Un equip amb samarreta vermella i la paraula España escrita al pit s'enfrontarà a un altre que lluirà un equipament groc i anomenat Catalunya. Serà en el torneig de futvòlei internacional que es juga aquest cap de setmana a Coma-ruga, organitzat per l'Associació Catalana de Futvòlei i beneït per la Federació Internacional del mateix esport.

La imatge d'aquesta confrontació, España-Catalunya, és un dels malsons de les autoritats esportives de l'Estat, i per intentar evitar-la han adreçat una carta amenaçadora als organitzadors del torneig. Segons han explicat fonts de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, el Consell Superior d'Esports estatal adverteix en aquest text que podrien incórrer en una il·legalitat si permeten que un equip no reconegut per aquest organisme com a selecció espanyola jugui amb els escuts i símbols estatals.

Es refereixen a l'equip de l'Associació Espanyola de Socker-Vòlei, una entitat equivalent a una federació però que encara no té reconeixement oficial: el futvòlei, per tant, no està reconegut oficialment com a esport per les autoritats espanyoles, perquè no compleix requisits com tenir un mínim de 40 equips. Les autoritats catalanes, en canvi, sí que el reconeixen, i la Federació Internacional té la Federació Catalana com a membre de ple dret.

L'equip espanyol, però, no utilitza la samarreta de la selecció estatal ni cap que la imiti, ni l'escut o la bandera espanyola: com la resta d'equips participants, portaran una samarreta d'un color –el vermell, això sí–, amb el nom del país al qual consideren que pertanyen –Espanya– i el logotip de l'entitat, registrada legalment com a entitat privada, de la mateixa manera que ho està qualsevol federació esportiva.

El Torneig AutoEquip Open Internacional de Futvòlei 2009, en categoria masculina i femenina, es jugarà aquest dissabte i diumenge a la platja del Riuet de Coma-Ruga, al Vendrell.

Catalunya, Espanya, Brasil, Portugal, França i Alemanya jugaran dissabte les eliminatòries prèvies i diumenge es disputaran les dues semifinals: les femenines (10.00 i 10.40) i les masculines (11.20 i 12.00). La final femenina serà a les12.45 i la masculina a les 13.30.

El biketrial s’ha convertit en el dinovè esport que reconeix Catalunya de manera oficial. Així ho va decidir la Biketrial International Union (BIU) el 28 d’agost a la ciutat xinesa de Pin Tang, on l’Associació Catalana de Biketrial (BAC), creada aquest mateix any, va rebre el vistiplau per competir amb els mateixos drets que la resta de membres, inclosa la Unió Espanyola de Biketrial (BUE). Aquest reconeixement, en el qual la Plataforma Pro Seleccions Catalanes ha jugat un paper determinant, permetrà a aquest esport ser present al Mundial 2010 de l’estiu vinent.

Curiosament, el biketrial va néixer a principis dels anys vuitanta en terres catalanes, entre Sabadell i Sant Feliu de Codines, i té el seu origen en l’anomenat trialsín. Es tractava de l’original manera amb què els joves de l’època imitaven els seus ídols: aquests competien en moto i els primers miraven de repetir les seves filigranes al manillar d’una bicicleta. Pere Pi, expilot de motos i treballador de Montesa, en va ser el gran impulsor i el seu fill Ot és el gran referent d’aquesta disciplina esportiva a casa nostra.
Passat, present i futur

Tot i que el mític Jordi Tarrés, posteriorment heptacampió del món en trial a l’aire lliure, va començar amb el trialsín, és Ot Pi (Esplugues de Llobregat, 1971) qui va excel·lir de manera extraordinària en el biketrial. Actualment ja retirat de la competició activa, ha acumulat una vintena de títols mundials –vuit dels quals indoor–, quatre d’europeus i divuit d’estatals durant trenta anys de dedicació esportiva.

A banda de Pi cal destacar César Cañas, deu vegades campió del món, i l’hereu de tots dos, Dani Comas, amb sis títols.

Després de l'èxit sense precedents de la selecció catalana de Twirling, que en la recent Copa Internacional celebrada a Sydney (Austràlia) ha aconseguit un palmarès molt superior a països com els Estats Units, Canadà o el Japó, veritables potències d'aquesta disciplina.

L'èxit de la que va ser la 15a selecció esportiva catalana no ha passat per alt a les autoritats espanyoles, que ja han començat l'habitual joc brut per tal d'apartar la federació catalana de l'esport dels organismes internacionals. Com ens ha passat amb l'hoquei i d'altres disciplines, Espanya no pot tolerar que Catalunya competeixi lliurement i que a sobre acapari victòries, i els organismes espanyols ja treballen per esborrar el Twirling català de les competicions internacionals.

Per ara ja han aconseguit que la Confederació Europea de Twirling (CETB) no permeti a Catalunya participar al proper Campionat d'Europa, que es celebrarà el 2010. I ho han fet a base de pressions intolerables a l'organisme internacional, ja que, a dia d'avui, el Govern espanyol no reconeix el twirling com a esport -la Generalitat sí- i la incipient Federació Espanyola de Twirling Baton (FETB) no disposa ni d'equips ni de jugadors, ja que l'esport és inexistent a l'Estat espanyol i només es practica al Principat. Si les coses no canvien, al campionat europeu de l'any vinent no hi haurà selecció catalana de Twirling i, per descomptat, tampoc participació espanyola, ja que aquesta no existeix.

Amb aquests joc brut a nivell internacional els espanyols intenten que la Federació Catalana de Twirling (FECT) s'integri a l'espanyola, una proposta que els catalans ja han rebutjat taxativament. Caldrà veure si les gestions de la FECT, amb la col·laboració de la Secretaria General de l’Esport i de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, permeten que finalment la Confederació Europea recapaciti i la selecció catalana pugui tornar a participar als campionats europeus.

El Torneig de les Nacions, que Catalunya havia d'estrenar aquesta temporada, haurà d'esperar com a mínim fins al 2010. La Federació Catalana (FCF) i la secretaria general de l'Esport han coincidit en assenyalar que la Federació Espanyola (RFEF), presidida per Ángel María Villar, no ha complert amb els compromisos de facilitar l'organització del Torneig de les Nacions. El vicepresident de la Catalana, Jesús Farga, ha dit que a causa del canvi de dates "ens van dir que podríem jugar al novembre", la FCF té problemes per a trobar un rival de nivell pel 6 de juny.

Farga ha reconegut que estan "una mica frustrats, perquè si s'hagués complert amb els dates que es van donar teníem temps de preparar (el torneig)". A més, el fet de jugar a principis de juny "mengua les possibilitats de que hi hagi els internacionals catalans". Espanya juga una setmana després la Copa Confederacions i no cedirà els internacionals catalans, a més hi ha un torneig europeu sub-21 que impossbilitarà la presència d'homes com Bojan o Sergio Busquests, i aquell cap de setmana la Segona divisió i la Segona divisió B encara està en plena competició oficial. El vicepresident de la FCF ha afegit que "si no és aquest any que es compleixi en un futur de manera ferma i per escrit. Volem les dues dates FIFA signades".

Per la seva banda, Anna Pruna, secretària general de l'Esport, ha dit que "hi ha un punt de partida important que és fixar les dates. I això ve condicionat a que la RFEF, en funció dels seus partits i entrenaments, alliberi dues dates per temporada". Pruna ha manifestat que si Catalunya no pot tenir a tots els seus jugadors "no podem fer el Torneig de les Nacions", malgrat que la FCF organitzi un partit aquest proper mes de juny. "No té res a veure en organitzar un torneig. Allò no substituirà el torneig", ha dit Pruna, qui "el format pot ser flexible, però mai tornarà a ser un format d'un partit amistós i que no sigui amb tots els jugadors. Els volem a tots. Si la data no ens possibilita això no hi haurà acord".

La llei de suport a les seleccions catalanes que el Parlament va aprovar el 1999 continua, gairebé deu anys després, pendent d'una sentència del Tribunal Constitucional, que preveu resoldre l'assumpte després de fallar els recursos sobre el nou Estatut, segons que han assegurat fonts de l'Alt Tribunal.

El 28 de juliol de 1999, el Parlament va aprovar, amb el suport de tots els partits menys del PPC, una llei amb la qual es pretenia fomentar la participació de les seleccions catalanes en qualsevol mena de competició oficial.

Aquesta nova normativa va modificar alguns articles de l'anterior, la llei catalana de l'esport de 1988, i va ser conseqüència d'una iniciativa legislativa popular (ILP) amb el suport de gairebé mig milió de catalans.

L'article 2 de la llei aprovada fa deu anys assegurava que "les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics". També obria la porta que les seleccions catalanes participessin en "esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós, segons correspongui".

Encara que la llei catalana era més ambigua que la llei basca de l'esport, que atribuïa a les federacions basques la representació de l'esport federat basc "en l'àmbit estatal i internacional", el govern espanyol va entendre que la normativa catalana anava en contra de la Llei de l'Esport de 1990, que permet que només la selecció espanyola competeixi internacionalment.

Per això, el 5 de novembre de 1999, el llavors portaveu de l'executiu del PP, Josep Piqué, va informar després del Consell de Ministres que el govern presentaria un recurs davant el TC contra la llei de seleccions esportives catalanes. l recurs es va presentar formalment el 8 de novembre de 1999 davant l'Alt Tribunal, que poc després el va admetre a tràmit i va decidir deixar en suspens el polèmic article 2 de la llei.

Una llei en via morta
Gairebé deu anys després, la llei catalana de seleccions catalanes segueix en via morta, a l'espera de la decisió del Tribunal Constitucional.

Com que aquest Tribunal també té pendent emetre sentència sobre el nou Estatut català, que precisa que la Generalitat té competències "exclusives" sobre l'àmbit de l'esport, les fonts consultades asseguren que el TC esperarà a la sentència del nou Estatut abans d'abordar la llei catalana de seleccions esportives.

La polèmica sobre les seleccions esportives catalanes ha estat un assumpte recurrent de polèmica els últims anys, especialment el 2004, quan la selecció catalana d'hoquei es va proclamar campiona del Mundial B a Macau (Xina) i es va crear un conflicte per la pretensió de la federació d'ingressar a la Federació Internacional de Patinatge.

Tant CiU com PSC van reclamar llavors al govern espanyol que retirés el recurs plantejat per l'executiu de José María Aznar contra aquesta llei, però el govern de José Luis Rodríguez Zapatero s'hi va negar.

Al novembre d'aquell any, la ministra d'Educació i Ciència, María Jesús San Segundo, de la qual depenia l'àrea d'esports, va deixar clar que l'executiu no pensava retirar aquest recurs d'inconstitucionalitat, i fins a dia d'avui l'actitud del govern socialista no ha variat.

El president del Catalans Dragons de Perpinyà, Bernard Guasch, i Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, han signat a Barcelona un acord pel qual es comprometen a treballar "conjuntament pel reconeixement oficial a nivell internacional de les seleccions catalanes". L’acord de col·laboració té per objectiu fomentar "l’ús de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord".

Guasch ha dit que "hi ha una cultura catalana a Perpinyà que existeix". El president del Catalans Dragons ha presentat també el partit que disputarà el seu equip de rugbi a XIII a l'Estadi Olímpic Lluís Companys el proper dia 20 de juny contra el Warrington Wolves anglès. Guasch ha afirmat que el seu club és "el club esportiu més fort de Perpinyà", per davant de l'USAP, l'equip de rugbi a XV.

Per la seva banda, Montserrat Biosca, presidenta d'Òmnium Cultural a la Catalunya Nord, ha afirmat que el Catalans Dragons fa una "defensa de la catalanitat des del punt de vista de l'esport". Biosca espera "esborrar poc a poc aquesta frontera (entre Catalunya i la Catalunya Nord) que fa 350 anys que tenim i que ens ha fet tant de mal".

Quatre equips catalans, participants a la la Primera divisió espanyola de bitlles, s'han retirat de la competició perquè la Federació Espanyola (FEB) els hi estava fent "la vida impossible". El Sitges Bowling Club, el Mediterrània B.C., el Seven-3 i el Sweetrade, el 50% dels equips participants a la categoria de plata, han abandonat la competició a causa de la constant modificació del calendari. Aquest fet "comportava un augment espectacular de les despeses dels clubs catalans (viatges, hotels, menjars, etc...) que no havien estat previstos al principi de temporada i que, de cop, es modificaven sense justificació aparent", segons Sasha Maldonado, president del Sitges.

La resposta de la FEB a la Federació Catalana, al voltant de les modificacions dels calendaris, s'ha produït via burofax. En aquest document, la FEB ha indicat que "la Federació Catalana ha iniciat un procés de separació de la FEB, perjudicant greument l'esport de les bitlles a tot el territori espanyol, per la qual cosa intentem compensar al màxim aquesta manca de solidaritat i suport que des de la Federació Catalana s'està tenint amb la resta de clubs d'Espanya".

La propera temporada està previst que la majoria d'equips catalans (fins a un total de 17) també abandonin les lligues espanyoles. La intenció dels clubs catalans és la d'organitzar una lliga internacional en la qual l'únic condicionant per a participar serà la possessió de la llicència internacional.

L'empresa Reno ha assegurat que ha estat el govern espanyol el responsable d'aturar l'acord per realitzar un triangular d'hoquei patins entre la selecció catalana, l'espanyola i un combinat internacional (All Stars). En declaracions a Catalunya Informació, el director de l'empresa especialitzada en hoquei i responsable de la celebració del partit amistós de Nadal de la selecció d'hoquei patins,  Josep Vigueras, ha assegurat que el secretari d'Estat per a l'Esport, Jaime Lissavetzky, va rebutjar un partit entre la Catalana i l'Espanyola per evitar "riscos".  És per aquest motiu que es va desestimar l'organització de l'acte, malgrat que Vigueras assegurar "haver donat totes les facilitats" per fer-ho possible.

La Federació Catalana de Patinatge va responsabilitzar aquest dissabte l'empresa Reno del fet que aquest Nadal no hi hagués un partit amistós de la selecció d'hoquei patins.

Fa nou anys el llavors portaveu del govern espanyol del PP, Miguel Ángel Rodríguez, va recomanar als catalans que si volien seleccions es dediquessin a les “canicas”. No són exactament bales, però des de llavors l’esport català ha trobat forat en 14 federacions internacionals d’esports petits on Espanya no té representació. L’única excepció ha estat el bowling, però justament a partir d’aquest cas les autoritats espanyoles han canviat l’estratègia i, de mirar de defensar posicions consolidades per evitar l’accés català, han decidit esborrar qualsevol presència catalana a nivell internacional. Han decidit que també els interessen les “canicas”.

El cas que ho ha acabat de fer evident és el del muntanyisme. El passat dia 1 l’AVUI ja va informar de la refundació de la Federació d’Esports d’Alçada (FSA) en Federació Internacional de Curses de Muntanya (ISF) en una maniobra espectacular: en un mateix dia i sense votacions es canviava d’organisme, s’hi acceptava la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) i se n’excloïa com a membre de ple dret la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Tot sota la inspiració del català Joan Garrigós, president de la FEDME i expresident de la FEEC, i amb l’ajut d’altres catalans com Jordi Marimon, secretari general de la nova ISF, Jordi Colomer, vicepresident de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA), una mena d’ONU del muntanyisme, o Lluís López, gerent de la FEDME.

N’hi ha més. La FEEC també és membre de la UIAA, que afronta una reforma d’estatuts que diverses fonts pròximes a la FEEC temen que els en faci fora. A banda del rol de Colomer a la UIAA, la comissió estatutària la lidera el mateix Garrigós, que havia fet de guia de Jordi Pujol en els ascensos de l’expresident a la Pica d’Estats.

La prova definitiva de la complexitat de la maniobra és el control de la mateixa FEEC, que es troba en ple període electoral. De fet, avui mateix es tanca el període de presentació de candidatures (les eleccions són el 10 de gener) i s’espera que se’n presentin dues.

Candidatures a la FEEC
La primera té al capdavant Daniel Planas, president del CE Sant Joan de les Abadesses, i està muntada per Josep Maria Peixò i va tenir com a primer candidat Jordi Merino, tots dos pròxims a Marimon i defensors de Garrigós. La seva divisa, expressada per exemple dimecres a Cornellà, és: “No convé enfrontar-se a la FEDME”.

L’altra té com a aspirant Jordi Quera, representant de Mountain Wilderness a l’Estat i nét del fundador de la Llibreria Quera i de l’Editorial Alpina, i compta, entre altres, amb el suport de cracs en curses de muntanya com Kilian Jornet,Agustí Roc o Anna Serra, i el mateix seleccionador, Lluís Aloy. Aquest sector, de fet, prepara un manifest contrari a l’expulsió de la FEEC com a membre de ple dret de la Internacional. I la mateixa candidatura de Quera defensa recuperar posicions recorrent o impugnant la refundació de la FSA.

El P&P i el corfbol
Aquest cas ha estat el més espectacular, però fa evident un moviment que ja tenia exemples. El més conegut va ser el del pitch-and-putt. La Federació Espanyola de Golf, actuant a pit descobert, va modificar els estatuts per incloure-hi el P&P i mirar de neutralitzar la Federació Catalana, però també va instar la Federació Internacional de Golf que fes el mateix. El paper de la Federació Catalana va ser decisiu perquè la FIPP refusés qualsevol annexió amb el golf.

Més recentment, i amb més aura de misteri, també el corfbol ha notat la pressió espanyola. Tot i que no hi ha cap club registrat ni cap associació, s’aprecien moviments. No fa gaire el president de la Catalana va rebre una trucada des d’un número de Madrid en què una persona no identificada va demanar quin procediment s’havia seguit per crear la federació i per ser admesa a la Internacional.

La Federació Catalana de Rugby (FCR) haurà d'esperar per incorporar-se a la FIRA, la Federació Internacional d'aquest esport. Així ho ha dictaminat la justícia francesa, que s'ha mostrat contrària a la demanda catalana per entrar-hi atesa la condició de membre fundador. La nostra federació va ser un dels 13 membres constituents de la Federació Internacional, però va deixar de ser-ho quan l'any 1941 el règim franquista va prohibir totes les federacions no-espanyoles. D'aquesta manera, la justícia francesa s'ampara en una llei del règim franquista per negar els drets de la federació catalana, que ja ha anunciat que recorrerà la sentència.

L'anhel de la Federació Catalana de Rugbi de recuperar la seva condició de membre de ple dret de la Federació Internacional (FIRA) ha rebut aquest dimarts un cop ben dur, després que un tribunal de París de la primera instància de la justícia francesa ha fallat en contra de la demanda catalana. I no només això, ja que la sentència deriva el pagament de totes les costes del procés, que són gairebé 6.000 euros, a la part demandant.

La Federació Catalana va ser una de les vuit federacions que el 24 de març de 1934 van fundar la FIRA. Tanmateix, amb el decret franquista de 1941 que donava totes les competències esportives a la Falange, la FCR va ser esborrada com a membre de la FIRA. Amb l'argument de no legitimar una resolució d'una dictadura va iniciar la FCR aquest procés sentenciat avui. El cas s'ha resolt a París perquè és on té la seu la FIRA.

El text de la sentència encara no és públic, i de fet no ho serà fins divendres ja que és habitual en la justícia francesa avançar la sentència i oferir després els fonaments jurídics, però l'AVUI ha pogut saber que el jutge ha estimat com a adequada la personació voluntària de la Federació Espanyola de Rugby en el cas, i de fet és de l'argumentari espanyol d'on n'hauria tret el principal punt de la sentència.

Segons els espanyols, la Federació Catalana va desaparèixer com a tal el 1941 i per tant no és el mateix organisme el que ara sol·licita la readmissió. Cal destacar que aquest informe el va elaborar per a la Federació Espanyola l'advocat Josep Domingo Valls mentre encara era president del Tribunal Català de l'Esport.

El govern de la Generalitat, a través de la secretaria general de l'Esport, esperarà a conèixer en detall la sentència per dissenyar el recurs que presentarà.

El lema que substituirà Una nació, una selecció serà Volem patir. Els jutjats consideren que "s’infringeix la llei de protecció del menor i, amb l’ús del lema, s’exhibeixen continguts polítics que estan restringits a les campanyes electorals".

Afirma la dita castellana que “el perro del hortelano ni come ni deja comer”. Es podria adaptar per explicar que el bowling espanyol ni fa strikes ni vol deixar que en faci el bowling català. Després de rebre quatre clatellades a nivell internacional, dues en l’àmbit federatiu i dues en el jurídic, i constatar que té perduda la batalla contra el reconeixement oficial internacional de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB), ara la Febolos, que és com s’anomena la federació espanyola d’aquesta modalitat, ha presentat una denúncia davant la justícia ordinària espanyola per danys morals i perjudicis econòmics. El motiu és que la FCBB ha organitzat dues competicions internacionals sense comunicar-l’hi ni demanar-li permís.

El bowling és actualment la batalla més important de la internacionalització de l’esport català. Inversament proporcional al pes d’aquest esport, és cert. Però és que es tracta d’un precedent clau: la FCBB ha estat la primera federació catalana admesa a la internacional (FIQ, Féderation Internationale des Quilleurs) tot i ser-ne membre també una federació espanyola.
La Febolos no hi va poder fer res. Ni per aturar l’admissió, ni per fer prosperar la denúncia davant el board –comitè executiu– de la FIQ, ni per fer prosperar la denúncia davant el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) ni per fer-ne prosperar una quarta, aquest cop davant el Tribunal Federal de Suïssa fa un mes.

La Febolos estava per desistir, i de fet s’havia retirat de qualsevol competició internacional per no coincidir-hi amb una selecció catalana. Però la pressió del Consell Superior d’Esports (CSD) ha pogut més. Abans fins i tot que resolgués la justícia suïssa ja s’estava preparant aquesta denúncia, presentada al jutjat de primera instància número 28 de Barcelona. El voluminós document, de 70 pàgines i amb quasi tres quilos de documentació annexa, acaba sol·licitant 300.000 euros per danys i perjudicis. La base és la llei estatal de l’esport, que explicita que qualsevol competició internacional en territori estatal ha de tenir el plàcet de la federació espanyola corresponent, i que una selecció espanyola no es pot enfrontar a una d’“autonòmica”. Les competicions que apareixen a la denúncia són el V (sí, cinquena edició) Woman Masters, el XXX (sí, trentè) Trofeu Ciutat de Barcelona i la Copa Federació, en la qual no podien participar ni Espanya ni Catalunya com a tals perquè és un torneig que enfronta Amèrica, Europa i Àsia. La Febolos demana 200.000 euros.

Un cas jutjat
I demana 100.000 euros més, també per danys i perjudicis, perquè Catalunya va participar a l’última Copa d’Europa, a Alemanya, i això va impedir que hi participés Espanya, per no enfrontar-s’hi. Joan Ricart, president de la FCBB, explica a l’AVUI que “la realitat és que no s’hi havien inscrit per error”.

És destacable que la denúncia no només és contra la FCBB, sinó també contra la Federació Europea, que és l’àmbit de dos dels campionats que va organitzar la catalana, per “haver incomplert la llei espanyola”.

Joan Ricart, president de la FCBB, que ja ahir es va reunir durant una hora i mitja al Consell Català de l’Esport, va indicar a aquest diari: “La denúncia ens pot fer mal si guanyen, no ja pels diners, sinó perquè en ser executiva hauríem de deixar d’organitzar competicions”. “Ara: seguiríem competint fora, no ens ho poden prohibir”, va afegir Ricart.

La defensa, que té 20 dies hàbils per presentar el plec d’al·legacions, es basarà en el fet que la llibertat de moviments de la federació catalana, com a entitat privada, és un cas jutjat fins i tot a nivell internacional.

La Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) ha consolidat definitivament el seu reconeixement internacional després de guanyar el darrer recurs presentat per la Federació Espanyola. La sala primera de dret civil del Tribunal Confederal de Suïssa ha donat la raó a la FCBB, com ja ho havia fet anteriorment el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), i per tant mantindrà el seu estatus de ple dret dintre de la Federació Internacional (FIQ), segons ha anunciat TV3.

La FCBB va ser reconeguda oficialment a nivell internacional l'agost de 2007. Des d'aquell moment, la Federació Espanyola ha presentat diversos recursos a aquest reconeixement que no han reeixit. Entremig, el passat mes de juliol, Catalunya va participar en el Mundial sub'23 que es va disputar a Orlando (Estats Units). La presència de la delegació catalana va provocar la retirada de la selecció espanyola, que no va competir. Ara, el següent campionat internacional on s'espera la presència de Catalunya és la Copa d'Europa de Duisburg (Alemanya), entre els dies 20 i 26 d'octubre.

el passat diumenge el Periódico publicava una enquesta sobre aquest mateix afer. El sondeig de Gesop preguntava sobre les seleccions catalanes: “Està a favor o en contra que les seleccions catalanes puguin jugar en competicions oficials?”, i una àmplia majoria del 66,5 % es va mostrar a favor, davant d'un 17,8% que responia en contra. El 15,7% restant es mostrava indiferent.

Una altra dada significativa és que un 29,1% dels enquestats deia que no se sent representat per "aquesta selecció espanyola".

L'enquesta s'ha fet a través de 800 entrevistes realitzades per tot Catalunya entre els dies 30 de juny i 2 de juliol.

La secretària general de l'Esport, Anna Pruna, ha manifestat aquest dijous que la ratificació de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) com a membre de ple dret de la Federació Internacional de Bowling (FIQ) suposa un important precedent ja que és la primera vegada que una federació catalana és admesa en una federació reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional que també té la federació espanyola del sector com a membre.

Per la seva banda, el secretari general de la vicepresidència, Rafel Niubò, ha afirmat que ara ja no té sentit pensar "si permetran o no permetran" a Catalunya oficialitzar les seves seleccions esportives, ja que la sentència del TAS "canvia les regles del joc".

L'advocat Miquel Roca Junyent ha explicat que el Tribunal Arbitral de l'Esport (TAS), amb seu a Lausana i competències internacionals, és un organisme respectat per la majoria de federacions del món, de manera que aquesta sentència té una gran importància. Roca també ha destacat el fet es tracta d'un precedent perquè aquesta decisió és "aprofitable" per a altres supòsits.

L'advocat ha donat a conèixer la sentència del TAS, que argumenta que les federacions internacionals són entitats privades amb estatuts propis i, en tot cas, es pot aplicar subsidiàriament el dret de l'estat. Miquel Roca ha remarcat que no es tracta d'una actuació política sinó jurídica.

El TAS ha rebutjat el recurs presentat per la Federació Espanyola de Bitlles contra la decisió del comitè executiu de la federació internacional d'aquest esport, que  va reconèixer la catalana com a membre el novembre passat.

El 30 d'agost de 2007 l'assemblea de la FIQ va aprovar a Monterrey (Mèxic) el reconeixement com a membre de la federació catalana, decisió qualificada llavors d'"irregular" pel Consell Superior d'Esports espanyol (CSD) i adoptada en absència dels representants de la federació espanyola.

L'esmentada federació va recórrer després aquesta decisió, encara que va ser ratificada igualment pel comitè executiu de l'organisme internacional, cosa que va portar la federació espanyola a acudir al Tribunal Arbitral de l'Esport, que ara se li ha tornat en contra.

La Federació Catalana de Bitlles i Bowling ha aconseguit el seu objectiu i ja és membre de ple dret de la Federació Internacional d'aquest esport reconegut pel Comitè Olímpic.

A partir d'ara les seleccions catalanes de bowling, bitlles catalanes, bolos palma i bolos lleonesos podran competir al marge dels combinats espanyols.

Tot i que la Federació Espanyola ha intentat evitar aquest reconeixement, tal com ja es va fer amb l'hoquei patins, la Federació Catalana ha assolit el seu objectiu gràcies a una gran discreció.

El bowling al nostre país disposa d'unes 3.000 llicències i és un dels esports més practicats arreu del món.

Aquest odi que ens tenen des d'Espanya es contradiu amb les seves ànsies de que Catalunya mai deixi de formar part de l'Estat espanyol. Ara, però, el tema del partit de futbol de la Selecció Catalana és per al·lucinar. La Real Federació de Futbol Espanyola està fent tot el possible, removent cel i terra, perquè Catalunya no pugui disputar un partit el 14 d’octubre. I atenció, quan existia la possibilitat que Catalunya jugués contra Costa d'Ivori, la RFEF va amenaçar d’emprar tots els instruments possibles, legítims o no.

El PP i el PSOE, amb els vots dels diputats del PSC inclosos, han unit els seus vots en el Ple del Congrés dels Diputats per tal de bloquejar la presa en consideració d'una proposició de llei de CIU i Esquerra de modificació de l'actual Llei de l'Esport perquè les seleccions autonòmiques puguin participar en competicions internacionals.

Diputats d'Esquerra, PNB, CiU, BNG, EA i Iniciativa reclamen al Congrés l'oficialitat de les seleccions nacionals d'Euskadi, Galícia i Catalunya. Després del vot en contra de PSOE i el PP a la presa en consideració de dues proposicions de llei presentades per Esquerra i CiU sobre la reforma de la Llei estatal de l'Esport, una vintena de diputats s'han fotografiat a les escales d'accés a la cambra baixa espanyola amb samarretes de les tres seleccions nacionals. Els diputats havien estat convocats mitjançant una carta signada per Joan Puig i Josep Maldonado, dirigida a tots els diputats del Congrés, que demanava el suport a aquestes iniciatives.

L’equip català, Catalunya Track Cycling Team, ha rebut una notificació d'exclusió dels Equips Pista UCI en relació a la seva participació en el proper Campionat d’Europa absolut de Pista, que tindrà lloc els dies 20 i 21 d’octubre a Alkmaar (Països Baixos), amb el següent comunicat del Sr. Roland Hofer, Secretari General de l’Unió Europea de Ciclisme (UEC): “Malauradament el nostre Comitè Director ha decidit no acceptar la participació dels Equips Pista als Campionats d’Europa de Pista. Aquesta decisió s’ha pres arran de les distintes intervencions de les Federacions Nacionals”.

El Catalunya Track Cycling Team  ha atribuït la decisió a "consideracions de caràcter polític al marge, com l’incomode que pugui resultar el nom del nostre patrocinador principal, Catalunya, per alguna de les federacions implicades en les pressions cap a l’UEC, o bé si es tracta d’un nou capítol de l’enfrontament que mantenen l’UCI (Unió Ciclista Internacional) i diferents federacions nacionals, doncs la notificació de l’exclusió dels Equips UCI Pista per participar en l’europeu d’aquesta tardor va arribar després de la reunió mantinguda el passat mes d’agost per les federacions d’Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Gran Bretanya, Itàlia i Luxemburg, convocada per preparar el proper congrés de l’UCI; Catalunya Track Cycling Team acceptaria de millor manera aquesta limitació cap als Equips UCI Pista de no poder disputar els Campionats d’Europa absoluts si aquests mateixos organismes i federacions que ara rebutgen la nostra participació en dit esdeveniment, treballessin també en favor de la creació d’un nou torneig, com existeix en gairebé la resta d’esports (sota el nom de Copa d’Europa o qualsevol altra denominació), on poguessin participar els equips o clubs, estructures que, sense dubte, representen el futur d’aquesta espectacular disciplina ciclista".

D’altra part, la Unió Ciclista Internacional ha confirmat el dret de participació als Equips Pista UCI, Catalunya Team entre ells, en els quatre parcials de la Copa del Món de la present temporada: Sydney (novembre de 2007), Pequín (desembre de 2007), Los Angeles (gener de 2008), i Ballerup (febrer de 2008).

Mentrestant, l’equip català ja ha cobert les dates que tenia previstes per participar a l’europeu de Alkmaar amb la invitació rebuda per disputar el Grand Prix L’Humanité de Burdeus, el dia 13 d’octubre.

La junta directiva de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha rebutjat avui l'autorització a la Federació Catalana de Futbol (FCF) per disputar l'amistós Catalunya-Estats Units, previst per al 14 d'octubre, data oficial de celebració de partits internacionals.

Sotmesa a votació la celebració del Catalunya-Estats Units, la junta directiva de la RFEF va denegar el permís a la Catalana per 18 vots en contra, tres abstencions i tres vots a favor, segons fonts de la FCF.

El motiu del rebuig, segons ha explicat a EFE Jorge Carretero, portaveu de la junta de la RFEF, radica en la data elegida per la FCF, el 14 d'octubre, un dies després del dia previst per al Dinamarca-Espanya classificatori per a l'Europeu del 2008.

"La sol·licitud s'ha denegat perquè existeix un acord amb els clubs i la Lliga de Futbol Professional perquè els partits de les seleccions autonòmiques es juguin durant les vacances de Nadal perquè d'aquesta manera es perjudica menys els clubs i es preserva millor els jugadors", ha comentat el portaveu federatiu.

El Catalunya-Estats Units s'havia programat per al diumenge 14 d'octubre, presumiblement a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Un dia abans, Espanya jugarà a Dinamarca, i tres després, el 17 d'octubre, el combinat de Luis Aragonés jugarà un amistós davant Finlàndia a Hèlsinki. Des de la RFEF es considera que la data elegida per la FCF no és l'adequada.

La Federació Catalana ha sol·licitat a la RFEF que li traslladi per escrit els resultats oficials de la votació i els motius pels quals s'ha denegat el permís per celebrar el partit.

Malestar a la FCF
Fonts de la FCF han mostrat el seu malestar per la decisió de la RFEF i han subratllat que existia el compromís de no convocar cap internacional espanyol. A més, el president de la FCF, Jordi Roche, oferirà una roda de premsa en els pròxims dies per fer pública la seva reacció a la decisió de la RFEF.

Catalunya ja va disputar davant Euskadi un partit amistós el dia 8 d'octubre passat, data oficial de partits internacionals segons la FIFA.

L'arribada a la presidència de la Catalana de Jordi Roche va suposar un canvi en la política de la FCF, disposada a no resignar-se a jugar partits amistosos tan sols per Nadal.

L'ambaixada espanyola a Moscou va adreçar una carta al Ministeri d'Afers de la Federació Russa el passat 11 de juny, a la qual ha tingut accés el diari Avui, que assegura, sobre el Espanya-Catalunya a la Copa del Món de futbol sala, que "este supuesto equipo español no representa a España y que, por tanto, no puede utilizar ni el nombre ni la bandera española". Les autoritats espanyoles també adverteixen que "este evento está sinedo utilizado políticamente, ya que sería la primera vez que un equipo deportivo que representa a la Comunidad Autónoma (Región) de Catalunya se enfrenta a un equipo 'nacional' español' y la primera vez que un equipo se hace hacer por el nacional de España".

El Govern espanyol obrirà una investigació sobre el partit de futbol sala entre Catalunya i Espanya. En aquest sentit, el portaveu del PSOE al Congrés, Diego López Garrido, ha anunciat que l'Advocacia General de l'Estat estudiarà les circumstàncies en les què es va produir aquest partit a la regió russa de Yakutia,  "por si pudiera haber usurpación indebida de signos nacionales", a més d'afegir que "se tratará de ver qué se puede hacer desde la legalidad al respecto".

De la mateixa manera, el Govern espanyol es posarà en contacte amb els organismes internacionals pertinents per a conèixer en quines circumstàncies es celebra aquest torneig, organitzat per l'Associació Mundial de Futbol Sala. López Garrido ha remarcat que el partit enfrontava a "associacions privades", fet que li negava qualsevol "oficialitat".

La Federació Espanyola de Karate (FEK) ha obert un expedient sancionador contra la Federació Catalana de Karate (FCK), que inclou la suspensió absoluta dels drets federatius -eufemisme que vol dir expulsió provisional-, per haver participat en una competició internacional. Segons informa l'Avui, els fets es remunten al cap de setmana del 20 al 22 d'octubre passat, a Hannover, on es van fer els Mundials júnior i infantil de la World Karate Confederation (WKC), un organisme privat escindit de la Federació Internacional (WKF) ara fa 11 anys justament per obrir el ventall internacional a més d'una federació per Estat.

Catalunya va formalitzar a Hannover la inscripció a la WKC, va participar en els campionats i hi va destacar, amb un 12è lloc al medaller júnior per l'or d'Elisabet Gordon en kata modalitat shito ryu, la plata en kumite per equips femenins modalitat sanbon, i el bronze de Katia Barranco en kumite modalitat ippon. La reacció de la FEK, amb l'obertura de l'expedient, no ha estat motivada pel fet d'associar-se a una federació paral·lela (no reconeguda pel COI), sinó per "haver suplantat la representativitat internacional d'Espanya, reservada a la Federació Espanyola", segons el secretari general de la FCK, Àngel Catalán Guallar.

La decisió espanyola es basa, segons explica Catalán, en el fet que "al butlletí d'inscripció posava 'Federació Catalana de Karate' i entre parèntesis 'Spain', però ho posava perquè, ni que sigui administrativament, veníem d'aquest Estat". "El que és evident és que representem la Federació Catalana, i si vols dir-ho així, Catalunya, i als podis i cerimònies hi vam anar amb la senyera", afegeix el secretari general de la FCK.

La sorpresa per a l'organisme català arriba pel fet que els mateixos reglaments de la FEK preveuen sancions a les "federacions autonòmiques" exclusivament econòmiques. "Concretament, entre mig milió i cinc milions de les antigues pessetes", indica Catalán. A més, l'article setè de la Federació Catalana, entitat jurídicament independent, diu ben clar que "les normes i reglaments de la FEK només s'aplicaran a la FCK [...] quan s'actuï en competicions oficials d'àmbit estatal". Catalán també titlla la decisió de la FEK d'"oportunista". "El seu president [Faustino Soria Morales] té molt clar què ha de fer amb relació a Catalunya en aquestes qüestions", afegeix el dirigent federatiu.

El secretari general de la FCK també destaca la "molt bona resposta" de suport de les autoritats esportives catalanes davant un cas que encara està en plena tramitació i pendent de negociacions a alt nivell. De moment, els esportistes catalans dependran de "la bona voluntat" de la FEK per competir a escala estatal, però la FCK no aturarà del tot la feina. "Seguirem fent els exàmens de cinturó negre, per exemple", explica Catalán.

- Definitiu. La Confederació Sud-americana confirma l'admissió del patinatge català

- Tribunals. El nou president de la CSP denunciarà els dirigents dimissionaris i la Federació Espanyola per falsedat documental

La Confederació Sud-americana de Patinatge (CSP) va confirmar ahir oficialment que la Federació Catalana de Patinatge (FCP) té la categoria de membre adherit a l'organisme, i va neutralitzar al mateix temps l'estranya maniobra que ha emparat la Federació Espanyola (FEP), amb la difusió d'una suposada acta de la reunió que negava l'admissió catalana. És més, la CSP ha anunciat mesures legals contra els autors d'aquest document i els qui l'han difós.

A última hora de la nit de diumenge, i com ja explicava l'AVANT en l'edició d'ahir, la FEP havia informat a través de la seva pàgina web (www.fep.es) que havia rebut una acta de l'assemblea extraordinària de Buenos Aires que confirmava la no admissió de Catalunya com a membre adherit. El document, que no ha estat mostrat en públic, estava signat "pel president i el secretari [general] de la CSP". La nota no n'esmentava els noms, però es referia a l'uruguaià Ernesto Cajaravilla i a l'argentí Marcelo Martínez.

Justament eren els dos dirigents de la CSP que van dimitir durant la caòtica reunió de dissabte a la nit, acompanyats pels delegats d'Equador i Paraguai. Situació que el corresponsal d'aquest diari a Buenos Aires, Federico Rivas Molina, va viure en primera persona i de la qual va informar en l'edició de diumenge.

Ahir a la tarda la Confederació Sud-americana va fer públic un document de resposta, al qual ha tingut accés l'AVUI, en què el nou president, el xilè Armando Quintanilla, explica que durant la reunió, "i després de la renúncia als seus càrrecs de l'anterior president, el senyor Cajaravilla, i del secretari general, senyor Marcelo Martínez, vaig assumir la presidència d'acord amb l'article 39.2 dels Estatuts de la Confederació". I, el que és més important, el document afegeix "segons consta en l'acta de la mencionada reunió".

L'escrit de Quintanilla va més enllà: "També comunico l'expressa desautorització de qualsevol altre comunicat que es publiqui en nom d'aquesta Confederació sense estar autoritzat per qui subscriu, i anuncio que emprendré accions legals contra qui utilitzi el nom o els símbols d'aquesta Confederació de forma indeguda així com aquell que difongui informacions no veraces del que va passar al Congrés Extraordinari del dia 10-2-2007".

Cal destacar que, efectivament, dissabte no hi va haver votació, però això donava validesa automàtica a l'admissió de Catalunya que es va fer efectiva el novembre passat. De fet, el document de Quintanilla s'adreça a tots els membres de la CSP, i en la llista s'hi inclou la "Federación Catalana de Patinaje".

Fonts de la delegació catalana, que tenia previst aterrar a Barcelona aquest matí, i que aquesta tarda oferirà explicacions en roda de premsa, ja van explicar diumenge que es podria acabar recorrent a la justícia després de la maniobra de la FEP. Ara caldrà esperar que es faci efectiva l'amenaça de Quintanilla i comprovar les reaccions, especialment de la Federació Espanyola, que segons algunes fonts podria intentar forçar un cisma i una divisió en la ja prou petita Confederació Sud-americana de Patinatge.

El president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, ha assegurat en una entrevista a e-notícies que l'únic entrebanc perquè les federacions catalanes puguin competir en tornejos internacionals "és polític". Per a Vinyals, "qui ha evitat el reconeixement de les Seleccions Esportives Catalanes han estat les pressions declarades, manifestades, confessades, de la federació espanyola del ram i de les autoritats espanyoles, encapçalades pel Consejo Superior de Deportes". A Catalunya, Vinyals considera que "els tres partits del Govern i el principal partit de l'oposició són ferms partidaris de les Seleccions Esportives Catalanes".

En el moment de fer balanç, considera que en els darrers anys s'han fet petits passos cap a l'oficialitat de les Seleccions. "Ho ha fet, però menys del que voldríem. S'han reconegut les federacions catalanes de quatre esports que representen quatre àmbits més de competició". Vinyals també demana que "el suport popular no decaigui".

Amb l'entrada en vigor del nou Estatut, opina que les Federacions Catalanes que vulguin competir internacionalment "tenen una cobertura jurídica més àmplia" perquè l'article 200 obliga "el Govern a impulsar les iniciatives que tinguin les federacions esportives catalanes".

El president de la Confederació Sud-americana de Patinatge, Ernesto Caravilla, ha revocat provisionalment l'acord segons el qual la Federació Catalana de Patinatge era admesa per la sud-americana com a membre adherent. L'acord, per tant, ha quedat suspès momentàniament i s'haurà d'aprovar en un congrés extraordinari que se celebrarà l'any vinent, segons va informar RAC-1. En aquest sentit, Caravilla, mitjançant un comunicat, va dir que "en realidad lo que nos sorprendió fue que Ramon Basiana -president del patinatge català- no había cumplido con hacer llegar el acuerdo a la Federación Española" i va manifestar que "es conveniente dejar en suspenso el acuerdo hasta que no tengamos una reunión extraordinaria".

D'altra banda Caravilla va dir que l'acord "no daba reconocimiento alguno a Catalunya desde el punto de vista político, por el contrario en la Asamblea del 11 de noviembre se dejó claro que se aceptaba a Catalunya porque era miembro de la española".

- Sorpresa La Federació Catalana de Patinatge és admesa per aclamació com a entitat adherida a la Confederació Sud-americana

- Resultat Catalunya pot competir oficialment als tornejos d'aquell àmbit

Miami, Macau, Fresno, Lausana, Roma... i Buenos Aires. La Federació Catalana de Patinatge (FCP) no estava morta en la seva lluita per poder competir internacionalment. Des del dia 11 de novembre, a Buenos Aires, la FCP és entitat adherida a la Confederació Sud-americana de Patinatge (CSP). És a dir, pot disputar oficialment els campionats sud-americans en les quatre modalitats: hoquei patins, hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic. Administrativament té veu però no vot a les assemblees.

L'estranya, espectacular i, segons alguns dels mateixos implicats, surrealista maniobra no és més que una nova via per poder competir, però obre també noves opcions per acabar aconseguint l'ingrés a la Federació Internacional de Patinatge (FIRS). La votació d'admissió a Buenos Aires es va resoldre per aclamació, amb la qual cosa la FCP, teòricament, podria controlar d'entrada prop d'un 30 per cent dels delegats en una futura assemblea de la FIRS en què se sotmetés a votació el seu ingrés. A aquesta xifra caldria afegir-hi altres països favorables com bona part dels africans i del Sud-est Asiàtic, amb la qual cosa les opcions catalanes augmentarien considerablement.

La idea va sorgir arran de l'assemblea de la FIRS a Roma, el novembre de l'any passat. "La guerra no està perduda; és un pas més en què s'ha demostrat amb la resolució del TAS que tenim raó, i l'únic que passa és que hem perdut una votació. Ara toca replantejar-se l'estratègia", va avançar llavors el president de la FCP, Ramon Basiana.

A banda de l'històric suport de la Federació Argentina, per l'amistat del desaparegut Ernesto González Molina, el Gordo, i l'expresident de la FIRS Isidre Oliveras de la Riva, la FCP havia teixit múltiples complicitats amb federacions sud-americanes per preparar la cita a la capital romana. "Les mateixes federacions es van mostrar encantades pel fet de poder disposar en els seus tornejos d'un país potent", ha explicat Basiana a l'AVUI.

Es van ultimar els contactes en la Copa Amèrica d'hoquei patins femení, torneig celebrat el setembre passat a Viña del Mar, a Xile, on va participar com a convidada Catalunya, i al Mundial B celebrat a continuació a Montevideo. Finalment, el 20 de setembre l'executiva de la CSP va aprovar a Buenos Aires sotmetre l'admissió a l'assemblea de l'11 de novembre.

El silenci i el secretisme han estat absoluts, amb la qual cosa superar el graó Fresno, en l'assemblea de la CSP a Buenos Aires de l'11 de novembre, va resultar un tràmit. "Tampoc no és estrany el silenci, perquè la CSP és sobirana i no té per què comunicar cap decisió a la FIRS; la representació al buró central de la FIRS la té la Confederació Panamericana", ha detallat Basiana. L'únic dubte va ser Orlando Ferreira, president de la Federació Colombiana i de la Panamericana i, per tant, membre del buró central de la FIRS. Però el colombià es va limitar a fer introduir el matís que Catalunya s'admetia com a federació "i no com a país".

La selecció catalana de curses de muntanya s'ha proclamat campiona del món per cinquè any consecutiu. Els bons resultats aconseguits en la darrera prova oficial disputada a Borneo (Malàisia) han permès al combinat català adjudicar-se el títol per davant dels equips de la Vall d'Aosta, que s'ha classificat en segona posició, i dels anglesos de SAAB-Solomon, tercers. Els corredors Agustí Roc (Sant Roc) i Ester Hernández (Súria) han estat dues peces clau en la consecució d'aquest títol, ja que han aconseguit la segona plaça en la categoria masculina i la tercera en la femenina.

Tot i que Catalunya és una potència en les curses de muntanya, el títol internacional més popular aconseguit per una selecció catalana va ser el Mundial B d'hoquei patins assolit a Macau.

El cap de setmana passat es va fer el Congrés de la Federació Internacional d'Icestock a la localitat Finlandesa de Pöri. L'Associació
Icestock Catalunya, juntament amb la Federació Argentina, han estat admeses com a membres de ple dret de la Federació Internacional, després d'estar-hi un any com a membres provisionals. Van assistir al congrés Albert Collet (president de l'Associació), Jordi Carrés (vicepresident) i Juan José Mena (cap de protocol). Altres fet importants aprovats al congrés van ser el canvi del nom de la federació internacional de l'alemany  a l'anglès i alguns canvis en la reglamentació per fer més espectacular l'esport amb vista al proper campionat del món l'any 2008 al Sud-Tirol.

La Federació Catalana de Rugbi (FCR) intentarà que es restitueixin els seus drets com a membre fundadora de la Federació Internacional (FIRA-AER) avui en una vista davant del Tribunal de Primera Instància de Paris. Ja s'hauria d'haver fet el 25 d'abril, però es va ajornar perquè els advocats de la Federació Internacional volien analitzar uns documents que els havia fet arribar la Federació Espanyola en contra del reconeixement de la FCR.

Ras i curt, la FER, que s'ha presentat en el cas en compareixença voluntària -la demanda és contra la FIRA- i amb tres advocats donant suport a l'únic lletrat de la Internacional, va aportar documentació a última hora -al voltant de les tres de la matinada de dimarts- per explicar que al seu parer "la Federació Catalana actual no es va fundar el 1934, sinó que es posa en funcionament el 1985, amb la qual cosa no és fundadora de la FIRA".

La dada del 1985 es refereix a l'aprovació de la llei de l'esport que, amb Josep Lluís Vilaseca com a secretari general de l'Esport, tornava a atorgar entitat jurídica a les federacions esportives catalanes, arrabassada per decret per la dictadura.

Cal recordar que la FCR sol·licita recuperar l'estatus de membre de ple dret de la FIRA en tant que fundadora de la Internacional i perquè la suspensió d'aquesta condició va ser justament per l'acció d'una dictadura.

Conceptualment, afirmar que la FCR neix el 1985 és donar per bona la liquidació que en va fer la Falange Española Tradicionalista y de la JONS el 1941. Això és "validar la decisió d'un aixecament militar i una dictadura que van provocar milers de morts -segons va dir ahir a l'AVUI Xavier Canal, que és advocat de professió-; espero que la motivació sigui només allargar el procés i que la resta els hagi passat per alt".

Es tracta de la segona acció dilatòria en una demanda que es va presentar al febrer. Fa un mes ja s'havia d'haver celebrat la primera vista, però un canvi sobtat d'advocats per part de la FIRA, que va deixar en situació precària el nou lletrat, va fer que el jutge traslladés la vista al dia d'ahir.

Qualsevol cosa

El despatx d'advocats que representa la FCR -que lidera el prestigiós Mario Stassi, exdegà del col·legi de París- i el lletrat encarregat del cas, Emmanuel Daoud, van rebre la notícia amb sorpresa perquè "l'argument no aporta res de nou i només pretén dilatar el procés", segons va explicar Canal, però la part catalana entén que el jutge vulgui estudiar-se la documentació.

Des de la FER, el seu president, Alfonso Mandado, va lamentar que la FCR "es gasti tants diners en advocats quan té deutes amb l'Espanyola i alguns dels seus xavals no poden participar en campionats per falta de diners. Però ara en aquest país ja et pots esperar qualsevol cosa".

Encara més, la premsa espanyola va rebre la notícia sense esglai, segons la selecció que en va fer La Publicitat el 5 de gener de 1934. A l'Ahora del 4 de gener es qualificava el fet d'"interessant" i es mostrava més preocupació pel fet que la nova FIRA fos "una divertida ficció" fins que no en fossin membres "els països britànics". I més encara, a l'Heraldo de Madrid el cronista Joaquín Soriano escrivia que una FCR inscrita a la FIRA com a tal "l'únic que motiva és l'absoluta separació dels rugbymen [catalans] de la resta del país" i la creació d'un camí perquè la resta de federacions catalanes "s'independitzin" de les espanyoles. El problema, segons Soriano, només apareixeria si la FCR volgués "atribuir-se els drets espanyols a la Internacional", situació que tindria un "valor anàrquic" que caldria "aclarir i puntualitzar".

Recuperada la democràcia a l'Estat, només hi ha hagut silenci administratiu a la FIRA. El gran argument de la FCR des de fa un any davant la FIRA -que a la seva web segueix citant Catalunya com una de les fundadores- és que no es doni per bona una situació que va crear un règim totalitari, però la impossibilitat d'arribar a un acord ha portat l'organisme presidit per Xavier Albert Canal a acudir a la justícia francesa. Advocats francesos al marge, avui Canal l'acompanyaran el secretari general de l'Esport, Rafel Niubò, i el director general de Promoció Exterior de l'Esport, Ignasi Doñate.

Raül Sabaté, un dels atletes que va participar als Campionats del Món de Veterans que es van disputar del 15 al 20 de març a Linz (Àustria) va demanar a l’organització que no sonés l’himne espanyol després que guanyés els 400 metres llisos a la categoria d'entre 35 i 39 anys amb un temps de 49 segons i 50 centèsimes. Sabaté va proposar que per megafonia sonés l'himne olímpic, però no el tenien. Així les coses, aquest esportista català va convèncer els organitzadors perquè no sonés res a l'entrega de les medalles. De banderes no se'n va pujar cap, perquè en aquests Mundials indoor de veterans no es feia aquesta ceremònia protocol·lària.

Catalunya entra a la WTKA (World Traditional Karate Association)
L'esport català compta a partir d'avui amb un nova disciplina reconeguda internacionalment. La WTKA ha reconegut Catalunya com a membre de ple dret de la seva associació i a partir d'avui ja podrà participar als campionats internacionals que organitza. D'aquesta forma, els karateques catalans podran competir internacionalment sota la nostra senyera. Així mateix, la WTKA reconeix Rafa López com a responsable de la WTKA a Catalunya. Recordem que Rafa López ha competit en diferents campionats sota la bandera catalana i amb el suport de la Plataforma Proseleccions Esportives catalanes.

La Secretaria General de l’Esport ha impulsat la creació de la Federació Internacional de Pitch and Putt, un esport similar al golf, tot coincidint amb la celebració a Teià (Maresme) de la II Copa del Món. La nova federació internacional està formada per Xile, Austràlia del Sud, Suïssa, Sant Marino, França, Gran Bretanya, Irlanda, Holanda, Noruega, Itàlia i ara Catalunya, que es veu reconeguda així a nivell internacional. El Pitch and Putt té més d’11.500 jugadors a Catalunya amb 900 tornejos anuals, 41 clubs, i 32 camps. A la foto, el secretari general de l’Esport, Rafel Niubò, acompanyat del president de la Federació Internacional de Pitch and Putt, Mervyn Cooney; del president de la Federació Catalana de Pitch and Putt, Josep Maria de Anzizu, i del president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, David Moner.

La Federació Catalana de Futbol Sala ha estat admesa dins l'Associació Mundial de Futsal (AMF), durant el congrés anual de l'AMF celebrat a Mendoza (Argentina). La decisió significa el reconeixement internacional en aquesta disciplina esportiva de la selecció catalana i arriba poc després que hagi passat el mateix amb el Pitch and Putt. A la foto, d'esquerra a dreta, apareixen el president de la Federació Catalana de Futbol Sala, Josep Maria Zamora; el president de l'Associació Mundial de Futsal, Rolando Alarcón, i el director de Projecció Exterior de l'Esport de la Secretaria General de l'Esport, Ignasi Doñate.

Les referències a les seleccions nacionals catalanes, i a la seva participació en les competicions oficials internacionals, no seran a l’articulat de l’Estatut, després que PSOE, CiU, ERC i ICV no hagin arribat a cap acord perquè s’aprovés l’article 134 del text, que regulava les competències exclusives de la Generalitat per fomentar aquesta participació. El PSOE ha mantingut la seva oposició a definir com a “seleccions nacionals” els equips representatius de les comunitats autònomes, i a acceptar que participin en competicions internacionals oficials sense el vistiplau del Govern central. El PP també s’oposa a aquest reconeixement dels combinats quadribarrats.

Connivència La delegada hondurenya denuncia haver estat sotmesa per espanyols a un interrogatori al control de passaports de l'aeroport # Incomunicats Tres delegats més, incomunicats dos dies a Roma.

Per 125 vots a 43, amb una participació rècord de 68 federacions, el ple de l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) va decidir ahir ratificar la decisió del seu comitè central de no acceptar la Federació Catalana de Patinatge (FCP) com a membre de ple dret, després d'una votació secreta, neta i amb escrutini públic. Catalunya, per tant, va tornar a ensopegar en l'intent d'entrar en una federació internacional i de superar la resistència d'Espanya i, de moment, la Federació Catalana de Korfbal seguirà sent l'única reconeguda internacionalment. La cita de Roma, per altra banda, no ha millorat gaire el resultat de Fresno (114-8), tot i que en les hores prèvies a la votació les expectatives s'havien tornat a disparar. De fet, el mateix resultat va sorprendre la delegació catalana, que durant l'escrutini, i en funció de les previsions d'adhesió fruit dels contactes dels últims mesos i també de converses ratificades a Roma mateix, va arribar a situar els vots favorables a la FCP en una setantena.

Catalunya es juga avui a Roma el reconeixement internacional de la selecció d’hoquei patins en l’assemblea que celebrarà la FIRS. Aquesta reunió es produeix com a conseqüència de la victòria de la federació catalana davant el Tribunal Arbitral de l’Esport de Lausana, que va anul·lar la votació de Fresno que havia rebutjat la candidatura catalana. L’anterior president de la FIRS, Isidre Oliveras de la Riba, ha fet campanya a favor de Catalunya, i la delegació catalana podrà explicar les seves raons per demanar l’oficialitat de l'equip quadribarrat. La Plataforma Proseleccions Esportives i la UFEC han organitzat una concentració massiva a l’aeroport del Prat per rebre els representants catalans, que arribaran avui a les vuit del vespre.

Catalunya ha estat nomenada membre de ple dret de la Federació Internacional de Korfbal (FIK) en l'assemblea que s'ha celebrat avui a Terrassa amb motiu de la disputa en aquesta població barcelonina de l'Europeu B.

Finalment el que tothom es temia no ha succeït. El Tribunal d’Arbitratge de l’Esport de Lausana ha decidit anul•lar l’Assemblea de la FIRS celebrada a Fresno el mes de novembre passat i que va acabar amb Catalunya expulsada de la Federació Internacional de Patinatge. D’aquesta forma, Catalunya podrà optar a la ratificació oficial com a selecció en una nova assemblea, que s’haurà de fer a Roma abans de nou mesos i que haurà de complir escrupulosament el reglament anterior a Fresno. Això vol dir que les votacions que hauran de decidir la incorporació definitiva de Catalunya com a membre de ple dret de la FIRS es podran fer en secret, cosa que podrà atenuar les pressions diplomàtiques que el govern espanyol farà als representants dels diferents països.

El president del Govern espanyol es mostrava ahir "obert al diàleg per donar més presència a les seleccions autonòmiques en diferents àmbits de competicións. Ara bé, en les competicions oficials de caràcter internacional, la selecció que pot representar i que representa el nostre país i Catalunya és la selecció espanyola". "És bastant fàcil de comprendre i no sembla raonable que en l'àmbit internacional es poguessin enfrontar una selecció anomenada catalana i una selecció espanyola", afegia en una entrevista publicada ahir a El Periódico.

La junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge ha decidit no acceptar la decisió que la Federació Internacional (FIRS) va prendre a Fresno de no admetre a Catalunya com a membre de ple dret, i presentarà un recurs davant del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport. L’organisme català demana la readmissió directa o que es torni a celebrar l’assemblea de la FIRS, però que la delegació quatribarrada pugui parlar i que el vot sobre l’admissió de Catalunya sigui secret. També va acordar presentar una denúncia davant la justícia ordinària contra la FIRS per danys i perjudicis, per les despeses que ha pagat la federació catalana per participar en competicions internacionals.

En declaracions al programa "Teva meva" de Catalunya Ràdio, el tresorer de la Federació Xilena de Patinatge, Armando Quintanilla, ha acusat a la Federació Espanyola de pressionar als països sudamericans de la FIRS perquè votessin contra l'admissió de la Federació Catalana a aquest organisme. Quintanilla ha declarat: "Miembros de la Española viajaron dos semanas antes de la Asamblea a un campeonato suramericano infantil de hockey patines y allí estuvieron haciendo promesas. Veremos si las cumplen". A més a més ha afegit que les pressions van ser també del seu propi govern, a instàncies de la Federació Espanyola de Patinatge: "Nos enviaron muchos faxes y emails diciéndonos lo que teníamos que votar y tuvimos que votar 'no' porque nos retirarían las ayudas". També ha qualificat de "tongo" i "fraude" l'assemblea de la FIRS del passat divendres, doncs no es va poder exercir el vot secret, i ha afegit que "Ha salido perdiendo el deporte".

D'altra banda, i segons informa Catalunya Informació, el txec Radek Pavelec, que des de fa quatre anys entrena el Club Patí Jonquerenc, a l'Alt Empordà, ha explicat que els responsables de la seva federació van reconèixer que també havien rebut pressions del govern espanyol.

El secretari general de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubò, ha assegurat que tenen proves documentals per demostrar que el govern espanyol va pressionar algunes federacions perquè votessin contra el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge. La delegació catalana va arribar ahir de Fresno, on divendres no va aconseguir el reconeixement de Catalunya a la Federació Internacional de Patinatge.

Gaby Cairo, un dels jugadors d'hoqueis més destacats de la història de l'hoquei, ara ja retirat, es mostra indignat a la seva web personal per la injustícia que ha patit aquests darrers dies la Federació Catalana de Patinatge. Cairo denuncia la 'poca vergonya' ('desfachatez'), la manera 'dictatorial' i 'de barriada' ('barriobajera') amb què han actuat les institucions espanyoles per impedir el reconeixement de la selecció catalana. L'argentí Cairo, ex-jugador del Noia, el Reus i el Barça, on va defensar la samarreta blaugrana durant onze temporades, es considera una autoritat 'neutral' per parlar del tema i diu que aquesta darrera setmana 'quedarà gravada a la història com la més negra i irracional que ha viscut l'hoquei sobre patins'. Cairo, que va jugar als Jocs Olímpics de Barcelona amb l'equip d'Argentina, és actualment segon entrenador de l'equip del Barça d'hoquei i fa anys que viu al nostre país.

- Rafael Niubò ensenya un fax enviat pel govern de Colòmbia on s'expliquen les pressions del govern espanyol

El comitè executiu de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) ha acceptat per sis vots contra tres el recurs presentat per la federació espanyola contra el reconeixement internacional de la selecció catalana d'hoquei. La decisió de l'executiva ha estat presa mitjançant votació secreta. El comitè executiu no ha volgut ni tan sols escoltar els arguments tant de la representació catalana com de l'espanyola, la qual cosa ja ha provocat nervis. Catalunya no tindrà, doncs, selecció oficial malgrat haver guanyat el Mundial B de Macau i el suport expressat pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Maragall, en efecte, va encoratjar els “federatius” a guanyar “la prova de Fresno” en la recepció a Palau dels campions el passat 26 d'octubre. El Govern espanyol, tanmateix, ha deixat clar sempre a través del secretari d'Estat de l'Esport, Jaime Lizzavetsky, el reconeixement oficial de la selecció catalana.

Un dels membres del comitè de la FIRS que ha rebutjat l'admissió de Catalunya, el colombià Carlos Orlando Ferreira, ha reconegut haver rebut pressions per condicionar el sentit del vot. Segons Ferreira, "és un secret a veus que tots els governs americans han trucat a les federacions de patinatge per determinar la seva posició". "Vaig rebre pressions del meu govern per no votar a favor de l'ingrés de Catalunya", ha declarat Carlos Orlando Ferreira.

Les reaccions a la decisió que s'ha pres a la matinada a Fresno, no s'han fet esperar. Després que el comitè executiu de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) hagi rebutjat l'admissió de la Federació Catalana (Fecapa) com a membre de ple dret, des del Principat es denuncia les ingerències polítiques que han influït en la decisió. Alhora, a Fresno, la Fecapa ha presentat un recurs cara a l'assemblea d'aquest vespre.

Pel que fa a les valoracions polítiques, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, es queixa que les ingerències polítiques espanyoles han estat escandaloses. El conseller en cap de la Generalitat ha assegurat que el govern català seguirà treballant pel reconeixement i des de l'oposició, Artur Mas ha acusat el govern de no haver fet prou pel reconeixement.

-La federació espanyola aconsegueix que l'executiva de la federació internacional revoqui la decisió anterior que acceptava l'oficialitat de la federació catalana

- Dos representants del govern espanyol van acudir a Fresno a donar suport a la federació espanyola contra la federació catalana

- Zapatero afirma que un partit d'Espanya contra Catalunya és "un futurible que no es produirà"

- De la Vega reprotxa a Zaplana que "sembri por i confusió" sobre el nou Estatut català

El president García Raposo és contrari al reconeixement de la selecció

França, Itàlia, Portugal i la República Txeca cedeixen a les pressions d'Espanya i forcen l'exclusió

En una reunió a Moscou, la Unió Europea de Futbol Sala (UEFS) ha reconegut oficialment la Federació Catalana de Futbol Sala com a membre de ple dret. Aquesta federació, separada recentment de la Federació catalana de Futbol, és presidida per Josep Maria Zamora, actual vice-president de la UEFS. La federació s'havia d'haver reconegut fa un mes a Girona, però les autoritats espanyoles van denegar el visat al president de la UEFS, el rus Valeri Akumian, que no va poder arribar a la ciutat catalana. Amb l'entrada de la federació catalana a la UEFS s'obre la porta perquè la selecció catalana pugui participar en les competicions europees que organitza. De fet, la reunió d'avui a Moscou s'ha celebrat pocs dies després de la fi del campionat d'Europa de futsal femení a Volvograd, en què la selecció catalana va poder participar-hi i va quedar sots-campiona en perdre a la final amb Rússia.

- La Federació Internacional acorda per unanimitat incorporar la Catalana com a membre de ple dret

La Federació Internacional de Futbol (FIFA) va complir ahir el tràmit previst de tancar l'última porta, de les que hi havia obertes fins ara, a l'oficialitat de la selecció catalana de futbol. El màxim organisme del futbol mundial havia de debatre ahir al seu congrés extraordinari, celebrat durant tot aquest cap de setmana a Qatar, una esmena al text de l'article 10 dels seus estatuts, proposada per la comissió executiva, per redefinir el concepte de país en relació amb les federacions que poden ser acceptades com a membres de la mateixa FIFA. I el congrés en ple va decidir redefinir país de la següent manera: "L'expressió país s'ha de referir a un Estat independent reconegut per la comunitat internacional".

El Partit Popular rebutja avui al Congrés dels Diputats la reivindicació dels partits nacionalistes catalans, basc i gallec de tenir una selecció nacional esportiva reconeguda de manera internacional. Així doncs, el PP rebutjarà avui les quatre proposicions no de llei que demanen que la selecció catalana, la basca i la gallega tinguin un reconeixement internacional i fins i tot puguin enfrontar-se a la mateixa selecció espanyola. Les iniciatives les han presentat CIU, PNV, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Esquerra Republicana de Catalunya. La proposta de tenir una selecció nacional pròpia és presentada any rere any per aquests partits, però fins ara ha estat sempre rebutjada pel govern espanyol.

La selecció catalana d'hoquei sobre patins no disputarà el torneig amistós del Montreux suís entre els propers 18 i 21 de abril, al qual havia estat convidada al costat de la selecció espanyola, entre altres, ja que finalment l'organització del torneig ha retirat la invitació a la catalana a instàncies del Govern espanyol, segons ha explicat a Europa Press el gerent de la Federació Catalana de Patinatge, Quim Pastor.

Pastor ha expressat el seu malestar per aquesta decisió que creu que està "polititzada" i "desproporcionada" i que segons ha dit, ha estat comunicada aquesta tarda per fax per l'organització del torneig al·ludint al Govern espanyol, que no estaria d'acord davant un partit entre les seleccions espanyola i catalana, un fet que ja havia advertit el Consell Superior de Esports (CSD) instant la Federació Espanyola de Patinatge a retirar l'equip espanyol del torneig.

El mes d'abril es juga un dels tornejos més importants del món de l'hoquei patins: la Copa de les Nacions de Montreux. En aquesta competició ha estat convidada la selecció de Catalunya i l'espanyola, però el Consell Superior d'Esports no està d'acord en què hi hagi un enfrontament entre tots dos combinats. El curiós del cas és que els anys 1949 i 1951 totes dues seleccions van enfrontar-se. Va ser en plena dictadura del general Franco.

Les seleccions esportives catalanes no han rebut el reconeixement del Congrés dels Diputats per poder participar en competicions internacionals. La cambra baixa ha rebutjat, amb els vots en contra del PP i l'abstenció del PSOE, una moció del Grup Mixt que volia reconèixer el dret de les seleccions basca, gallega i catalana a competir a nivell oficial.

El PP s'oposa en solitari a la iniciativa, igual que a la petició d'una relació directa de Catalunya amb la UE

Els grups polítics, només amb la probable oposició del PP, es tornaran a pronunciar avui en el ple del Parlament a favor del reconeixement oficial de les seleccions esportives catalanes i de la seva participació en competicions internacionals. ERC presentarà en el ple de la cambra una proposta de resolució per tal d'instar el Congrés a modificar la llei estatal de l'esport, de tal manera que es permeti a les comunitats amb competències exclusives en aquesta matèria legislar sobre la presència de seleccions pròpies en campionats internacionals.

La representació autonòmica a l'estranger estaria considerada, segons la proposta dels republicans, com a «país esportiu». Aquesta reforma de la llei de l'esport també preveu que les convocatòries als esportistes federats de les seleccions nacionals o autonòmiques prevaldran, en cas de coincidència, per sobre de les de la selecció estatal i que comunitats com Catalunya podran constituir els seus propis comitès olímpics.

Els republicans mantenen contactes amb socialistes i ICV perquè s'afegeixin a la resolució parlamentària

Esquerra Republicana de Catalunya va presentar ahir una proposició de llei al Parlament per ser tramitada al Congrés dels diputats que pretén modificar l'actual llei de l'esport i fer possible el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes.

La formació republicana va recordar que l'Estatut atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'esport i que això es contradiu amb l'actual llei de l'esport, que reserva a l'Estat la representació internacional en aquesta matèria, i, per aquest motiu, advoca per canviar-la. Alhora, també aposta per estendre les reivindicacions en tres àmbits: nacional, estatal i internacional. Respecte al primer, demana impulsar una política esportiva catalana que no depengui de les subvencions espanyoles. En l'àmbit estatal, ERC proposa passar de la "via de prudència" del govern català a la "via de conflicte" per trobar una solució amb dues part enfrontades. Internacionalment, aposta per potenciar les relacions amb organismes esportius d'altres països i fomentar econòmicament la participació en competicions internacionals.

El govern espanyol va afirmar ahir que no permetrà que cap nacionalitat històrica participi com a selecció independent en competicions internacionals oficials. En resposta a una pregunta de la parlamentària d'Eusko Alkartasuna Begoña Lasagabaster, va afirmar que és inviable, des del punt de vista constitucional, que seleccions esportives com la basca o la catalana participin en esdeveniments internacionals en què estiguin representades "seleccions nacionals", referint-se a les seleccions estatals.

L'executiu central considera que aquesta mateixa conclusió és avalada per la llei de l'esport i pels reials decrets sobre federacions esportives espanyoles i activitats i representacions esportives internacionals. El govern espanyol va recordar que, segons la legislació vigent, les relacions internacionals són atribucions exclusives de l'Estat. De conformitat amb aquesta competència exclusiva "la representativitat dels interessos esportius de l'Estat espanyol, que és inherent a les competències internacionals, està atribuïda a la selecció nacional". En aquest sentit, la doctrina del Tribunal Constitucional considera que "no és admissible que les seleccions autonòmiques participin en competicions internacionals en què intervingui la selecció espanyola, perquè la participació d'aquesta darrera ja implica la intervenció de les seleccions nacionals".

EL GOVERN central diu que "no pot acceptar amb naturalitat" que Catalunya, Galícia i el País Basc constitueixin seleccions nacionals en els diferents esports. En una resposta parlamentària al BNG, l'Executiu justifica el seu rebuig en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.

La Generalitat ha sol.licitat a Jean-Louis Dupont, l'advocat del cas Bosman, especialista en temes esportius internacionals, que estudiï la possibilitat que Catalunya pugui disposar de seleccions pròpies amb un reconeixement oficial, a partir del model escocès. Dupont creu que hi ha una via legal per participar en competicions oficials. Així ho va afirmar ahir a Barcelona, on va pronunciar una conferència.

L'executiu català recorrerà davant el Tribunal Constitucional la decisió del Suprem de vetar la participació de Catalunya com a "país esportiu" en uns Jocs Olímpics, segons va confirmar ahir el conseller en cap, Artur Mas. En la compareixença posterior a la reunió de govern, Mas va defensar el canvi de la legislació estatal que tanca la porta a la regulació de les federacions esportives catalanes i atorga tota la representació al Comitè Olímpic Espanyol. "Quan es pugui, demanarem el canvi", va apuntar. La decisió del Tribunal Suprem confirma una decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la dos articles reguladors de les federacions esportives catalanes i que rebutja alhora els recursos presentats per la Generalitat i per la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) contra la decisió inicial del TSJC. Aquesta primera decisió judicial va oposar-se ja al decret promulgat per la Generalitat el 22 de març de 1994.

Per la seva banda, el diputat d'Esquerra Republicana, Ernest Benach, va anunciar la intenció del grup parlamentari de sumar-se a la demanda de reforma de la llei espanyola de l'esport per aconseguir la representació olímpica de Catalunya i va instar els grups al Parlament a votar una moció en aquest sentit.

El Tribunal Suprem va confirmar ahir una decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'anul·lar dos articles sobre la regulació de les federacions esportives catalanes, que declarava l'objectiu del reconeixement de Catalunya com a "país esportiu" als Jocs Olímpics.

D'aquesta manera, el Suprem rebutja els recursos presentats per la Generalitat de Catalunya i per la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), òrgan que integra la totalitat d'aquests organismes, contra la decisió inicial del TSJC oposada al decret de la Generalitat del 22 de març del 1994. El primer dels articles anul·lats declarava com un dels objectius de la UFEC "la promoció de la participació catalana en el moviment olímpic i el reconeixement de Catalunya com a país esportiu". En el segon article anul·lat es referia al fet que "les normes i els reglaments de les federacions esportives espanyoles només seran aplicables a les federacions catalanes i, per tant, als seus clubs i entitats afiliades, en matèria competitiva i disciplinària, quan actuïn en competicions oficials d'àmbit estatal". Això donava llibertat a les federacions catalanes per actuar lliurement en el terreny internacional, però el Suprem recorda que la llei reguladora d'aquesta matèria reserva al Comitè Olímpic Espanyol la representació exclusiva d'Espanya davant del Comitè Olímpic Internacional.

Per això, estableix que el decret autonòmic ha d'estar subjecte a la llei estatal. "La conseqüència inevitable ha de ser la d'anul·lació, sense que a això obsti una legítima aspiració a fi de substituir la legalitat vigent per una altra de signe diferent, en l'àmbit del possible, en les relacions Estat-comunitat autònoma, atès que, de moment, aquesta legalitat estatal constitueix un límit infranquejable el trencament del qual o el desconeixement no és permès", afegeix.

El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, David Moner, va asseguretat ahir a s'Agaró que hi ha tres federacions internacionals (de dos esports olímpics i un de no olímpic) que estudien modificar els estatuts per reconèixer oficialment les eleccions catalanes. (...)

Tenim 3 esports, dels quals no diré el nom perquè després ve el centralisme de Madrid amb el seu aparell logístic importantíssim comparat amb el nostre i, fins i tot, amb el Catalunya, a actuar a la contra, que van per bon camí. És cert que hi ha tres federacions internacionals que estan estudiant modificar els seus estatuts per què puguin entrar-hi les federacions catalanes i, per tant, tinguin reconeixement interncional.>. Amb aquestes declaracions, (...) va donar a entendre que el camí cap el reconeixement oficial de les seleccions catalanes està molt avançat en tres disciplines. (...).