Pressió civil per la sobirania
Una associació cívica impulsa un congrés popular per al reconeixement internacional del dret a l'autodeterminació de la nació catalana
Fer pressió des de la societat civil per al reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació dels Països Catalans. Aquest és l'objectiu que s'han marcat els promotors del Congrés per a la Sobirania dels Països Catalans, que han constituït una associació cívica amb el mateix nom que vol impulsar un debat popular que impliqui amplis sectors socials en assemblees territorials.
Es tracta d'una iniciativa sorgida des de la societat civil, que entre els seus 300 primers adherits compta amb personalitats com el secretari general del CIEMEN, Aureli Argemí; el cantant Biel Mayoral; l'excoordinador d'Unió de Pagesos, Pep Riera; el notari Joan Bernà; el filòleg Josep Ferrer; i l'exregidor d'ERC i del PI per Barcelona, Agustí Soler.
La constitució de l'associació es va oficialitzar el passat 25 d'abril i els seus objectius i adhesions s'han anat propagant per boca-orella i a través d'una web (www.sobirania.com), a l'espera de fer-ne una presentació pública el setembre vinent, que donarà pas als debats del congrés durant el proper curs polític.
La data triada per al llançament del congrés té una connotació simbòlica. "Si el 25 d'abril del 1707, amb la Batalla d'Almansa, es va iniciar un procés per anorrear la nació catalana, el 25 d'abril del 2002 s'inicia un procés per a la seva recuperació", indica a aquest diari Agustí Soler, portaveu del congrés sobiranista.
Els promotors de la iniciativa asseguren que el seu objectiu "no és que se'ns reconegui el dret a l'autodeterminació, que ja el tenim, sinó exercir-lo", segons Soler. En aquest sentit, pretenen centrar bona part dels esforços del congrés en l'àmbit jurídic per evidenciar que "si l'Estat espanyol pertany a l'ONU i ha firmat diversos tractats i convencions que reconeixen el dret a l'autodeterminació dels pobles, Catalunya també l'ha de poder exercir".
El congrés pretén aconseguir mobilitzar un mínim de 25.000 adherits als seus debats i plantejar propostes i arguments jurídics per sol·licitar l'exercici del dret a l'autodeterminació. Aquestes propostes es volen portar davant de l'ONU, el Consell d'Europa i el Tribunal d'Estrasburg.
El document final que s'ha de presentar als organismes internacionals competents s'aprovarà en una assemblea general del congrés la primavera vinent. L'objectiu és poder incloure aquest al·legat jurídic en els treballs de redacció de la Constitució Europea que es preveu firmar el 2004, on es vol forçar els estaments comunitaris a reconèixer el dret a l'autodeterminació dels pobles en el si dels seus Estats membres. Soler assegura que la iniciativa "es planteja des de la societat civil, sense voler suplantar els partits", amb l'objectiu d'aconseguir "una participació popular àmplia i plural que reforci una actuació política massa encotillada per la Constitució espanyola".
Els promotors del congrés esperen la participació de persones de totes les tendències polítiques "però sense representar els partits" i que es pugui constituir un fòrum civil amb representants del món cultural, sòcioeconòmic, religiós, polític i esportiu dels Països Catalans, que avali els plantejaments sobiranistes davant de les institucions internacionals.
El cas del Quebec, que l'any 1995 exercint el dret a l'autodeterminació va celebrar un segon referèndum per a la sobirania, que va perdre per un escassíssim marge de vots, el tenen molt present els promotors del Congrés per la Sobirania dels Països Catalans, que pretenen que "la causa de la sobirania sigui un plantejament transversal, que pugui integrar interessos de les patronals, els sindicats i la immigració". "El Quebec va perdre el referèndum perquè el seu plantejament es va basar en motius sentimentals i culturals sense tenir prou en compte qüestions de caràcter econòmic, cosa que va ocasionar l'oposició de tot el vot ètnic", afirma Soler, que va seguir atentament aquell procés.