Porten al jutjat la ministra de Cultura pel discurs que va fer el Rei dient que el castellà mai ha estat imposat
La CAL entrega la denúncia contra Pilar del Castillo als jutjats de Girona
 
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua va formalitzar ahir als jutjats de Girona la denúncia contra la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, pel discurs del rei Joan Carles I durant l'entrega del Premi Cervantes 2001, quan el monarca va afirmar que el castellà mai havia estat una «llengua d'imposició, sinó de trobada». La CAL ja havia denunciat el Rei pels mateixos fets, però la denúncia va desestimar-se basant-se en la Constitució, que eximeix el Rei de responsabilitat.
Font:
9/05/2003
 
Els fets pels quals s'ha denunciat la ministra es van produir el 23 d'abril del 2001 en el decurs de l'acte de lliurament del Premi Cervantes a l'escriptor Francisco Umbral. El rei Joan Carles I va assegurar, en el discurs que va pronunciar: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.»
Els denunciants entenen que les expressions del monarca espanyol «neguen el que és conegut històricament i de manera evident, que és la repressió del poble català, que ha patit durant segles i que ha provocat, a tots els catalans, el fet de veure's obligats a renunciar a l'expressió en la seva llengua pròpia, i com a resultat, problemes de tot tipus en l'àmbit personal, social o professional, lesionant, en més d'una ocasió, sense cap mena de dubte, la seva integritat personal almenys a nivell de capacitats psíquiques i d'expressió».
Els denunciants consideren que els fets poden donar indicis de la comissió d'un delicte del qual seria autora la ministra Pilar del Castillo «per haver subscrit el fet denunciat». L'article pretén, segons els denunciants, «protegir precisament el dret a ser tractat com un ésser humà, igual que els altres», i el model de convivència multicultural que especifica la Constitució de 1978. La denúncia es tramitarà a la sala penal del Tribunal Suprem.

 

La via judicial d'un grup d'entitats origina una rèplica en contra
Acusen d'injúries el portaveu de la campanya contra el discurs del rei negant la imposició del castellà
L'Audiència Nacional el cita com a imputat després d'haver firmat una denúncia per l'afer
Font:
23/11/2002

 
El jutjat número quatre de l'Audiència Nacional ha citat per demà com a imputat per un possible delicte d'injúries al rei Joan Carles el portaveu de la campanya que van dur a terme catorze entitats catalanistes contra les frases que va pronunciar el monarca l'any passat en les quals negava la imposició del castellà, segons ha informat l'advocat Sebastià Salellas. El portaveu de la campanya, Jesús Artiola, és el firmant de la denúncia que aquestes entitats van presentar contra Joan Carles I per les seves paraules, acusant-lo d'un suposat delicte de "difusió d'idees relacionades amb el genocidi" previst en el Codi Penal.
Tot i que en la citació a Artiola no consten els motius de la inculpació que li fan, Salellas dóna per fet que es tracta d'un suposat delicte d'injúries al rei, perquè el fiscal "ja ho va insinuar" quan el passat 24 de juliol l'Audiència Nacional no va admetre a tràmit la denúncia de les entitats catalanistes. L'advocat considera que l'acusació d'injúries al monarca és una nova versió de la desapareguda figura del desacatament, i assegura que no es pot aplicar en el cas del portaveu de la campanya perquè va firmar la denúncia "com a apoderat i en el context d'una acció política col·lectiva".
"Cap rigor jurídic"
En l'acta de l'Audiència Nacional que desestima la denúncia de les entitats catalanistes, que està firmada pel magistrat Fernando Andreu Merelles, aquest recorda que segons la Constitució "la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat". I afegeix, en aquest sentit, que els arguments aportats per les entitats catalanistes denunciants "no tenen cap mena de rigor jurídic" que els pugui sustentar. A més, l'acta apunta cap a la possibilitat d'una resposta judicial en contra dels autors de la denúncia, quan informa que el fiscal ha demanat que s'investigui si l'actitud dels denunciants es pot incloure en l'article 490 del Codi Penal, "sobre calumnes i injúries al rei".
La polèmica per aquesta qüestió té el seu origen en l'acte de lliurament del premi Cervantes a l'escriptor Francisco Umbral el 23 d'abril de l'any 2001. En el seu parlament, el rei Joan Carles va llegir un text en el qual afirmava: "La nostra no va ser mai una llengua d'imposició, sinó de trobada; no es va obligar mai ningú a parlar en castellà. Van ser els pobles més diversos els qui van fer seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes", va afegir.
Després d'un intens debat, que va incloure una protesta del Parlament de Catalunya, un grup d'entitats catalanistes van decidir presentar el dia 1 d'abril d'aquest any als jutjats de Girona la denúncia contra el monarca. Les entitats denunciants són Jo també em planto, Independents per Salt, la fundació Randa, l'associació Som 10 milions, l'associació per la llengua i la cultura Segle XXI, Amics de la Llengua Catalana, l'Agrupació per a la Creació dels Casals dels Països Catalans, el Casal d'Osona, el col·lectiu l'Esbarzer i l'Ateneu d'Acció Cultural, entre d'altres.
 

 

Presentació de la denúncia contra Juan Carlos pel català
Font:
26/04/2002

"Nunca fue la nuestra lengua de imposición,sino de encuentro;a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano:fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes".

Aquestes eren les paraules que pronunciava el monarca espanyol D.Juan Carlos I de Borbón durant el discurs de lliurament del Premi Cervantes. Per això, ara un grup de 15 entitats han decidit a emprendre accions legals contra el monarca espanyol i presentaran una denúncia al Jutjat Central de l´Audiència Nacional de Madrid per tres motius principals:

1r El Rei és un mentider;

2n Les declaracions volen encobrir l´intent històric d´Espanya de fer desaparèixer la llengua catalana;

3r - Formen part de la campanya del nacionalisme espanyol per esborrar la nostra memòria com a poble.