|
*
|
ELS PAÏSOS
CATALANS VIVIM EN UNA PRESÓ
|
| Per: Somiserem.org |
| |
| |
| És clar que no tothom té
aquest sentiment dins els PPCC, però això no és casual.
Des de fa molt segles, el regne d'Espanya, s'ha esforçat en assimilar
el que ells anomenen les "províncies" catalana, valenciana
i mallorquina. Recordem que "província" prové del
llatí i significa "territori conquerit". |
| Crec que amb això ells mateixos assumeixen que és
una terra assimilada "militarment", com diuen: "por derecho
de conquista", el que ens dóna dret a reclamar-la altre cop
com a terra pròpia i independent de l'estat espanyol i, com a mínim,
a que se'ns respecti el dret a convocar un referèndum per l'autodeterminació. |
| Mostraré tres mapes, un de l'any 1551, un altre del 1850 i un altre també del segle XVI (sense determinar any) en els que queda clar que Espanya no ha estat mai un sol regne, una sola
unitat sinó que això (del que ens volen convèncer ara
quan ens diuen que ens inventem la història) és una altre
de les mentides dites pels censors del vencedors. |
| |
| |
Segle XVI (es troba en el claustre dels dominics del convent de Sant Esteban) |
| |
|
| |
| |
| |
|
any 1.551 |
|
|
| |
| |
| |
|
any 1850 |
|
Es troba a la "Biblioteca Nacional" de Madrid |
|
|
| |
(clica la imatge per veure mes gran) |
| |
Text original del "MAPA
POLÍTICO DE ESPAÑA" |
| |
|
|
1 |
MAPA POLÍTICO DE ESPAÑA, en que
se presenta la división territorrial con la clasificación
política de todas las províncias de la monarquia según
el régimen especial común a ellas. |
|
2 |
ESPAÑA INCORPORADA O ASIMILADA comprende
las once provincias de la Corona de Aragón, todavia diferente
en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado |
|
3 |
ESPAÑA FORAL (País Basc i Navarra) |
|
4 |
ESPAÑA UNIFORME o puramente constitucional
que comprende estas treinta y cuatro províncias de las coronas
de Castilla y León iguales en todos los ramos económicos,
judiciales, militares y civiles. |
|
5 |
ESPAÑA COLONIAL Filipines, Cuba, Àfrica
del Nord i Illes Canàries. |
| |
|
| |
Pel cas, només comentar breument dues coses. La primera:
Crec que queda prou clar gràficament, el que està
marcat amb color verd com a "España incorporada o assimilada"
(segur que el traç us resulta familiar, els Països Catalans).
La segona: el que està marcat com a zona 5 és
la zona relativa al nord d'Àfrica (obviament en la que es
troben Ceuta i Melilla), una zona que, segons el mapa, era considerada
"la España colonial" malgrat que actualment estiguem
farts de sentir a dir, per boca dels governants espanyols més
actuals, que no són colònies.
Aquest tema està especialment de moda ja que, per raons
que no entenem, Espanya sí considera que Gibraltar
és una colònia i per aquest motiu en reclama la seva
incorporació. |
|
| |
| A més a més, creiem que per reclamar la independència
d'un territori no s'ha d'apel·lar a raons històriques i passades
sinó a la voluntat del poble i per saber què vol el poble
és necessari preguntar-li-ho. |
| |
| Des de l'assimilació dels Països Catalans (militar,
evidentment), Espanya s'ha dedicat , primer, a separar els terrenys
conquerits (La Franja, el Principat, el País Valencià i Les
Illes Balears) i segón, a evitar que es retrobin. |
| Per aconseguir això han utilitzat tot tipus de recursos: culturals,
econòmics, de tradicions, etc, sempre amb la finalitat de dividir
la nostra identitat. Per què? Doncs perquè el que dóna
el sentiment de pertànyer a un mateix poble, a una mateixa nació
ÉS LA IDENTITAT, el fet de compartir una llengua, unes tradicions,
una història, .... |
| |
| Espanya, al mateix temps que intenta dividir els Països Catalans,
porta a terme una jugada mestra en crear la cultura espanyola (entesa com
a unitat), i fà un "matxembrat" agafant, entre altres coses: |
| |
|
- el ball típic del sud, la sevillana.
|
|
- el menjar de l'oest, la paella
|
|
- els menjars del nord, el País Basc
|
|
- la valentia del centre, el Cid Campeador
|
|
- el plaers gastronòmics de l'est, el marisc
|
|
- Els toros, la jota, la llengua,
...
|
| |
|
Doncs no. A Espanya no existeix una cultura tradicional
comú perquè no ha estat mai una unitat comú. Ni a
Aragó ballen sevillanes, ni a Galícia senten el Cid Campeador
com al seu heroi, ni el País Basc és típicament espanyol,
ni a Sevilla mengen marisc de les ries gallegues i, sobre tot, no sempre
s'ha parlat castellà en tots aquests llocs sinó que això
son invencions que es van promoure, a través de les escoles i de
les ridícules i simplones pel·lícules dolentes d'Alfredo
Landa representatives del cinema més patètic de l'època
franquista.
|
| Curiosament del Principat no van voler implantar res a la cultura espanyola,
descarada mostra de que no ens volen més que per "sucar"
dels impostos i apoderar-se del prestigi
que té Catalunya. |
|
|
Elements que s'han utilitzat per dividir els Països Catalans hi
ha:
|
|
"EINES DE DISGREGACIÓ"
|
| |
|
|
|
|
-
|
L'Esport. |
|
|
|
-
|
La rivalitat lingüística: IEC vs AVL |
|
|
|
-
|
L'enfrontament del País Valencià amb el
Principat |
|
|
-
|
L'apropament de València capital a Madrid. |
|
|
|
| |
|
|
ESPORT
|
| Ja sabem que l'esport no és política però,
malauradament, la política utilitza l'esport per a treure'n profit.
|
| Els que ens diuen que l'esport no és política
ens haurien d'explicar a que treu cap tanta eufòria i tant tirar-se
"floretes" quan un espanyol guanya un campionat de qualsevol cosa.
Per què fan marejar la rojigualda quan un esportista puja al podi?
I, sobretot, per què no ens deixen tenir seleccions esportives? No
havíiem quedat que l'esport no es política?. |
| |
| L'esport no seria política si hi poguessin competir
nacions sense estat a qualsevol competició internacional. Fins ara,
només hi poden competir nacions amb estat i un estat és una
unió política. Aleshores, mentre només hi puguin competir
unions polítiques, l'esport serà política. |
| |
| Espanya sap perfectament que l'esport és una de les
eines més potents de les què disposa un govern per a fer política.
|
| |
| La selecció catalana de futbol, per exemple, va debutar
el 21 de febrer de 1921, vuit anys abans que ho fes l'espanyola però,
al llarg del segle, hem jugat ven poques vegades, ja sigui per les dues
dictadures que hem patit a l'estat o per la "dictablanda" en la
que estem immersos. |
| Ara fa 5 anys, Catalunya va decidir rememorar aquells temps
i disputar un partit cada any amb la finalitat de conscienciar els "conformats"
catalans de que el somni era possible. Però Espanya, en veure la
importància que estava adquirint el tema de la selecció catalana,
va decidir aplicar el famós "café para todos" i
en quatre dies va organitzar un partit de totes les "Comunidades Autónomas"
amb dues finalitats. |
| |
|
|
1
|
Treure importància al nostre partit fent veure
que tothom és capaç de jugar i així convertir
un partit reivindicatiu en una "patxanga" nadalenca nacional
espanyola. |
| |
|
|
2
|
Evitar que catalunya pogués convocar
jugadors que, com el propi seleccionador català, fossin del
País Valencià o les Illes Balears ja que es podia córrer
el risc de que en jugar junts ens reafirmessim en el que hauria de
ser: la selecció del Països Catalans. |
| |
|
| El problema el van tenir quan van comprovar per ells
mateixos que mentre l'afició que va anar a veure la selecció
de la Comunitat Autònoma de Canàries, Extremadura o
la Rioja estaven de festa i a més a més amb moltes banderes
espanyoles a la mà, l'afició catalana omplia el Camp
Nou amb 97.000 senyeres (la majoria d'elles estelades), i cridaven
a una sola veu allò de "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A". |
|
| Aquest any, i arrel de la convocatòria del partit Catalunya-Brasil,
veient que la cosa anava seriosament, el govern espanyol ha fet allò
que millor sap fer: prohibir a base de decrets. Això farà
que, molt probablement i degut a la poca dignitat política de què
disposem (entra altres coses), l'any vinent ens veiem relegats a fer el
partit de nadal i prou. |
| És per això que fins que no ens deixin tenir
seleccions nacionals esportives jo estaré convençut de que
l'esport i la política són la mateixa cosa. |
| |
|
Segons aquestes definicions de la Real Academia de la Lengua Española,
queda clar que, com a mínim, el País Valencià, les
Illes Balears i Catalunya parlen la mateixa llengua. En aquest sentit,
l'estat espanyol ha creat la polèmica amb menys fonaments de la
història.
|
| Aquesta polèmica és nova i artificial, creada amb la finalitat
de dividir la societat catalana. |
| Els mateixos que afirmen que el valencià i el català
són llengües diferents, asseguren que a l'Amèrica del
Sud, a més de 4000 milles marines d'Espanya parlen español.
Quina lògica té això? Realment dos territoris fronterers
poden compartir una llengua durant moltes dècades sense adonar-se
que els seus habitants eren políglotes, que en parlaven dues i en
canvi, travessant l'Atlàntic i tot, l'idioma segueix sent el mateix?
Que no ens entenem els catalans i els valencians quan parlem entre nosaltres?
Aleshores, si ens entenem, estarem parlant la mateixa llengua, no?. |
| |
| Quina credibilitat pot tenir una polèmica sobre l'autenticitat
d'una llengua si al capdavat de la queixa hi figura un personatge que ni
tansols la parla?. (Digueu-li Zaplana i cia). |
| |
| Perquè: "lluïm de la nostra cultura en proporció
a com ens l'estimem" |
| |
|
5 CÈNTIMS D'HISTÒRIA
|
| |
| El català va ser introduït a la regió arran de la conquesta d'aquests
territoris pel rei Jaume I al segle XIII. El territori va ser repoblat molt
lentament per mitjà de colons catalans (a les zones costaneres) i aragonesos
(a l'interior). Tot i la seva conversió al cristianisme a principis del
segle XVI, la població d'origen musulmà (es calcula que més de 170.000 persones)
va ser expulsada, la qual cosa va provocar una catalanització completa dels
pobles i de les ciutats de la costa. L'antic Regne de València va conservar
els seus vincles orgànics amb el Regne d'Aragó fins a principis del segle
XVIII, època en la qual li van ser arrabassades les seves institucions d'autogovern.
|
| |
