'"evitar" les "tèrboles conseqüències" que tindrà il.legalitzar el partit abertzale. Temen que la mesura danyi "la convivència i la causa de la pau", i faci "més precària" la seguretat dels amenaçats per ETA. Juntament amb aquesta admonició, la carta condemna les tortures policials: "No tot s'hi val contra el terrorisme".

Els bisbes demanen a "tots els grups socials i polítics" que es defineixin "netament respecte a ETA", i lamenten la "greu incomunicació" de les formacions polítiques basques i els exigeixen "diàleg pacient" per no renunciar a "la pau verdadera".

El president del PP basc, Carlos Iturgaiz, va respondre a la carta dels bisbes afirmant que "segueixen la veu del seu amo, que en aquest cas no és Déu sinó Arzalluz". Pel PSOE, sembla que "entre el dret a la vida i Batasuna, els bisbes hagin optat per aquesta última".

MANIFESTACIÓ Persones vinculades a EA, IU, Batasuna, a les centrals sindicals ELA, LAB, CCOO i a Elkarri han convocat per al 15 de juny a Bilbao una manifestació contra aquesta llei, que la comissió constitucional del Congrés va tramitar ahir. Dimarts rebrà el vistiplau del ple.

José María Aznar va fer ahir un "esforç molt especial" de contenció al comentar la carta pastoral en què els bisbes bascos critiquen la llei que permetrà il.legalitzar Batasuna, projecte que el Congrés remetrà avui al Senat. Va al.legar el president que la seva condició de cap de l'Executiu li impedia dir amb el cor el que pensa, però no es va mossegar la llengua al titllar el text de "perversió moral i intel.lectual greu".

Aznar va al.ludir a la polèmica pastoral en la roda de premsa que va oferir a Hèlsinki amb el seu homò- leg de Finlàndia, Paavo Lipponen, a l'inici de la gira preparatòria de la cimera europea de Sevilla. Amb ira continguda, va apuntar que havia de mantenir la "prudència del governant per sobre d'altres sentiments", però al final va sentenciar: "Quan s'afirma per escrit per part d'uns bisbes que el millor que els pot passar a les víctimes és que els criminals campin com vulguin, s'està davant una perversió moral i intel.lectual greu".

També va abordar l'assumpte a Estocolm, segona escala del viatge, on va expressar la seva convicció que el Vaticà "sabrà obrar en conseqüència" davant l'actitud dels bisbes bascos. Després que divendres el Govern transmetés a la Santa Seu la seva preocupació per la pastoral, el president va fer ahir vots perquè hi hagi una reacció coherent amb el comunicat emès per la Conferència Episcopal i amb la doctrina vaticana respecte a la lluita antiterrorista.

EL 'TEMPO' DEL VATICÀ Més escèptic, el ministre d'Exteriors, Josep Piqué, va reconèixer ahir que la resposta de la Santa Seu trigarà a arribar perquè "el tempo del Vaticà no és el dels mortals". Encara que Piqué va assegurar que la Santa Seu ha escoltat "amb comprensió i preocupació" les queixes de l'Executiu, fonts del seu ministeri van reconèixer que difícilment hi haurà un pronunciament formal.

L'ambaixador espanyol davant el Vaticà, Carlos Abella, va recordar, en declaracions a Europa Press, que la Santa Seu no sol reaccionar immediatament davant les peticions que se li plantegen, ja que "prima la reflexió i les seves conclusions no sempre són públiques".

Preguntat per les paraules d'Aznar, el president del Suprem i del Poder Judicial, Francisco José Hernando, va contestar que no sap si la pastoral és una perversió, però que per descomptat "la frega i la toca".

DEMANDA DE CLAREDAT La nota en què la Conferència Episcopal es va desmarcar dels prelats bascos "no és suficient" per a l'arquebisbe castrense. Monsenyor José Manuel Estepa va revelar ahir que ha demanat al president de la Conferència, Antonio Rouco Varela, una "reunió extraordinària" de la seva comissió permanent per elaborar "un comunicat més clarificador" sobre la pastoral basca. "Hem de ser més clars", va subratllar monsenyor Estepa, perquè "hi ha una part important del País Basc que s'ha de respectar, ja que pateix i té por".

Les tres formacions integrants del Govern nacionalista de Vitòria van sortir ahir en defensa dels bisbes bascos, durament atacats per rebutjar la il.legalització de Batasuna. El president del PNB, Xabier Arzalluz, va subscriure l'apartat de la carta pastoral que augura un augment de "confrontació cívica" si es liquida el partit abertzale: "Com diuen els bisbes, serà el caos".

"Realista i compromesa amb els camins del diàleg per aconseguir la pau". Aquesta va ser la descripció que va fer de la pastoral basca el president de l'executiva del Partit Nacionalista Basc (PNB) a Biscaia, Íñigo Urkullu. Van fer una valoració semblant Eusko Alkartasuna (EA) i Izquierda Unida/Ezker Batua (IU/EB), socis del PNB al Govern basc.

"AMB MOLTA MESURA" El conseller de Justícia i dirigent d'EA, Joseba Azkarraga, va assegurar que el bisbat basc s'ha limitat a posar negre sobre blanc "el que la immensa majoria dels ciutadans saben": que la nova llei de partits "crea crispació i persegueix objectius diferents de la pacificació mateixa". Azkarraga va elogiar els prelats per haver afirmat "amb molta mesura" el que pensa la majoria d'Euskadi, i va subratllar que tenen dret a "traslladar a l'opinió pú- blica les seves reflexions sobre els temes que preocupen els ciutadans".

"Desgraciadament, una vegada més han sigut deixats com un drap brut pels que creuen que han de controlar el poder legislatiu, el poder executiu, el judicial i fins i tot el Reial Madrid", va comentar Azcarraga sobre les crítiques fetes contra els bisbes. Encara que sense citar-los, el conseller va acusar populars i socialistes de "voler controlar-ho tot, inclosa l'Església, una institució que ha de funcionar de manera autònoma i expressar en cada moment allò que creu que interessa als seus conciutadans".

CRÍTIQUES PARTIDISTES, SEGONS EA El portaveu d'EA, Rafa Larreina, va defensar també el dret de la jerarquia eclesial d'Euskadi de manifestar amb llibertat la seva opinió, i va censurar PP i PSOE per carregar contra els bisbes "des d'un punt de vista partidista". Larreina va animar tots els col.lectius i institucions a aportar reflexions "constructives" per aconseguir la pau.

Javier Madrazo, coordinador general d'IU/EB i conseller basc de Vivenda i Afers Socials, va exigir a populars i socialistes que "no criminalitzin el dissident". Madrazo va subscriure la carta pastoral i va atribuir les crítiques que ha rebut des del Govern del PP a la "ment feixista" i al tarannà "autoritari" del president, José María Aznar. En plena sintonia, el líder d'IU, Gaspar Llamazares, va atribuir el malestar del Govern al fet que la pastoral ha connectat amb el que opina la "gran majoria de la ciutadania basca".

'ABERTZALES' I CATÒLICS Arnaldo Otegi, portaveu de Batasuna, va exalçar amb entusiasme la carta perquè els bisbes bascos "s'hi retraten" al criticar la il.legalització del seu partit. Per això va instar els membres de la patronal basca Confebask, molts dels quals estan en el punt de mira d'ETA, que també "es retratin" sobre la futura dissolució de Batasuna. Otegi va recordar que el seu partit manté "certa distància" respecte a l'Església, a la qual va manifestar el seu respecte perquè "hi ha molts militants de l'esquerra abertzale que, probablement, són catòlics".

El president del grup del PP en el Parlament de Vitòria, Jaime Mayor Oreja, va acusar ahir els bisbes bascos de beneir "el discurs d'Ibarretxe". L'Església basca, va afegir, "no ha volgut apartar-se del moviment nacionalista basc". Mayor, exministre de l'Interior, va declarar també que, "com a creient i com a catòlic", està convençut que "Batasuna és ETA", de manera que, va assegurar, té "l'obligació moral d'aïllar i ajudar a la il.legalització i a desarticular una cosa que produeix tant mal en el si de la societat basca".

El seu company de partit, Carlos Iturgaiz, va declarar que els bisbes de Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià han demostrat "que no estan seguint la veu de Déu, sinó la d'Arzalluz". Segons l'opinió del president del PP basc, els bisbes han comès "una provocació a les víctimes del terrorisme i es posen al costat dels botxins, en lloc de fer costat a les víctimes".

Força la Conferència Episcopal a desmarcar-se de la pastoral dels prelats del País Basc

Cabanillas els acusa de defensar la "impunitat" de Batasuna, i Zapatero els insta a "rectificar"

Els bisbes bascos van rebre ahir una allau de crítiques pel fet d'oposar-se a la il.legalització de Batasuna. A més d'acusar els prelats de Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria de demanar la "impunitat total" dels abertzales, el Govern va forçar la Conferència Episcopal a desmarcar-se de la controvertida carta difosa dijous per l'episcopat basc. La queixa de l'Executiu va arribar fins al Vaticà.

El ministre d'Afers Estrangers, Josep Piqué, va convocar el nunci del Papa a Espanya, Manuel Monteira, per transmetre-li "el disgust i el malestar" del Govern i manifestar-li la conveniència que la Santa Seu consideri "l'oportunitat d'expressar la seva disconformitat pel contingut i el procediment utilitzat pels bisbes bascos".

La pastoral basca ha reobert les ferides que va deixar en el Govern la negativa de l'Església espanyola a subscriure el pacte antiterrorista PP- PSOE. Després de censurar la tebior mostrada per la Conferència Episcopal, l'Executiu va optar llavors per girar full per no deteriorar les relacions amb l'Església.

Dijous, després d'irrompre els bisbes bascos en el debat sobre la dissolució de Batasuna, José María Aznar va canviar d'estratègia. A les 21 hores tocades, el cap de l'Executiu va advertir al president de la Conferència Episcopal, el cardenal Antonio María Rouco Varela, que en aquest cas el seu silenci s'interpretaria com un tàcit suport a la pastoral. La Moncloa va voler ahir mantenir en secret el nom de l'interlocutor de Rouco, però algunes fonts no van excloure que la trucada procedís del vicepresident Mariano Rajoy.

"SOTA LA SEVA RESPONSABILITAT" Rouco va captar el missatge. Ahir, poc abans que Pío Cabanillas, portaveu del Govern, fes la roda de premsa després del Consell de Ministres, la Conferència Episcopal es desmarcava per primer cop dels prelats bascos aclarint que van emetre la pastoral "sota la seva exclusiva responsabilitat" i sense notificar-l'hi "fins a instants abans de difondre-la".

En la tímida nota feta pública, l'episcopat apunta que cap dels seus òrgans "ha cregut necessari pronunciar-se sobre la llei de partits", però ressalta, a favor de l'episcopat basc, que la pastoral condemna ETA.

Que la Conferència Episcopal negués legitimitat a l'episcopat basc per parlar en nom de l'Església només va ser per al Govern motiu d'alleujament, no de plena satisfacció. La nota oficial de l'Executiu, llegida per Cabanillas, es va limitar a "apreciar en la seva justa mesura" el pronunciament, per acusar després els bisbes d'Euskadi d'"atribuir-se una representació que no tenen enfront de la legitimitat democràtica contrastada de les institucions".

Cabanillas va denunciar que l'Església basca s'alinea "amb les posicions més radicals" del nacionalisme basc, va fins i tot més enllà al defensar "la impunitat total de Batasuna" i treu importància a les seves relacions amb ETA. També va acusar els prelats bascos de proposar "la pau dels febles i els covards", basada en "el silenci de les víctimes" i "la humiliació de la societat".

El ministre va afegir que, als amenaçats, els bisbes els inviten a la submissió als seus botxins, al silenci davant els que els ofenen, i col.loquen la societat basca en el camí de l'obediència a la disciplina mafiosa imposada per ETA i els seus còmplices.

L'ambaixador trasllada la queixa oficial d'Espanya a la Santa Seu

Piqué censura una altra carta de capellans en defensa de la nació basca

La Santa Seu "no intervindrà de moment" en la polèmica provocada per la pastoral dels bisbes de Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria, Juan María Uriarte, Ricardo Blázquez, Miguel Asurmendi i Carmelo Etxenagusia, aquest auxiliar, contra la il.legalització de Batasuna, segons va comunicar ahir un portaveu oficial de premsa del Vaticà. El Govern esperava una declaració ràpida de disconformitat de la Santa Seu, i el president del Partit Popular basc, Carlos Iturgaiz, va demanar la dimissió dels prelats si el nunci Manuel Monteira els desautoritza.

Per reforçar l'acció sobre el Vaticà, l'ambaixador espanyol davant la Santa Seu, Carlos Abella, es va entrevistar ahir amb el responsable interí de la Secretaria d'Estat, Leonardo Sandri, i amb el subsecretari per a les Relacions amb els Estats, monsenyor Celestino Migliore, i els va transmetre "el malestar i disgust" del Govern per l'actitud dels tres bisbes. Va ser el mateix missatge que va transmetre divendres el ministre d'Exteriors, Josep Piqué, al nunci.

Segons l'ambaixador Abella, "Sandri i Migliore van escoltar i van entendre perfectament la queixa i reflexionaran sobre els fets". Un eclesiàstic espanyol pròxim a la Secretaria d'Estat va opinar que "el Vaticà no pot intervenir al no tractar-se de qüestions doctrinals o morals. Per més que pugui semblar un daltabaix, la responsabilitat és dels quatre bisbes", informa Rossend Domènech des de Roma.

CARTA DE SACERDOTS El malestar del Govern va augmentar al conèixer ahir una carta de 358 capellans de les diòcesis de Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria, Baiona i Pamplona, dirigida al Vaticà i a la Conferència Episcopal, en què, tot i que condemnen els assassinats, també critiquen la dispersió de presos etarres i la tortura, i reclamen l'autodeterminació d'Euskadi i de l'Església basca.

Piqué va veure l'escrit "clarament immoral i contradictori amb els valors de l'Església catòlica, perquè no conté la menor referència al sofriment de les víctimes (d'ETA) i sí de comprensió als seus botxins", i va dir que justifica encara més la protesta del Govern davant el Vaticà.

Iturgaiz va reprotxar als bisbes que no escrivissin cap pastoral quan ETA va assassinar Miguel Ángel Blanco i va titllar de "verdader escàndol" la seva opinió contra la llei de partits. També va dir que, com a catòlic, es farà "insubmís" i no resarà pels bisbes bascos a missa. El secretari del PSE, Patxi López, demanarà una reunió amb els bisbes: "Perquè tinguin informació directa dels que patim en primera persona la persecució, l'amenaça i el terrorisme"

Xabier Arzalluz va denunciar el "linxament" dels prelats. "Al PP els agraden els bisbes com els d'abans, que rebien el Caudillo sota pal.li, i quan se surten del guió, linxament", va dir després de denunciar l'estratègia del Govern que tornin a l'esquerra radical els vots que havien anat al PNB.

Amnistia Internacional va expressar ahir la seva preocupació perquè, a causa de "l'ambigüitat i la imprecisió d'alguns articles", la nova llei de partits elaborada per deixar fora de la llei Batasuna pugui servir també per il·legalitzar formacions "que propugnen el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacífica". Per aquest motiu, AI demana al Parlament espanyol que revisi i corregeixi el projecte durant la fase de tramitació parlamentària perquè garanteixi el respecte a la llibertat ideològica, d'expressió i d'associació.

En un informe elaborat sobre la nova llei, aquesta organització internacional sosté que l'actual redactat es basa en conceptes "massa genèrics", especialment en l'article 9, referent a les causes d'il·legalització. Concretament, cita el 9.3, que considera motiu d'i·llegalizació "donar suport tàcit al terrorisme (...) exculpant o minimitzant el seu significat" o "fomentar una cultura de l'enfrontament i la confrontació civil".

Conductes associades

Amnistia Internacional considera igualment preocupant que es pugui portar al Suprem una formació política per "utilitzar com a instruments de l'activitat del partit (...) símbols, missatges i elements que representen o s'identifiquen amb les conductes associades" al terrorisme. En aquest sentit, AI creu que aquesta "imprecisa indefinició" podria ser aplicable, per exemple, a "partits que facin servir missatges a favor del reagrupament de presos".

Malgrat deixar clar que el govern espanyol té tota la legitimitat per vetllar per la seguretat dels seus ciutadans, AI apunta que la llei podria vulnerar els articles 1, 16, 20, 22 i 23.1 de la Constitució espanyola, així com els articles 9, 10 i 11 de Conveni Europeu de Drets Humans, i el 18, 19, 21, 22 i 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966. Tot i això, l'entitat mostra certa comprensió davant del projecte perquè "es discuteix en un context d'atemptats i intimidacions d'ETA contra amplis sectors de la població, especialment al País Basc".

Això no obstant, AI demana que, en la fase de tramitació parlamentària, les fórmules citades s'eliminin o se substitueixin per altres de més precises, perquè no puguin donar lloc a equívocs a l'hora d'il·legalitzar partits que comparteixen amb algun grup armat objectius com ara la independència, "però que no advoquen o usen la violència".

El portaveu del PP a la comissió constitucional del Congrés, José Antonio Bermúdez de Castro, va rebutjar els arguments d'Amnistia Internacional adduint que la nova llei "no és indeterminada", perquè "sempre va lligada a l'activitat terrorista o al racisme". Segons Bermúdez de Castro, el que fa el nou text és precisament concretar conductes per evitar la indeterminació de la llei del 1978.

Per la seva banda, el secretari de llibertats públiques del PSOE, Juan Fernando López Aguilar, va respondre a les preocupacions d'AI garantint que el text és "raonablement segur". Segons López Aguilar, només han de témer la futura norma "els que fan ús del terrorisme".

Mentrestant, les Juntes Generals de Biscaia van aprovar ahir una proposició rebutjant "els processos d'il·legalització de partits empresos pel govern central". La iniciativa es va presentar com a alternativa a una altra promoguda per Batasuna a la mateixa cambra foral, i va ser aprovada amb els vots de PNB, EA, IU i Batasuna.

Atia el debat a la Conferència Episcopal perquè sigui "contundent" amb els bisbes d'Euskadi

En plena ofensiva contra els bisbes bascos, contraris a la il.legalització de Batasuna, el Govern vol tenir al seu costat l'Església espanyola sense ambigüitats ni dobles llenguatges. La tímida nota amb què la Conferència Episcopal es va desmarcar d'aquests prelats ja no és suficient per a l'Executiu. Per això el titular de Justícia, Ángel Acebes, va demanar ahir a la jerarquia un aval "nítid" a la llei que permetrà dissoldre Batasuna.

Divendres, en la nota de repulsa a la pastoral basca, el Govern deia que apreciava "en la seva justa mesura" la resposta de la Conferència Episcopal, tot i que només aclaria que els bisbes bascos havien emès aquella carta "sota la seva exclusiva responsabilitat". El president Aznar creia que aquest desmarcatge ja comportava un avanç que, tot i ser insuficient, no s'havia de menysprear.

DISSENSIONS ECLESIALS Però l'aparició de veus crítiques a la cúpula episcopal ha dut el Govern a intensificar la pressió. Demà l'executiva de la Conferència Episcopal debatrà la proposta de l'arquebisbe castrense, José Manuel Estepa, de "clarificar" la seva postura davant la pastoral basca, una petició recolzada ahir pel bisbe de Mondoñedo-Ferrol, José Gea Escolano.

Per atiar aquest debat i forçar l'Església a aïllar els prelats bascos, Acebes va reclamar ahir que la Conferència Episcopal deixi "absolutament nítid" el seu rebuig a la pastoral basca i el seu suport a la nova llei de partits, dissenyada per il.legalitzar Batasuna. "L'Església ha de deixar clar que no està al costat dels botxins, sinó de les víctimes", va reblar. També el vicepresident Mariano Rajoy va demanar a l'episcopat una resposta "clara i contundent".

PIQUÉ CITA EL NUNCI L'altra veu que vol sentir el Govern és la del Vaticà, que segons Josep Piqué "comparteix la preocupació" per la pastoral. Avui el ministre d'Exteriors es reunirà a Madrid amb el nunci apostòlic, Manuel Monteira.

El PSOE, a través de Juan Fernando López Aguilar, també va carregar contra els prelats bascos. De la seva pastoral, va dir: "Mostra una incomprensió intolerable amb el crim i l'extorsió d'ETA i els seus amics".

Al pol oposat, el portaveu del Govern basc, Josu Jon Imaz, va comparar ahir la persecució d'Aznar i els seus ministres als bisbes bascos amb l'actitud que va mantenir el dictador Francisco Franco quan va intentar expulsar d'Euskadi el prelat Antonio Añoveros, el 1974. El cas Añoveros va revelar la fractura entre l'Església basca i el règim de Franco, que va voler donar un escarment al bisbe per defensar les llibertats i les senyes d'identitat basques. El dictador va arribar a enviar un avió a Bilbao per treure el bisbe d'Euskadi.

CAPELLANS CASTRENSES Imaz no va ser l'únic membre de l'Executiu basc que ahir va censurar la "intolerància" d'Aznar. El conseller de Justícia, Joseba Azkarraga (EA), va dir que "no seria estrany que reclutessin tots els capellans castrenses excedentaris de la Divisió Cuirassada Brunete, Morón o Ferrol" per rellevar els capellans bascos. Iñaki Anasagasti (PNB) va acusar el Govern de "linxar" aquests prelats i de voler bisbes "militaritzats" que defensin la idea d'"una Espanya gran i lliure".

La Conferència Episcopal fa costat a la pastoral i troba "injustes i desproporcionades" les crítiques

La pressió exercida sobre l'Església perquè amonestés els bisbes bascos es va tornar ahir en contra del Govern. Tot i que l'Executiu va exigir una resposta "contundent" a la pastoral basca contrària a la futura il.legalització de Batasuna, ahir el comitè executiu de la Conferència Episcopal va defensar el document denunciant que ha estat criticat "de forma injusta i desproporcionada".

En sis dies, l'Església espanyola ha passat de desmarcar-se de la polèmica pastoral a defensar-ne de forma vehement el contingut, anatematitzat pel PP i el PSOE. Si el Vaticà no ha atès les queixes governamentals, ahir la Conferència Episcopal ho va fer durant cinc hores, però per condemnar-les. Van participar en el debat el seu president, Antonio María Rouco; els arquebisbes Fernando Sebastián (Pamplona), Ricard Maria Carles (Barcelona) i Elías Yanes (Saragossa), i els bisbes Antonio Dorado (Màlaga), Juan José Asenjo (Toledo) i Juan María Uriarte (Sant Sebastià), firmant de la pastoral.

Sense fer ni un sol retret a la carta, l'Església omet el rebuig dels prelats bascos a la il.legalització de Batasuna i ressalta la seva "clara i terminant condemna del terrorisme" i dels seus còmplices. També apunta que "no és just" acusar-los d'"optar per un partit polític determinat". La Conferència Episcopal exalça la pastoral perquè, segons la seva opinió, "proclama el compromís de l'Església" en la defensa i la protecció dels "amenaçats i les víctimes". Opinió oposada a la que manté el Govern, que acusa el bisbat basc d'alinear-se "amb els botxins i no amb les víctimes".

"DESFIGURAR EL SENTIT" En resposta directa a l'Executiu, l'Església li retreu la pretensió de "desfigurar el sentit" de la pastoral basca "ometent parts essencials" del document o "fent-li dir el que realment no diu". Una "crítica desqualificadora" que, segons el bisbat, "perjudica greument l'Església", li resta "credibilitat moral" i retalla "la llibertat que li garanteix el seu estatut jurídic", emparat per la Constitució i els acords de l'Estat amb el Vaticà

.Suggereix el comunicat que, al qüestionar la il.legalització de Batasuna, els prelats bascos complien la "missió" eclesial d'"il.luminar, formar i enfortir la consciència moral de les persones". "El desprestigi d'institucions com l'Església", acaba dient la nota, no facilitarà el final de la "gravíssima perversió de la consciència moral" que és el terrorisme.

OPINIONS CONTRAPOSADES Abans de la reunió, el cardenal Carles va retreure a José María Aznar que denunciés la "perversió moral" dels prelats bascos: "No crec que hagi de dir això. Respecte a certes lleis que ha permès, tindríem molt a dir de la moralitat". Altres veus episcopals es van expressar en sentit contrari. El bisbe de Guadalajara va defensar els seus homòlegs bascos tot i que va apreciar "punts foscos" en la seva pastoral. El de València, Agustín García-Gasco, es va alinear amb l'Executiu: "Si no s'il.legalitzen les disfresses d'ETA i els seus sequaços, serem una mica còmplices d'ells", informa Ignasi Muñoz.

La cúpula de l'Església espanyola havia estat insistentment emplaçada a clarificar la seva posició sobre la carta pastoral dels tres bisbes bascos del passat 30 de maig, i ahir ho va fer. Després de cinc hores de reunió a Madrid, la Conferència Episcopal va optar per fer pinya amb les diòcesis d'Euskadi emetent una nota duríssima per a la Moncloa, a la qual fins i tot s'acusa d'estar "limitant" la llibertat de l'Església amb les seves crítiques "injustes i desproporcionades", que inclouen "ometre parts essencials [del document] o fer-li dir el que no diu".

La nota aprovada ahir pel comitè executiu dels bisbes espanyols, i que l'AVUI reprodueix en la seva integritat, és breu, intensa, i pràcticament sense pèrdua. Ja des del començament, puntualitza que no és competència d'aquest òrgan "valorar públicament les actuacions dels bisbes a les pròpies diòcesis"; això implicava arrenglerar-se des del primer moment amb la posició ja prefigurada el dia abans pel nunci del Vaticà, monsenyor Manuel Monteiro, quan, en una reunió amb el ministre d'Exteriors, Josep Piqué, va evitar desautoritzar el document dels bisbes bascos, per molt que el trobés "inoportú".

La reunió no va arribar a durar ni mitja hora i el seu resultat no va ser en absolut satisfactori per a cap de les dues parts. L'actitud del nunci podia haver estat, però evidentment no ho va ser, descodificada com un indici que en cap cas la cúria desautoritzaria els bisbes bascos, fins i tot en el cas que discrepés obertament de la seva pastoral. Tanmateix, així ho van fer ahir diversos prelats, com el bisbe de Guadalajara, José Sánchez, que va denunciar "punts foscos" en la triple pastoral d'Euskadi, i l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, que va defensar apassionadament la il·legalització de Batasuna amb l'argument que oposar-s'hi equival a ser còmplice d'ETA.

No es tractava de meres veus aïllades. L'editorial de juny de la revista Ecclesia, òrgan de comunicació oficiós de la Conferència Episcopal, titlla la pastoral de "polèmica" i en part ho atribueix a una redacció "maldestra" i a uns enfocaments "discutibles". Tot i denunciar lectures precipitades i fins i tot hostils a l'Església, l'editorial no deixa de lamentar el resultat d'aquesta pastoral, que interpreta que ha estat una aguda polarització de l'opinió contra els bisbes, i acusacions d'afavorir els violents. Tots aquests punts de vista estan vius dins de l'Església, i es van fer sentir ahir a la reunió de l'executiva de la Conferència Episcopal, que va durar molt més del que havien previst -i anunciat- els seus mateixos convocants. Però finalment va imperar la defensa contra l'atac extern que, a l'entrada d'aquesta reunió, s'havia visualitzat quan l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, va afirmar que el president del govern no pot titllar d'immoral un bisbe. Carles fins i tot va suggerir que l'Església també troba immorals lleis de l'executiu, i no ho expressa públicament

Les cartes estaven marcades des del començament, doncs. Fos com a resultat d'una pressió concreta dels bisbes bascos, que segons alguns rumors podrien haver amenaçat de no tornar "mai més" a la Conferència Episcopal si no s'hi sentien defensats; fos per l'aplicació cega, segons altres fonts, d'un principi immemorial segons el qual l'eclesiàstica pot canviar un bisbe de diòcesi, però mai no el desautoritza, i menys per invitació d'un poder exterior com la Moncloa, per molt cordial i fins i tot preferent que hagi estat el tracte rebut fins ara.

Estrafent Aznar?

Tot i haver criticat l'actuació de l'Executiu central, el dirigent democristià va subratllar al mateix temps que "no es pot tenir una opinió de Batasuna al marge de la seva relació amb ETA", tal com propugnen els prelats a la pastoral

La resposta de la conferència episcopal espanyola no va agradar gens ni mica al govern central ni als dirigents del Partit Popular. Si com semblava estaven a l'espera d'una exposició "clara i contundent", és a dir, d'una desautorització explícita per part dels bisbes espanyols de la pastoral dels bisbes bascos, l'executiu de José María Aznar va rebre ahir un fort revés de la màxima autoritat eclesiàstica. Del que s'esperava, doncs, no n'ha quedat res, i per això l'executiu central assegurava anit que "prenia nota" del comunicat episcopal.

La indignació i la sorpresa eren força evidents a la Moncloa. Davant d'això, ahir s'insistia que, al marge del que pugui dir la conferència episcopal, res no canviarà la valoració que ha merescut al govern central la pastoral dels bisbes bascos, valoració que asseguren que reflecteix "la sensibilitat i preocupació" de la major part de l'opinió pública espanyola.

Llibertat d'opinar

De la mateixa manera, en contra de la prudència que reclamaven els bisbes espanyols en el moment d'emetre crítiques, l'executiu d'Aznar defensava la llibertat de qualsevol ciutadà o institució a opinar, i va advertir que en cap moment es pot limitar aquest dret. "I menys quan es tracta d'un debat que afecta béns essencials per a la societat, sotmesos a la destrucció i l'amenaça del terrorisme", va afegir. El ministre portaveu, Pío Cabanillas, va resumir en una nota la reacció del govern al comunicat de la Conferència Episcopal, tot remarcant que "avui a la gran majoria dels espanyols ens preocupa que una minoria se senti obertament satisfeta". El ministre d'Afers Estrangers, Josep Piqué, en feia la mateixa lectura, però hi afegia que, tot plegat, només fa contents "els nacionalistes, i per extensió ETA i Batasuna", mentre que produeix "una gran tristor" entre les víctimes del terrorisme. En declaracions a l'AVUI, el ministre va admetre que tampoc els va resultar agradable que la nota pública dels bisbes espanyols ni tan sols fes al·lusió a la carta oberta dels sacerdots bascos a favor de l'autodeterminació, donada a conèixer amb posterioritat a la pastoral.

Piqué, després que es fes públic el comunicat de la Conferència Episcopal, va cancel·lar un acte que tenia previst celebrar a la tarda per avaluar a fons el contingut de l'escrit dels bisbes. El titular d'Afers Estrangers ja havia rebut el dia anterior una altra galleda d'aigua freda per part del nunci del Vaticà, monsenyor Manuel Monteiro, que va evitar fer cap gest de desautorització i es va limitar a titllar d'"inoportuna" la pastoral dels bisbes bascos. És tot el que va poder obtenir de la trobada que va mantenir a Madrid amb el representant diplomàtic del Vaticà a Espanya.

Mentrestant, des de les files populars, Javier Arenas no amagava el malestar que hi ha produït la resposta de la Conferència Episcopal, en la qual veia una "defensa corporativista que no entra en el fons de la qüestió". Després d'analitzar la nota, el secretari general del PP seguia insistint que s'ha de fer "una reflexió més profunda" de l'actitud dels bisbes bascos i, per extensió, dels sacerdots que van firmar la carta posterior. Així doncs, el màxim dirigent del PP va reiterar l'exigència d'aquesta formació perquè l'Església, a partir d'ara, pensi "amb profunditat" a qui "satisfà el comunicat i a qui produeix decepció".

Onze entitats catòliques catalanes --Justícia i Pau, associació Cristianisme al Segle XXI, Centre d'Estudis Francesc Eiximenis-Pax Romana, Escola Pia de Catalunya i Col.lectiu de Dones a l'Església, entre altres-- han subscrit un manifest de suport als bisbes bascos.

Els firmants manifesten el seu "suport i reconeixement a la tasca que per a la construcció de la pau i l'eradicació del terrorisme" porta a terme l'Església basca; recorden que, en un estat aconfessional, qualsevol agent social cívic o religiós "té el dret de manifestar la seva opinió i de fer les seves aportacions en el debat públic" i valoren "molt positivament" els punts de vista que s'han expressat en la carta pastoral.

El president del PP català, Alberto Fernández, va acusar ahir Catalunya Ràdio de ser "el millor exemple de sectarisme polític" que hi ha actualment a la societat. Malgrat atribuir els seus retrets a la "trajectòria" de l'emissora, Fernández va citar com a exemples d'aquest "sectarisme" la cobertura de la nova llei de partits, de la polèmica per la pastoral dels bisbes bascos i l'entrevista amb l'expresident italià Francesco Cossiga.

El líder del PP català va anunciar que presentarà una "queixa formal" davant la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) per la "distorsió permanent" i la "manipulació" que, segons ell, fa l'emissora pública en informatius i programes. A parer seu, Catalunya Ràdio fa gala, "especialment en la franja matinal", de "butlletins informatius que són editorials nacionalistes" i de "tertúlies unidireccionals".

El diputat del PSC Josep Maria Carbonell va recordar que els representants del PP al consell d'administració de la CCRTV "han votat la directiva de TV3 i al Parlament estan sempre al costat de CiU quan es tracta de la CCRTV i la seva pluralitat". Josep Bargalló (ERC) va considerar "precupant l'obsessió malaltissa" del PP al pensar que "al món no existeix res més enllà de les seves pròpies files". Segons Dolors Comas (ICV), el PP "vol tornar a les emissions del parte de l'antic règim i a la informació única".

El comitè professional de Catalunya Ràdio va emetre un comunicat definint els retrets de Fernández com "un atac a la professionalitat dels periodistes". La direcció de la CCRTV remetrà al PP una carta en defensa del model informatiu que l'emissora aplica als seus espais.

A.B. Vostè va dir ahir a l'emissora pública RAI 3 sense ambigüitats que no li semblava correcta l'actitud del president José María Aznar amb tota mena de qualificatius. ¿Es reafirma en aquestes manifestacions?

L'expresident de la República italiana va reiterar ahir els seus atacs contra el govern del PP amb relació a la política basca, però aquest cop ho va fer des de terra basca, en el marc d'una breu visita de caràcter personal. Francesco Cossiga va ser rebut pel lehendakari Juan José Ibarretxe, a qui vatraslladar el seu suport moral "en aquests moments difícils", i va especificar que aquest suport tenia dos vessants: "Antifeixista i catòlic".

El vessant "antifeixista" es referia a la reforma de la llei de partits i a la possible il·legalització de Batasuna, la qual va rebutjar per "antidemocràtica" i per ser un "grandíssim error". Segons va explicar, el conflicte basc acabarà necessàriament amb la negociació política amb ETA, per la qual cosa "la il·legalització de Batasuna només aconseguirà eliminar un dels possibles interlocutors futurs i, de passada, reforçarà ETA".

Per exemplificar-ho, es va referir a la violència política dels autonomistes alemanys del Sud del Tirol, al nord d'Itàlia, que només va acabar-se quan es van fer concessions de caràcter polític. Per evitar malentesos, Cossiga va insistir a condemnar ETA i el seu "terrorisme sanguinari i injust, que a més perjudica la causa basca", alhora que va lamentar la ruptura de la darrera treva per part de l'organització armada.

Pel que fa a la picabaralla del govern espanyol amb la cúpula eclesiàstica, Cossiga va fer gala del seu catolicisme i va mostrar-se satisfet per la defensa que la Conferència Episcopal ha fet dels bisbes bascos i de la seva "noble" pastoral". Va destacar, en referència al bisbe de Bilbao, Ricardo Blázquez, que un dels tres bisbes signants és de "nacionalitat castellana", però "aquest sant home" no ha tingut cap problema a estudiar euskera ni a signar el document. Segons l'expresident italià, la Conferència Episcopal ha resistit la pressió del PP i "ha estat a l'alçada" de la situació. Cossiga també va aprofitar l'ocasió per fer una aferrissada defensa de les nacions sense Estat. En aquest sentit, va indicar que "no existeix la llibertat i la democràcia si no hi ha llibertat i democràcia per a les nacions sense Estat". Així, va afegir que ell no és un jacobí perquè "el jacobinisme ha creat un concepte d'Estat que és profundament estrany a la realitat nacional d'Europa".