|
|
|
HISTÒRIA
|
| Els gegants són un element festiu molt popular i
que podem trobar en les festes i celebracions de molts països. El
tret que els caracteritza és la seva alçada, que fa que es passegin
pels carrers amb majestuositat i despertin en la gent diversos sentiments:
respecte, por, alegria, curiositat... Al mateix temps, el que els
fa més populars i estimats és el fet que no hi hagi pràcticament dos
gegants iguals; cada poble o ciutat té els seus propis que no s'assemblen
massa als del poble veí. Tothom s'identifica així amb els que representen
la seva localitat. El seu orígen és incert i té tradició en diversos
països europeus. A Catalunya apareix documentat el segle XIV en relació
amb la processó de Corpus de Barcelona, i sembla que de bon principi
era representat per un home disfressat i enfilat en xanques. Fins
al segle XVI no apareix la geganta, que completa la parella que actualment
coneixem: el gegant i la geganta. Els gegants sempre tenen darrera
una colla de capgrossos que dansen al só de la música que toquen els
grallers. Els capgrossos són una figura simpàtica i moguda que acompanya
als gegants en les cercaviles i desfilades, empaitant la mainada i
ballant al só de la música. Els capgrossos són esmentats ja a València
el segle XVII, mentre que al principat no apareixen fins als segle
XIX. |
|
