somiserem

El TSJ torna a equiparar valencià i el català

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha dictat una sentència que obliga la Generalitat Valenciana a acceptar la titulació de filologia catalana per a acreditar el coneixement del valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris, tal com havien demanat la Universitat de València i la d'Alacant. Ara, la secretària d'Educació del País Valencià, Concha Gómez, ha anunciat que la Generalitat no pensa acatar la sentència.

Gómez al·lega que el govern ha de ser coherent amb l'estatut, que subratlla que la llengua oficial del País Valencià és el valencià.

Equiparació jurídica

La sentència que ha dictat el TSJV dóna validesa jurídica tant al terme 'valencià' com al terme 'català' per a denominar la llengua. Pel tribunal el terme 'valencià' és l'oficialment reconegut per l'estatut, si bé el terme acadèmic de la llengua és 'català'.

És la tretzena sentència del TSJVque equipara el valencià amb el català, sense comptar la del Tribunal Constitucional i la del Suprem espanyols.

Acatar la sentència

El portaveu d'Educació i Cultura de Compromís, Josep M. Pañella, ha demanat al govern de Camps i al PP que acceptin les sentències i els criteris acadèmics i científics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de les universitats que equiparen el català i el valencià. Compromís també exigeix al Consell una política activa en favor de l'ús social del valencià.

Segons un estudi l'ús del català en la docència universitària és inferior al 50%

L'estudi ‘L'ús de la llengua catalana a l'ensenyament superior dels Països Catalans’, dut a terme per Tomeu Simó fa veure que, a l'ensenyament universitari, el català decau. Segons les dades proporcionades per les institucions universitàries del país, la docència en català se situa de mitjana per sota el 50%, i és especialment greu en algunes universitats, com la Universitat Miguel Hernández o la Universitat d'Alacant, on l'ensenyament en català no arriba al 2%.

Al conjunt del País Valencià, l'ensenyament en català és de l'11%, a les Illes del 51,3%, i a Catalunya, del 63,3%.

Els màsters i postgraus, en espanyol i anglès

On la situació és més greu és en l'ensenyament de tercer cicle, és a dir, a màsters i postgraus, on l'ensenyament en català és del 5,6%. La causa d'aquest ús tan baix es relaciona, segons Tomeu Simó, en l'aposta de les universitats per acollir alumnes de fora i, així, deixar de banda la llengua pròpia i emprar l'espanyol (a vegades l'anglès). 'La cosa pitjor, diu l'autor de l'estudi, és que la tendència no és d'estabilització, sinó de retrocés continuat de l'ús del català'. I és que el procés de privatització de l'ensenyament universitari, que deixa l'especialització en mans de la iniciativa privada, també fa que el català perdi terreny.

Tomeu indica, a més, que hi ha un blocatge institucional a deixar fer una 'gran enquesta externa i objectiva' de l'ús del català a les aules. Segons l'autor, 'no interessa que es publiquin les dades reals de l'ensenyament universitari en català'. Per resoldre la situació proposa un observatori de la llengua catalana que recolliria dades sobre el català en l'ensenyament universitari; amb aquestes dades es podrien adoptar mesures correctives, com ara una oficina de drets lingüístics universitària que canalitzés les denúncies dels estudiants, i la recuperació del concepte de normalització lingüística a les universitats.

Tomeu Simó ha fet l'estudi en dos anys, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'Estat només publica un 3,9% d'anuncis en català

La justícia valenciana torna a avalar la unitat de la llengua

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià no veu cap motiu jurídic per a obligar els llicenciats de filologia catalana a fer un examen de llengua als concursos d'oposició a places d'educació. D'aquesta manera el tribunal dóna la raó a Acció Cultural, que havia presentat un recurs contra l'ordre de convocatòria de les oposicions de la Conselleria d'Educació. El tribunal recorda que allò que la Generalitat denomina 'valencià' en l'àmbit acadèmic és català.

El tribunal entén que tots els llicenciats de filologia catalana tenen un coneixement més que suficient del català i troba discriminatori d'obligar-los a fer un examen de llengua. La sentència també recorda que el Tribunal Constitucional espanyol ha reconegut la unitat de la llengua i que les llicenciatures de filologia i filosofia i lletres són homologades a la llicenciatura de filologia catalana.

El concurs públic qüestionat era el d'ingrés al cos de docents d'ensenyament secundari, de professors d'escoles oficials d'idiomes, de música i arts escèniques i de professors tècnics de formació professional, convocat el 14 d'abril del 2005.

Raó a mitges

Ara, el tribunal no dóna del tot la raó a Acció Cultural, quet havia demanat que s'anul·lés el concurs. El tribunal sols obliga a anul·lar l'apartat 7.1.2 sobre les bases de la convocatòria. Tot i amb això, Acció Cultural ha celebrat la decisió.

Sense anul·lar totalment la convocatòria del concurs d'oposició, el TSJCV ha tornat a avalar la unitat de la llengua negant 'raó jurídica' per a excloure la llicenciatura de filologia catalana de les titulacions que eximien de fer aquesta prova. Com disposa la sentència (que considera 'discriminatori' l’apartat 7.1.2 de les bases de la convocatòria i que, per tant, l'anul·la), 'els títols pre-existents, denominats llicenciatura de filologia, secció hispànica (valenciana) i llicenciatura de filosofia i lletres, divisió de filologia (filologia valenciana), foren homologats o equiparats al de llicenciatura de filologia catalana, en virtut de l’ordre ministerial de 29 de novembre de 1995.'

Igualment, el tribunal apel·la a la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) (òrgan superior de la judicatura espanyola) que reconeix l’equivalència de les denominacions 'valencià' i 'català'. És més, qualifica en termes molts clars i contundents la irracionalitat de les posicions contràries a la unitat de la llengua catalana. 'Com ja es va dir (assenyala la resolució judicial) en una sentència de 28 d'abril de 2006 (rec. 873/04), i novament cal reiterar: ‘Sols l’obstinació en la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat, oimés havent-hi reiterats pronunciaments jurisdiccionals que desautoritzen aquests arguments, cosa que força aquest Tribunal a recordar que una de les més elementals exigències de l’estat de dret que consagra el nostre text constitucional és la del compliment imperatiu de les decisions jurisdiccionals, especialment pels poders públics, que han de servir amb objectivitat els interessos generals.'

ACPV es felicita per aquesta sentència, que no per reiterada (ja són dotze del TSJCV, una del TC i una del Tribunal Suprem) és menys important, ateses les seves conclusions, i el fet que arriba amb el nou estatut d’autonomia del País Valencià vigent, que consagra l’oficialitat de la denominació secessionista ‘idioma valencià’. La unitat de la llengua catalana és una realitat jurídica inqüestionable únicament negada per partits i institucions 'obstinats en la ignorància'.

El català recula a l'àrea metropolitana de Barcelona

El 75% dels mòbils parlaran en català

L'Europarlament aprova l'ús del català

El Suprem espanyol torna a dictaminar que el català i el valencià són la mateixa llengua

La justícia valenciana reconeix la unitat del català

L'Acadèmia Valenciana certifica que valencià i català són una sola llengua

Valencians de Catalunya defensen la unitat lingüística

El català, llengua habitual de més de la meitat de la població

Un informe denuncia Espanya a Europa per l'ofec del català

El TSJ torna a equiparar valencià i el català

Font:		16/07/07

Però el Consell diu que no acatarà la sentència

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha dictat una sentència que obliga la Generalitat Valenciana a acceptar la titulació de filologia catalana per a acreditar el coneixement del valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris, tal com havien demanat la Universitat de València i la d'Alacant. Ara, la secretària d'Educació del País Valencià, Concha Gómez, ha anunciat que la Generalitat no pensa acatar la sentència. Gómez al·lega que el govern ha de ser coherent amb l'estatut, que subratlla que la llengua oficial del País Valencià és el valencià. Equiparació jurídica La sentència que ha dictat el TSJV dóna validesa jurídica tant al terme 'valencià' com al terme 'català' per a denominar la llengua. Pel tribunal el terme 'valencià' és l'oficialment reconegut per l'estatut, si bé el terme acadèmic de la llengua és 'català'. És la tretzena sentència del TSJVque equipara el valencià amb el català, sense comptar la del Tribunal Constitucional i la del Suprem espanyols. Acatar la sentència El portaveu d'Educació i Cultura de Compromís, Josep M. Pañella, ha demanat al govern de Camps i al PP que acceptin les sentències i els criteris acadèmics i científics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de les universitats que equiparen el català i el valencià. Compromís també exigeix al Consell una política activa en favor de l'ús social del valencià.

Un 75% dels cursos de postgrau a les universitats dels Països Catalans es fa exclusivament en castellà

Font:		20/07/07



Tres quarts parts dels cursos de postgrau que s’ofereixen al conjunt de les universitats del país -sense comptar la de Perpinyà- s’imparteixen només en llengua castellana, davant un minso 5,6 % dels que ho fan només en català. Així ho revel.la un rigorós estudi realitzat pel sociòleg Tomeu Simó, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que per primera vegada proporciona dades sobre l’ús del català als estudis de postgrau i també per primera vegada estén el seu camp d’estudi a totes les universitats dels Països Catalans. Si a aquest 5,6% exclusiu hi afegim els programes mixtos –català i castellà- o de diverses llengües, el percentatge de docència en la llengua pròpia del país no arriba al 15%, mentre que el castellà copsa el 82,9% de les classes. Si ho mirem per comunitats autònomes, el drama el trobem al País Valencià, amb un 92, 74% de programes exclusivament en castellà, tot i que la situació a Catalunya, amb un 70,46% deixa també molt de desitjar. A les Illes, els percentatges es reparteixen entre un 40% de només castellà, un 40% de meitat i meitat i un 20% d’altres modalitats; això sí, ni un de només en català. D’entre les universitats, són especialment flagrants els casos de la Miguel Hernández i la d’Alacant, amb un 100% i un 92% respectivament en què tot es fa en castellà. Ara bé, val la pena ressaltar la privada Abat Oliva CEU, també amb un 100%, i la UOC, amb un 98,6%. Universitats de Barcelona com la UB, UPC i UPF, però, no ajuden pas a equilibrar la situació, ja que totes tres depassen el 75%. L’estudi analitza també la situació de la llengua als estudis de grau, però l’augment espectacular de l’oferta dels programes de tercer cicle (màsters i postgraus) en la darrera dècada i la perspectiva del canvi de model que suposa la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior cap a un fenomen de mercat deixa el català en una evident mala posició. De fet, Tomeu Simó indica que aquest creixement no s’ha donat per una demanda massiva dels llicenciats de les universitats catalanes, que no poden cobrir l’oferta, sinó per la incipient arribada d’estudiants de fora, dels quals un 90% són castellanoparlants i amb un marcat perfil d’alumnat elitista, cada cop més similar al model universitari dels Estats Units. L’autor de l’estudi espera “que totes aquestes dades i les reflexions aportades serveixin per fer reaccionar una societat i una classe política cada cop més acostumada a tolerar retrocessos o estancaments importants de la nostra llengua”.

Segons un estudi l'ús del català en la docència universitària és inferior al 50%

Font:		16/07/07

El sociòleg Tomeu Simó i Mesquida avisa de la situació de la llengua a màsters i postgraus

L'estudi ‘L'ús de la llengua catalana a l'ensenyament superior dels Països Catalans’, dut a terme per Tomeu Simó fa veure que, a l'ensenyament universitari, el català decau. Segons les dades proporcionades per les institucions universitàries del país, la docència en català se situa de mitjana per sota el 50%, i és especialment greu en algunes universitats, com la Universitat Miguel Hernández o la Universitat d'Alacant, on l'ensenyament en català no arriba al 2%. Al conjunt del País Valencià, l'ensenyament en català és de l'11%, a les Illes del 51,3%, i a Catalunya, del 63,3%. Els màsters i postgraus, en espanyol i anglès On la situació és més greu és en l'ensenyament de tercer cicle, és a dir, a màsters i postgraus, on l'ensenyament en català és del 5,6%. La causa d'aquest ús tan baix es relaciona, segons Tomeu Simó, en l'aposta de les universitats per acollir alumnes de fora i, així, deixar de banda la llengua pròpia i emprar l'espanyol (a vegades l'anglès). 'La cosa pitjor, diu l'autor de l'estudi, és que la tendència no és d'estabilització, sinó de retrocés continuat de l'ús del català'. I és que el procés de privatització de l'ensenyament universitari, que deixa l'especialització en mans de la iniciativa privada, també fa que el català perdi terreny. Tomeu indica, a més, que hi ha un blocatge institucional a deixar fer una 'gran enquesta externa i objectiva' de l'ús del català a les aules. Segons l'autor, 'no interessa que es publiquin les dades reals de l'ensenyament universitari en català'. Per resoldre la situació proposa un observatori de la llengua catalana que recolliria dades sobre el català en l'ensenyament universitari; amb aquestes dades es podrien adoptar mesures correctives, com ara una oficina de drets lingüístics universitària que canalitzés les denúncies dels estudiants, i la recuperació del concepte de normalització lingüística a les universitats. Tomeu Simó ha fet l'estudi en dos anys, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'Estat només publica un 3,9% d'anuncis en català

Font:		6/06/07

Només el 3,9% dels anuncis de l'Administració de l'Estat a Catalunya són en català. Aquesta és una de les dades més rellevants de l'estudi "Usos lingüístics dels ens empresarials i de l'administració en la publicitat a la premsa generalista diària a Catalunya", realitzat per la Plataforma per la Llengua el desembre del 2006. A l'estudi s'analitza "la presència del català en els anuncis de la premsa diària, ja siguin anuncis de les administracions públiques o d'empreses privades". El treball s'ha realitzat en base a les edicions dels següents diaris: La Vanguardia, El Periódico -edicions en català i en castellà-, l'Avui i El Punt -edició de Barcelona-, entre el novembre i el desembre del 2006. L'estudi reflexa "l'evolució, consolidació i creixement de la presència del català als anuncis de la premsa diària a l'última dècada (1997-2006), gràcies a l'aparició de nous rotatius que utilitzen el català, ja que la llengua del diari és un condicionant força important en les pràctiques lingüístiques dels anunciants". En aquest sentit, cal destacar com a elements "molt positius l'edició en català d'El Periódico i l'expansió de les edicions d'El Punt". Així, cal destacar que l'ús del català ja s'acosta a la "meitat dels anuncis publicats a la premsa diària a Catalunya, amb un 46,81%, i que fins i tot en els diaris editats en llengua castellana els anuncis en català suposen ja més d'una quarta part del total: en concret, un 25,9% dels anuncis publicats a La Vanguardia són en català, i també es publiquen en català un 31'9% dels que apareixen a El Periódico-castellà". En ambdós casos, a més, es registra un increment respecte l'any 1997, on només el 22,1% dels anuncis de La Vanguardia i un 23,8% dels d'El Periódico eren en català. Cal esmentar com a dada general que "del total d'anuncis de la mostra -1.300-, el 83%, és a dir, 1.079 anuncis del total, corresponien a empreses privades, i la resta, un 17%, és a dir, 221 anuncis del total, eren anuncis d'administracions públiques". Si analitzem la situació diari per diari, els usos lingüístics, tal i com ja hem reiterat anteriorment, "vénen condicionats en bona mesura per la llengua d'aquest mitjà": a l'AVUI, per exemple, el 96,9% dels anuncis són en català i només el 3,1%, en castellà; a l'edició catalana d'El Periódico, el 54,5% dels anuncis són en català i el 45,5% en castellà, mentre que a l'edició en castellà d'El Periódico, el 31,9% dels anuncis són en català i el 67,8%, en castellà; a La Vanguardia la situació és similar: el 25,9% dels anuncis són en català i el 74,0% en castellà; finalment, al diari EL PUNT, el 83,4% dels anuncis són en català i el 16,6% en castellà. Entre d'altres aspectes positius que posa de relleu l'estudi, cal destacar que "molts sectors econòmics d'un important pes específic, com ara diversos mitjans de comunicació o empreses multinacionals, han adoptat clares pautes de fidelitat lingüística envers la nostra llengua". Així, per exemple, "un 96,1% dels anuncis que els mitjans de comunicació televisius publiquen a la premsa catalana són en català, mentre que si analitzem la publicitat que fa el sector energètic en els diaris del país, la totalitat d'anuncis són publicats en la nostra llengua: un 100%". Entre els aspectes més negatius, cal destacar, en canvi, "la indiferència que mostra l'administració de l'Estat amb la llengua catalana, ja que el 96,1% dels seus anuncis publicats a la premsa del Principat són en castellà, i també les reticències tradicionals de sectors que han tingut conflictes amb la Generalitat a l'hora d'aplicar la Llei de política lingüística, com ara les productores i exhibidores de cinema".

La justícia valenciana torna a avalar la unitat de la llengua
El Tribunal Superior eximeix els llicenciats de filologia catalana d'examinar-se de llengua

Font:		3/05/07


El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià no veu cap motiu jurídic per a obligar els llicenciats de filologia catalana a fer un examen de llengua als concursos d'oposició a places d'educació. D'aquesta manera el tribunal dóna la raó a Acció Cultural, que havia presentat un recurs contra l'ordre de convocatòria de les oposicions de la Conselleria d'Educació. El tribunal recorda que allò que la Generalitat denomina 'valencià' en l'àmbit acadèmic és català. El tribunal entén que tots els llicenciats de filologia catalana tenen un coneixement més que suficient del català i troba discriminatori d'obligar-los a fer un examen de llengua. La sentència també recorda que el Tribunal Constitucional espanyol ha reconegut la unitat de la llengua i que les llicenciatures de filologia i filosofia i lletres són homologades a la llicenciatura de filologia catalana. El concurs públic qüestionat era el d'ingrés al cos de docents d'ensenyament secundari, de professors d'escoles oficials d'idiomes, de música i arts escèniques i de professors tècnics de formació professional, convocat el 14 d'abril del 2005. Raó a mitges Ara, el tribunal no dóna del tot la raó a Acció Cultural, quet havia demanat que s'anul·lés el concurs. El tribunal sols obliga a anul·lar l'apartat 7.1.2 sobre les bases de la convocatòria. Tot i amb això, Acció Cultural ha celebrat la decisió. Sense anul·lar totalment la convocatòria del concurs d'oposició, el TSJCV ha tornat a avalar la unitat de la llengua negant 'raó jurídica' per a excloure la llicenciatura de filologia catalana de les titulacions que eximien de fer aquesta prova. Com disposa la sentència (que considera 'discriminatori' l’apartat 7.1.2 de les bases de la convocatòria i que, per tant, l'anul·la), 'els títols pre-existents, denominats llicenciatura de filologia, secció hispànica (valenciana) i llicenciatura de filosofia i lletres, divisió de filologia (filologia valenciana), foren homologats o equiparats al de llicenciatura de filologia catalana, en virtut de l’ordre ministerial de 29 de novembre de 1995.' Igualment, el tribunal apel·la a la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) (òrgan superior de la judicatura espanyola) que reconeix l’equivalència de les denominacions 'valencià' i 'català'. És més, qualifica en termes molts clars i contundents la irracionalitat de les posicions contràries a la unitat de la llengua catalana. 'Com ja es va dir (assenyala la resolució judicial) en una sentència de 28 d'abril de 2006 (rec. 873/04), i novament cal reiterar: ‘Sols l’obstinació en la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat, oimés havent-hi reiterats pronunciaments jurisdiccionals que desautoritzen aquests arguments, cosa que força aquest Tribunal a recordar que una de les més elementals exigències de l’estat de dret que consagra el nostre text constitucional és la del compliment imperatiu de les decisions jurisdiccionals, especialment pels poders públics, que han de servir amb objectivitat els interessos generals.' ACPV es felicita per aquesta sentència, que no per reiterada (ja són dotze del TSJCV, una del TC i una del Tribunal Suprem) és menys important, ateses les seves conclusions, i el fet que arriba amb el nou estatut d’autonomia del País Valencià vigent, que consagra l’oficialitat de la denominació secessionista ‘idioma valencià’. La unitat de la llengua catalana és una realitat jurídica inqüestionable únicament negada per partits i institucions 'obstinats en la ignorància'.

El català recula a l'àrea metropolitana de Barcelona

Font:		26/02/07

El coneixement del català ha baixat a l'escola durant la darrera dècada com a conseqüència de l'increment de l'alumnat immigrant, mentre que el domini del castellà es manté invariable. Aquestes són les conclusions que s'extreuen de l'estudi del Consell Assessor de la Llengua a l'Escola, publicades pel diari Metro. L'esmentat organisme va ser creat per la Generalitat amb "l'objectiu de fer una radiografia precisa de la situació lingüística als centres escolars". El mateix estudi reflecteix que el coneixement del català a l'àrea metropolitana es redueix a la meitat dels joves, dels quals únicament un "30%" el sap escriure correctament. A més, aquest fenomen augmenta en aquelles famílies que provenen de la immigració, especialment dels joves vinguts de Llatinoamèrica, que representen la meitat dels estudiants immigrats. Segons els investigadors, "l'alumnat hispà mostra actituds negatives respecte al català, a diferència del que passa amb l'alumnat africà i amb els diferents països de l'Europa de l'Est". Metro també adjunta una entrevista al professor de secundària Lluís Colomina, que afirma que "la majoria d'aquests alumnes acaben l'ESO sense parlar ni llegir català", a més d'opinar que en aquest fet "juga en contra la pressió dels mitjans de comunicació, en els quals predomina el castellà".

El 75% dels mòbils parlaran en català

- Nokia, Motorola, Alcatel i Grundig traduiran els menús abans del 2009
- Els operadors de telefonia se sumen a l'acord

Font:		14/02/07


Tres de cada quatre mòbils tindran els menús en català d'aquí a pocs anys. Aprofitant la celebració de la fira internacional de telefonia mòbil 3GSM, el departament de Governació va anunciar ahir un acord amb els principals operadors i importants fabricants per implantar el català en els menús i aplicacions abans del 2009. El contracte que s'ha signat servirà per implantar el català en el 75% dels terminals que es venguin a Catalunya. Governació ha arribat a un acord amb Vodafone, Movistar, Orange i la recentment creada Yoigo, com a operadores principals, i els fabricants Nokia, Grundig, Alcatel i Motorola. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, va remarcar que la signatura de l'acord suposa que operadors i fabricants "aposten pel català perquè veuen que és un mercat". "Es tracta d'un acte de responsabilitat corporativa" -assenyalava Puigcercós- desprès de "reconèixer i respectar la identitat i la llengua d'un país que genera bona part dels seus ingressos", va afegir. Per a la signatura d'aquest compromís, la Generalitat no ha desembutxacat ni un cèntim. Això sí, es compromet a donar "suport institucional a qualsevol iniciativa dels operadors o fabricants que tingui com a finalitat la promoció del català". A més a més, facilitarà assessorament lingüístic i de traducció a les empreses que ho sol·licitin i promocionarà les novetats que cada any surtin al mercat d'aquests fabricants i operadors sota el rètol Telefonia mòbil en català. Segons dades de la fundació de l'Observatori per a la Societat de la Informació, un 82% de les persones més grans de 15 anys disposen d'un terminal. En total, a Catalunya hi ha 4.921.000 telèfons mòbils. D'aquests usuaris, un 11,88% asseguren que ja el tenen en català i un 18,5% l'hi voldrien tenir, però la seva companyia no ho ofereix. Actualment, doncs, al mercat hi ha més d'un milió i mig d'usuaris que volen tenir el seu terminal en la llengua del país.

L'Europarlament aprova l'ús del català

Font:		4/07/07

La mesa del Parlament europeu ha aprovat que els ciutadans puguin comunicar-se per escrit amb aquesta cambra en català i en altres llengües cooficials de l'Estat, tot i els vots negatius del PP. La resolució, però, ha estat aprovada pels pèls, ja que després d'un empat a 7 vots (7 del Partit Popular i 7 de la resta de forces polítiques), el president del Parlament, Josep Borrell, ha desbloquejat la situació gràcies al seu vot de qualitat. A partir d'ara, doncs, els ciutadans que ho desitgin podran adreçar-se al Parlament europeu en comunicacions escrites en català i rebre respostes en aquesta llengua. El mes d'abril, la mesa va rebutjar una votació sobre aquest assumpte, ja que els vots del PP es van sumar al d'un diputat liberal polonès, cosa que va bloquejar la situació. Tot i aquesta nova decisió, encara continua aparcada la possibilitat que els diputats puguin utilitzar el català en els plenaris.

El Suprem espanyol torna a dictaminar que el català i el valencià són la mateixa llengua

Font:		5/04/06

Reconeix la unitat lingüística en una sentència

El Tribunal Suprem espanyol ha refermat que català i valencià són una mateixa llengua, anul·lant una ordre de la Conselleria de Cultura valenciana que suprimia la convalidació entre els certificats de català i de valencià. Segons la sentència, la unitat lingüística entre el català i el valencià és reconeguda d'una manera clara, tant científicament com acadèmicament. No és pas la primera sentència de la justícia espanyola en aquest sentit.

Així, doncs, la jurisprudència que abona la unitat de la llengua és cada vegada més sòlida. Aquesta sentència s'afegeix ara a les cinc del Tribunal Superior valencià i a les dues del Tribunal Constitucional que ja reconeixien que el català i el valencià eren un mateix idioma. La sentència fa servir l'expressió 'idioma valencià', que és la que consagra el nou text de l'estatut valencià, però l'utilitza com una denominació més. Diu, concretament, que per molt que la llengua tingui dues denominacions diferents i igualment legals, el català i el valencià són la mateixa llengua. També dictamina que la solució de si el valencià i el català són la mateixa llengua, s'ha de cercar al món acadèmic i científic, que així ho afirma en la majoria de casos. Fins i tot cita un acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua del 9 de febrer de l'any passat, segons el qual el valencià és la llengua dels valencians, compartida amb el Principat, les Illes i Andorra.

El Tribunal Suprem (a la imatge) ha acceptat, doncs, el recurs d'Acció Cultural i del sindicat STEPV contra una decisió anterior del Tribunal Superior de Justícia de València, i confirma que els títols de català emesos a les Illes i al Principat són vàlids i compatibles per al valencià.

La justícia valenciana reconeix la unitat del català

Font:		9/03/05

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha dictat una setència per la qual reconeix que el títol de Llicenciat en Filologia Catalana és apte per acreditar coneixements de valencià a les proves d’accés a la funció pública docent de la Generalitat Valenciana. Amb aquesta resolució, dóna la raó a una aspirant a qui no s'havia reconegut l'exempció de la prova de coneixements de valencià a les oposicions al cos docent d'educació secundària de l'any 2002, tot i estar llicenciada en Filologia Catalana.

Segons la UNESCO, el català podria desaparència l'any 2100 si no se'n fomenta l'ús

Font:	www.radiocatalunya.ca	22/02/05

La llengua catalana podria desaparèixer d'aquí a cent anys si les administracions públiques, els centres educatius i els mitjans de comunicació no en promocionen l'ús. La preocupació va ser expressada ahir pel director del Centre Unesco de Catalunya, Agustí Colomines, després de la presentació de l'Informe sobre les llengües del món a l'Institut d'Estudis Catalans. La síntesi de la investigació, editada en català i basc, revela que prop de 3.000 llengües minoritàries -de les 6.000 parlades al món- es podrien extingir abans de l'any 2100, segons les previsions més optimistes. Els especialistes més pessimistes, en canvi, asseguren en l'informe que durant aquest segle desapareixeran un 90% de les llengües. «El català no està del tot desprotegit, però si no se'n promociona l'ús i es deixa de la mà de Déu serà impossible que es mantingui viu», assegurava ahir el director del Centre Unesco.
Coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, Colomines també va denunciar que «hi ha gent que considera erròniament que hi ha idiomes de primera i de segona classe».
Com a punt de partida per evitar que la llengua catalana quedi amenaçada, és imprescindible que el govern estatal s'esforci més: «L'Estat espanyol -criticava Colomines- encara està lluny de ser un estat multilingüe com Suïssa.» En un clar to de denúncia, el director va advertir que és necessari que a Madrid es «reconegui el català com a patrimoni de la humanitat i s'oficialitzi com a llengua real de l'Estat».
Una de les vies per augmentar l'ús de la llengua, segons Colomines, és fomentar una política educativa plurilingüe basada també en la immigració: «Seria lògic que als centres educatius el català fos el punt de trobada comú de les 200 llengües que es parlen a Catalunya arran del fenomen migratori.» No es tracta, però, de «substituir el castellà ni cap altre idioma», sinó de «convertir el català en un complement de la llengua materna».

Un acadèmic del sector secessionista evita participar en la votació i dos més dels 20 no hi assisteixen
L'Acadèmia Valenciana certifica que valencià i català són una sola llengua
El govern de Camps aplaudeix el dictamen unànime dels especialistes perquè potencia la variant territorial

Font:		10/02/05

Després de mes i mig de deliberacions entre els dos sectors de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i de la intervenció en aquestes deliberacions del govern de Francisco Camps i el de Pasqual Maragall, el ple de la institució va aprovar ahir per unanimitat un dictamen on es reconeix la unitat de la llengua catalana. Aquest dictamen, que manté l'essència del que va vetar el govern valencià el passat dia 22, quan va enviar el conseller de Cultura al ple de l'AVL amenaçant que recorreria als tribunals si s'aprovava, estableix que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra". Per indicació del govern valencià se citen tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó on encara es parla català per tal d'evitar possibles identificacions amb el terme Països Catalans. Així, es diu que "els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua". L'acord estableix que hi ha dues denominacions igualment legals per designar la llengua, la de valencià i la de català, i afegeix que la primera pot servir tant per referir-se a la globalitat com a la modalitat idiomàtica.

Doble denominació, no
Del text original s'ha eliminat, per pressió del govern valencià, l'apartat on es proposava obertament la doble denominació català/valencià per anomenar la llengua en casos de conflicte a l'exterior i s'ha substituït per una invitació als governs autonòmics implicats a adoptar les mesures pertinents, com ara l'habilitació de fórmules sincrètiques, que paradoxalment vindrien a admetre la doble denominació censurada. Des del govern valencià s'ha pressionat també per tal que s'insistís en el text en la peculiaritat i la potenciació del parlar valencià i en el fet que el compartir una mateixa llengua "no implica que els valencians no tinguem unes senyes d'identitat i unes característiques culturals pròpies i que les percebem com a clarament diferenciades".
Dels vint acadèmics que conformen l'AVL, divuit van estar presents en el plenari d'ahir. Faltaven la presidenta de l'Acadèmia, Ascensió Figueres, que estava de baixa per malaltia, i Ramon Arnau. Dels divuit només van participar en la votació disset. El membre del sector secessionista, Alfons Vila, es va absentar justament en el moment de votar. El dictamen original només comptava amb el suport de quinze acadèmics mentre que el d'ahir va sumar disset vots favorables. Josep Palomero, vicepresident de l'AVL, va atribuir aquest major consens al fet que amb el primer text s'havia volgut ser "massa didàctic" al proposar la doble denominació als governs autonòmics i no deixar que fossin ells els qui ho decidissin.
El portaveu del govern valencià, Esteban González Pons, va manifestar estar "satisfet" amb el consens aconseguit a l'AVL i va assegurar que el contingut del dictamen aprovat "avala la posició" de la Generalitat Valenciana. Al seu parer, la resolució "dignifica i respecta el valencià i els nostres signes d'identitat". L'acord, al qual un acadèmic va atorgar ahir una importància similar a la de l'aprovació de la normativització del valencià, les anomenades normes de Castelló de 1932, semblava inassolible feia només uns dies. El govern valencià feia com si hagués fet marxa enrere en la seva voluntat de resoldre el conflicte deixant que s'aprovés el dictamen. La intervenció de Joan Rigol, que ja va fer d'interlocutor amb els polítics valencians perquè es constituís l'Acadèmia, ha estat decisiva per a l'elaboració del text, al qual també Pasqual Maragall ha donat el vistiplau.

Valencians de Catalunya defensen la unitat lingüística

Font:		13/12/04

Un grup de valencians residents al Principat ha elaborat un manifest per pronunciar-se a favor de la unitat lingüística del català. Jordi Muñoz i Adelaida Ferré, portaveus d'aquest col·lectiu, presentaran demà (dimarts) les conclusions del manifest i la campanya de reivindicació per la unitat de la llengua que han iniciat. A més, l'edifici de la Universitat de Barcelona acollirà el mateix dia un acte per reivindicar la unitat del català. A banda de la lectura del manifest, hi haurà les intervencions de Carles Solà, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Vicent Partal, director de Vilaweb, i Josep Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial.

El català, llengua habitual de més de la meitat de la població
La llengua catalana és la predominant en les relacions familiars i en les personals, segons l''Estadística d'usos lingüístics del 2003'

Font:		22/04/04

Més de la meitat de la població (50,1%) considera el català la seva llengua habitual, però només 4 de cada 10 (40,4%) la feien servir com a primera llengua quan eren petits. Aquesta diferència de gairebé 10 punts significa que els fills de la població immigrant que va arribar a Catalunya al segle XX ha anat assumint el català com a llengua d'ús quotidià. Aquesta és una de les principals conclusions de l'Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003, que ahir va presentar el govern. L'estudi, elaborat a partir de 7.257 enquestes telefòniques, diferencia entre llengua habitual -la que es fa servir més sovint-, primera llengua -la de transmissió familiar- i llengua pròpia -la que l'enquestat considera la seva llengua-. Així, s'observa una evolució en el procés d'identificació lingüística: el català és la primera llengua per al 40,4% dels enquestats, la llengua pròpia per al 48,8% i la llengua habitual per al 50,1%. Destaca, així mateix, que el 5% consideren llengua pròpia tant el català com el castellà.
L'ús del català predomina en les relacions familiars, mentre que entre amics i veïns destaca lleugerament el castellà. El 39,5% de la població sempre s'adreça en català a una persona desconeguda i el 36,7% sempre ho fa en castellà. Un element destacat és que més de la meitat (51%) de la gent que sap escriure en català diu que les notes personals les redacta només en castellà, mentre que el 31% ho fa en català. La relació amb les entitats financeres i amb els metges són dos terrenys amb un ampli ús de la llengua catalana: 6 de cada 10 enquestats tenen relació en català amb el banc i 5 de cada 10 amb el seu metge.
En l'anàlisi territorial, les Terres de l'Ebre assoleixen els valors màxims d'ús del català: el 81% el consideren primera llengua i el 90% llengua pròpia i llengua habitual. Al darrere s'hi situen les terres de Ponent (per al 75% és llengua pròpia), l'Alt Pirineu (71%) i les comarques centrals (71%). L'altre extrem, on la preeminència és del castellà, és l'àmbit metropolità.

Un informe denuncia Espanya a Europa per l'ofec del català
L'Observatori de la Llengua alerta de la política practicada per l'Estat que té com a objectiu perpetuar el monolingüisme del castellà

Font:		26/09/2003

El govern central incompleix de forma reiterada els preceptes de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, un document aprovat pel Consell d'Europa i amb rang de llei a Espanya, que obliga els Estats que l'han ratificat a protegir i promocionar la diversitat lingüística. Un informe elaborat per l'Observatori de la Llengua Catalana i que serà remès al Consell arriba a la conclusió que l'Estat espanyol no només no ha adoptat cap mesura de promoció i protecció del català, sinó que practica una política amb l'objectiu clar de "perpetuar el monolingüisme del castellà".

L'informe de l'Observatori -un ens que es va crear el maig passat aglutinant deu entitats de promoció de la cultura de tots els àmbits dels Països Catalans- és la rèplica de la societat civil catalana al document que l'any passat va presentar el govern central en què exposava de forma cofoista la seva valoració sobre el nivell de compliment de la Carta. La norma preveu un mecanisme de control que obliga els governs a passar comptes de forma periòdica davant el Consell d'Europa, que, abans d'emetre un informe definitiu sobre el seguiment de la Carta en els diversos països, dóna audiència a les respectives associacions de cada país que s'hi vulguin pronunciar.
+ informació

Universitats de 28 països ensenyaran català el proper curs

Font:		14/05/03

El curs 2003-2004 hi haurà 94 lectorats de català a universitats de 28 països dels cinc continents i de fora del domini lingüístic de la llengua catalana, nou més que els 85 actualment existents, segons les previsions de convocatòria de places o de renovació de l’Institut Ramon Llull (IRL). Els lectorats de nova creació són els de L’Havana (Cuba), Ljubljana (Eslovènia), la Sorbona Nouvelle París III (França), Catània (Itàlia) i Hassan II-Aïn Chock de Casablanca (Marroc). A més, està prevista la implantació d’altres nous a Constança i Eichstätt (Alemanya), Aconcagua (Argentina), Glendon College de Toronto (Canadà), Quito (Equador), Amiens (França), Salern (Itàlia), Varsòvia (Polònia) i Brno (República Txeca).

El Windows XP domèstic i l'Office 2003, en català

Font:		9/05/03

Ja hi ha la versió en català pels usuaris domèstics del sistema operatiu de Microsoft del Windowx XP. L'empresa ha tret una versió del Language Interface Pack en català per la Home Edition. Fins ara només la versió professional podia ser en català. Aquest canvi d'estratègia de l'empresa s'ha segellat avui amb l'acord que han signat la Generalitat i l'empresa que preveu que Microsoft adapti al català l'Office 2003 i els altres productes que l'empresa vagi llançant al mercat. Segons el conveni, Microsoft cedeix la tecnologia necessària a la Generalitat perquè aquesta pugui desenvolupar les actualitzacions que s'aniran posant a disposició dels usuaris.

García de la Concha culpa a los políticos de la polémica sobre el valenciano

Font:		12/06/02

El director de la Real Academia Española, Víctor García de la Concha culpó ayer en el Senado a los políticos de las polémicas que al vacenciano y su declaración de lengua oficial, cuando, desde su opinión de filólogo, se trata de un dialecto del catalán. Aunque sus declaraciones sean política y filológicamente correctas, levantarán ampollas en amplios sectores valencianos.

El director de la Real Academia Española, Víctor García de la Concha, dejó ayer claro en el Senado, según informa Efe, que para los filólogos el valenciano es una variante del catalán y si esa modalidad se ha declarado lengua oficial en el estatuto de la Comunidad Valenciana «ha sido un problema de los políticos». García de la Concha realizó estas afirmaciones durante su comparecencia ante la Comisión de Educación y Cultura del Senado, en la que el senador de CIU, Josep Varela, manifestó su «preocupación por la situación del valenciano, el catalán y el mallorquín» y por el hecho de que los políticos utilicen a veces las cuestiones lingüísticas para «dividir y debilitar el catalán en todos sus matices». El máximo responsable de la RAE había insistido durante su intervención que servir a la unidad del español es el gran objetivo por el que trabaja la Academia. Pero ante la preocupación que mostró Varela por la falta de unidad entre el catalán y el valenciano, García de la Concha afirmó que para los filólogos «no hay duda» de que la segunda de esas lenguas «es una modalidad del catalán, como lo es también el mallorquín» y facilitó de memoria la definición de «valenciano» del Diccionario de la RAE, donde se dice que es «una modalidad del catalán que se habla en gran parte del antiguo reino de Valencia y que es allí sentida como lengua propia». «Una buena definición», aseguró. Lo que ha ocurrido, prosiguió, es que en el estatuto de la Comunidad Valenciana se ha declarado lengua oficial el valenciano, algo que no ha sucedido en Baleares, donde el carácter de lengua oficial se le otorga al catalán y no al mallorquín. «Ha sido un problema de los políticos, y la Academia quiere ser buena ciudadana y no tiene más que respetarlo», aseguró García de la Concha, para añadir que, al parecer, en la Academia valenciana de la Lengua «ha habido cierto consenso con el área catalana». En este sentido, confió «en el buen sentido de los filólogos» que forman parte de la institución autonómica, «para que impidan que se produzca, por motivaciones políticas, cosas que son importantes desde el punto de vista de la filología». La Academia de la Lengua, prosiguió, «se mueve en el plano de la lealtad más absoluta a lo que es la ley, pero también sirve a la ley científica del lenguaje», por lo que hará cuanto esté en su mano para que la labor de los filólogos valencianos «vaya en ese sentido de convergencia con el catalán». Hizo hincapié en que la RAE mantiene una relación «fraternal» con las academias vasca, catalana y gallega, y, de hecho, en reuniones como la que se celebró este año en San Millán de la Cogolla para poner en marcha el Diccionario Histórico, se invitó a representantes de las tres instituciones.

El director de la RAE dice que el valenciano es lengua oficial por un empeño político
De la Concha mantiene que es una variante del catalán y las instituciones guardan silencio

Font:		12/06/02

El director de la Real Academia Española, Víctor García de la Concha, espetó ayer en el Senado que el valenciano es una variante del catalán y por lo tanto no tiene sentido que sea lengua oficial recogida en el Estatuto de Autonomía porque es fruto de «un problema de los políticos». Las instituciones valencianas prefirieron aportar el silencio por respuesta, incluida la AVL. Joan Lerma recordó que se utilizó «valenciano» en el estatuto por ser el vocablo «tradicional». El senador valenciano González Pons señaló que el grupo popular está en desacuerdo con el director de la RAE.

El director de la Real Academia de la Lengua, Víctor García de la Concha, fue ayer contundente en sus respuestas durante la comisión de Educación y Cultura del Senado. Ante la pregunta de Josep Varela (CiU), en la que mostró su preocupación por el hecho de que los políticos «utilicen a veces cuestiones lingüísticas para debilitar el catalán», el máximo representante de la RAE contestó que «para los filólogos no hay duda de que el valenciano es una modalidad del catalán, igual que el mallorquín». Además añadió que si esta lengua se recoge en el Estatuto de Autonomía de la Comunidad «ha sido un problema político» y recordó que en Baleares la lengua oficial es el catalán y no el mallorquín. Por su parte, el senador socialista y ex presidente de la Generalitat, Joan Lerma, recordó que «cuando pusimos el valenciano en el Estatuto teníamos claro que era una denominación tradicional, nunca entramos a definir un ámbito lingüístico porque es tarea de los científicos, simplemente recogimos la denominación popular, porque no ha habido otra diferente a valenciano». Recomendaciones a la AVL De la Concha aconsejó también a la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) que evite influencias políticas y apuntó que hará lo que esté en su mano «para que la labor de los filólogos valencianos vayan en ese sentido de convergencia con el catalán» aunque, según dijo «al parecer en la Academia Valenciana ha habido cierto consenso con el área catalana», algo que tranquilizó a Varela, quien había mostrado al director de la RAE su preocupación «por la penosa situación que se da en Valencia, porque se intenta separar valenciano y catalán como si fueran diferentes». De la Concha hizo gala de memoria y recitó la definición que presenta el Diccionario de la Academia de «valenciano»: «modalidad del catalán que se habla en gran parte del antiguo Reino de Valencia y que es allí sentida como lengua propia». Apostilló que es «una buena definición» y la suscribió. Al grupo popular en el Senado no le parecieron tan bien estas declaraciones. Según señaló el senador valenciano Esteban González Pons «es una opinión respetable pero no la compartimos. La posición reflejada en el Estatuto y la línea reflejada por la Academia responde a la realidad histórica y la cultura valencianas». Además, González Pons resaltó que no están de acuerdo con estas manifestaciones y «menos si es a instancias de un senador catalán». Por otro lado, la AVL, en el ejercicio de sus funciones, quiso hacer llegar a la Junta Central Fallera la normativa del valenciano y el programa de traducción SALT tras anunciar este organismo que se iba a expresar en castellano.

Balears: El català, primera llengua de la selectivitat a les quatre illes

Font:	www.radiocatalunya.ca	3/06/03

Per primera vegada, l'ús del català ha estat majoritari a les proves d'accés a la universitat (selectivitat) per part dels alumnes de les quatres Illes. A les Balears un 63'1% dels exàmens s'han fet en la llengua pròpia (front a un 60'1% el 2002); a Mallorca han estat un 62'1% (front a un 60'4%); a Menorca un 86'5% (front a un 87'7%) i a Eivissa i Formentera un 51'6% (front a un 38'4%).
Respecte a aquestes xifres, Joan Antoni Mesquida, vicerector de Política Lingüística de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i coordinador de les proves de selectivitat, va comentar que «són dades molt positives, ja que es confirma l'evolució a l'alça de l'ús del català als exàmens de selectivitat».
Mesquida va explicar que la situació del català a les proves ha hagut de superar el fet que «venguin nerviosos, que es vulguin lluir i treure molt bona nota», cosa que en altres ocasions ha beneficiat l'ús del castellà.
El vicerector treu dues conclusions principals dels resultats «la primera, que els que s'han examinat tenen la percepció que la llengua catalana és la llengua d'expressió de la Universitat i la segona, que vénen formats en català, que tenen una competència per escriure-hi i se senten còmodes utilitzant el català».
Mesquida va considerar que el fet que els alumnes que han fet servir el català hagin passat del 60'1% al 63'1% en un any «és una pujada important».
Igualment, el vicerector ha detectat que pràcticament han passat a la història els alumnes de llengua materna catalana que s'expressaven per escrit en castellà i que ara es viu la situació inversa: «alumnes que tenen una altra llengua materna fan servir el català». Considera que «no hem arribat a una situació normalitzada, hem de potenciar més l'ús del català», especialment, segons va reconèixer, a «Eivissa i Formentera». Oliver matisà que a una situació normalitzada «l'ús de la llengua a la selectivitat és molt més alt».

Els partits del Consell de Mallorca reclamen l'oficialitat del català a la Unió Europea

Font:		05/12/02

Tots els partits polítics presents al Consell de Mallorca van aprovar una moció reclamant que es reconegui el català com a llengua oficial de la Unió Europea. Així ho anunciava dimarts el Diari de Balears. Aquesta moció demana al govern espanyol que treballi perquè el Consell de la Unió Europea accepti que el català sigui una llengua de la Unió amb tots els drets. La petició també es fa extensiva a les instàncies europees. Segons la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Maria Antònia Vadell, aquesta oficialitat pot incidir en el procés de normalització i de cohesió de la llengua catalana. Tot i que el Partit Popular hi va votar favorablement, un dels seus portaveus, Cristòfor Huguet, va dir que aquesta moció és pràcticament impossible que arribi a bon port. El mes de juliol el conseller de Cultura balear, Damià Pons, ja va fer una demanda en aquest sentit, coincidint amb la incorporació de nous membres a la comunitat europea.

Balears: Èxit del català a les escoles

Font:		13/10/02

Si hi ha un assoliment en el qual l'èxit del Pacte de Progrés és inqüestionable, aquest és l'aplicació del drecret de mínims en l'ensenyament del català. En només tres anys, el coneixement de la llengua pròpia ha avançat de manera inqüestionable entre els escolars, tant en els centres públics com en els concertats. Aquest èxit es deu a l'impuls donat per la Conselleria de Damià Pons amb el suport del conjunt del Govern, i també a l'empenta demostrada per les direccions dels centres, pel profesorat i per bona part dels pares d'alumnes. Això indica que no ens trobam davant un exercici de voluntarisme, sinó d'una gran demostració d'empenta per part de la societat civil. I en aquest esforç no s'han d'incloure només les famílies catalanoparlants, sinó moltíssimes de monolingües en castellà. Si aquest segment s'hi hagués oposat, l'aplicació del Decret de Mínims hauria estat molt més complicada. Però no ha estat així. El Govern ha trobat moltíssima col·laboració. Aquest és l'indicatiu més clar que fins i tot els sectors provinents de la immigració més recent entenen que l'aprenentatge de l'idioma propi de la comunitat per part dels seus fills serà molt positiu per al seu futur educatiu i professional. Tant és així, que infants que parlen habitualment en castellà a ca seva fan a l'escola programes d'immersió lingüística sense cap problema. La llengua catalana té ara més vigor que mai a les escoles. Joan Riera. Periodista.

València: exepte el PP, tots pacten per la llengua

Font:	www.radiocatalunya.ca	13/10/02

Els màxims representants dels partits polítics d'esquerra i nacionalistes valencians, així com sindicats, associacions cíviques i organismes com l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) van subscriure el dia 23 de novembre en un acte solemne a l'aula magna de la Universitat de València el document Compromís per la llengua, que recull un total de cinquanta mesures per aconseguir "sostres de normalització reals i efectius" per al valencià. El Partit Socialista, Esquerra Unida, el Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Verda i Esquerra Republicana del País Valencià, amb aquesta declaració, s'han compromès a incloure als seus programes electorals aquestes mesures que afecten els àmbits polític, administratiu, social, educatiu i de la comunicació i que impliquen també les empreses privades. Només el Partit Popular s'ha autoexclòs del compromís promogut per la Federació Escola Valenciana (FEV) i la Mesa per l'Ensenyament en Valencià. També hi donen suport els sindicats majoritaris STEPV-IV, CCOO i UGT, amb el suport de la Universitat de València, la Confederació d'Associacions de Pares i Mares Gonçal Anaya, l'organització Valencians pel Canvi, Acció Cultural del País Valencià, la plataforma d'Estudiants per la Llengua i l'Associació Tirant lo Blanc.

Per la transcendència de la notícia, posem de forma excepcional la notícia de veu de dos diaris espanyols per veure el seu punt de vista
la razón	abc

García de la Concha demana a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que impedeixi imposicions per "motivacions polítiques"
El valencià és una variant del català", segons la Real Academia Española

Font:		12/06/02


Víctor García de la Concha, director de la Real Academia Española (RAE), va deixar ben clar ahir al Senat que el valencià és una variant del català i que si aquella modalitat s'ha declarat llengua oficial al País Valencià "ha estat un problema dels polítics" Així de clar i contundent va ser el director de la RAE en la seva compareixença a la Comissió d'Educació i Cultura del Senat, responent a una pregunta del senador de CiU Josep Varela, que manifestava la seva "preocupació per la situació del valencià, el català i el mallorquí" i pel fet que els polítics utilitzin a vegades les qüestions lingüístiques per "dividir i debilitar el català en tots els matisos". García de la Concha va afirmar que pels filòlegs "no hi ha dubte" que el valencià "és una modalitat del català com també ho és el mallorquí". El director de la RAE va facilitar de memòria la definició del terme valencià que fa el Diccionario de l'Academia, on es diu que "és una modalitat del català que es parla en gran part de l'antic Regne de València i que és allà sentida com a llengua pròpia". Segons De la Concha, el que ha passat és que a l'Estatut del País Valencià s'ha declarat llengua oficial el valencià, fet que no ha succeït a les Balears, on el caràcter de llengua oficial se li atorga al català i no al mallorquí. "Ha estat un problema dels polítics i l'Academia vol ser bona ciutadana i no té més que respectar-lo", va dir el president de la RAE, que va afegir que, segons sembla, a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua "hi ha hagut cert consens amb l'àrea catalana". En aquest sentit, De la Concha confia "en el bon sentit dels filòlegs que formen part de la institució autonòmica perquè impedeixin que es produeixi, per motivacions polítiques, coses que són injustificables des del punt de vista de la filologia". El president de la Real Academia Española va deixar clar que si bé la RAE "es mou en el pla de la lleialtat més absoluta al que és la llei", també "serveix a la llei científica del llenguatge". Per això la RAE farà el que pugui perquè la feina dels filòlegs valencians "vagi en aquest sentit de convergència amb el català". García de la Concha va ressaltar la relació "fraternal" que té la RAE amb les acadèmies basca, gallega i catalana tot assenyalant que "el plurilingüisme és una de les grans riqueses del nostre país i, lluny de ser una limitació, enriqueix i ha de fomentar-se". Aquestes afirmacions les va fer García de la Concha en una compareixença on va insistir també en la "unitat de l'espanyol, el gran objectiu pel qual treballa l'Academia". El president de la RAE va ser molt dur amb la televisió pública, afirmant que "és una vergonya que TVE maltracti la llengua tal com ho fa, especialment als telediaris". En aquest sentit, es va queixar que en els informatius "apareixen rètols amb faltes d'ortografia i amb redaccions absurdes". Si bé creu que el mal ús de l'idioma és comú a totes les televisions, "TVE té una obligació especial amb la llengua".


Associacions catalanes porten a l'ens internacional la seva preocupació per la llengua
La discriminació del català arriba per primer cop a les Nacions Unides

Font:		26/05/02

S'examina un informe sobre els incompliments de l'Estat


Un comitè d'experts de les Nacions Unides (ONU) ha estudiat per primer cop un extens document en què es relata la discriminació que pateixen els ciutadans que tenen el català com a primera llengua, així com la política del govern central de fomentar l'ús del castellà en detriment de la llengua pròpia del país. L'informe s'ha presentat aquests dies a Ginebra davant el comitè d'experts encarregat d'avaluar el nivell de compliment del Conveni sobre Discriminació Racial signat per diversos Estats, entre d'altres, l'espanyol.
El comitè escolta primer un informe dels representants estatals i dóna audiència a les diverses ONGs que vulguin fer puntualitzacions al document oficial abans que s'emeti un dictamen final, en què, si escau, es fan observacions al govern corresponent. En aquests cas, fins a la capital suïssa s'hi han desplaçat dues persones en representació de la Plataforma per la Llengua, el Ciemen, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, Fundació Congrés de Cultura Catalana i el centre UNESCO de Catalunya. Les entitats catalanes consideren que, en el marc d'aquest conveni internacional, que vetlla per la no-discriminació per temes racials, hi ha marge per encabir-hi una denúncia sobre la situació lingüística, partint de la premissa que "els catalanoparlants no tenen reconeguts els mateixos drets que la resta de ciutadans de parla castellana".
L'informe de les associacions catalanes va ser presentat als membres del comitè de l'ONU en una trobada prèvia a l'exposició que dimecres van fer els representants espanyols davant el comitè de l'ONU. En l'informe fet pel govern central es parla de la situació dels immigrants i del col·lectiu gitano a Espanya, però, en cap cas, es parla de temes lingüístics. Ahir els delegats espanyols van tornar a l'ONU, on els experts els van fer preguntes concretes sobre l'informe i, en almenys vuit intervencions, es va fer referència al tema lingüístic. Un dels experts va preguntar si fora de Catalunya era possible estudiar el català, qüestió que va ser resposta amb evasives pels representants espanyols. Aquests només van entrar en detalls per expressar la seva preocupació per la possibilitat que el govern de la Generalitat no apliqui la llei de qualitat de l'ensenyament que obliga a fer més hores de castellà a les escoles. Durant la seva estada a Ginebra, els reprentants del govern central han tingut el suport indirecte de representants de l'Associació per a la Tolerància, que han exposat a l'ONU la seva peculiar visió d'una suposada situació d'inferioritat del castellà a Catalunya.
En l'informe de les associacions catalanes es fa una defensa de les mesures de discriminació positiva del català com a camí vàlid per superar les mancances actuals. A més, s'adverteix que la nova realitat social derivada de l'arribada massiva d'estrangers pot suposar un nou afebliment de la llengua.
L'informe aporta diversos exemples concrets en què el govern central incompleix l'obligació constitucional de protegir totes les llengües de l'Estat, com és el cas de les diverses lleis en què s'exclou la possibilitat d'utilitzar el català. L'informe també denuncia el secessionisme lingüístic i recorda diverses actuacions tant del govern de Madrid com dels governs autònoms del País Valencià i les Illes Balears.