|
MANUAL DE COM COLONITZAR UN
PAIS
|
| Per: Anònim |
| Colonitzar i posteriorment anihilar un país o una nació sempre ha estat un dels principals objectius dels grans imperis. Espanyols, francesos, grecs, turcs, americans, indonesis, etc. tenen un llarg bagatge de genocidis i etnocidis a les seves espatlles. |
| .Els catalans, des de l’any 1659 tenim una part del nostre territori sota administració francesa, i des del 1714 l’altre part va quedar subjugada a Castella, tot formant part d’un estat anomenat espanyol. |
| El procediment seguit pels francesots per tal d’eliminar-nos no va plantejar massa dificultats. Si bé fins l’any 1789 havíem mantingut en aquell territori la nostra identitat i la nostra cultura, la Revolució francesa, emmascarada rere una capa de progressisme, però dirigida per les noves classes opressores del poble, els burgesos, va significar un context perfecte per eliminar tot tipus de dissidència cultural a l’estat francès. Si a més a més considerem que el territori català sota domini colonial francès és de dimensions petites, l’anihilació del territori fou relativament senzilla. |
| .Pel que fa al procediment colonitzador seguit pels espanyolots, és a molt més llarg termini i es contextualitza en una territori de dimensions considerables (com són tota la part dels Països Catalans sota colonització espanyola), i per tant, amb més població disposada a lluitar contra l’estranger. Malgrat tot, cal destacar que el sistema castellà és manifestament inferior, per motius obvis (veure fotomuntatges). Els passos per colonitzar territoris d’aquest estil són els següents: |
| • Conquerir militarment el territori i destinar-hi forces d’ocupació permanents, com més violentes i més incultes millor |
| • Implantar-hi una nova administració, prohibir parlar l’idioma autòcton, i prohibir totes les expressions culturals pròpies |
| • Controlar l’ensenyament per tal que es conegui només la història dels guanyadors |
| • Separar la nació en diverses entitats regionals i fomentar el segregacionisme entre elles; si convé fins i tot es poden inventar nous idiomes |
| • En els moments en què el poble a colonitzar es rebel•la massa, instaurar dictadures totalitaristes per tal de sufragar qualsevulla intenció de més autogovern |
| • Fer deportacions massives d’immigrants que només parlen l’idioma del colonitzador, i no tenen cap mena d’interès d’aprendre’n un de nou, i molt menys d’integrar-se en una nova cultura. L’immigrant a ser possible s’ha de seleccionar: el seu perfil ha de ser el d’una persona inculta, conservadora, i del sud de l’estat |
| • Cal fer-li entendre a l’immigrant que no s’ha mogut d’on era abans, i que aquelles persones que no parlen el seu idioma, estan malaltes |
| • Un cop la dictadura finalitzada, instaurar un govern pseudodemocràtic i aprovar una constitució que a ulls de tots els venuts del teu país (persones assimilades per la cultura colonitzadora) és bona |
| • La constitució cal que sigui extremadament ambigua pel que fa als temes referents a l’autonomia, i en canvi totalment precisa pel que fa a la unitat de la nació colonitzadora i a la seva integritat territorial. Si és possible, encarregar la defensa de la unitat de l’estat a l’exèrcit imperial |
| • Concedir una autonomia a la “regió”, amb un govern titella encapçalat per una persona que es fa anomenar nacionalista, però que no és més que un venut conformista |
| • Quan la regió obri massa la boca per queixar-se, posar “governs amics” que tindran l’objectiu de donar-te pel cul però amb un somriure a la cara. |
| Així doncs, un cop ja disposeu dels elements per la colonització d’un país, ara només cal disposar de territori i...bona cuina! |