Evidentment és impossible fer un seguiment complert de tots els casos en que el català es veu perjudicat per la persecussió que està patint des de fa molt temps. L'arribada del nou segle semblava marcar un pas cap a la tolerància i la cultura. Res més lluny. En aquest apartat hi trobaràs una petita mostra.

 

 

Obliguen el Cor de la Generalitat valenciana a substituir en una sarsuela "el poble català" per "valencià o aragonès"
Es tracta de l'obra del valencià Ruperto Chapí 'Roger de Flor', que s'ha d'interpretar amb motiu de la Diada del País Valencià
   
Font:
8/08/09

Membres del Cor de la Generalitat valenciana que participen en els assajos de la sarsuela de Ruperto Chapí Roger de Flor, que es representarà al Palau de la Música de València amb motiu del 9 d'Octubre, han denunciat avui que se'ls ha demanat que canviïn el text original per substituir les al·lusions al "poble català" per "valencià o aragonès".

Així, un integrant de la formació ha explicat que avui mateix, després de dues setmanes d'assajos, el director Miguel Ángel Gómez Martínez s'ha dirigit als membres del Cor per explicar-los que havien de realitzar aquests canvis per "ordres de dalt", sense especificar res més. Segons aquesta font, la petició ha provocat "riure" entre els cantants, ja que consideren que "no té sentit". A més, ha cridat l'atenció que aquesta "obligació" afecta el cor i els solistes, entre els quals n'hi ha de catalans.

Aquesta font ha afegit que ""el Cor farà el que li diguin", però ha insistit que els cantants creuen que es tracta d'una "situació ridícula" i no entenen que es triï una obra per després introduir-hi aquest tipus de canvis.

Per la seva banda, el Palau de la Música de València assegura que no sap res d'aquest assumpte i ha insistit que s'ha realitzat un "gran esforç" per recuperar l'obra d'un valencià com Ruperto Chapí, que no s'estrenava des de la seva presentació al segle XIX al Teatre Reial. Amb tot, han subratllat que aquesta és "una obra per als valencians i per al públic valencià".

La interpretació en versió concert de Roger de Flor està prevista per al 8 d'octubre, amb motiu de la Diada del País Valencià, i s'inclou en els actes commemoratius del centenari del compositor valencià.

 

 

 

Bono es nega un cop més a l’ús del català al Congrés
Joan Ridao considera la decisió del president del Congrés com una “victòria del nacionalisme espanyol més uniformista”
   
Font:
2/09/09

El president del Congrés, José Bono, va respondre ahir als grups de les minories que no permetrà ni tan sols un ús limitat del català, l’euskera i el gallec al Congrés. Bono, a instàncies d’una iniciativa d’ERC subscrita el juliol passat per tots els grups menys PSOE i PP, explicita que la regulació de les llengües ha de ser un acord de la cambra i mitjançant una reforma del reglament i, davant d’això, es nega a recuperar la fòrmula Marín –impulsada i revocada per l’anterior president del Congrés– i que va permetre emprar el català en les intervencions dels diputats, però de manera restringida.

El debat de l’ús del català, en la qual CiU i ERC es van implicar força en l’anterior legislatura, va tancar-se sense cap solució de la cambra, ja que ni PSOE ni PP estaven disposats a acceptar les reclamacions de les minories. De fet, Marín va deixar el càrrec sense complir el compromís de reformar el reglament del Congrés.

Mentrestant, la decisió de Bono va ser considerada pel portaveu d’ERC, Joan Ridao, com una “victòria del nacionalisme espanyol més uniformista”.

 

 

L'OCB denuncia que la Guàrdia Civil espanyola va apallissar un noi per dirigir-se als agents en català
En responsabilitzen el delegat del govern espanyol a les Illes per 'la seva manca de resposta davant els actes discriminatoris anteriors'
   
Font:
2/09/09

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat avui que la Guàrdia Civil espanyola va agredir un noi a l'aeroport de Palma després que ell i la seva acompanyant es dirigissin als agents en català. El coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, ha considerat que es tracta d'uns fets 'gravíssims' i ha explicat que són comprovables, ja que hi havia càmeres de seguretat que ho enregistraven tot. L'Oficina de Drets Lingüístics està fent un seguiment del cas. Tomeu Martí ha responsabilitzat de l'incident el delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Ramon Socles, per ser 'incapaç d'evitar que s'arribàs a l'extrem de l'agressió física' afegint que 'aquest fet és conseqüència de la seva manca de resposta davant els actes discriminatoris anteriors'.

Segons s'ha explicat en roda de premsa, els fets varen passar el 7 d’agost, quan Iván Cortès i la seva companya Laura estaven a punt d’agafar un avió cap a Londres. En aquest moment, agents de la Guàrdia Civil espanyola els varen aturar per demanar-los la documentació. En dues ocasions van respondre a les preguntes que els feien en català, però, finalment, davant el to agressiu d’un dels agents ho van fer en castellà. Cortés assegura que els tres agents van arrossegar-lo dins un quartet on va ser víctima d’una agressió al cap, al llavi i a l’estómac. Els agents, a més, van denunciar-lo per alteració de l'ordre públic.

El coordinador de l'OCB ha afirmat que a la reunió de la junta directiva de l’OCB, que es farà avui vespre, es decidiran les següents passes a fer. Martí ha insistit que tots els ciutadans tenen el dret de parlar en català sempre i arreu, i que ningú pot ser discriminat per això.

 

 

Aragó impulsa una llei de llengües que no contempla la cooficialitat del català a la Franja
El PSOE aragonès presenta a Corts un projecte de llei que reconeix l'existència del català però la deixa en mans de la "voluntarietat"
   
Font:
3/07/09

El Grup Parlamentari Socialista de les Corts d'Aragó ha registrat aquest dijous la proposició de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, l'aragonès i el català, iniciativa que pretén negociar amb tots els Grups Parlamentaris de les Corts autonòmiques, després de no poder arribar a un acord amb el seu soci del Partit Aragonesista (PAR).

Tot i que el text reconeix l'existència del català i l'aragonès, rebutja, expressament, la cooficialitat de l'aragonès i el català. segons el portaveu del PSOE aragonès, Jesús Miguel Franco, que ha assegurat que "la gran llengua castellana" serà l'única oficial a la Comunitat Autònoma, al temps que ha afegit que es regularà l'ús i la protecció de la llengua catalana a Aragó al marge de la política lingüística d'altres territoris del mateix àmbit lingüístic.
Pel que fa a l'aragonès, la iniciativa reconeix la "fragilitat" d'aquesta llengua i en proposa la promoció no només de les modalitats pirinenques, sinó també la de l'aragonès comú o normatiu.

Llengua "voluntària"
La proposició de llei es basa, alhora, en la "voluntarietat", ha dit a cada moment Franco, que ha subratllat que en cap cas s'obligarà cap aragonès a utilitzar ni estudiar aquestes llengües. Així, l'ensenyament de l'aragonès i el català en centres escolars sempre serà voluntària i només s'impartirà a les zones d'ús predominant o històric, tot i que s'integrarà al currículum dels alumnes que la cursin.

En roda de premsa, ha explicat que l'objectiu del PSOE és elaborar un text que permeti arribar a un acord més ampli i ha reconegut que "hi haurà grups o associacions que diran que és tèbia i d'altres diran que és massa".
"L'únic que fa la proposició de llei és reconèixer la realitat existent", ha continuat Franco, que ha insistit que "la llengua que es parla a tot el territori aragonès és el castellà", a la qual cosa ha afegit que les llengües que necessiten protecció són l'aragonès i el català.

El portaveu socialista ha al·ludit a la creació d'un consell assessor en matèria lingüística, que tindrà caràcter consultiu i haurà de promoure "coses fonamentals", com quina serà l'autoritat científica per a la normalització d'aquestes llengües i ha recordat que tant l'aragonès com el català tenen diverses modalitats.

Aquest Consell estarà nomenat per 15 membres, nomenats a parts iguals pel Govern autònom, la Universitat de Saragossa i el Parlament autònom, sempre professionals de reconegut prestigi en l'àmbit de les lletres, la filologia i el dret.

 

 

 

Un empresari ho denuncia a la premsa aragonesa
La llei impedeix etiquetar productes en català a la Franja de Ponent
   
Font:
25/06/09

Ramon Sarrate, un empresari d'El Campell (la Llitera) ha denunciat al "Diario del Alto Aragón" que l'actual marc jurídic aragonès i espanyol impedeix a la seva empresa "Chelats Sarrate" etiquetar els seus productes en català. Per Sarrate "el fet que no estigui aprovada a l'Aragó la Llei de Llengües fa disminuir iniciatives empresarials, com a mínim pel que fa a la meva empresa, ja que no m'és permès estiquetar els meus productes en llengua catalana". Tot i que no hi ha problemes quan s'etiqueta en bilingüe castellà/català, Sarrate assegura que hi ha casos en què per temes empresarials seria ideal etiquetar només en català, però això "a dia d'avui a l'Aragó no és permès".

 

 

 

Insten a enviar cartes al ministre per evitar que la presència de la llengua quedi "empetitida"
La TDT reduirà la presència del català a la televisió
   
Font:
26/06/09

La Xarxa de Consumidors amb llengua ha posat en marxa una campanya per evitar que, amb motiu de l'arribada de la TDT, les televisions en català quedin "empetitides". La campanya consisteix en enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya, Miguel Sebastián, "perquè ell té la clau tècnica" per evitar aquest fet.

Aquesta associació ha escrit una carta que tothom qui ho desitgi pot signar. En aquesta carta s'exposa "la necessitat que les principals televisions en català arribin a tot el nostre àmbit lingüístic pel sistema de TDT perquè el seu ministeri en té la clau tècnica".

També es fan diferents consideracions, com ara "lamentar que Acció Cultural del País Valencià hagi estat sancionada pel govern valencià per l'ús d'unes freqüències televisives que només corresponen al seu ministeri sense que n'hagi reclamat mai públicament la titularitat".
 
També es recorda que "la promesa de l'anterior ministre d' Indústria, Joan Clos, d'atorgar un tercer múltiplex de televisió digital a les comunitats autonòmiques per rebre recíprocament les televisions veïnes no solament no s'ha complert sinó que vostè mateix se n'ha desentès com s'ha demostrat en una intervenció recent al Congrés de Diputats. No sembla pas una acció positiva ni constructiva".
 
En aquest sentit es considera que "la llengua catalana no ha de ser una qüestió  només de les autonomies, sinó sobretot de l'Estat. Per això demano que l' Estat posi en marxa i tuteli un múltiplex de televisió amb quatre canals en català que cobreix tota l'àrea linguística del català dins de l' Estat. Aquest múltiplex estaria format per TV3, IB3, Canal 9 i un quart canal amb la programació en català dels centres de TVE en aquestes comunitats i amb  els programes en català que en el futur faci la Televisió d'Aragó".
 
Igualment demanen "que a, més a més, el seu ministeri faciliti els mitjans tècnics per tal que proporcioni l'intercanvi i recepció d'altres canals en llengua catalana en les terres on es parla".
 
Finalment sol·liciten "que aquest ministeri arribi a un acord amb el govern francès per tal que les televisions catalanes es puguin veure a les terres sota l'administració francesa on es parla el català, terres que aquí coneixem amb el nom de Catalunya del Nord".

"No faig més que recollir les últimes recomanacions del Consell d'Europa sobre les llengües a l'Estat espanyol on destaca de manera especial la importància de fomentar la recepció de les televisions de diversos territoris que tenen la mateixa llengua", conclou la carta.

 

 

 

Contracta traductors per a distingir cada variant lingüística
El Senat diferencia entre català i valencià
   
Font:
24/06/09

La cambra alta espanyola ha contractat set traductors per al debat de la comissió general de les Comunitats Autònomes del Senat, d'aquest dijous. Els senadors, gràcies a aquest mecanisme de traducció, es podran adreçar en les seves respectives llengües al vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves. El Senat ha llogat els serveis professionals de dos traductors de català, dos d'euskera, dos de gallec i un de valencià. La web del Senat també separa el català i el valencià i ofereix dues versions diferents.

 

 

 

Els dos tarragonins denunciaran que la professora i els alumnes els "agredissin verbalment" per parlar en català i no voler canviar al castellà mentre es presentaven a la resta de companys
Dos reusencs denuncien sentir-se discriminats per parlar en català en un curs subvencionat per la Generalitat
   
Font:
21/03/09

Dos reusencs han explicat que en un curs d'animació sociocultural que s'impartia a Tarragona, subvencionat per la Unió Europea i el departament de Treball, se'ls va discriminar per parlar en català i no voler canviar la llengua. L'Àngel Querol, tècnic cultural de l'ajuntament de Reus, explica que quan van arribar al curs van adonar-se que les classes eren en castellà ja que la professora era sud-americana i que això, segons ell, en un principi "no tenia perquè ocasionar cap problema". A partir d'aquí, tant l'Àngel com la Txell Rosselló, l'altra noia reusenca, afirmen que es van sentir "pressionats, coaccionats i agredits verbalment", tant per part de la professora com per la resta d'alumnes.

El passat dilluns a la tarda s'iniciava a Tarragona aquest curs. En iniciar-se la classe, els alumnes s'havien de presentar davant els seus companys i va ser llavors quan l'Àngel Querol va començar a fer-ho en català. Segons assenyala Querol, la professora del curs, d'origen sud-americà, va demanar-li que "pel bé de la classe" canviés de llengua, però ell va negar-s'hi i no va acabar la seva presentació. Més tard va incorporar-se al curs l'altra noia reusenca, estudiant de la Universitat Rovira i Virgili, Txell Rosselló. Ella també va presentar-se en català però ningú li va dir res.

Una vegada començada la classe, la professora els va demanar si podien expressar les seves aportacions en castellà i ells s'hi van negar argumentant que s'expressaven millor en la seva llengua. Els dos reusencs lamenten l'actitud de la professora i asseguren que ella va propiciar que la resta d'alumnes no respectessin la seva opció de parlar en llengua catalana. A partir d'aquell moment, tant Querol com Rosselló expliquen que es van sentir "ofesos i incompresos", en veure que els altres companys de classe i que la mateixa professora els rebutjaven i els "agredien verbalment".

Segons Querol, en cap moment van demanar que el curs s'impartís en català sinó que el que denuncien és el fet de no poder-se expressar en la seva llengua, tractant-se d'un curs subvencionat per la Generalitat. Els dos alumnes estan mirant on poden adreçar-se per denunciar el cas.

 

 

 

Segons el seu portaveu, la companyia aèria suïssa ha retirat el català dels seus vols perquè "molts ciutadans espanyols s'han queixat". Un col·lectiu de catalans de Zuric reclamen ara a l'empresa que torni a utilitzar-lo. La Generalitat també ha escrit a la companyia "per recordar-los la normativa lingüística
Swiss Air cedeix a les pressions d'UPyD i retira el català dels seus vols
   
Font:
16/12/08

La carta d'un afiliat d'Unión, Progreso y Democracia (UPyD), el partit de Rosa Díez, queixant-se de l'ús del català en els vols de Swiss Air de Zuric a Barcelona ha fet, finalment, que la companyia suprimeixi els missatges en català i que hagi optat per utilitzar exclusivament el castellà, a més de conservar l'alemany i l'anglès. I ara són un grup de catalans establerts a Suïssa i la Generalitat els que han reclamat a l'empresa, també per escrit, que torni a utilitzar els missatges de cortesia enregistrats en català.

Un membre del col·lectiu de catalans mobilitzats va escriure al secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, per alertar-lo del que està passant i aquest dimarts mateix ha rebut una resposta per correu electrònic de l'Oficina de Garanties Lingüístiques. "El secretari de Política Lingüística ha adreçat una carta a Swiss Air per recordar-los la normativa lingüística i instar-los a continuar fent servir el català en les seves comunicacions per megafonia dins dels avions", anuncien.

El conflicte va començar per un escrit de José Manuel Opazo –militant d'UPyD establert a Suïssa però amb casa a Barcelona i que en la primera versió de la carta s'apropiava del càrrec de secretari general a Catalunya del partit–, demanant a Swiss Air la utilització del castellà en els vols a Barcelona. En el text també es queixava de l'ús del català, llengua que titllava de "dialecte regional secundari", que segons ell parlen "només unes 700.000 persones al món". També explicava com des "d'algunes autonomies" es promovia l'ús del català "en un comportament similar als nazis".

Va ser llavors que l'AVUI.cat es va posar en contacte amb Carlos Martínez Gorriarán, membre del consell de direcció d'UPyD, i aquest va aclarir que Opazo és afiliat del partit però que no hi té cap càrrec. Sí que va admetre que el partit s'adheria a les seves queixes, però es va desmarcar de la qualificació de "dialecte" feta per Opazo respecte el català. "Opazo és un afiliat que viu a Suïssa i que té punts de vista poc informats sobre alguns aspectes de Catalunya", el va desautoritzar.

La carta d'Opazo també va ser la causa que un col·lectiu de catalans de Zuric elaborés un document explicant la situació lingüística real a Catalunya, text que van signar 150 persones, i l'enviessin a la companyia suïssa. El text indicava que "el català és el setè idioma de la Unió Europea" i que "el parlen més persones que el danès i el finès".

També advertia que "en aquests moments hi ha alguns polítics espanyols que estan dirigint una campanya agressiva contra la cultura catalana". Per aquestes raons, demanaven a Swiss Air, que "sempre ha tingut una actitud de respecte per les cultures de les regions i nacions d'Europa", que no escoltessin "els arguments demagògics dels adversaris de la cultura catalana".

La companyia considera, però, que no és viable la utilització de les dues llengües, el català i el castellà, en els seus vols i, ha decidit fer servir tres llengües: l'anglès, l'alemany i el castellà. En aquests moments, des de la companyia afirmen que el castellà és present als seus vols "perquè és la primera llengua oficial d'Espanya" i asseguren que són del tot conscients "que no poden fer content a tothom". Tot i que el català és oficial a l'Estat espanyol, ara mateix no el tenen en compte, "com no consideren, per exemple, el romanx", llengua parlada al cantó suís dels Grisons, explica a l'AVUI.cat el portaveu de la firma, Jean-Claude Donzel.

La decisió s'ha pres perquè han rebut "moltes queixes de ciutadans espanyols", afirma Donzel, tot i que no sap dir quantes ni des de quan. De tota manera, Donzel afirma que des de Swiss Air "es tindran en compte" les cartes dels catalans que viuen a Suïssa.

 

 

L'Ajuntament de Terrassa ho ha atribuït a un error

Veten el català en unes jornades
   
Font:
29/10/08

Un assistent a les jornades sobre innovació al Museu Tèxtil de Terrassa, Miquel Pérez, ha denunciat a Catalunya Informació que no el van permetre parlar en català. Els fets van passar divendres passat en el marc de les jornades "El fil de la innovació", organitzades per l'Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona i en què diferents ponents han fet les seves intervencions en llengües com el castellà, el portuguès i l'italià.

Segons ha explicat a Miquel Pérez, que va assistir en una de les taules rodones, quan va intentar fer ús del torn de preguntes en català, el moderador el va interrompre i li va dir que no podia intervenir en llengua catalana. Llavors, Pérez va renunciar a participar en l'acte si no se li permetia fer-ho "en la llengua del país". El mateix testimoni explica que, posteriorment, el moderador es va disculpar al·legant que seguia ordres de l'organització. L'Ajuntament de la ciutat ho ha atribuït a un error.

 

 

 

Josep Andreu, que ha estat absolt, diu que els agents l'han denunciat per negar-se a parlar en castellà
La Guàrdia Civil porta als jutjats un alcalde d'ERC "pel català"à
   
Font:
9/09/08

L'alcalde de Montblanc, el republicà Josep Andreu, ha explicat que la Guàrdia Civil l'ha denunciat "per desobediència a l'autoritat per negar-se a identificar-se quan l'hi van demanar". Andreu ha expressat el seu malestar al creure que la denúncia té relació amb el fet que ell va voler expressar-se en català, però els agents li van dir que si ho feia "l'escoltarien les parets". Finalment, Andreu, que ha estat acompanyat pel president de la formació Joan Puigcercós, ha estat absolt.

Els fets van succeir el 30 d'agost passat. Segons ha explicat, ell i un regidor van parar per preguntar per què hi havia un control policial al municipi. Segons ha afirmat, ho van fer en català, fet que va provocar un primer enfrontament amb els agents. Després de demanar-los que s'identifiquessin, els agents li van replicar amb la mateixa petició, i Andreu s'hi va negar perquè, segons ha manifestat, els agents haurien de conèixer les autoritats i "és la seva obligació".

Finalment, l'alcalde es va dirigir a la caserna de la Guàrdia Civil i allà va mostrar el seu DNI davant el brigada. "Ell em va dir que no feia falta perquè em coneixia perfectament i en cap moment se'ns va comunicar que havíem estat denunciats", ha explicat Andreu, que haurà de comparèixer demà davant els jutjats de Valls acusat de desobediència a l'autoritat.

 

 

 

 
Prou prepotència espanyola
   
Font:
6/03/08

Aquesta notícia farà esgarrifar a més d'un, però és una prova més del tracte vexatori que patim els catalans a la nostra terra, un tracte intolerable que hem denunciar fins que desaparegui.

El testimoni l'explica en Pere Vilarrassa al seu bloc

"Ahir va fer quatre anys que van operar el meu fill a la Vall d'Hebrón. Després de més de 10 hores a la sala d'operacions el van traslladar a l'UCI. Tenia 2 anys i 10 mesos i ara ja és mort. Quan vam haver de marxar de l'UCI amb el cor encongit vam demanar a una infermera, Pepa, que si us plau que quan es despertés li parlessin en català: ell no sabia castellà i... La infermera cridant i de mala manera ens va dir que ni parlar-ne, que què ens havíem cregut, que era el nen que tenia l'obligació de saber castellà, que aquell era un hospital "nacional". En aquella situació, el fill a l'UCI en mans estranyes i amb un fil de vida, vam decidir no fer res per por de represàlies. Represàlies contra el nostre fill. Ens vam empassar la ràbia. Però ara, que el fill ja és mort i no li poden fer mal, si algun dia em trobo la Pepa -recordo bé la seva cara- podré dir-li el què no vaig gosar dir aquell dia. I alguna cosa més"

És un testimoni més de les discriminacions que els catalanoparlants patim cada dia només per utilitzar la nostra llengua al nostre país. Fins quan caldrà aguantar aquestes actituds? Fins quan durarà la passivitat de l'administració? Fins on ens deixarem trepitjar com a ciutadans amb els mateixos drets que els altres?

 

 

 

DENUNCIA ELS SEUS COMANDAMENTS
Un mosso rebutja traduir unes diligències al català
   
Font:
28/02/08

Un agent dels Mossos d'Esquadra de Girona ha dut als seus superiors davant la Justícia perquè el van obligar a traduir al català unes diligències que havia redactat en castellà, segons informa 'El Mundo'. El cap ha presentat un recurs contra l'ordre que va rebre per vulneració de drets fonamentals i el jutjat contenciós-administratiu número 1 de Girona l'admès a tràmit.

El cas d'aquest cap dels Mossos, que fa més de deu anys que pertany al cos i que és nascut a Catalunya, es remunta al passat mes d'agost. El policia, adscrit a la Unitat d'Investigació de Girona-Pla D'Estany, va anar l'instructor de les diligències per la detenció del director d'una sucursal de Caixa Madrid de Girona i dos assessors per gestionar la concessió de crèdits hipotecaris a immigrants amb poca solvència per a l'adquisició d'habitatges i als qui cobraven, sense que ells ho sabessin, comissions il·legals que oscil·laven entre els 20.000 i 40.000 euros.

El cap va redactar els atestats en castellà sense que es produís incidència alguna. No obstant això, després que escrivís unes diligències ampliatories per la presa de declaració de les víctimes, es va obrir la caixa dels trons. El 24 d'agost, el subinspector i cap de la unitat d'investigació va cridar al cap al seu despatx i li va ordenar verbalment que traduís al català les diligències. Indignat, el cap li va reclamar que li dictés per escrit aquest manament. El subinspector li va lliurar minuts després l'ordre, a la qual ha tingut accés el diari de Pedro J.

En el document es recullen una sèrie de normatives, decrets i lleis que suposadament avalen el manament. Després de l'enumeració d'articles, l'escrit afegeix que "li demano novament (per escrit a petició seva), que els documents que redacti com funcionari del cos i en l'exercici de les seves funcions que siguin dirigits a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català els faci en llengua catalana, sense perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen". L'escrit finalitza amb l'ordre "li demano que les diligències 370436/2007 les escrigui en català, excepte la declaració de les víctimes".

L'agent, que té el nivell C de català encara que pel seu rang únicament se li exigeix el nivell B, va presentar un recurs contra l'ordre en el qual denuncia que anteriorment a la carta ja li havien recomanat l'ús del català en els seus escrits "com si d'una preferència personal es tractés, sense adduir motivació legal per a això". El cap sosté en aquest escrit que el compliment de l'ordre -que va acatar davant el temor a ser sancionat- no només li feia sentir "discriminat per usar l'altra de les llengües oficials en la comunitat autònoma de Catalunya" sinó que també se sentia "coaccionat" per "haver de complir una cosa" a la que "no està obligat".

Segons l'agent, ha estat víctima "d'una situació d'abús d'autoritat" que fa que es sentís "humiliat", a més de "perseguit i pressionat perquè exerceixi un" dels seus "drets constitucionals, com és el dret a expressar-se lliurement·. "Tal situació s'ha agreujat després d'haver hagut de declarar davant d'assumptes interns sobre aquest particular en qualitat de presumpte infractor», afegeix el recurs. De fet, aquesta unitat va obrir una informació, que continua oberta, per desobediència, segons van explicar fonts policials.

Davant el silenci administratiu com resposta a la queixa l'agent va interposar un recurs per vulneració de drets fonamentals, que ha estat admesa a tràmit pel jutjat contenciós-administratiu número 1 de Girona. El jutge ha dictat una resolució, a la que ha tingut accés 'El Mundo', per la qual dóna un termini de cinc dies "a l'Administració" perquè presenti "l'expedient amb la còpia dels informes i les dades que estimi oportuns". El magistrat també dóna un termini de cinc dies perquè els demandats recorrin contra la seva decisió. En el segon escrit de denúncia del policia sosté que se li ha vulnerat el seu dret a la llibertat d'expressió perquè en la Constitució Espanyola s'habilita "l'ús indistint de qualsevol de les dues llengües oficials que puguin coexistir en les comunitats autònomes". Per aquesta raó, el policia denúncia que se li impedeixi "l'ús del castellà permetent-se-li com llengua única el català".

 

 

 

Jutgen un jove menorquí i la seva mare per parlar català
La policia els ha denunciat per 'desobediència a l'autoritat'
     
   
Font:
28/02/08

El jove menorquí Eduard Coll i la seva mare Maria J. Castán seran jutjats avui per 'desobediència a l'autoritat' a causa de la denúncia que els ha interposat un grup d'agents de la policia espanyola a Maó. Fa uns quants dies Coll va adreçar-se en català a una patrulla policial de carrer i els agents no van voler acceptar que el jove els parlés en aquesta llengua. Fou per això que, acompanyat de la seva mare, es va apropar dies després, l'1 de febrer, a la comissaria de Maó, on es va repetir la situació.

Els cinc funcionaris presents van negar-se a atendre'l en català i Coll va demanar que vingués el cap dels agents. Curiosament, aquest se li dirigí en èuscar i l'advertí que també era 'una llengua oficial'. El mateix vespre, a Coll i la seva mare els va arribar la citació judicial. La policia afirma en la denúncia que Coll va proferir 'numerosas frases en catalán' de manera 'acalorada', 'chulesca' i 'agresiva'.

Amics i companys seus es concentren a les deu del matí davant el jutjat d'instrucció número tres amb el lema 'Xerrar la nostra llengua no és delicte', amb el suport de Cas Vesins de Ferreries, el PSM i les JEN, ERC, la CAL i l'Obra Cultural Balear

 

 

 

 

"QUE TE CALLES CUANDO YO HABLE"
Un policia fa callar un ciutadà per parlar català
   
Font:
8/01/08

Un ciutadà ha denunciat en el seu bloc, El Correu.cat ,un cas de "discriminació lingüística i l'abús d'autoritat de la polícia espanyola (que no nacional), concretament a la comissaria del carrer Carreretes -Sant Feliut de Llobregat-. En faig un resum ràpid: una amiga va anar a renovar-se el document d'identitat i el poli de l'entrada no l'entenia en català. Va decidir tornar en un altre moment, m'ho va comentar i vam buscar legislació que ens emparés. La llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic estableix en l'article 54.11 que els empleats públics han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua en que ho sol·liciti sempre que sigui oficial al territori. Amb la llei a la mà tornem a la comissaria. De nou, molt difícil, prepotència i riotes per part d'algun agent. El de l'entrada ens assegura, rient, que no té cap obligació d'entendre el català i que som a Espanya. Parlem amb el secretari de la comissaria, que ens reconeix també les seves dificultats lingüístiques, i ens comença a alçar el to de veu. La meva amiga demana un full de reclamacions i li dóna. Jo en demano un altre, i me'l nega. Em diu que si tinc qualsevol queixa, que ho afegeixi al seu full. Li faig entendre que som dues persones diferents. No hi ha manera".

El ciutadà ha explicat que va decidir "tornar al cap de cinc minuts i sol, amb l'objectiu de demanar i omplir una reclamació, tant per discriminació lingüística com pel tracte rebut. Però passo per casa i agafo la gravadora. Aquí teniu el resultat. La primera frase del secretari de la comissaria, per si no se sent prou bé, diu "No té voy a dar la hoja de reclamaciones por qué no", la resta recorda la prepotència del rei envers Chávez. Si no se sent bé des de l'aplicació de més avall, també podeu sentir-ho aquí".

A l'esmentat àudio -que es pot escoltar al final de la notícia- se sent una conversa entre dues persones, una de les quals li diu a l'altre que "tu has venido a acompañar a esta señora porque quiere presentar una reclamación, si quieres presentar una reclamación la presentas en el papel", a més d'acusar-lo d'"acto de provocación" i deixar-li clar que "cállate, estoy hablando yo". "Que te calles cuando yo hablo", li reitera a crits, quan el seu interlocutor intenta intervenir, a més de recomanar-li "tu aprendes educación y te callas". Es aleshores quan l'altre l'acusa de ser "una mica maleducat" i és ràpidament replicat amb un "el maleducado eres tú, ya te puedes ir". "Y si vuelves a entrar te denunciaré por una falta de orden público", l'adverteix, a més d'enviar-lo "para abajo", quan l'interlocutor li expressa el desig de "presentar una reclamación".

 

 

 

El jutge veta el català a l'Audiència Nacional
 
   
Font:
21/11/07

El jutge de l'Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia, ha condemnat Jaume Roura i Enric Stern a pagar 2.730€ cadascun en considerar-los culpables d'un delicte d'injúries greus contra la Corona espanyola. La defensa ja ha anunciat que recorrerà aquesta sentència.

Durant el judici, el jutge s'ha negat, en inici, a què els acusats parlessin en català."Jaume, usted cuantos años tiene?", ha preguntat. Quan aquest li ha respost que en tenia 30, el jutge ha considerat que "un ciudadano de trenta años conoce y habla perfectamente el castellano y por tanto no hay lugar para el intérprete". El jutge ha explicat als acusats que si fossin a Catalunya podrien escollir el català per declarar però com el judici era a Madrid "no les asiste ese derecho".

José María Vázquez Honrubia ha al·legat també que "la señora secretaria tampoco tiene el privilegio de hablar catalán no lo puede recoger porque no lo entiende", i ha sentenciat que el castellà "és común en todo el territorio". Tot i això, els dos acusat s'han negat a parlar en castellà, pel que s'ha hagut de suspendre el judici per espai de 20 minuts. Finalment, el jutge ha reconegut que entenia el català i ha dit que la secretària podria traduir més tard les declaracions, ja que estaven gravades.

 

 

 

El Tribunal no permet el català al judici per l'assassinat d'Isanta
 
   
Font:
4/10/07

El Tribunal no ha permès declarar en català a un dels testimonis durant el judici per l'apunyalament i posterior mort de Josep Maria Isanta durant les festes de la Patum de Berga del 2005. El motiu és que dos dels acusats sostenen que no entenen el català -tot i viure a Berga- i que aquests comprenguin el contingut de la declaració en contra seva és, per la magistrada Ana Ingelmo, més important que el dret que té el testimoni d'escollir en quina llengua vol parlar.

El testimoni que declarava en català en aquells moment era un dels amics de Josep Maria Isanta, que també va ser agredit durant els fets del 2005 a Berga.  En el tercer dia del judici cap dels menors acusats ha volgut declarar sobre els fets, atenent-se a un dret que els hi atorga la llei per estar acusats pel mateix cas.

 

 

 

Un guàrdia civil titlla de "mora catalanista" a una traductora que se li va dirigir en català
   
Font:
28/08/07

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, ha fet pública, a la seu de l'Obra Cultural Balear (OCB), la seva denúncia per haver rebut un "tractament vexatori" per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s'hi en català. Els fets ocorregueren el 16 d'agost, a 2/4 de 10 del dematí, quan Saddouki es va presentar al quarter per entrevistar-se amb el capità Bartolomé: "Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions", digué a l'agent Sarro. "A mi no me hables en catalán -li va respondre l'agent-. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo -porque hablas raro-, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides!".


Segons recull el Diari de Balears, Saddouki va tornar l'endemà al quarter, aquest cop amb la intenció de parlar en castellà i així poder accedir a les tasques de traducció que tenia encomanades. Després d'un quart d'hora d'estires i arronses, en castellà, durant les quals el mateix agent Sarro va arribar a dir que "el català no era cap llengua", un altre agent va deixar entrar la traductora. La sorpresa més grossa, però, encara havia d'arribar. Un cop va estar asseguda davant el capità Bartolomé, aquest li va etzibar: "A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (...) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (...) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (...) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!". Tomeu Martí, el portaveu de l'OCB, va assegurar que aquest cas ja es troba en mans d'un advocat i que l'entitat ja ha sol.licitat una visita amb el delegat del Govern central, Ramon Socias, per aclarir els detalls d'aquest tema.

 

 

 

Un cotxe amb el CAT a la matrícula no passa l'ITV
 
   
Font:
3/07/07

Un cotxe no ha pogut passar la ITV per dur el CAT a la matrícula. Un lector d'e-notícies ha denunciat aquest fet, fent arribar les incidències que s'han trobat durant la inspecció a l'automòbil. En la "descripció dels efectes detectats" s'apunta a les "plaques de matrícula" i es culpa al propietari del vehicle de "dur plaques amb adorns, signes o caràcters no reglamentaris, de forma que no permeti la seva identificació". Aquesta falta és qualificada com a "greu" pels responsables de la inspecció. L'esmentat vehicle, un Peugeot 607, també presentava un "desequilibri de les forces de frenada entre les rodes d'un mateix eix, superior al 20% i inferior o igual al 30%", tot i que aquesta falta és considerada "lleu".

Per tant, el resultat de la inspecció ha estat "desfavorable" i el "vehicle no pot circular tret del seu trasllat al taller o per tornar a l'estació d'ITV". El lector, per la seva banda, ha expressat la seva sorpresa perquè "portar el CAT impedeix circular, però tenir un desequilibri als frens no". Els informes d'inspecció tècnica de vehicles depèn del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat.

 

 

Els Mossos multen per dur documents en català
   
Font:
26/06/2007

Els Mossos d'Esquadra van multar la setmana passada un camioner que duia un document redactat només en català. És un escrit expedit pel Consorci d'Aigües de Tarragona per als transportistes que circulen amb matèries perilloses. En la sanció de la policia autonòmica s'especifica que la "carta de port" està "en una llengua no oficial al país d'origen, Espanya". El català és, amb el castellà, llengua oficial a Catalunya.

Com cada setmana, el xòfer Cristóbal Camacho va recollir l'esmentada carta a la seu del consorci de l'Ampolla (Baix Ebre). Quan un camió porta una càrrega perillosa --en el seu cas era clor--, està obligat al fet que els responsables de l'ens revisin el transport i donin el seu vistiplau sobre l'estat dels recipients. Una vegada comprovat, emeten aquest document que ho acredita i que el conductor ha de mostrar quan el paren en un control.

Camacho va circular dijous per l'AP-7 fins a la Roca del Vallès (Vallès Oriental), on els Mossos el van fer parar. "Com sempre, em van demanar tota la documentació i, en dir-me que m'anaven a multar per això, em vaig alterar", recordava ahir. Aquest gadità de 46 anys afirma que n'ha vist "de tots els colors", però mai li havia passat un cas així.

El mateix li passa al seu cap, propietari de Transports Flix, Armando Andrés, que porta 30 anys vinculat a la carretera i no s'havia trobat mai amb una sanció com aquesta. "Ens han posat multes surrealistes, però aquesta les supera totes", explicava amb una barreja de ràbia i incredulitat. "El mateix policia que ens ha multat per portar un paper en català segurament a la tarda sancionarà un negoci per fer exactament el contrari: retolar només en castellà", exemplificava Andrés.

La redacció d'aquesta carta es regula per una normativa coneguda com ADR. S'hi especifica que ha d'estar escrit en una llengua oficial del país d'origen. En el cas que aquesta llengua no sigui l'anglès, el francès o l'alemany, s'hi ha d'incloure una traducció en un d'aquests idiomes. El responsable d'aquests escrits al Consorci d'Aigües de Tarragona, Agustí Colom, va admetre ahir que hauria d'haver inclòs l'anglès en el seu text, però va rebutjar fer-ho en castellà.

"Considero que el meu país és Catalunya, i per tant, ho faig en català. I més tenint en compte que el transport es fa només per carreteres catalanes", va destacar. Però la Conselleria d'Interior pensa que el mosso ho va fer bé. Un portaveu va reconèixer que "no és habitual ni una prioritat" que s'imposin sancions d'aquest tipus i va apuntar que el més probable és que la Conselleria de Política Territorial no tramiti la denúncia.

 

 

Un policia obliga un detingut a parlar en castellà
 
   
Font:
22/05/07

Un veí de Reus de 37 anys, Jordi Perelló, està a punt de presentar una
denúncia al jutjat pel que afirma, és una suposada «agressió injustificada»
per part de diversos agents de la Policía Nacional a Reus. El 3 de maig
passat, la policia el va detenir per haver insultat un dels agents, després
de veure's implicat en una discussió sobre la llengua. Tot i que reconeix
que va alçar la veu a l'agent, també denuncia que durant la detenció, va
rebre una empenta que va provocar-li «una fissura costal». La policia, per
la seva banda, nega aquests extrems i parla de «simple discussió», que va
acabar amb la posada en llibertat immediata del detingut.

La mare d'en Jordi Perelló, Fina Norte, té rellogat el primer pis del seu
immoble, situat al número 25 del raval de Robuster, de Reus, a un jove
d'origen algerià. Dos agents de la Policía Nacional de la comissaria de
Reus, el van identificar el 3 de maig passat al bar Dallas, i en comprovar
que no portava la documentació a sobre, el van acompanyar a casa seva per
tal de veure-la. «Aquí va començar tot», explica la Fina. «Els vaig veure
entrar al pis i els vaig preguntar què feien a casa meva, i l'únic que em
van respondre és que li preguntés al meu amic algerià», assegura. El jove,
que està tramitant el permís de residència, només té la targeta de la
seguretat social i una altra acreditació, que no li van servir per evitar la
detenció. Els agents se'l van endur cap a comissaria. La Fina, es va quedar
preocupada i va anar trucant diversos cops a la policia per tal
d'interessar-se pel jove llogater, però sense èxit. «És per això que un cop
tancada la botiga, jo i la meva filla vam anar a comissaria.» Van demanar
informació: «Ens van dir que no estaven obligats a dir-nos res, i llavors,
vaig dir que trucaria al meu fill, que és mosso, perquè m'assessorés.» I
aquí, segons el relat de la Fina Norte, va començar tot. «Suposo que devien
entendre que havia dit que trucaria als Mossos, perquè es van prendre molt
malament el comentari i van assegurar, que tant de bo vinguessin aviat.» La
discussió va anar pujant de to, sempre segons la versió dels denunciants.
«Li van dir a la meva filla que parlés en castellà i, a més, que estava
boja», segons Norte.

«XARNEGO»
Precisament en aquell moment va arribar l'altre fill de la Fina, Jordi
Perelló. «Quan vaig arribar vaig veure els agents amb una actitud molt
amenaçadora amb la meva mare i ma germana, i no em vaig poder aguantar»,
explica en Jordi i hi afegeix: «Li vaig dir xarnego a un dels agents, que em
va començar a amenaçar i em va acabar traient fora de la comissaria, però el
pitjor va venir quan li vaig dir que el denunciaria», diu Perelló.

Aquest assegura: «Em va agafar per la samarreta, em va sacsejar i em va dir
que estava detingut, i en aquell instant, van sortir entre 4 i 5 agents més
que se'm van tirar a sobre i em van portar cap a la comissaria a prendre'm
declaració.» Sense que arribessin a portar-lo al calabós, Jordi Perelló
assegura: «Em van emmanillar i em van donar un cop de puny al pit que em va
fer retrocedir de tal manera que vaig impactar contra una cantonada amb
l'esquena.» «A més -sempre segons la seva versió-, em cridaven, m'insultaven
dient-me 'català de merda' i reclamant-me que els parlés en castellà.» A tot
això, en Jordi els va dir que li llegissin els drets, però: «Em van
respondre que jo no en tinc, de drets, perquè sóc català.» Finalment, en
Jordi va demanar un advocat d'ofici per tal de declarar: «Però abans, em van
amenaçar amb anar per mi si en algun moment de la declaració feia referència
a tot l'incident.» De fet, en la seva declaració no hi ha cap referència als
fets que relata, sinó que exposa que se'l va detenir per haver insultar un
agent després de veure que «no estaven atenent bé la seva mare i la seva
germana, sense poder precisar amb exactitud.» Un cop en llibertat, en Jordi
va anar a urgències a fer-se una exploració mèdica, que va donar com a
resultat, segons el document del facultatiu, «contusió per pressió al braç
esquerre, erosió al dret i dolor d'esquena». Aquests símptomes s'han
agreujat, segons Perelló, i una altra revisió ha posat de manifest una
«fissura costal a l'hemitòrax esquerre». Perelló assegura que presentarà
denúncia al jutge la setmana vinent.

Per la seva banda, la Policía Nacional de Reus minimitza l'incident, que
s'hauria iniciat per un «malentès», quan la mare d'en Jordi es va anar a
interessar pel seu llogater. De fet, nega que hi hagués cap tipus de
contacte físic amb el detingut i fins i tot, assegura que al final tot es va
arreglar amb una disculpa entre totes les parts implicades. Si se'l va
detenir va ser perquè havia amenaçat un agent amb denunciar-lo i el va
insultar.

 

 

 

TVE boicoteja un grup català per negar-se a cantar en castellà
 
   
Font:
30/05/07

A la tasca d'espanyolització de TV3 s'hi uneix Televisió Espanyola, i aquests últims ja descaradament.

Després d'episodis memorables com el 'Paraules d'amor' cantat en castellà a l'Operación Triunfo de Mainat i d'altres trincaires, l'últim capítol de vexació cap al fet català és el boicot que us expliquem a continuació.

Televisió Espanyola ha exigit al grup de rock Pastorets Rock que tradueixin les seves lletres al castellà si volen cantar al programa Gong Show, que es començarà a emetre properament per la primera de TVE.

Com pretenen que un grup que toca cançons típiques catalanes vestits de pastorets i amb uns 40 concerts aquest estiu per tot Catalunya cantin "bajando de la fuente del gato una chica, una chica, bajando de la fuente del gato una chica y un soldado"?

Davant la negativa dels Pastorets Rock, la direcció de TVE els va fer fora de la gravació del primer programa. Perquè llavors diguin que no hi ha boicot als productes catalans...

 

 

Li canvien el nom al castellà en renovar el DNI a Vila-real
Un funcionari policial no respecta que un veí de la població té el nom en català des de l'any 1977. L'afectat denuncia el cas davant la regidoria de Normalització Lingüística de l'ajuntament de la ciutat
 
   
Font:
4/05/07

Josep Pasqual Broch Doñate va entrar fa uns mesos a la comissaria del Cos Nacional de Policia de Vila-real a renovar-hi el DNI i en va sortir dient-se José Pascual Broch Doñate. L'equip de funcionaris dependents del ministeri de l'Interior que el van atendre van decidir, unilateralment, canviar-li el nom al castellà tot obviant la validesa del DNI anterior, on apareixia en català.

Segons Broch, en remarcar-los que tenia el nom en valencià des que se'l va canviar legalment el març del 1977 i exigir-los mantenir-lo així, un dels funcionaris li va etzibar que "abans les lleis eren molt permissives".

El regidor del Bloc Nacionalista Valencià Pasqual Batalla qualifica el fet d'"esperpèntics"


En recollir uns dies després el DNI i comprovar que efectivament li havien canviat el nom va recórrer a la regidoria de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Vila-real. Ahir el responsable d'aquesta àrea, el regidor del Bloc Nacionalista Valencià Pasqual Batalla, va denunciar públicament els fets, que va qualificar d'"esperpèntics", i va informar que a més de facilitar a Broch informació perquè recorri a la justícia, a través dels diputats del Bloc Nacionalista Gallec al Congrés de Diputats faran arribar una pregunta sobre aquesta qüestió al ministre d'Interior.

Batalla va considerar que "s'ha alterat la identitat més elemental de Broch" i es va preguntar si també s'han donat casos de traducció "automàtica" del nom en el sentit lingüístic invers. Des de la regidoria també adreçaran un escrit a l'equip de funcionaris de la Policia Nacional amb la legislació en matèria lingüística que empara la ciutadania i un altre a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua "perquè conegui els fets i treballi perquè no es repeteixin", va dir Batalla.

Broch va decidir traduir-se el nom al valencià dos mesos després que entrés en vigor la llei 17/1977, de 4 de gener, per la qual es permetia la inscripció dels noms en qualsevol de les llengües de l'Estat. Fins a aquell moment l'única llengua permesa al Registre Civil per als noms de persona era el castellà. Una modificació posterior, del 1994, va establir que es pot posar qualsevol nom en qualsevol de les llengües del món, tret dels casos de noms ofensius o que perjudiquin la persona.

Batalla va apuntar a més que hi ha drets bàsics, com ara anar a votar, que se li veuen dificultats "perquè al cens electoral ell és Josep Pasqual i no l'altre nom que li han imposat, i això ho haurà de demostrar".

 

 

Acomiadada una doctora al Prat per parlar català
   
Font:
12/04/2007

L'empresa SEAE S.L, que té cedida l'administració de les activitats del Centre Esportiu Municipal Sagnier del Prat de Llobregat, ha acomiadat una doctora per "falta d'expressió en castellà" i per parlar en català als usuaris. La decisió, que l'empresa va comunicar per carta fa uns dies a la treballadora, Anna Vegué, ha provocat la intervenció de l'ajuntament, que ja ha comunicat verbalment a aquesta empresa que "l'ús de l'idioma oficial no és motiu suficient que justifiqui l'acomiadament". El consistori ha obert diligències per tal d'aclarir l'assumpte.

 

 

Una pareja denuncia que un juez de Barcelona les forzó a celebrar su boda en castellano
-La pareja había hecho constar su deseo de celebrarla en catalán a través de un impreso.
- El Alto Tribunal catalán ha declarado que "comprende su frustración".
- Sin embargo, no considera que haya habido una falta disciplinaria por parte del encargado del Registro.
   
Font:
16/03/07

Una pareja residente en Madrid ha denunciado ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) que un juez de Badalona (Barcelona), responsable del Registro Civil de la localidad, les forzó a celebrar su boda en castellano, pese a que habían rellenado un impreso en el que hicieron constar expresamente que querían que la ceremonia fuese en catalán.

Albert B.V. y Sofía S.R. se casaron el 16 de junio de 2006 y viajaron expresamente desde Madrid para que la boda se celebrase en Catalunya, ya que su deseo era que la ceremonia fuese en catalán.

Llegado el día, sin embargo, el titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 4 de Badalona y responsable del Registro Civil, Antonio Lechón, inició la ceremonia en castellano, lo que motivó que los contrayentes le interrumpieran para indicarle que en su expediente habían hecho constar que querían celebrar la boda en catalán.

Según la pareja, el juez les respondió que no tenía constancia de que se hubiese dictado resolución en ese sentido y les indicó que no tenía delante el expediente para comprobarlo y que, si querían que lo consultara, deberían esperar y dejar pasar delante de ellos al resto de los contrayentes.

Para evitar demoras, Albert y Sofía aceptaron que la boda se celebrara en castellano, aunque en el momento de firmar el acta de matrimonio se produjo un nuevo conflicto, ya que también estaba redactada en castellano.

Finalmente, la pareja firmó el libro, "puesto que no les daban otra opción", según hicieron constar en la queja formal presentada ante el Alto Tribunal catalán.

A petición del TSJC, el juez informó de que todo el expediente registral se hizo en catalán y aseguró que no impidió a los contrayentes que hablasen en dicha lengua, aunque él no tenía obligación legal de hacerlo, "que era lo que quería" Albert B.V.

Según Lechón, es cierto que los contrayentes le dijeron que tenían una resolución que decía que la ceremonia se celebraría en catalán, pero afirma que, cuando les comunicó que a él no les constaba dicho documento, fueron ellos quienes aceptaron que se hiciera en castellano para evitar demoras.

El TSJC comprende "su frustración"

Tras estudiar la queja de Albert y Sofía, la Sala de Gobierno del TSJC emitió una resolución en la que explica que comprende "la frustración" de la pareja.

"Asimismo -señala la resolución- sería deseable un mayor esfuerzo del encargado del Registro Civil, dada la brevedad del acto matrimonial, para emplear la lengua catalán, aunque lleve destinado poco tiempo en Cataluña".

El Alto Tribunal catalán, sin embargo, entiende que la actuación del juez no supone la comisión de una falta disciplinaria y recuerda que "el ordenamiento jurídico no le exige que tenga que celebrar las actuaciones orales en la lengua escogida por el ciudadano".

 

 

Un jutge fa traduir al castellà l'escrit en català d'uns xinesos
- L'empresa La Muralla Luna tramita una demanda contra una constructora madrilenya que treballa molt a Catalunya
- El jutge recorda que només els catalans tenen l'obligació de conèixer la llengua del país
   
Font:
3/07/06

El jutjat de primera instància número 41 de Barcelona ha dictat una resolució que obliga un advocat a traduir al castellà un escrit que havia presentat en llengua catalana. El fet, contrari a la legislació, té una rellevància especial -quasi esperpèntica- si es té en compte que l'escrit en qüestió va ser presentat pel representant legal d'una empresa constructora de capital i gestió xinesos, La Muralla Luna SL, afincada a Barcelona i que té com a administrador el senyor Canxiong Bao.

El document de la polèmica correspon a les diligències preliminars d'una demanda que La Muralla vol interposar contra la també constructora Sacyr SAU. La petició de traducció va ser sol·licitada pels advocats de Sacyr que van al·legar indefensió per desconeixement de la llengua, tot i que el grup Sacyr Vallehermoso -al qual pertany la demandada- desplega una gran activitat a Catalunya, en diversos àmbits. Sacyr també ha participat amb èxit en molts concursos d'adjudicació d'obra pública, convocats per distintes administracions catalanes, en què els plecs de condicions i l'anunci de les adjudicacions es publiquen en català.

El magistrat responsable del jutjat, Jesús Arangüena, argumenta que la seu social de Sacyr és fora del territori català i que aquest fet l'eximeix de l'obligació de conèixer la llengua pròpia de Catalunya. És per això que ordena a l'advocat de La Muralla, Damià del Clot, que tradueixi el text. El jutge cita dos articles de l'Estatut: el que diu que els ciutadans tenen el dret i el deure de conèixer el català i el que defineix la condició de català com la dels ciutadans amb veïnatge administratiu a Catalunya. Com que Sacyr té domicili a Madrid, entén el jutge que no té obligació de conèixer la llengua.

 

 

Sanció de 30 dies a una dependenta per no parlar en castellà
   
Font:
27/04/2007

La plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural han denunciat que a una dependenta del Media Market, a La Maquinista, "se li ha imposat una sanció de 30 dies de suspensió de feina i sou  perquè no va atendre a una clienta en llengua castellana". També s'han fet ressò de la metgessa que va ser acomiadada per "usar la llengua catalana" a l'empresa Servei d'ensenyament i assessorament esportiu, S.L.

En aquest sentit, demanen que "l'Ajuntament del Prat de Llobregat i tots els altres ajuntaments que tinguin contracte amb l'empresa Servei d'ensenyament i assessorament esportiu, SL, trenquin tota relació amb aquesta i deixin de contractar els seus serveis. Entenem que cap administració pública pot contractar serveis que incompleixin la legislació actualment vigent", "que cap administració pública tingui cap mena de relació comercial amb l'empresa Media Market", "que la Generalitat de Catalunya obri expedient a ambdues empreses, i que faci complir la legislació actual" i "que les administracions públiques de Catalunya informin a totes les empreses de la normativa lingüística  per tal d'aplicar-la i exigir-la".

Per últim, la plataforma exigeix que "les dues empreses esmentades deixin d'actuar de manera il·legal, i que deixin de discriminar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Altrament, els exigim que deixin de prestar els seus serveis al nostre país".

 

 

Vigilants de l'AVE de Lleida obliguen a parlar en castellà
   
Font:
18/04/2006

Josep Ramon Mòdol, president del Consell Assessor de RTVE i ex senador socialista, ha presentat una reclamació a Renfe pel tracte rebut per part de dos vigilants de seguretat de l'estació ferroviària Lleida-Pirineus que el volien obligar a parlar en castellà i per excedir-se en les seves funcions. També té previst denunciar el cas davant la Generalitat.

Els agents, segons va explicar Mòdol, li van dir que parlés en espanyol perquè era a Espanya i, a més, que no tenien cap obligació d'entendre'l en català. El representant de RTVE va assegurar que es va quedar perplex i que els va respondre que ja sabia prou bé que era a Espanya, però que també era a Catalunya i a Lleida i que ell parlava el català. Els vigilants privats li van respondre que era a "Lérida", i Mòdol els va respondre que aquesta denominació ja no existia i va continuar negant-se a parlar en castellà.

La disputa es va allargar una bona estona més, fins que l'exparlamentari els va demanar que li facilitessin la seva identificació com a vigilants de seguretat per a formalitzar una queixa per insults i abús. Els empleats de la firma Prosegur s'hi van negar, i aleshores, va presentar la reclamació a Renfe directament. Mòdol es va negar en tot moment a parlar en castellà davant l'actitud hostil i insultant dels vigilants.

La picabaralla es va produir la setmana passada, quan Josep Ramon Mòdol es disposava a entrar a l'andana per pujar a un AVE en direcció a Madrid. Després de passar el seu equipatge per l'escàner de seguretat, els dos vigilants li van demanar que obrís la bossa de mà i que ensenyés el DNI. Mòdol s'hi va negar i va explicar que coneix la normativa i que els vigilants de seguretat no tenen competències per a exercir aquestes funcions. Va argumentar que, en cas de qualsevol sospita, l'únic que poden fer és alertar la policia i retenir la persona de qui sospiten fins que agents de l'autoritat arribin al lloc dels fets.

Aquest fet va desembocar en el conflicte lingüístic i, finalment, en la denúncia contra els dos vigilants. Josep Ramon Mòdol va lamentar que personal de vigilància contractat per Renfe per mantenir la seguretat a l'estació del ferrocarril es comporti d'aquesta manera amb els usuaris, i més quan, fins ara, no consta que s'hagin produït conflictes per qüestions de la llengua catalana. A més, tota la retolació i la informació de l'estació segueix la normativa i es pot trobar en les dues llengües oficials a Catalunya.

 

 

Un jutge obliga a traduir al castellà un escrit en català
   
Font:
11/04/2006

El jutjat de primera instància número 41 de Barcelona ha dictat una resolució que obliga un advocat a traduir al castellà un escrit que havia presentat en llengua catalana. Segons informa l'Avui, el fet, contrari a la legislació, té una rellevància especial si es té en compte que l'escrit en qüestió va ser presentat pel representant legal d'una empresa constructora de capital i gestió xinesos, La Muralla Luna SL, afincada a Barcelona i que té com a administrador el senyor Canxiong Bao.

El document de la polèmica correspon a les diligències preliminars d'una demanda que La Muralla vol interposar contra la també constructora Sacyr SAU. La petició de traducció va ser sol·licitada pels advocats de Sacyr, que van al·legar indefensió per desconeixement de la llengua, tot i que el grup Sacyr Vallehermoso -al qual pertany la demandada- desplega una gran activitat a Catalunya, en diversos àmbits. Sacyr també ha participat amb èxit en molts concursos d'adjudicació d'obra pública, convocats per distintes administracions catalanes, en què els plecs de condicions i l'anunci de les adjudicacions es publiquen en català.

El magistrat responsable del jutjat, Jesús Arangüena, argumenta que la seu social de Sacyr és fora del territori català i que aquest fet l'eximeix de l'obligació de conèixer la llengua pròpia de Catalunya. És, per això, que ordena a l'advocat de La Muralla, Damià del Clot, que tradueixi el text. El jutge cita dos articles de l'Estatut: el que diu que els ciutadans tenen el dret i el deure de conèixer el català i el que defineix la condició de català com la dels ciutadans amb veïnatge administratiu a Catalunya. Com que Sacyr té domicili a Madrid, entén el jutge que no té obligació de conèixer la llengua.

 

 

 

El PP intenta tornar a boicotejar el català al Parlament Europeu
Vidal-Quadras envia una carta demanant que s'aparqui el debat de les llengües cooficials, que avui viurà una nova sessió
   
Font:
3/07/06

El vicepresident de l'Eurocambra i dirigent del Partit Popular Europeu, Aleix Vidal-Quadras, està disposat a seguir la seva batalla particular perquè el català no guanyi oficialitat al Parlament Europeu. La mesa d'aquest òrgan, formada pel president i els 14 vicepresidents, ha de tornar a debatre i votar avui la proposta del govern de José Luis Rodríguez Zapatero per permetre que els ciutadans es puguin adreçar a la cambra per escrit en qualsevol de les tres llengües cooficials a l'Estat espanyol.

Abans, però, que es produeixi aquesta votació, Vidal-Quadras ja ha deixat clar quina serà la seva posició en una carta que ell i els altres sis vicepresidents del PPE van enviar la setmana passada al president de l'Eurocambra, el socialista Josep Borrell, en què li demanen que la proposta -rebutjada fa dos mesos pels vots dels populars i un dels liberals- quedi aparcada i no es torni a debatre.
L'argument dels conservadors europeus per demanar que s'ajorni la qüestió, almenys fins d'aquí a uns mesos, és que no resulta lògic tornar a debatre un tema quan ja s'acaba de rebutjar. El que no tenen en compte els populars és que Borrell ha tornat a posar a l'ordre del dia de la mesa la proposta perquè tres dels quatre grups parlamentaris més importants a l'Eurocambra li ho han demanat.
La polèmica que va generar el rebuig de la proposta va anar seguida de comunicats tan del grup dels socialistes europeus com dels liberals i els verds donant-hi suport i demanant que el tema es reobrís.
Només els populars s'oposen a la proposta "per qüestions tècniques" basades en el fet que les traduccions tenen un cost i no es pot donar entrada a noves llengües cooficials quan encara n'hi ha altres, dels països de la darrera ampliació, que tenen problemes amb les traduccions.
La realitat, però, és que si la proposta tira endavant serà el govern espanyol qui assumirà els costos. A més, el que avui es debatrà no serà el fet que els eurodiputats es puguin dirigir al ple de l'Eurocambra en català, euskera o gallec, sinó només la proposta que afecta les relacions del Parlament Europeu amb els ciutadans.

 

 

Vidal-Quadras i un aliat de CDC aturen el català a Brussel·les
   
Font:
29/04/2006

La Mesa del Parlament Europeu, reunida a Brussel·les, ha decidit rebutjar que els ciutadans s’adrecin en català a aquesta institució, després d’una votació amb un resultat de sis vots a favor i set en contra. "Els membres del Partit Popular Europeu, entre ells el català Aleix Vidal-Quadras, i un membre del Grup de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa –del qual forma part Convergència Democràtica de Catalunya– hi han votat en contra, mentre que la resta de formacions polítiques hi han donat el seu vot a favor, inclòs el president del Parlament Europeu, Josep Borrell", segons assegura el comunicat oficial del Govern català. A la foto, Vidal-Quadras en la seva darrera conferència a l'hotel Ritz de Barcelona.

 

 

Un advocat rebutja una autòpsia redactada en valencià
   
Font:
17/02/2006

Un advocat ha presentat una queixa davant l’Institut de Medicina Legal de València perquè ha rebut un informe d’una autòpsia en valencià i la negativa del metge que la va redactar a traduir-la. El metge, però, es va oferir a explicar-li el que no entengués. L’advocat, però, li va contestar que “no devia usar el valencià, per no ser una llengua efectiva”. I al seu torn, el metge li va replicar: “Jo sóc andalús, he après la llengua en una acadèmia i tots els meus informes són així. El valencià és oficial a la Comunitat Valenciana”. A més, el metge ha explicat que treballa de manera bilingüe, segons els clients, “però quan puc triar faig servir el valencià, com ara amb les autòpsies, en què el mort no parla”.

 

 

Renfe obliga un funcionari a "abstenerse" de fer servir el català
   
Font:
14/02/2006

El diputat d’ERC per Lleida al Congrés, Jordi Ramon, i el portaveu de Foment al Congrés per ERC, Josep Andreu, demanaran explicacions a la ministra espanyola Magdalena Álvarez per un cas d’un funcionari de RENFE de Lleida per parlar en català amb un company de feina. Els diputats van reunir-se la setmana passada amb els afectats, que els van donar detalls del cas després de rebre un requeriment (vegeu el document adjunt) de l’ens públic que gestiona les infraestructures ferroviàries que els instava a “abstenerse de utilizar otro idioma que no sea el castellano en las conversaciones relativas a la circulación de los trenes”. Els funcionaris que van rebre la notificació no van incomplir en cap cas el reglament de circulació, que estipula clarament que les comunicacions verbals entre dos agents poden ser en qualsevol llengua mentre s’hi entenguin els dos interlocutors, com era en el cas que ADIF denunciat.

 

 

La televisió pública de les Balears rebutja les pel·lícules catalanes i les emetrà en castellà
   
Font:
26/01/04

Segons una informació publicada al diari AVUI pel corresponsal a Palma, la futura televisió balear, que s’anomenarà IB3 i que depèn a tots els efectes del govern del PP, ha rebutjat l’oferta de Televisió de Catalunya d’emetre sense costos addicionals les pel·lícules del seu fons de films doblats (6.000 títols) i ha decidit que les emetrà en castellà amb subtítols en balear, respectant totes les modalitats lingüístiques de les illes.

 

 

Les proves de català es fan sota mínims i a Eivissa se suspenen
El conflicte entre el Govern i els filòlegs afecta 2.500 aspirants als certificats
   
Font:
26/01/04

El conflicte entre el Govern balear i els filòlegs que col·laboren amb la Junta Avaluadora de Català forçà ahir que les proves dels nivells B (elemental) i E (específic) es realitzassin sota mínims a Mallorca i a Menorca, i que s'haguessin de suspendre a Eivissa. Més de 2.500 aspirants a aquests certificats estaven citats arreu de l'Arxipèlag, tot i que l'Executiu havia desconvocat la major part de col·laboradors que efectuaven habitualment les proves escrites. L'episodi d'ahir es produeix una setmana després de l'aprovat general en senyal de rebuig a l'anunci del Govern de Jaume Matas, que pretén equiparar el nivell C al que té un estudiant quan acaba quart d'ESO.

 

 

El Govern central separarà català i valencià per decret
 
   
Font:
4/12/03

- Educació pretén que la norma s'apliqui a les escoles d'idiomes de l'Estat

- La Generalitat catalana qualifica la mesura d'"aberració científica"
 
Les escoles oficials d'idiomes de les comunitats autònomes governades pel PP impartiran classes de valencià i català com si fossin llengües diferents. La decisió, promoguda des de fa anys pel Govern valencià, la va prendre la Comissió Acadèmica del Ministeri d'Educació, integrada per totes les autonomies, durant una reunió a la qual no va assistir cap representant de la Generalitat de Catalunya.
Per entrar en vigor, la norma ha de passar abans pel Consell Escolar i el Consell d'Estat i ser aprovada mitjançant un reial decret del Govern. Tot i així, el conseller d'Educació valencià, Esteban González, va anunciar que "les converses amb les comunitats del PP estan molt avançades" i va demanar "ajuda per ensenyar valencià" a les governades pel PSOE. Per a l'oposició socialista, el PP utilitza la llengua per obtenir "rendiment polític" després de les eleccions catalanes i davant la proximitat de les generals, i Esquerra Unida tem que "es traslladi el conflicte lin- güístic a totes les escoles d'idiomes".
 
REBUIG UNIVERSITARI
El rebuig més frontal es dóna a les universitats. El director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), Manuel Pérez Saldanya, va titllar la mesura d'"aberració absoluta". Va defensar que a les classes de català s'informi de les variants valencianes, "però no com si es tractés de llen- gües diferents".
Pel Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament, es tracta d'una "barbaritat des del punt de vista acadèmic, pedagògic i filològic", i Acció Cultural del País Valencià ho va titllar de "despropòsit intolerable que pretén oficialitzar el secessionisme lingüístic a tot l'Estat".
(llegir +)

 

 

La Llei de qualitat retalla el català i prioritza l'espanyol a les escoles
 
   
Font:
13/03/03

El Govern espanyol pretén afavorir de manera important l'ensenyament de la llengua espanyola a les escoles davant les altres de l'Estat, com ara el català. Aquesta és la denúncia que va realitzar ahir el conseller d'Educació del govern Balear, Damià Pons, fent referència als primers sis decrets que ha tret el Ministeri d'Educació espanyol, per desenvolupar la nova Llei de qualitat de l'ensenyament. Aquestes ordres seran analitzades avui a la Conferència sectorial d'educació que reunirà a Madrid els representants de totes les autonomies.

Els nous decrets afectaran en gran mesura la distribució d'hores lectives que podran rebre els alumnes en les assignatures de llengua castellana, catalana i estrangera. L'actual sistema educatiu permet el mateix nombre d'hores lectives per al català i l'espanyol a tots els cicles. Per a les llengües, les comunitats amb un segon idioma oficial, com ara els Països Catalans, tenen la facultat de disposar d'un 10% més d'hores a repartir en aquesta matèria.
A partir d'ara, en canvi, la Llei de qualitat fixa un nombre d'hores intocables per al castellà. D'aquesta manera es produeix un important desequilibri que afavoreix l'espanyol i que afecta sobretot els cicles d'Educació Primària i Secundària.
(llegir +)

 

 

TVE a Catalunya ha reduït les emissions en català
   
Font:
13/03/03

Un informe del Consell Audiovisual de Catalunya constata que TVE a Catalunya ha reduït les hores d’emissió en català en un 30% en un període de cinc anys. Segons l’informe, amb les desconnexions territorials TVE emetia un total de 1.340 hores en català l’any 1998, que s’han anat rebaixant fins a arribar a les 951 del 2002. L’informe també remarca que la programació per a Catalunya s’emet en una franja horària de poc consum televisiu i que l’únic programa que obté bons resultats és l’informatiu dels caps de setmana, que s’emet a una hora en què no té competència d’altres noticiaris. Cal recordar que el 2001 el Consell Social de la Llengua Catalana ja havia reflectit aquesta tendència a la baixa en hores de producció. La dada positiva de l’informe és que han augmentat les emissions esportives en català a TVE.

 

 

El Consell d'Estat francès il·legalitza l'ensenyament de les llengües dites minoritàries. (Entre elles el català)
La polèmica decisió afecta l'educació en català a la Catalunya Nord
     
   
Font:
11/12/02

En una decisió molt severa, el Consell d’Estat francès ha anunciat l'anul·lació de totes les circulars i decrets sobre l’ensenyament a través del sistema d'immersió lingüística que des de fa un any s'aplica en algunes escoles d'Alsàcia, la Bretanya, la Catalunya Nord, Euskadi Nord i Occitània. La decisió del consell també afecta l'ensenyament bilingüe, un mètode impulsat tímidament per l'educació pública francesa des de fa vint anys. Segons la Federació per les Llengües Regionals en l'Ensenyament Públic (FLAREP), els 8.679 estudiants segueixen cursos bilingües en alsacià, els 3.600 en occità, els 3.600 en èuscar i els 2.944 en bretó perden, ara, l'estatut legal de què gaudien. Al nostre país, la mesura afecta el centre d'immersió Arrels i els mil alumnes que estudien amb el sistema bilingüe en una vintena d'escoles públiques nord-catalanes. A més, es desconeix si l'ordre engloba les escoles pricades de la Bressola. Tal com es comenta a Eurolang, la decisió del Consell d'Estat respon a la demanda de les associacions de pares i professorat francesos FCPE, UNSA i SNES, contraris a la integració de les escoles que practiquen la immersió en bretó (Diwan) dins l'educació pública. De la mesura, n'ha quedat exclòs el cors, ja que des del gener disposa d'un règim d'ensenyament propi. Mentre s'espera com es concretarà la mesura, la FLAREP ja ha pactat una reunió amb responsables del Ministeri d'Educació pel 16 de desembre.

 

 

El catàleg espanyol de les biblioteques també divideix el català
   
Font:
www.radiocatalunya.ca
26/11/02

El catàleg que recull els fons de les biblioteques anomenades provincials i el del patrimoni bibliogràfic, tots dos dependents del ministeri de Cultura, també consideren llengües diferents el català, el valencià i el balear.

No només la Biblioteca Nacional espanyola i l'ISBN, la base de dades dels llibres espanyols en venda, distingeixen entre català, valencià i balear a l'hora d'enregistrar els documents. Com denuncia en un informe el grup de bibliotecaris catalans i valencians, BibCat, navegant per la xarxa es poden localitzar altres catàlegs de biblioteques on la presència dels codis val i bal, inexistents dins del sistema internacional de registres bibliogràfics MARC dictat per la Biblioteca del Congrés de Washington, és habitual, informa "Avui".
Així, al Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques de l'Estat, on s'apleguen els fons de les biblioteques anomenades provincials, dependent del ministeri de Cultura, es troben multitud d'exemples que defugen del preceptiu cat en favor dels incorrectes val i bal. És el cas de llibres com ara el document Els arxius municipals de Mallorca, enregistrat amb el codi bal, i De Martorell a Corella: descobrint l'autor del Tirant lo Blanc, identificat com a val. Dins d'aquest catàleg s'inclouen altres errors, com ara l'ús del codi spa (codi MARC per al castellà) per a alguns llibres escrits en llengua catalana. No totes les biblioteques provincials, cas de les catalanes, segueixen aquesta segregació vigent al catàleg col·lectiu. El Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic, també produït pel ministeri, i que recull documents impresos entre el segle XV fins al 1830, anomenats antics i repartits a les principals biblioteques de l'Estat, cau en el mateix parany segregador. Així, s'hi indica que existeixen 2.521 documents en llengua catalana, 561 en valencià i 26 en balear. Com s'assegura des de BibCat, tot i que la diferenciació sembla que obeeix a criteris territorials, es troben cinc registres en valenciano editats a Barcelona i 191 documents en catalán publicats a València. Curiosament, els 10 documents publicats a Perpinyà s'identifiquen com a escrits en català, quan, segons la "norma adaptada al terreny" que fan servir des del ministeri, hauria de parlar de "perpinyanès".
Rafael Alemany, director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), l'ens on s'agrupen tots els departaments de català de les universitats valencianes, es va sumar ahir a les crítiques que des de tots els àmbits culturals i la majoria de partits polítics de Catalunya s'han llançat contra el ministeri per aquesta segregació del català. Segons Alemany, la catalogació de llibres de la Biblioteca Nacional "no té lògica" i és "innecessària" si amb ella "es vol remarcar un peculiarisme dialectal", ja que no se segueixen els mateixos criteris que s'apliquen a les obres escrites en qualsevol altra llengua del món. No obstant, Alemany va qualificar aquesta polèmica d'"electoralista" i va afegir que el fet de separar el català del valencià a les fitxes dels llibres "no implica ruptura lingüística" perquè científicament la llengua "segueix sent la mateixa".

 

 

Amenacen una monja perquè no reconeix el "valencià"
   
Font:
26/11/02

Una monja contemplativa del convent de Santa Clara de Manresa, Lucía Caram, rep des de fa unes quantes setmanes insults i amenaces per haver escrit el Diccionario de nombres en què utilitza el català i no el valencià, segons ha explicat la religiosa afectada. El llibre, escrit en castellà, és una exhaustiva onomàstica que recull la traducció de noms al català, euskara, gallec, francès, italià, anglès i àrab. «Vaig començar a rebre insults i amenaces arran de la publicació d'un article d'opinió al Diario de Valencia a mitjan mes d'octubre», coincidint amb la celebració el 9 d'octubre de la Diada Nacional del País Valencià, ha reconegut la germana. Amb el títol La monja cojonera, Ricardo García Moya, el seu autor, menyspreava la religiosa, a qui anomenava sor Citroën de l'onomàstica, i l'acusava d'«incorporar-se a la creuada contra València, menysprear els valencians» i d'haver actuat, per això, «amb traïdoria»

 

 

L'Assamblea Nacional francesa refusa l'oficialitat del català
   
Font:
25/11/02

L'Assemblea Nacional francesa va refusar ahir, 21 de novembre, una esmena proposada a l'article 1 de la Constitució que pretenia un reconeixment de les llengües anomenades regionals, entre elles la catalana.

Tot i que el primer ministre Jean Pierre Raffarin ha engegat un procès de desentralització, la majoria de diputats de la UMP van refusar aquesta iniciativa que 'suposa un risc de divisió de la República', segons el ministre de Justícia, Dominique Perben.
Perben també va considerar innecessari incloure en la Constitució la protecció d'aquestes llengües, perquè d'acord amb la legislació d'ara l'Estat francès permet l'estudi voluntari d'aquestes llengües. Alguns es van mostrar preocupats en el sentit que si s'obre la porta a les llengües regionals, els marroquins i algerians podrien reclamar les seves i, per tant, es produiria una situació del tot inestable a França.
Amb tot, alguns diputats van protestar perquè els ministres defensen el cors a Còrsega i no a l'Assemblea. Les protestes més importants van ser per part dels bretons, polinesis i martiniquesos. Tots ells van dir que les llengües dels seus territoris estan en perill de mort i que l'Estat ha perdut una gran ocasió per signar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.

 

 

La Biblioteca Nacional espanyola cataloga valencià i balear com a llengües diferents de la catalana
   
Font:
16/11/02

El sistema internacional de codificació de registres bibliogràfics estableix que els títols escrits en variants del català usaran el codi 'cat'. La Biblioteca espanyola l'incompleix.

 
A quest sistema, conegut per MARC (Machine Readable Cataloging), té com a finalitat normalitzar les descripcions bibliogràfiques que realitzen les biblioteques dels seus documents. D'aquesta manera, totes les biblioteques del món que utilitzen aquesta codificació usen el codi cat per catalogar les publicacions escrites en català, sigui quina sigui la variant lingüística en què hagi estat redactada. Així ho estableix la Biblioteca del Congrés de Washington, que va crear aquest format urgida per l'arribada de la informàtica al món de la catalogació bibliogràfica internacional. D'acord amb les instruccions d'aquesta institució, els dialectes d'una llengua s'inclouran dins del codi de la llengua a la qual pertanyen i dins d'aquesta norma especifica el cas del català.
Tot i l'obligatorietat, la Biblioteca Nacional (BN) espanyola, que des de l'abril del 2001 dirigeix l'escriptor català Lluís Racionero, que va substituir el basc Jon Juaristi, segueix un criteri diferent, com ha denunciat el grup de Treball BibCat, on s'apleguen bibliotecaris d'arreu de Catalunya. Així, la BN considera català, valencià i balear llengües diferents i utilitza els codis val (valencià) i bal (balear) en lloc del preceptiu internacionalment cat.
Aquesta utilització incorrecta del val, que es remunta a l'any 1983, i del bal, es pot consignar als catàlegs de la Biblioteca Nacional a través de la seva pàgina web. No obstant, el seu ús, encara que massiu, no segueix un criteri coherent, convertint aquest catàleg en un autèntic desgavell. Així, es poden trobar llibres publicats a València amb el codi cat i amb el codi val; publicats a Alacant amb el codi cat; a Mallorca amb el codi bal i fins i tot llibres en català que tenen el codi spa (codi internacional del castellà).
Si es va a un cas concret, com ara les diverses edicions del Tirant lo Blanc, del valencià Joanot Martorell, es troben edicions codificades com a català, valencià i fins i tot balear.
El menyspreu a la unitat lingüística del català que comporta aquesta catalogació errònia, com denuncien els bibliotecaris que formen part de BibCat, pot anar encara més lluny. Com assegura Josep Vives, membre d'aquest grup de treball, "l'error s'anirà estenent quan alguna biblioteca de l'Estat o de la resta del món utilitzi la catalogació de la BN per copiar-ne la informació al seu propi catàleg", una pràctica bastant habitual.
El mateix passa amb el catàleg REBECA (Registros Bibliográficos para Bibliotecas Públicas Españolas) elaborat pel ministeri de Cultura. Aquest catàleg, que també conté el codi val, l'utilitzen algunes biblioteques espanyoles per descarregar registres al seu propi ordinador. La mateixa Biblioteca Valenciana, ubicada al monestir de Sant Miquel i els Reis, diferencia entre català i valencià als seus registres. Una altra de les conseqüències que denuncia BibCat és que a l'hora de sol·licitar a la BN una llista amb tot el material de l'Estat publicat en català, no s'inclourà el que estigui registrat dins el codi val o bal. Ja al 1998, una alta institució lingüística catalana va fer aquesta demanda i es va detectar que entre els registres que suposadament havien d'estar en català, 2.900 eren en valencià i 500 en balear. Tot i que la darrera edició del llibre-catàleg de la BN datada el 2001, l'IBERMARC, adaptació espanyola del format MARC diferent a l'adaptació catalana CATMARC), ja no esmentava altres codis que no fossin cat per classificar una publicació escrita en català, encara continuen trobant-se al catàleg que es pot consultar per Internet documents del 2002 inscrits sota l'epígraf val.
Des de BibCat s'ha intentat estèrilment que els responsables de la BN els donin una explicació de per què se substitueix el codi cat. Els bibliotecaris han fet arribar la queixa als polítics i Joan Saura, diputat d'ICV al Congrés dels Diputats, ja ha dirigit al govern espanyol, a través de la mesa del Congrés dels Diputats, una pregunta perquè aclareixi aquesta errònia utilització. Per la seva part, el secretari d'Estat de Cultura, Luis Alberto de Cuenca, ha declarat a l'AVUI que desconeix aquest mal ús del codi MARC, tot i afegir, en referència a la politització de la doble denominació, que és "un tema tremendament complicat".

 

 

El Congrés de Diputats retorna tres escrits per estar escrits en català
   
Font:
31/10/02

Segons ha informat l'Ajuntament de Riudecanyes (Baix Camp), el Congrés de Diputats ha retornat els acords presos per l'Ajuntament en referència a diverses mocions que afecten a temes com l’Administració Única o sobre el finançament dels ens locals i que es trameten al Congrés l’aprovació d’aquestes mocions, ja que és part interessada.

L’Ajuntament ha rebut com a resposta “que ens retornen la documentació als efectes de conèixer amb exactitud la versió en castellà” per tal de continuar amb la tramitació a la Cambra parlamentària. (...)

 

 

La presidenta de l'AVL no vol premis per a poetes catalans
   
Font:
radiocatalunhya.ca
10/10/02

El conflicte lingüísti continua al País Valencià i, en ocasions, creat per la mateixa presidenta de la institució, Ascensió Figueres. Sembla ser que no ha trascendit a la premsa però el fet lamentable és aquest: a la ciutat de Nules, d´on és la presidenta de l´AVL, es celebren des de fa temps, des dels anys 50, uns Jocs Florals. I, des de sempre, els premiats amb la Flor Natural han estat poetes procedents de qualsevol lloc del nostre domini lingüístic, fins i tot durant el franquisme. Enguany, el poeta premiat és català. Però heus ací que la senyora presidenta de l´Acadèmia havia estat nomenada mantenidora d´aquests Jocs Florals del 2002 per l´alcalde de Nules. I en assabentar-se que el poeta premiat era un català, ha pressionat -o potser ha ordenat?- al senyor alcalde per a que destituira la Regidora de Cultura que és qui ha presidit el Jurat que atorga els premis. Aquesta es la presidenta de l´AVL, la institució que anava a acabar amb el conflicte lingüístic, escriu Francesc de Bruguera a "Levante".

 

 

Hisenda retorna un certificat d'un jutjat perquè el segell és en català
   
Font:
radiocatalunya.ca
08/10/02

El Ministeri d'Hisenda a Madrid ha retornat la petició d'una dona de Bescanó per cobrar la pensió de viduïtat perquè el segell que valida l'autenticitat del document està escrit en català. Es tracta d'una còpia del llibre del registre civil on hi ha les dades del difunt escrites en castellà. Només apareix en llengua catalana la certificació del jutge de pau per dir que es tracta d'una reproducció íntegra d'un assentament i en quin llibre del registre s'inscriu. L'alcalde, Xavier Soy (CiU), creu que és una actitud ridícula. A més, per acabar-ho d'adobar, l'Ajuntament ha rebut una carta del Congrés perquè tradueixi al castellà una moció a favor dels segells postals en català, informa "El Punt". A Arbúcies, la polèmica la va originar un jutge de Santa Coloma per haver imposat el castellà en els assentaments del registre civil. Ara anem més enllà i, en aquesta ocasió, el «problema» no rau en el contingut del document, ja que aquest està escrit íntegrament en castellà. El que no ha agradat a Madrid aquesta vegada és que el segell que certifica l'autenticitat del document sigui en català. «El segell és el que és. Són només quatre ratlles que apareixen en una banda del document en què dono fe que la còpia és autèntica i en quin llibre del registre civil es troba. Simplement això», explica sorprès el jutge de pau de Bescanó, Joan Coll, tot i que reconeix que en altres ocasions ja s'ha trobat amb casos similars.

 

 

El PP impedeix que s'usi el català als euros
   
Font:
02/09/02

EL CONGRÉS va rebutjar ahir una proposició de llei del Parlament balear que demanava usar el català, l'euskera i el gallec als euros. El PP es va oposar en solitari a la mesura amb l'argument que la dificultat tècnica ho fa impossible. R.C.

 

 

El PP rebutja l'ús del català en els documents de Renfe
   
Font:
19/09/02

La comissió d'infraestructures del Congrés de Diputats va rebutjar ahir, amb el vot en contra del PP, una proposició no de llei de CiU en la qual es demanava impulsar mesures legislatives o reglamentàries que permetin l'ús de totes les llengües oficials en els documents i registres de Renfe. El diputat de CiU, Jordi Martí, va defensar la iniciativa i va recordar el cas del cap d'estació de Renfe de Reus que va ser sancionat per haver comès una falta greu a l'haver fet anotacions en català en un registre intern. Segons Renfe, l'ús del català podria posar en perill la seguretat ferroviària. El diputat del PP Luis Ortiz va justificar el seu vot assegurant que cal mantenir un codi de comunicació que eviti malentesos en el llenguatge en una àrea "enormement sensible com és l'àrea de seguretat".

 

 

La universitat no premiarà la docència en català
Els rectors retiren el suport a la retribució especial i critiquen la nova llei
Font:
 

La llei catalana d'universitats no inclourà la possibilitat que la docència en català sigui considerada com un mèrit a efectes retributius i d'entrega d'incentius. Els rectors de les universitats públiques van acordar en una trobada, celebrada dijous a la nit, no recolzar aquest precepte, que havia estat inclòs en un segon esborrany de l'avantprojecte de llei a instàncies, precisament, dels vicerectors que van participar en la comissió que va treballar per consensuar la norma.

La Conselleria d'Universitats ja va advertir dijous que, si els rectors no avalaven la idea, l'eliminaria de l'articulat. "Hi va haver bastant consens sobre no donar incentius a la docència pel fet d'impartir-se en català", van assenyalar fonts pròximes als reunits. El rector de la Universitat Autònoma (UAB), Lluís Ferrer, s'havia mostrat contrari a la mesura en una carta enviada al conseller Andreu Mas-Colell.

DESACORD Els esforços del conseller per pactar la llei amb les universitats segueixen, no obstant, sense arribar a bon port. L'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) va difondre ahir un comunicat en què constata que el text segueix presentant "importants deficiències" i reclama que la llei s'acompanyi d'"un compromís pressupostari addicional".

L'ACUP, que agrupa les set universitats públiques i la UOC, ha encarregat així mateix un dictamen jurídic sobre l'avantprojecte en què posa en dubte que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya doni cobertura a la possibilitat d'elaborar una llei d'universitats catalana.

La conclusions de l'ACUP van causar "sorpresa i decepció" a Universitats. Malgrat això, la conselleria "es compromet a estudiar amb detall el contingut del dictamen abans de prendre qualsevol decisió", s'indica en un comunicat.

 

 

La majoria d'empreses ignora el català a les seves webs
    
Font:
 

L'associació de Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC) ha elaborat un estudi sobre l'ús del català a les webs de les empreses i organitzacions, especialment les més grans. El resultat, segons aquesta entitat, "és molt greu i decebedor perquè, amb algunes honroses excepcions, les empreses ignoren el català, que, en la majoria dels casos, és inexistent o bé està relegat a una posició purament marginal".

 

 

Retevision elimina el català de la web
   

L'empresa de telecomunicacions Retevision acaba de presentar la nova web, Retevision.es. El grup ha comunicat que el canvi es fa per 'apropar-se més als clients i oferir-los tots els serveis en línia'. A l'hora d'apropar-se als clients, però, sembla que no s'ha pensat en els catalanoparlants. Un dels principals canvis de la web ha estat la supressió de la versió catalana, que fins avui podien trobar els usuaris de la web de Retevision. Es dóna la circumstància que la nova web de Retevision l'ha feta l'agència Orbital, des de la ciutat de Barcelona.

 

 

La futura llei d'universitats suprimeix els incentius salarials per l'ús del català
   
Font:
23/07/02

L'avantprojecte de la llei catalana d'universitats que el govern aprovarà abans de les vacances d'estiu no inclourà, definitivament, l'article que considerava la docència en català com un mèrit amb efectes retributius, segons va avançar ahir el conseller d'Universitats, Andreu Mas-Colell. D'aquesta manera, el departament retira aquest punt que s'havia incorporat al redactat a petició dels vicerectors però que posteriorment les mateixes universitats van considerar una "equivocació" vincular l'ús de la llengua catalana amb qüestions salarials. Aquesta no és l'única modificació que ha patit el text després que l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), que agrupa les set universitats públiques i l'Oberta de Catalunya (UOC), fes una dura crítica contra el text al considerar que hi havia una retallada de competències. En aquest sentit, s'ha canviat la redacció d'alguns articles per evitar confusions en matèria competencial. Tot i això, Mas-Colell va voler deixar clar ahir que "la llei no planteja problemes respecte a l'autonomia universitària" i, en tot cas, algunes de les queixes dels rectors "han estat molt fàcils de recollir perquè era una qüestió de conceptes".

Tal com va avançar l'AVUI, la intenció de la consellera és que l'avantprojecte s'aprovi al consell executiu d'avui i poder entrar el text al Parlament abans de les vacances d'estiu. Mas-Colell va confirmar que "la tramitació interna està tota feta", tot i que alguna qüestió de darrera hora podria endarrerir l'aprovació fins a l'últim consell executiu del dia 1 d'agost. Pel que fa a la tramitació parlamentària, Mas-Colell va reafirmar la voluntat d'aprovar la futura llei "amb un recolzament ampli". El conseller va afirmar: "Confiem que això sigui possible i perquè ho sigui és important el suport de les universitats". Un suport que s'ha buscat, després del comunicat de l'ACUP, en reunions amb els diferents rectors.

 

 

RTVE atribueix a l'alt cost l'exclusió del català de la final de Roland Garros
   
Font:
29/06/02

"La política de Radiotelevisió Espanyola (RTVE) és fomentar la riquesa lingüística sense perjudicar la qualitat del treball final i fer-ho amb el menor cost possible".

L a despesa que suposa enviar "a última hora" un comentarista a París. Aquesta és una de les raons esgrimides per la direcció de RTVE en resposta a la qüestió formulada pel senador de CiU Josep Varela sobre el perquè no s'ha retransmès en català el Roland Garros en els partits corresponents a la semifinal entre Albert Costa i Alex Corretja i la final, entre Costa i Juan Carlos Ferrero, quan tots els tenistes eren del mateix territori lingüístic.

 

 

Multa de 600 € per rebutjar el nom de pila en castellà
  
Font:
29/06/02

El veí de Tortosa Jordi Pere Casanova ha presentat una queixa davant el Síndic de Greuges per la multa de 600 euros (100.000 pessetes) que li ha imposat un jutge per no atendre un requeriment judicial en què el seu nom apareixia en castellà: Jorge Pedro Casanova.La multa, que en cas de no pagar-se es saldarà amb 25 dies de presó, ha estat imposada pel jutjat número tres de Tortosa per desobediència a l'autoritat, segons va explicar ahir l'afectat. "Vaig dir a la policia local, que em va presentar el requeriment, que no l'acceptava perquè el meu nom no era aquest. Ho van poder comprovar perquè els vaig mostrar el DNI i com figura al Registre Civil des del 1977", va dir Casanova, que ha presentat un recurs a l'Audiència de Tarragona. L'incident es va produir arran d'un procés judicial per un conflicte familiar.

 

 

 

 
Renfe sanciona un empleat per una anotació en català
L'empresa creu que prescindir del castellà amenaça la seguretat ferroviària
   
Font:
10/05/02

Renfe considera que l'ús del català pot posar en perill la seguretat dels trens. Per això, ha sancionat amb dos dies de suspensió de sou i feina el cap de circulació de l'estació de Reus, a l'atribuir-li una "falta greu" per fer servir el català en una anotació interna, en concret, al "registrar els telefonemes en el llibre de bloqueig", contravenint una circular de la Direcció de Protecció Civil i Seguretat de la Circulació.
En un plec de descàrrec, el cap de circulació va argumentar que no ha "obligat ningú a dirigir-se" a ell en català i que no va causar cap situació de perill. ERC va donar a conèixer ahir la carta en què es va comunicar la decisió a l'empleat.
Un portaveu de l'empresa ferroviària va afirmar a aquest diari que l'ús del castellà "és obligatori" en documents com el que va motivar el càstig al sancionat.
+ informacio
 
 
Cometari: En aquests casos suposem que totes les associacions que tenen el bilingüisme com a bandera, com el Foro Babel, sortiran en defença d'aquest treballador de RENFE.

O no ho són tan de bilingüistes?. Sembla evident que això del bilingüisme és una trampa, o no?

 

www.somiserem.org