|
Evidentment és impossible fer un seguiment complert de tots els casos en que el català es veu perjudicat per la persecussió que està patint des de fa molt temps. L'arribada del nou segle semblava marcar un pas cap a la tolerància i la cultura. Res més lluny. En aquest apartat hi trobaràs una petita mostra. |
| Obliguen el Cor de la Generalitat valenciana a substituir en una sarsuela "el poble català" per "valencià o aragonès" | ||
| Es tracta de l'obra del valencià Ruperto Chapí 'Roger de Flor', que s'ha d'interpretar amb motiu de la Diada del País Valencià | ||
Font: |
8/08/09 |
|
|
||
Membres del Cor de la Generalitat valenciana que participen en els assajos de la sarsuela de Ruperto Chapí Roger de Flor, que es representarà al Palau de la Música de València amb motiu del 9 d'Octubre, han denunciat avui que se'ls ha demanat que canviïn el text original per substituir les al·lusions al "poble català" per "valencià o aragonès". |
||
| Bono es nega un cop més a l’ús del català al Congrés | ||
| Joan Ridao considera la decisió del president del Congrés com una “victòria del nacionalisme espanyol més uniformista” | ||
Font: |
2/09/09 |
|
|
||
El president del Congrés, José Bono, va respondre ahir als grups de les minories que no permetrà ni tan sols un ús limitat del català, l’euskera i el gallec al Congrés. Bono, a instàncies d’una iniciativa d’ERC subscrita el juliol passat per tots els grups menys PSOE i PP, explicita que la regulació de les llengües ha de ser un acord de la cambra i mitjançant una reforma del reglament i, davant d’això, es nega a recuperar la fòrmula Marín –impulsada i revocada per l’anterior president del Congrés– i que va permetre emprar el català en les intervencions dels diputats, però de manera restringida. |
||
| L'OCB denuncia que la Guàrdia Civil espanyola va apallissar un noi per dirigir-se als agents en català | ||
| En responsabilitzen el delegat del govern espanyol a les Illes per 'la seva manca de resposta davant els actes discriminatoris anteriors' | ||
Font: |
2/09/09 |
|
|
||
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat avui que la Guàrdia Civil espanyola va agredir un noi a l'aeroport de Palma després que ell i la seva acompanyant es dirigissin als agents en català. El coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, ha considerat que es tracta d'uns fets 'gravíssims' i ha explicat que són comprovables, ja que hi havia càmeres de seguretat que ho enregistraven tot. L'Oficina de Drets Lingüístics està fent un seguiment del cas. Tomeu Martí ha responsabilitzat de l'incident el delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Ramon Socles, per ser 'incapaç d'evitar que s'arribàs a l'extrem de l'agressió física' afegint que 'aquest fet és conseqüència de la seva manca de resposta davant els actes discriminatoris anteriors'. El coordinador de l'OCB ha afirmat que a la reunió de la junta directiva de l’OCB, que es farà avui vespre, es decidiran les següents passes a fer. Martí ha insistit que tots els ciutadans tenen el dret de parlar en català sempre i arreu, i que ningú pot ser discriminat per això. |
||
| Aragó impulsa una llei de llengües que no contempla la cooficialitat del català a la Franja | ||
| El PSOE aragonès presenta a Corts un projecte de llei que reconeix l'existència del català però la deixa en mans de la "voluntarietat" | ||
Font: |
3/07/09 |
|
|
||
El Grup Parlamentari Socialista de les Corts d'Aragó ha registrat aquest dijous la proposició de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, l'aragonès i el català, iniciativa que pretén negociar amb tots els Grups Parlamentaris de les Corts autonòmiques, després de no poder arribar a un acord amb el seu soci del Partit Aragonesista (PAR). |
||
| Un empresari ho denuncia a la premsa aragonesa | ||
| La llei impedeix etiquetar productes en català a la Franja de Ponent | ||
Font: |
25/06/09 |
|
|
||
Ramon Sarrate, un empresari d'El Campell (la Llitera) ha denunciat al "Diario del Alto Aragón" que l'actual marc jurídic aragonès i espanyol impedeix a la seva empresa "Chelats Sarrate" etiquetar els seus productes en català. Per Sarrate "el fet que no estigui aprovada a l'Aragó la Llei de Llengües fa disminuir iniciatives empresarials, com a mínim pel que fa a la meva empresa, ja que no m'és permès estiquetar els meus productes en llengua catalana". Tot i que no hi ha problemes quan s'etiqueta en bilingüe castellà/català, Sarrate assegura que hi ha casos en què per temes empresarials seria ideal etiquetar només en català, però això "a dia d'avui a l'Aragó no és permès". |
||
| Insten a enviar cartes al ministre per evitar que la presència de la llengua quedi "empetitida" | ||
| La TDT reduirà la presència del català a la televisió | ||
Font: |
26/06/09 |
|
|
||
La Xarxa de Consumidors amb llengua ha posat en marxa una campanya per evitar que, amb motiu de l'arribada de la TDT, les televisions en català quedin "empetitides". La campanya consisteix en enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya, Miguel Sebastián, "perquè ell té la clau tècnica" per evitar aquest fet. |
||
| Contracta traductors per a distingir cada variant lingüística | ||
| El Senat diferencia entre català i valencià | ||
Font: |
24/06/09 |
|
|
||
La cambra alta espanyola ha contractat set traductors per al debat de la comissió general de les Comunitats Autònomes del Senat, d'aquest dijous. Els senadors, gràcies a aquest mecanisme de traducció, es podran adreçar en les seves respectives llengües al vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves. El Senat ha llogat els serveis professionals de dos traductors de català, dos d'euskera, dos de gallec i un de valencià. La web del Senat també separa el català i el valencià i ofereix dues versions diferents. |
||
| Els dos tarragonins denunciaran que la professora i els alumnes els "agredissin verbalment" per parlar en català i no voler canviar al castellà mentre es presentaven a la resta de companys | ||
| Dos reusencs denuncien sentir-se discriminats per parlar en català en un curs subvencionat per la Generalitat | ||
Font: |
21/03/09 |
|
|
||
Dos reusencs han explicat que en un curs d'animació sociocultural que s'impartia a Tarragona, subvencionat per la Unió Europea i el departament de Treball, se'ls va discriminar per parlar en català i no voler canviar la llengua. L'Àngel Querol, tècnic cultural de l'ajuntament de Reus, explica que quan van arribar al curs van adonar-se que les classes eren en castellà ja que la professora era sud-americana i que això, segons ell, en un principi "no tenia perquè ocasionar cap problema". A partir d'aquí, tant l'Àngel com la Txell Rosselló, l'altra noia reusenca, afirmen que es van sentir "pressionats, coaccionats i agredits verbalment", tant per part de la professora com per la resta d'alumnes. Una vegada començada la classe, la professora els va demanar si podien expressar les seves aportacions en castellà i ells s'hi van negar argumentant que s'expressaven millor en la seva llengua. Els dos reusencs lamenten l'actitud de la professora i asseguren que ella va propiciar que la resta d'alumnes no respectessin la seva opció de parlar en llengua catalana. A partir d'aquell moment, tant Querol com Rosselló expliquen que es van sentir "ofesos i incompresos", en veure que els altres companys de classe i que la mateixa professora els rebutjaven i els "agredien verbalment". Segons Querol, en cap moment van demanar que el curs s'impartís en català sinó que el que denuncien és el fet de no poder-se expressar en la seva llengua, tractant-se d'un curs subvencionat per la Generalitat. Els dos alumnes estan mirant on poden adreçar-se per denunciar el cas. |
||
Segons el seu portaveu, la companyia aèria suïssa ha retirat el català dels seus vols perquè "molts ciutadans espanyols s'han queixat". Un col·lectiu de catalans de Zuric reclamen ara a l'empresa que torni a utilitzar-lo. La Generalitat també ha escrit a la companyia "per recordar-los la normativa lingüística![]() |
||
| Swiss Air cedeix a les pressions d'UPyD i retira el català dels seus vols | ||
Font: |
16/12/08 |
|
|
||
| La carta d'un afiliat d'Unión, Progreso y Democracia (UPyD), el partit de Rosa Díez, queixant-se de l'ús del català en els vols de Swiss Air de Zuric a Barcelona ha fet, finalment, que la companyia suprimeixi els missatges en català i que hagi optat per utilitzar exclusivament el castellà, a més de conservar l'alemany i l'anglès. I ara són un grup de catalans establerts a Suïssa i la Generalitat els que han reclamat a l'empresa, també per escrit, que torni a utilitzar els missatges de cortesia enregistrats en català.
Un membre del col·lectiu de catalans mobilitzats va escriure al secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, per alertar-lo del que està passant i aquest dimarts mateix ha rebut una resposta per correu electrònic de l'Oficina de Garanties Lingüístiques. "El secretari de Política Lingüística ha adreçat una carta a Swiss Air per recordar-los la normativa lingüística i instar-los a continuar fent servir el català en les seves comunicacions per megafonia dins dels avions", anuncien. Va ser llavors que l'AVUI.cat es va posar en contacte amb Carlos Martínez Gorriarán, membre del consell de direcció d'UPyD, i aquest va aclarir que Opazo és afiliat del partit però que no hi té cap càrrec. Sí que va admetre que el partit s'adheria a les seves queixes, però es va desmarcar de la qualificació de "dialecte" feta per Opazo respecte el català. "Opazo és un afiliat que viu a Suïssa i que té punts de vista poc informats sobre alguns aspectes de Catalunya", el va desautoritzar. La carta d'Opazo també va ser la causa que un col·lectiu de catalans de Zuric elaborés un document explicant la situació lingüística real a Catalunya, text que van signar 150 persones, i l'enviessin a la companyia suïssa. El text indicava que "el català és el setè idioma de la Unió Europea" i que "el parlen més persones que el danès i el finès". | ||
L'Ajuntament de Terrassa ho ha atribuït a un error ![]() |
||
| Veten el català en unes jornades | ||
Font: |
29/10/08 |
|
|
||
Un assistent a les jornades sobre innovació al Museu Tèxtil de Terrassa, Miquel Pérez, ha denunciat a Catalunya Informació que no el van permetre parlar en català. Els fets van passar divendres passat en el marc de les jornades "El fil de la innovació", organitzades per l'Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona i en què diferents ponents han fet les seves intervencions en llengües com el castellà, el portuguès i l'italià. |
||
| Josep Andreu, que ha estat absolt, diu que els agents l'han denunciat per negar-se a parlar en castellà | ||
| La Guàrdia Civil porta als jutjats un alcalde d'ERC "pel català"à | ||
Font: |
9/09/08 |
|
|
||
L'alcalde de Montblanc, el republicà Josep Andreu, ha explicat que la Guàrdia Civil l'ha denunciat "per desobediència a l'autoritat per negar-se a identificar-se quan l'hi van demanar". Andreu ha expressat el seu malestar al creure que la denúncia té relació amb el fet que ell va voler expressar-se en català, però els agents li van dir que si ho feia "l'escoltarien les parets". Finalment, Andreu, que ha estat acompanyat pel president de la formació Joan Puigcercós, ha estat absolt. |
||
| Prou prepotència espanyola | ||
Font: |
6/03/08 |
|
|
||
Aquesta notícia farà esgarrifar a més d'un, però és una prova més del tracte vexatori que patim els catalans a la nostra terra, un tracte intolerable que hem denunciar fins que desaparegui. El testimoni l'explica en Pere Vilarrassa al seu bloc "Ahir va fer quatre anys que van operar el meu fill a la Vall d'Hebrón. Després de més de 10 hores a la sala d'operacions el van traslladar a l'UCI. Tenia 2 anys i 10 mesos i ara ja és mort. Quan vam haver de marxar de l'UCI amb el cor encongit vam demanar a una infermera, Pepa, que si us plau que quan es despertés li parlessin en català: ell no sabia castellà i... La infermera cridant i de mala manera ens va dir que ni parlar-ne, que què ens havíem cregut, que era el nen que tenia l'obligació de saber castellà, que aquell era un hospital "nacional". En aquella situació, el fill a l'UCI en mans estranyes i amb un fil de vida, vam decidir no fer res per por de represàlies. Represàlies contra el nostre fill. Ens vam empassar la ràbia. Però ara, que el fill ja és mort i no li poden fer mal, si algun dia em trobo la Pepa -recordo bé la seva cara- podré dir-li el què no vaig gosar dir aquell dia. I alguna cosa més" |
||
| DENUNCIA ELS SEUS COMANDAMENTS | ||
| Un mosso rebutja traduir unes diligències al català | ||
Font: |
28/02/08 |
|
|
||
Un agent dels Mossos d'Esquadra de Girona ha dut als seus superiors davant la Justícia perquè el van obligar a traduir al català unes diligències que havia redactat en castellà, segons informa 'El Mundo'. El cap ha presentat un recurs contra l'ordre que va rebre per vulneració de drets fonamentals i el jutjat contenciós-administratiu número 1 de Girona l'admès a tràmit. |
||
Jutgen un jove menorquí i la seva mare per parlar català |
||
| La policia els ha denunciat per 'desobediència a l'autoritat' | ||
Font: |
28/02/08 |
|
|
||
El jove menorquí Eduard Coll i la seva mare Maria J. Castán seran jutjats avui per 'desobediència a l'autoritat' a causa de la denúncia que els ha interposat un grup d'agents de la policia espanyola a Maó. Fa uns quants dies Coll va adreçar-se en català a una patrulla policial de carrer i els agents no van voler acceptar que el jove els parlés en aquesta llengua. Fou per això que, acompanyat de la seva mare, es va apropar dies després, l'1 de febrer, a la comissaria de Maó, on es va repetir la situació. Els cinc funcionaris presents van negar-se a atendre'l en català i Coll va demanar que vingués el cap dels agents. Curiosament, aquest se li dirigí en èuscar i l'advertí que també era 'una llengua oficial'. El mateix vespre, a Coll i la seva mare els va arribar la citació judicial. La policia afirma en la denúncia que Coll va proferir 'numerosas frases en catalán' de manera 'acalorada', 'chulesca' i 'agresiva'. |
||
| "QUE TE CALLES CUANDO YO HABLE" | ||
| Un policia fa callar un ciutadà per parlar català | ||
Font: |
8/01/08 |
|
|
||
Un ciutadà ha denunciat en el seu bloc, El Correu.cat ,un cas de "discriminació lingüística i l'abús d'autoritat de la polícia espanyola (que no nacional), concretament a la comissaria del carrer Carreretes -Sant Feliut de Llobregat-. En faig un resum ràpid: una amiga va anar a renovar-se el document d'identitat i el poli de l'entrada no l'entenia en català. Va decidir tornar en un altre moment, m'ho va comentar i vam buscar legislació que ens emparés. La llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic estableix en l'article 54.11 que els empleats públics han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua en que ho sol·liciti sempre que sigui oficial al territori. Amb la llei a la mà tornem a la comissaria. De nou, molt difícil, prepotència i riotes per part d'algun agent. El de l'entrada ens assegura, rient, que no té cap obligació d'entendre el català i que som a Espanya. Parlem amb el secretari de la comissaria, que ens reconeix també les seves dificultats lingüístiques, i ens comença a alçar el to de veu. La meva amiga demana un full de reclamacions i li dóna. Jo en demano un altre, i me'l nega. Em diu que si tinc qualsevol queixa, que ho afegeixi al seu full. Li faig entendre que som dues persones diferents. No hi ha manera". |
||
| El jutge veta el català a l'Audiència Nacional | ||
Font: |
21/11/07 |
|
|
||
El jutge de l'Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia, ha condemnat Jaume Roura i Enric Stern a pagar 2.730€ cadascun en considerar-los culpables d'un delicte d'injúries greus contra la Corona espanyola. La defensa ja ha anunciat que recorrerà aquesta sentència. |
||
| El Tribunal no permet el català al judici per l'assassinat d'Isanta | ||
Font: |
4/10/07 |
|
|
||
El Tribunal no ha permès declarar en català a un dels testimonis durant el judici per l'apunyalament i posterior mort de Josep Maria Isanta durant les festes de la Patum de Berga del 2005. El motiu és que dos dels acusats sostenen que no entenen el català -tot i viure a Berga- i que aquests comprenguin el contingut de la declaració en contra seva és, per la magistrada Ana Ingelmo, més important que el dret que té el testimoni d'escollir en quina llengua vol parlar. |
||
| Un guàrdia civil titlla de "mora catalanista" a una traductora que se li va dirigir en català | ||
Font: |
28/08/07 |
|
|
||
Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, ha fet pública, a la seu de l'Obra Cultural Balear (OCB), la seva denúncia per haver rebut un "tractament vexatori" per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s'hi en català. Els fets ocorregueren el 16 d'agost, a 2/4 de 10 del dematí, quan Saddouki es va presentar al quarter per entrevistar-se amb el capità Bartolomé: "Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions", digué a l'agent Sarro. "A mi no me hables en catalán -li va respondre l'agent-. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo -porque hablas raro-, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides!". |
||
| Un cotxe amb el CAT a la matrícula no passa l'ITV | ||
Font: |
3/07/07 |
|
|
||
Un cotxe no ha pogut passar la ITV per dur el CAT a la matrícula. Un lector d'e-notícies ha denunciat aquest fet, fent arribar les incidències que s'han trobat durant la inspecció a l'automòbil. En la "descripció dels efectes detectats" s'apunta a les "plaques de matrícula" i es culpa al propietari del vehicle de "dur plaques amb adorns, signes o caràcters no reglamentaris, de forma que no permeti la seva identificació". Aquesta falta és qualificada com a "greu" pels responsables de la inspecció. L'esmentat vehicle, un Peugeot 607, també presentava un "desequilibri de les forces de frenada entre les rodes d'un mateix eix, superior al 20% i inferior o igual al 30%", tot i que aquesta falta és considerada "lleu". |
||
Els Mossos multen per dur documents en català |
||
Font: |
26/06/2007 |
|
Els Mossos d'Esquadra van multar la setmana passada un camioner que duia un document redactat només en català. És un escrit expedit pel Consorci d'Aigües de Tarragona per als transportistes que circulen amb matèries perilloses. En la sanció de la policia autonòmica s'especifica que la "carta de port" està "en una llengua no oficial al país d'origen, Espanya". El català és, amb el castellà, llengua oficial a Catalunya. |
||
Un policia obliga un detingut a parlar en castellà |
||
Font: |
22/05/07 |
|
|
||
Un veí de Reus de 37 anys, Jordi Perelló, està a punt de presentar una La mare d'en Jordi Perelló, Fina Norte, té rellogat el primer pis del seu «XARNEGO» Aquest assegura: «Em va agafar per la samarreta, em va sacsejar i em va dir Per la seva banda, la Policía Nacional de Reus minimitza l'incident, que |
||
| TVE boicoteja un grup català per negar-se a cantar en castellà | ||
Font: |
30/05/07 |
|
|
||
A la tasca d'espanyolització de TV3 s'hi uneix Televisió Espanyola, i aquests últims ja descaradament. |
||
| Li canvien el nom al castellà en renovar el DNI a Vila-real | ||
| Un funcionari policial no respecta que un veí de la població té el nom en català des de l'any 1977. L'afectat denuncia el cas davant la regidoria de Normalització Lingüística de l'ajuntament de la ciutat | ||
Font: |
4/05/07 |
|
|
||
Josep Pasqual Broch Doñate va entrar fa uns mesos a la comissaria del Cos Nacional de Policia de Vila-real a renovar-hi el DNI i en va sortir dient-se José Pascual Broch Doñate. L'equip de funcionaris dependents del ministeri de l'Interior que el van atendre van decidir, unilateralment, canviar-li el nom al castellà tot obviant la validesa del DNI anterior, on apareixia en català. El regidor del Bloc Nacionalista Valencià Pasqual Batalla qualifica el fet d'"esperpèntics"
|
||
Acomiadada una doctora al Prat per parlar català |
||
Font: |
12/04/2007 |
|
L'empresa SEAE S.L, que té cedida l'administració de les activitats del Centre Esportiu Municipal Sagnier del Prat de Llobregat, ha acomiadat una doctora per "falta d'expressió en castellà" i per parlar en català als usuaris. La decisió, que l'empresa va comunicar per carta fa uns dies a la treballadora, Anna Vegué, ha provocat la intervenció de l'ajuntament, que ja ha comunicat verbalment a aquesta empresa que "l'ús de l'idioma oficial no és motiu suficient que justifiqui l'acomiadament". El consistori ha obert diligències per tal d'aclarir l'assumpte. |
||
| Una pareja denuncia que un juez de Barcelona les forzó a celebrar su boda en castellano | ||
| -La pareja había hecho constar su deseo de celebrarla en catalán a través de un impreso. | ||
| - El Alto Tribunal catalán ha declarado que "comprende su frustración". | ||
| - Sin embargo, no considera que haya habido una falta disciplinaria por parte del encargado del Registro. | ||
Font: |
16/03/07 |
|
|
||
Una pareja residente en Madrid ha denunciado ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) que un juez de Badalona (Barcelona), responsable del Registro Civil de la localidad, les forzó a celebrar su boda en castellano, pese a que habían rellenado un impreso en el que hicieron constar expresamente que querían que la ceremonia fuese en catalán. Albert B.V. y Sofía S.R. se casaron el 16 de junio de 2006 y viajaron expresamente desde Madrid para que la boda se celebrase en Catalunya, ya que su deseo era que la ceremonia fuese en catalán. Llegado el día, sin embargo, el titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 4 de Badalona y responsable del Registro Civil, Antonio Lechón, inició la ceremonia en castellano, lo que motivó que los contrayentes le interrumpieran para indicarle que en su expediente habían hecho constar que querían celebrar la boda en catalán. Según la pareja, el juez les respondió que no tenía constancia de que se hubiese dictado resolución en ese sentido y les indicó que no tenía delante el expediente para comprobarlo y que, si querían que lo consultara, deberían esperar y dejar pasar delante de ellos al resto de los contrayentes. Para evitar demoras, Albert y Sofía aceptaron que la boda se celebrara en castellano, aunque en el momento de firmar el acta de matrimonio se produjo un nuevo conflicto, ya que también estaba redactada en castellano. Finalmente, la pareja firmó el libro, "puesto que no les daban otra opción", según hicieron constar en la queja formal presentada ante el Alto Tribunal catalán. A petición del TSJC, el juez informó de que todo el expediente registral se hizo en catalán y aseguró que no impidió a los contrayentes que hablasen en dicha lengua, aunque él no tenía obligación legal de hacerlo, "que era lo que quería" Albert B.V. Según Lechón, es cierto que los contrayentes le dijeron que tenían una resolución que decía que la ceremonia se celebraría en catalán, pero afirma que, cuando les comunicó que a él no les constaba dicho documento, fueron ellos quienes aceptaron que se hiciera en castellano para evitar demoras. El TSJC comprende "su frustración" Tras estudiar la queja de Albert y Sofía, la Sala de Gobierno del TSJC emitió una resolución en la que explica que comprende "la frustración" de la pareja. "Asimismo -señala la resolución- sería deseable un mayor esfuerzo del encargado del Registro Civil, dada la brevedad del acto matrimonial, para emplear la lengua catalán, aunque lleve destinado poco tiempo en Cataluña". El Alto Tribunal catalán, sin embargo, entiende que la actuación del juez no supone la comisión de una falta disciplinaria y recuerda que "el ordenamiento jurídico no le exige que tenga que celebrar las actuaciones orales en la lengua escogida por el ciudadano". |
||
| Un jutge fa traduir al castellà l'escrit en català d'uns xinesos | ||
| - L'empresa La Muralla Luna tramita una demanda contra una constructora madrilenya que treballa molt a Catalunya | ||
| - El jutge recorda que només els catalans tenen l'obligació de conèixer la llengua del país | ||
Font: |
3/07/06 |
|
|
||
El jutjat de primera instància número 41 de Barcelona ha dictat una resolució que obliga un advocat a traduir al castellà un escrit que havia presentat en llengua catalana. El fet, contrari a la legislació, té una rellevància especial -quasi esperpèntica- si es té en compte que l'escrit en qüestió va ser presentat pel representant legal d'una empresa constructora de capital i gestió xinesos, La Muralla Luna SL, afincada a Barcelona i que té com a administrador el senyor Canxiong Bao. El document de la polèmica correspon a les diligències preliminars d'una demanda que La Muralla vol interposar contra la també constructora Sacyr SAU. La petició de traducció va ser sol·licitada pels advocats de Sacyr que van al·legar indefensió per desconeixement de la llengua, tot i que el grup Sacyr Vallehermoso -al qual pertany la demandada- desplega una gran activitat a Catalunya, en diversos àmbits. Sacyr també ha participat amb èxit en molts concursos d'adjudicació d'obra pública, convocats per distintes administracions catalanes, en què els plecs de condicions i l'anunci de les adjudicacions es publiquen en català. El magistrat responsable del jutjat, Jesús Arangüena, argumenta que la seu social de Sacyr és fora del territori català i que aquest fet l'eximeix de l'obligació de conèixer la llengua pròpia de Catalunya. És per això que ordena a l'advocat de La Muralla, Damià del Clot, que tradueixi el text. El jutge cita dos articles de l'Estatut: el que diu que els ciutadans tenen el dret i el deure de conèixer el català i el que defineix la condició de català com la dels ciutadans amb veïnatge administratiu a Catalunya. Com que Sacyr té domicili a Madrid, entén el jutge que no té obligació de conèixer la llengua. |
||
Sanció de 30 dies a una dependenta per no parlar en castellà |
||
Font: |
27/04/2007 |
|
La plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural han denunciat que a una dependenta del Media Market, a La Maquinista, "se li ha imposat una sanció de 30 dies de suspensió de feina i sou perquè no va atendre a una clienta en llengua castellana". També s'han fet ressò de la metgessa que va ser acomiadada per "usar la llengua catalana" a l'empresa Servei d'ensenyament i assessorament esportiu, S.L. |
||
Vigilants de l'AVE de Lleida obliguen a parlar en castellà |
||
Font: |
18/04/2006 |
|
Josep Ramon Mòdol, president del Consell Assessor de RTVE i ex senador socialista, ha presentat una reclamació a Renfe pel tracte rebut per part de dos vigilants de seguretat de l'estació ferroviària Lleida-Pirineus que el volien obligar a parlar en castellà i per excedir-se en les seves funcions. També té previst denunciar el cas davant la Generalitat. |
||
Un jutge obliga a traduir al castellà un escrit en català |
||
Font: |
11/04/2006 |
|
El jutjat de primera instància número 41 de Barcelona ha dictat una resolució que obliga un advocat a traduir al castellà un escrit que havia presentat en llengua catalana. Segons informa l'Avui, el fet, contrari a la legislació, té una rellevància especial si es té en compte que l'escrit en qüestió va ser presentat pel representant legal d'una empresa constructora de capital i gestió xinesos, La Muralla Luna SL, afincada a Barcelona i que té com a administrador el senyor Canxiong Bao. |
||
| El PP intenta tornar a boicotejar el català al Parlament Europeu | ||
| Vidal-Quadras envia una carta demanant que s'aparqui el debat de les llengües cooficials, que avui viurà una nova sessió | ||
Font: |
3/07/06 |
|
|
||
El vicepresident de l'Eurocambra i dirigent del Partit Popular Europeu, Aleix Vidal-Quadras, està disposat a seguir la seva batalla particular perquè el català no guanyi oficialitat al Parlament Europeu. La mesa d'aquest òrgan, formada pel president i els 14 vicepresidents, ha de tornar a debatre i votar avui la proposta del govern de José Luis Rodríguez Zapatero per permetre que els ciutadans es puguin adreçar a la cambra per escrit en qualsevol de les tres llengües cooficials a l'Estat espanyol. |
||
| Abans, però, que es produeixi aquesta votació, Vidal-Quadras ja ha deixat clar quina serà la seva posició en una carta que ell i els altres sis vicepresidents del PPE van enviar la setmana passada al president de l'Eurocambra, el socialista Josep Borrell, en què li demanen que la proposta -rebutjada fa dos mesos pels vots dels populars i un dels liberals- quedi aparcada i no es torni a debatre. | ||
| L'argument dels conservadors europeus per demanar que s'ajorni la qüestió, almenys fins d'aquí a uns mesos, és que no resulta lògic tornar a debatre un tema quan ja s'acaba de rebutjar. El que no tenen en compte els populars és que Borrell ha tornat a posar a l'ordre del dia de la mesa la proposta perquè tres dels quatre grups parlamentaris més importants a l'Eurocambra li ho han demanat. | ||
| La polèmica que va generar el rebuig de la proposta va anar seguida de comunicats tan del grup dels socialistes europeus com dels liberals i els verds donant-hi suport i demanant que el tema es reobrís. | ||
| Només els populars s'oposen a la proposta "per qüestions tècniques" basades en el fet que les traduccions tenen un cost i no es pot donar entrada a noves llengües cooficials quan encara n'hi ha altres, dels països de la darrera ampliació, que tenen problemes amb les traduccions. | ||
| La realitat, però, és que si la proposta tira endavant serà el govern espanyol qui assumirà els costos. A més, el que avui es debatrà no serà el fet que els eurodiputats es puguin dirigir al ple de l'Eurocambra en català, euskera o gallec, sinó només la proposta que afecta les relacions del Parlament Europeu amb els ciutadans. | ||
Vidal-Quadras i un aliat de CDC aturen el català a Brussel·les |
||
Font: |
29/04/2006 |
|
La Mesa del Parlament Europeu, reunida a Brussel·les, ha decidit rebutjar que els ciutadans s’adrecin en català a aquesta institució, després d’una votació amb un resultat de sis vots a favor i set en contra. "Els membres del Partit Popular Europeu, entre ells el català Aleix Vidal-Quadras, i un membre del Grup de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa –del qual forma part Convergència Democràtica de Catalunya– hi han votat en contra, mentre que la resta de formacions polítiques hi han donat el seu vot a favor, inclòs el president del Parlament Europeu, Josep Borrell", segons assegura el comunicat oficial del Govern català. A la foto, Vidal-Quadras en la seva darrera conferència a l'hotel Ritz de Barcelona. |
||
Font: |
17/02/2006 |
||
Un advocat ha presentat una queixa davant l’Institut de Medicina Legal de València perquè ha rebut un informe d’una autòpsia en valencià i la negativa del metge que la va redactar a traduir-la. El metge, però, es va oferir a explicar-li el que no entengués. L’advocat, però, li va contestar que “no devia usar el valencià, per no ser una llengua efectiva”. I al seu torn, el metge li va replicar: “Jo sóc andalús, he après la llengua en una acadèmia i tots els meus informes són així. El valencià és oficial a la Comunitat Valenciana”. A més, el metge ha explicat que treballa de manera bilingüe, segons els clients, “però quan puc triar faig servir el valencià, com ara amb les autòpsies, en què el mort no parla”. |
|||
| Renfe obliga un funcionari a "abstenerse" de fer servir el català |
||
Font: |
14/02/2006 |
|
El diputat d’ERC per Lleida al Congrés, Jordi Ramon, i el portaveu de Foment al Congrés per ERC, Josep Andreu, demanaran explicacions a la ministra espanyola Magdalena Álvarez per un cas d’un funcionari de RENFE de Lleida per parlar en català amb un company de feina. Els diputats van reunir-se la setmana passada amb els afectats, que els van donar detalls del cas després de rebre un requeriment (vegeu el document adjunt) de l’ens públic que gestiona les infraestructures ferroviàries que els instava a “abstenerse de utilizar otro idioma que no sea el castellano en las conversaciones relativas a la circulación de los trenes”. Els funcionaris que van rebre la notificació no van incomplir en cap cas el reglament de circulació, que estipula clarament que les comunicacions verbals entre dos agents poden ser en qualsevol llengua mentre s’hi entenguin els dos interlocutors, com era en el cas que ADIF denunciat. |
||
| La televisió pública de les Balears rebutja les pel·lícules catalanes i les emetrà en castellà | ||
|
Font:
|
26/01/04
|
|
|
|
||
|
Segons una informació publicada al diari AVUI pel corresponsal a Palma, la futura televisió balear, que s’anomenarà IB3 i que depèn a tots els efectes del govern del PP, ha rebutjat l’oferta de Televisió de Catalunya d’emetre sense costos addicionals les pel·lícules del seu fons de films doblats (6.000 títols) i ha decidit que les emetrà en castellà amb subtítols en balear, respectant totes les modalitats lingüístiques de les illes. |
||
| Les proves de català es fan sota mínims i a Eivissa se suspenen | ||
| El conflicte entre el Govern i els filòlegs afecta 2.500 aspirants als certificats | ||
|
Font:
|
26/01/04
|
|
|
|
||
|
El conflicte entre el Govern balear i els filòlegs que col·laboren amb la Junta Avaluadora de Català forçà ahir que les proves dels nivells B (elemental) i E (específic) es realitzassin sota mínims a Mallorca i a Menorca, i que s'haguessin de suspendre a Eivissa. Més de 2.500 aspirants a aquests certificats estaven citats arreu de l'Arxipèlag, tot i que l'Executiu havia desconvocat la major part de col·laboradors que efectuaven habitualment les proves escrites. L'episodi d'ahir es produeix una setmana després de l'aprovat general en senyal de rebuig a l'anunci del Govern de Jaume Matas, que pretén equiparar el nivell C al que té un estudiant quan acaba quart d'ESO. |
||
| El Govern central separarà català i valencià per decret | ||
|
Font: |
|
4/12/03 |
|
|
||
|
- Educació pretén que la norma s'apliqui a les escoles d'idiomes de l'Estat |
||
| - La Generalitat catalana qualifica la mesura d'"aberració científica" | ||
| Les escoles oficials d'idiomes de les comunitats autònomes governades pel PP impartiran classes de valencià i català com si fossin llengües diferents. La decisió, promoguda des de fa anys pel Govern valencià, la va prendre la Comissió Acadèmica del Ministeri d'Educació, integrada per totes les autonomies, durant una reunió a la qual no va assistir cap representant de la Generalitat de Catalunya. | ||
| Per entrar en vigor, la norma ha de passar abans pel Consell Escolar i el Consell d'Estat i ser aprovada mitjançant un reial decret del Govern. Tot i així, el conseller d'Educació valencià, Esteban González, va anunciar que "les converses amb les comunitats del PP estan molt avançades" i va demanar "ajuda per ensenyar valencià" a les governades pel PSOE. Per a l'oposició socialista, el PP utilitza la llengua per obtenir "rendiment polític" després de les eleccions catalanes i davant la proximitat de les generals, i Esquerra Unida tem que "es traslladi el conflicte lin- güístic a totes les escoles d'idiomes". | ||
| REBUIG UNIVERSITARI | ||
| El rebuig més frontal es dóna a les universitats. El director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), Manuel Pérez Saldanya, va titllar la mesura d'"aberració absoluta". Va defensar que a les classes de català s'informi de les variants valencianes, "però no com si es tractés de llen- gües diferents". | ||
| Pel Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament, es tracta d'una "barbaritat des del punt de vista acadèmic, pedagògic i filològic", i Acció Cultural del País Valencià ho va titllar de "despropòsit intolerable que pretén oficialitzar el secessionisme lingüístic a tot l'Estat". | ||
|
(llegir
+) |
||
| La Llei de qualitat retalla el català i prioritza l'espanyol a les escoles | ||
|
Font:
|
|
13/03/03
|
|
|
||
|
El Govern espanyol pretén afavorir de manera important l'ensenyament de la llengua espanyola a les escoles davant les altres de l'Estat, com ara el català. Aquesta és la denúncia que va realitzar ahir el conseller d'Educació del govern Balear, Damià Pons, fent referència als primers sis decrets que ha tret el Ministeri d'Educació espanyol, per desenvolupar la nova Llei de qualitat de l'ensenyament. Aquestes ordres seran analitzades avui a la Conferència sectorial d'educació que reunirà a Madrid els representants de totes les autonomies. |
||
| Els nous decrets afectaran en gran mesura la distribució d'hores lectives que podran rebre els alumnes en les assignatures de llengua castellana, catalana i estrangera. L'actual sistema educatiu permet el mateix nombre d'hores lectives per al català i l'espanyol a tots els cicles. Per a les llengües, les comunitats amb un segon idioma oficial, com ara els Països Catalans, tenen la facultat de disposar d'un 10% més d'hores a repartir en aquesta matèria. | ||
| A partir d'ara, en canvi, la Llei de qualitat fixa un nombre d'hores intocables per al castellà. D'aquesta manera es produeix un important desequilibri que afavoreix l'espanyol i que afecta sobretot els cicles d'Educació Primària i Secundària. | ||
| TVE a Catalunya ha reduït les emissions en català | ||
|
Font: |
13/03/03 |
|
|
|
||
|
Un informe del Consell Audiovisual de Catalunya constata que TVE a Catalunya ha reduït les hores d’emissió en català en un 30% en un període de cinc anys. Segons l’informe, amb les desconnexions territorials TVE emetia un total de 1.340 hores en català l’any 1998, que s’han anat rebaixant fins a arribar a les 951 del 2002. L’informe també remarca que la programació per a Catalunya s’emet en una franja horària de poc consum televisiu i que l’únic programa que obté bons resultats és l’informatiu dels caps de setmana, que s’emet a una hora en què no té competència d’altres noticiaris. Cal recordar que el 2001 el Consell Social de la Llengua Catalana ja havia reflectit aquesta tendència a la baixa en hores de producció. La dada positiva de l’informe és que han augmentat les emissions esportives en català a TVE. |
||
El Consell d'Estat francès il·legalitza l'ensenyament de
les llengües dites minoritàries. (Entre elles el català) |
||
| La polèmica decisió afecta l'educació en català a la Catalunya Nord | ||
|
Font: |
11/12/02 |
|
|
|
||
|
En una decisió molt severa, el Consell d’Estat francès ha anunciat l'anul·lació de totes les circulars i decrets sobre l’ensenyament a través del sistema d'immersió lingüística que des de fa un any s'aplica en algunes escoles d'Alsàcia, la Bretanya, la Catalunya Nord, Euskadi Nord i Occitània. La decisió del consell també afecta l'ensenyament bilingüe, un mètode impulsat tímidament per l'educació pública francesa des de fa vint anys. Segons la Federació per les Llengües Regionals en l'Ensenyament Públic (FLAREP), els 8.679 estudiants segueixen cursos bilingües en alsacià, els 3.600 en occità, els 3.600 en èuscar i els 2.944 en bretó perden, ara, l'estatut legal de què gaudien. Al nostre país, la mesura afecta el centre d'immersió Arrels i els mil alumnes que estudien amb el sistema bilingüe en una vintena d'escoles públiques nord-catalanes. A més, es desconeix si l'ordre engloba les escoles pricades de la Bressola. Tal com es comenta a Eurolang, la decisió del Consell d'Estat respon a la demanda de les associacions de pares i professorat francesos FCPE, UNSA i SNES, contraris a la integració de les escoles que practiquen la immersió en bretó (Diwan) dins l'educació pública. De la mesura, n'ha quedat exclòs el cors, ja que des del gener disposa d'un règim d'ensenyament propi. Mentre s'espera com es concretarà la mesura, la FLAREP ja ha pactat una reunió amb responsables del Ministeri d'Educació pel 16 de desembre. |
||
| El catàleg espanyol de les biblioteques també divideix el català | ||
|
Font:
|
26/11/02
|
|
|
|
||
|
El catàleg que recull els fons de les biblioteques anomenades provincials i el del patrimoni bibliogràfic, tots dos dependents del ministeri de Cultura, també consideren llengües diferents el català, el valencià i el balear. |
||
| No només la Biblioteca Nacional espanyola i l'ISBN, la base de dades dels llibres espanyols en venda, distingeixen entre català, valencià i balear a l'hora d'enregistrar els documents. Com denuncia en un informe el grup de bibliotecaris catalans i valencians, BibCat, navegant per la xarxa es poden localitzar altres catàlegs de biblioteques on la presència dels codis val i bal, inexistents dins del sistema internacional de registres bibliogràfics MARC dictat per la Biblioteca del Congrés de Washington, és habitual, informa "Avui". | ||
| Així, al Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques de l'Estat, on s'apleguen els fons de les biblioteques anomenades provincials, dependent del ministeri de Cultura, es troben multitud d'exemples que defugen del preceptiu cat en favor dels incorrectes val i bal. És el cas de llibres com ara el document Els arxius municipals de Mallorca, enregistrat amb el codi bal, i De Martorell a Corella: descobrint l'autor del Tirant lo Blanc, identificat com a val. Dins d'aquest catàleg s'inclouen altres errors, com ara l'ús del codi spa (codi MARC per al castellà) per a alguns llibres escrits en llengua catalana. No totes les biblioteques provincials, cas de les catalanes, segueixen aquesta segregació vigent al catàleg col·lectiu. El Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic, també produït pel ministeri, i que recull documents impresos entre el segle XV fins al 1830, anomenats antics i repartits a les principals biblioteques de l'Estat, cau en el mateix parany segregador. Així, s'hi indica que existeixen 2.521 documents en llengua catalana, 561 en valencià i 26 en balear. Com s'assegura des de BibCat, tot i que la diferenciació sembla que obeeix a criteris territorials, es troben cinc registres en valenciano editats a Barcelona i 191 documents en catalán publicats a València. Curiosament, els 10 documents publicats a Perpinyà s'identifiquen com a escrits en català, quan, segons la "norma adaptada al terreny" que fan servir des del ministeri, hauria de parlar de "perpinyanès". | ||
| Rafael Alemany, director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), l'ens on s'agrupen tots els departaments de català de les universitats valencianes, es va sumar ahir a les crítiques que des de tots els àmbits culturals i la majoria de partits polítics de Catalunya s'han llançat contra el ministeri per aquesta segregació del català. Segons Alemany, la catalogació de llibres de la Biblioteca Nacional "no té lògica" i és "innecessària" si amb ella "es vol remarcar un peculiarisme dialectal", ja que no se segueixen els mateixos criteris que s'apliquen a les obres escrites en qualsevol altra llengua del món. No obstant, Alemany va qualificar aquesta polèmica d'"electoralista" i va afegir que el fet de separar el català del valencià a les fitxes dels llibres "no implica ruptura lingüística" perquè científicament la llengua "segueix sent la mateixa". | ||
| Amenacen una monja perquè no reconeix el "valencià" | ||
|
Font:
|
26/11/02
|
|
|
|
||
|
Una monja contemplativa del convent de Santa Clara de Manresa, Lucía Caram, rep des de fa unes quantes setmanes insults i amenaces per haver escrit el Diccionario de nombres en què utilitza el català i no el valencià, segons ha explicat la religiosa afectada. El llibre, escrit en castellà, és una exhaustiva onomàstica que recull la traducció de noms al català, euskara, gallec, francès, italià, anglès i àrab. «Vaig començar a rebre insults i amenaces arran de la publicació d'un article d'opinió al Diario de Valencia a mitjan mes d'octubre», coincidint amb la celebració el 9 d'octubre de la Diada Nacional del País Valencià, ha reconegut la germana. Amb el títol La monja cojonera, Ricardo García Moya, el seu autor, menyspreava la religiosa, a qui anomenava sor Citroën de l'onomàstica, i l'acusava d'«incorporar-se a la creuada contra València, menysprear els valencians» i d'haver actuat, per això, «amb traïdoria» |
||
| L'Assamblea Nacional francesa refusa l'oficialitat del català | ||
|
Font:
|
25/11/02
|
|
|
|
||
|
L'Assemblea Nacional francesa va refusar ahir, 21 de novembre, una esmena proposada a l'article 1 de la Constitució que pretenia un reconeixment de les llengües anomenades regionals, entre elles la catalana. |
||
| Tot i que el primer ministre Jean Pierre Raffarin ha engegat un procès de desentralització, la majoria de diputats de la UMP van refusar aquesta iniciativa que 'suposa un risc de divisió de la República', segons el ministre de Justícia, Dominique Perben. | ||
| Perben també va considerar innecessari incloure en la Constitució la protecció d'aquestes llengües, perquè d'acord amb la legislació d'ara l'Estat francès permet l'estudi voluntari d'aquestes llengües. Alguns es van mostrar preocupats en el sentit que si s'obre la porta a les llengües regionals, els marroquins i algerians podrien reclamar les seves i, per tant, es produiria una situació del tot inestable a França. | ||
| Amb tot, alguns diputats van protestar perquè els ministres defensen el cors a Còrsega i no a l'Assemblea. Les protestes més importants van ser per part dels bretons, polinesis i martiniquesos. Tots ells van dir que les llengües dels seus territoris estan en perill de mort i que l'Estat ha perdut una gran ocasió per signar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries. | ||
| La Biblioteca Nacional espanyola cataloga valencià i balear com a llengües diferents de la catalana | ||
|
Font:
|
16/11/02
|
|
|
|
||
|
El sistema internacional de codificació de registres bibliogràfics estableix que els títols escrits en variants del català usaran el codi 'cat'. La Biblioteca espanyola l'incompleix. |
||
| A quest sistema, conegut per MARC (Machine Readable Cataloging), té com a finalitat normalitzar les descripcions bibliogràfiques que realitzen les biblioteques dels seus documents. D'aquesta manera, totes les biblioteques del món que utilitzen aquesta codificació usen el codi cat per catalogar les publicacions escrites en català, sigui quina sigui la variant lingüística en què hagi estat redactada. Així ho estableix la Biblioteca del Congrés de Washington, que va crear aquest format urgida per l'arribada de la informàtica al món de la catalogació bibliogràfica internacional. D'acord amb les instruccions d'aquesta institució, els dialectes d'una llengua s'inclouran dins del codi de la llengua a la qual pertanyen i dins d'aquesta norma especifica el cas del català. | ||
| Tot i l'obligatorietat, la Biblioteca Nacional (BN) espanyola, que des de l'abril del 2001 dirigeix l'escriptor català Lluís Racionero, que va substituir el basc Jon Juaristi, segueix un criteri diferent, com ha denunciat el grup de Treball BibCat, on s'apleguen bibliotecaris d'arreu de Catalunya. Així, la BN considera català, valencià i balear llengües diferents i utilitza els codis val (valencià) i bal (balear) en lloc del preceptiu internacionalment cat. | ||
| Aquesta utilització incorrecta del val, que es remunta a l'any 1983, i del bal, es pot consignar als catàlegs de la Biblioteca Nacional a través de la seva pàgina web. No obstant, el seu ús, encara que massiu, no segueix un criteri coherent, convertint aquest catàleg en un autèntic desgavell. Així, es poden trobar llibres publicats a València amb el codi cat i amb el codi val; publicats a Alacant amb el codi cat; a Mallorca amb el codi bal i fins i tot llibres en català que tenen el codi spa (codi internacional del castellà). | ||
| Si es va a un cas concret, com ara les diverses edicions del Tirant lo Blanc, del valencià Joanot Martorell, es troben edicions codificades com a català, valencià i fins i tot balear. | ||
| El menyspreu a la unitat lingüística del català que comporta aquesta catalogació errònia, com denuncien els bibliotecaris que formen part de BibCat, pot anar encara més lluny. Com assegura Josep Vives, membre d'aquest grup de treball, "l'error s'anirà estenent quan alguna biblioteca de l'Estat o de la resta del món utilitzi la catalogació de la BN per copiar-ne la informació al seu propi catàleg", una pràctica bastant habitual. | ||
| El mateix passa amb el catàleg REBECA (Registros Bibliográficos para Bibliotecas Públicas Españolas) elaborat pel ministeri de Cultura. Aquest catàleg, que també conté el codi val, l'utilitzen algunes biblioteques espanyoles per descarregar registres al seu propi ordinador. La mateixa Biblioteca Valenciana, ubicada al monestir de Sant Miquel i els Reis, diferencia entre català i valencià als seus registres. Una altra de les conseqüències que denuncia BibCat és que a l'hora de sol·licitar a la BN una llista amb tot el material de l'Estat publicat en català, no s'inclourà el que estigui registrat dins el codi val o bal. Ja al 1998, una alta institució lingüística catalana va fer aquesta demanda i es va detectar que entre els registres que suposadament havien d'estar en català, 2.900 eren en valencià i 500 en balear. Tot i que la darrera edició del llibre-catàleg de la BN datada el 2001, l'IBERMARC, adaptació espanyola del format MARC diferent a l'adaptació catalana CATMARC), ja no esmentava altres codis que no fossin cat per classificar una publicació escrita en català, encara continuen trobant-se al catàleg que es pot consultar per Internet documents del 2002 inscrits sota l'epígraf val. | ||
| Des de BibCat s'ha intentat estèrilment que els responsables de la BN els donin una explicació de per què se substitueix el codi cat. Els bibliotecaris han fet arribar la queixa als polítics i Joan Saura, diputat d'ICV al Congrés dels Diputats, ja ha dirigit al govern espanyol, a través de la mesa del Congrés dels Diputats, una pregunta perquè aclareixi aquesta errònia utilització. Per la seva part, el secretari d'Estat de Cultura, Luis Alberto de Cuenca, ha declarat a l'AVUI que desconeix aquest mal ús del codi MARC, tot i afegir, en referència a la politització de la doble denominació, que és "un tema tremendament complicat". | ||
| El Congrés de Diputats retorna tres escrits per estar escrits en català | ||
|
Font:
|
31/10/02
|
|
|
|
||
|
Segons ha informat l'Ajuntament de Riudecanyes (Baix Camp), el Congrés de Diputats ha retornat els acords presos per l'Ajuntament en referència a diverses mocions que afecten a temes com l’Administració Única o sobre el finançament dels ens locals i que es trameten al Congrés l’aprovació d’aquestes mocions, ja que és part interessada. |
||
| L’Ajuntament ha rebut com a resposta “que ens retornen la documentació als efectes de conèixer amb exactitud la versió en castellà” per tal de continuar amb la tramitació a la Cambra parlamentària. (...) | ||
| La presidenta de l'AVL no vol premis per a poetes catalans | ||
|
Font:
|
10/10/02
|
|
|
|
||
|
El conflicte lingüísti continua al País Valencià i, en ocasions, creat per la mateixa presidenta de la institució, Ascensió Figueres. Sembla ser que no ha trascendit a la premsa però el fet lamentable és aquest: a la ciutat de Nules, d´on és la presidenta de l´AVL, es celebren des de fa temps, des dels anys 50, uns Jocs Florals. I, des de sempre, els premiats amb la Flor Natural han estat poetes procedents de qualsevol lloc del nostre domini lingüístic, fins i tot durant el franquisme. Enguany, el poeta premiat és català. Però heus ací que la senyora presidenta de l´Acadèmia havia estat nomenada mantenidora d´aquests Jocs Florals del 2002 per l´alcalde de Nules. I en assabentar-se que el poeta premiat era un català, ha pressionat -o potser ha ordenat?- al senyor alcalde per a que destituira la Regidora de Cultura que és qui ha presidit el Jurat que atorga els premis. Aquesta es la presidenta de l´AVL, la institució que anava a acabar amb el conflicte lingüístic, escriu Francesc de Bruguera a "Levante". |
||
| Hisenda retorna un certificat d'un jutjat perquè el segell és en català | ||
|
Font:
|
08/10/02
|
|
|
|
||
|
El Ministeri d'Hisenda a Madrid ha retornat la petició d'una dona de Bescanó per cobrar la pensió de viduïtat perquè el segell que valida l'autenticitat del document està escrit en català. Es tracta d'una còpia del llibre del registre civil on hi ha les dades del difunt escrites en castellà. Només apareix en llengua catalana la certificació del jutge de pau per dir que es tracta d'una reproducció íntegra d'un assentament i en quin llibre del registre s'inscriu. L'alcalde, Xavier Soy (CiU), creu que és una actitud ridícula. A més, per acabar-ho d'adobar, l'Ajuntament ha rebut una carta del Congrés perquè tradueixi al castellà una moció a favor dels segells postals en català, informa "El Punt". A Arbúcies, la polèmica la va originar un jutge de Santa Coloma per haver imposat el castellà en els assentaments del registre civil. Ara anem més enllà i, en aquesta ocasió, el «problema» no rau en el contingut del document, ja que aquest està escrit íntegrament en castellà. El que no ha agradat a Madrid aquesta vegada és que el segell que certifica l'autenticitat del document sigui en català. «El segell és el que és. Són només quatre ratlles que apareixen en una banda del document en què dono fe que la còpia és autèntica i en quin llibre del registre civil es troba. Simplement això», explica sorprès el jutge de pau de Bescanó, Joan Coll, tot i que reconeix que en altres ocasions ja s'ha trobat amb casos similars. |
||
| El PP impedeix que s'usi el català als euros | ||
|
Font:
|
02/09/02
|
|
|
|
||
|
EL CONGRÉS va rebutjar ahir una proposició de llei del Parlament balear que demanava usar el català, l'euskera i el gallec als euros. El PP es va oposar en solitari a la mesura amb l'argument que la dificultat tècnica ho fa impossible. R.C. |
||
| El PP rebutja l'ús del català en els documents de Renfe | ||
|
Font:
|
19/09/02
|
|
|
|
||
|
La comissió d'infraestructures del Congrés de Diputats va rebutjar ahir, amb el vot en contra del PP, una proposició no de llei de CiU en la qual es demanava impulsar mesures legislatives o reglamentàries que permetin l'ús de totes les llengües oficials en els documents i registres de Renfe. El diputat de CiU, Jordi Martí, va defensar la iniciativa i va recordar el cas del cap d'estació de Renfe de Reus que va ser sancionat per haver comès una falta greu a l'haver fet anotacions en català en un registre intern. Segons Renfe, l'ús del català podria posar en perill la seguretat ferroviària. El diputat del PP Luis Ortiz va justificar el seu vot assegurant que cal mantenir un codi de comunicació que eviti malentesos en el llenguatge en una àrea "enormement sensible com és l'àrea de seguretat". |
||
| La universitat no premiarà la docència en català | ||
| Els rectors retiren el suport a la retribució especial i critiquen la nova llei | ||
| Font: | ||
|
La llei catalana d'universitats no inclourà la possibilitat que la docència en català sigui considerada com un mèrit a efectes retributius i d'entrega d'incentius. Els rectors de les universitats públiques van acordar en una trobada, celebrada dijous a la nit, no recolzar aquest precepte, que havia estat inclòs en un segon esborrany de l'avantprojecte de llei a instàncies, precisament, dels vicerectors que van participar en la comissió que va treballar per consensuar la norma. La Conselleria d'Universitats ja va advertir dijous que, si els rectors no avalaven la idea, l'eliminaria de l'articulat. "Hi va haver bastant consens sobre no donar incentius a la docència pel fet d'impartir-se en català", van assenyalar fonts pròximes als reunits. El rector de la Universitat Autònoma (UAB), Lluís Ferrer, s'havia mostrat contrari a la mesura en una carta enviada al conseller Andreu Mas-Colell. DESACORD Els esforços del conseller per pactar la llei amb les universitats segueixen, no obstant, sense arribar a bon port. L'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) va difondre ahir un comunicat en què constata que el text segueix presentant "importants deficiències" i reclama que la llei s'acompanyi d'"un compromís pressupostari addicional". L'ACUP, que agrupa les set universitats públiques i la UOC, ha encarregat així mateix un dictamen jurídic sobre l'avantprojecte en què posa en dubte que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya doni cobertura a la possibilitat d'elaborar una llei d'universitats catalana. La conclusions de l'ACUP van causar "sorpresa i decepció" a Universitats. Malgrat això, la conselleria "es compromet a estudiar amb detall el contingut del dictamen abans de prendre qualsevol decisió", s'indica en un comunicat. | ||
| La majoria d'empreses ignora el català a les seves webs | ||
| Font: | ||
|
L'associació de Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC) ha elaborat un estudi sobre l'ús del català a les webs de les empreses i organitzacions, especialment les més grans. El resultat, segons aquesta entitat, "és molt greu i decebedor perquè, amb algunes honroses excepcions, les empreses ignoren el català, que, en la majoria dels casos, és inexistent o bé està relegat a una posició purament marginal". | ||
| Retevision elimina el català de la web | ||
|
| ||
|
L'empresa de telecomunicacions Retevision acaba de presentar la nova web, Retevision.es. El grup ha comunicat que el canvi es fa per 'apropar-se més als clients i oferir-los tots els serveis en línia'. A l'hora d'apropar-se als clients, però, sembla que no s'ha pensat en els catalanoparlants. Un dels principals canvis de la web ha estat la supressió de la versió catalana, que fins avui podien trobar els usuaris de la web de Retevision. Es dóna la circumstància que la nova web de Retevision l'ha feta l'agència Orbital, des de la ciutat de Barcelona. | ||
| La futura llei d'universitats suprimeix els incentius salarials per l'ús del català | ||
|
Font:
|
23/07/02
|
|
|
|
||
|
L'avantprojecte de la llei catalana d'universitats que el govern aprovarà abans de les vacances d'estiu no inclourà, definitivament, l'article que considerava la docència en català com un mèrit amb efectes retributius, segons va avançar ahir el conseller d'Universitats, Andreu Mas-Colell. D'aquesta manera, el departament retira aquest punt que s'havia incorporat al redactat a petició dels vicerectors però que posteriorment les mateixes universitats van considerar una "equivocació" vincular l'ús de la llengua catalana amb qüestions salarials. Aquesta no és l'única modificació que ha patit el text després que l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), que agrupa les set universitats públiques i l'Oberta de Catalunya (UOC), fes una dura crítica contra el text al considerar que hi havia una retallada de competències. En aquest sentit, s'ha canviat la redacció d'alguns articles per evitar confusions en matèria competencial. Tot i això, Mas-Colell va voler deixar clar ahir que "la llei no planteja problemes respecte a l'autonomia universitària" i, en tot cas, algunes de les queixes dels rectors "han estat molt fàcils de recollir perquè era una qüestió de conceptes". |
||
| Tal com va avançar l'AVUI, la intenció de la consellera és que l'avantprojecte s'aprovi al consell executiu d'avui i poder entrar el text al Parlament abans de les vacances d'estiu. Mas-Colell va confirmar que "la tramitació interna està tota feta", tot i que alguna qüestió de darrera hora podria endarrerir l'aprovació fins a l'últim consell executiu del dia 1 d'agost. Pel que fa a la tramitació parlamentària, Mas-Colell va reafirmar la voluntat d'aprovar la futura llei "amb un recolzament ampli". El conseller va afirmar: "Confiem que això sigui possible i perquè ho sigui és important el suport de les universitats". Un suport que s'ha buscat, després del comunicat de l'ACUP, en reunions amb els diferents rectors. | ||
| RTVE atribueix a l'alt cost l'exclusió del català de la final de Roland Garros | ||
|
Font:
|
29/06/02
|
|
|
|
||
|
"La política de Radiotelevisió Espanyola (RTVE) és fomentar la riquesa lingüística sense perjudicar la qualitat del treball final i fer-ho amb el menor cost possible". L a despesa que suposa enviar "a última hora" un comentarista a París. Aquesta és una de les raons esgrimides per la direcció de RTVE en resposta a la qüestió formulada pel senador de CiU Josep Varela sobre el perquè no s'ha retransmès en català el Roland Garros en els partits corresponents a la semifinal entre Albert Costa i Alex Corretja i la final, entre Costa i Juan Carlos Ferrero, quan tots els tenistes eren del mateix territori lingüístic. |
||
| Multa de 600 € per rebutjar el nom de pila en castellà | ||
| Font: |
29/06/02 | |
|
| ||
|
El veí de Tortosa Jordi Pere Casanova ha presentat una queixa davant el Síndic de Greuges per la multa de 600 euros (100.000 pessetes) que li ha imposat un jutge per no atendre un requeriment judicial en què el seu nom apareixia en castellà: Jorge Pedro Casanova.La multa, que en cas de no pagar-se es saldarà amb 25 dies de presó, ha estat imposada pel jutjat número tres de Tortosa per desobediència a l'autoritat, segons va explicar ahir l'afectat. "Vaig dir a la policia local, que em va presentar el requeriment, que no l'acceptava perquè el meu nom no era aquest. Ho van poder comprovar perquè els vaig mostrar el DNI i com figura al Registre Civil des del 1977", va dir Casanova, que ha presentat un recurs a l'Audiència de Tarragona. L'incident es va produir arran d'un procés judicial per un conflicte familiar. | ||
| Renfe sanciona un empleat per una anotació en català | ||
| L'empresa creu que prescindir del castellà amenaça la seguretat ferroviària | ||
|
Font:
|
10/05/02
|
|
|
|
||
| Renfe considera que l'ús del català pot posar en perill la seguretat dels trens. Per això, ha sancionat amb dos dies de suspensió de sou i feina el cap de circulació de l'estació de Reus, a l'atribuir-li una "falta greu" per fer servir el català en una anotació interna, en concret, al "registrar els telefonemes en el llibre de bloqueig", contravenint una circular de la Direcció de Protecció Civil i Seguretat de la Circulació. | ||
| En un plec de descàrrec, el cap de circulació va argumentar que no ha "obligat ningú a dirigir-se" a ell en català i que no va causar cap situació de perill. ERC va donar a conèixer ahir la carta en què es va comunicar la decisió a l'empleat. | ||
| Un portaveu de l'empresa ferroviària va afirmar a aquest diari que l'ús del castellà "és obligatori" en documents com el que va motivar el càstig al sancionat. | ||
| Cometari: En aquests casos suposem que totes les associacions que tenen el bilingüisme com a bandera, com el Foro Babel, sortiran en defença d'aquest treballador de RENFE. | ||
|
O no ho són tan de bilingüistes?. Sembla evident que això del bilingüisme és una trampa, o no? |
||