El nombre d'alumnes que estudien català a la Catalunya del Nord es multiplica per 13 en deu anys
Tot i això, només suposen un 16% de l'alumnat del territori
Font:
5/02/10
     
Actualment hi ha 13.500 alumnes de Primària i Secundària que aprenen català a la Catalunya del Nord, mentre que una dècada enrere la xifra era només d'un miler, segons ha confirmat a l'ACN Marcel Mateu, vicepresident del consell general dels Pirineus Orientals, el departament francès que comprèn els territoris de la Catalunya del Nord. Ja sigui en una escola de la xarxa la Bressola, on es fa immersió lingüística en català; en un centre bilingüe o bé fent unes hores a la setmana, els estudiants de llengua catalana suposen un 16% de l'alumnat del territori. La Catalunya del Nord i les iniciatives de foment del català tenen un paper destacat a la fira Expolangues de París, que té lloc fins aquest dissabte.
 
A la Catalunya del Nord, la llengua catalana es parla sobretot als pobles i principalment és la gent gran qui l'utilitza. Si bé els joves no tenen gaire costum de fer-lo servir, cada cop són més els que l'estudien als centres educatius, fins al punt que els alumnes que l'aprenen s'han multiplicat per 13 en deu anys. 'El paper de les escoles és poder tornar a donar a aquests joves el gust i la possibilitat de poder parlar la llengua catalana, ja que són les nostres arrels', explica l'única inspectora de llengua catalana que hi ha a la Catalunya del Nord, Mary Sanchiz.

La xarxa d'escoles la Bressola, on actualment hi ha més de 700 alumnes, ja fa tres dècades que imparteix l'ensenyament en català. Però l'augment d'estudiants que aprenen la llengua es deu sobretot a la implantació de les escoles bilingües. L'impuls del bilingüisme en els centres de la Catalunya del Nord no arribaria fins al curs 2001-2002, quan l'Estat francès, de la mà del ministre Jack Lang, va introduir les llengües regionals de França a l'ensenyament. 'Gràcies a l'educació bilingüe, els nois i noies tenen la possibilitat de tenir una paritat horària en català i en francès', explica la inspectora Sanchiz.

De la seva banda, el consell general dels Pirineus Orientals segueix una política activa de potenciació del català i preveu que el nombre d'alumnes que aprenen l'idioma segueixi creixent. Entre altres motius, 'aquest increment es deu a la voluntat de les institucions de pagar professors per descobrir la nostra llengua i de fer llibres perquè els joves puguin conèixer-la', ha assegurat Marcel Mateu.

Pocs professors

Tot i els esforços per formar professorat, encara són només una trentena els mestres que imparteixen català, molts d'ells en diversos centres alhora. L'ensenyament del català s'ha estès sobretot a l'educació primària, mentre que la secundària i els cicles superiors són encara assignatures pendents. 'A primària hi ha molts nens que fan català, però després molts abandonen la llengua i és una llàstima', ha lamentat Sanchiz.

'Abans l'Estat francès no volia que s'aprengués la nostra llengua', ha recordat el vicepresident del consell general de Pirineus Orientals. 'Des dels anys 50, la primera vegada que es parla de fer català a l'escola, s'han fet molts progressos', hi ha afegit Sanchiz. Tot i els progressos fets, la demanda encara supera l'oferta i aquest curs 200 alumnes s'han quedat sense plaça a les escoles Bressola.

Representants del consell general dels Pirineus Orientals, així com la inspectora de català Mary Sanchiz i membres de la xarxa d'escoles la Bressola han estat presents aquesta setmana a la fira Expolangues de París, on el català és la llengua convidada d'honor. Expolangues, amb més de 200 expositors que representen 80 idiomes diferents, és la mostra d'idiomes més important d'Europa. La mostra, que va començar aquest dimecres, acabarà aquest dissabte.

 

 

La Bressola ja té centre de secundària
Representants del govern català i francès l'han inaugurat avui destacant la importància de l'ensenyament del català
30/08/08
Font:
     

La Bressola ha inaugurat el centre d'ensenyament secundari Pompeu Fabra, situat al municipi del Soler (Rosselló). Després de cinc anys treballant i estudiant en barraques, professors i alumnes tindran un centre 'que fa goig', en paraules del director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, que ha explicat a VilaWeb l'important canvi que significa la inauguració d'aquest centre. 'Implica un canvi de dimensió tant d'eficiència a secundària com d'imatge de país', ha dit.

Segons Le Bihan, 'la inauguració d'avui és important perquè hi ha hagut representants del govern català i de l'estat francès.' En concret, hi han assistit el vice-president del govern, Josep-Lluís Carod Rovira, i l’inspector d’acadèmia dels Pirineus Orientals, Jean-Luc Benefice. Le Bihan també destaca que el nou centre portarà la immersió en català a secundària. Un aspecte sobre el qual també ha parlat Carod-Rovira.

El centre té una capacitat màxima de dos-cents alumnes. El curs que ve n'hi haurà uns vuitanta i des de la Bressola preveuen que en tres o quatre anys s'ocupin totes les places. Entre algunes curiositats, destaca que l'edifici s'escalfarà amb una bomba de calor, per tal d'estalviar energia, i que els alumnes disposaran d'un hort perquè 'tan important com aprendre informàtica és saber plantar tomàquets', ha comentat Le Bihan.

Finalment, ha recalcat que, si la inauguració del centre és un avenç important, també implica nous desafiaments, com el de preparar l'arribada a la Universitat.

 

 

'Les practiquem o no, les defensem per la seva supervivència'
El Senat francès manté el reconeixement del català a la reforma constitucional
17/07/08
Font:
     
Els senadors francesos han mantingut el reconeixement del català en l'aprovació en segona lectura de la reforma constitucional, amb la seva introducció a l'article 75, després d'un maratonià debat que s'ha acabat la matinada d'aquest dijous. L'única esmena que pretenia tornar-lo a retirar del comunista Ivan Renar ha estat rebutjada pel partit majoritari de la Unió per un Moviment Popular (UMP). Ara, un congrés parlamentari conjunt, de l'Assemblea de diputats i el Senat, ha de procedir al vistiplau definitiu el 21 de juliol a Versalles, tot i que l'oposició socialista votarà en contra per altres raons.
 
'És clar que no obre cap dret. El francès ha de ser obligatori a l'esfera pública. L'ensenyament s'ha de fer en llengua regional, sempre que no sigui obligatori'. Amb aquestes paraules, ha justificat el president de la comissió al Senat per la reforma constitucional, Jean-Jacques Hyat, l'adopció del reconeixement de les anomenades llengües regionals finalment a l'article 75. En l'apartat dedicat a les col·lectivitats locals, o sigui les regions, els departaments i les comunes, en el marc de la descentralització, hi figurarà a partir d'ara la referència que 'les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França'. D'aquesta manera, per primer cop es constitucionalitza el seu reconeixement, però per a la seva defensa cultural, però no oficial. En primera lectura, l'Assemblea de diputats havia introduït la referència a l'article 1 de la Constitució, just abans del 2 on es diu que 'la llengua de la República és el francès'. Els senadors de la majoria de la UMP ho van tombar i, els diputats, van decidir fer-ho passar de l'article 1 al 75.

La ministra de Justícia, Rachida Dati, present al Senat en aquesta segona lectura que s'ha acabat a quarts de tres de la matinada no ha intervingut en aquest cas, però el president de la comissió Hyat ha hagut de respondre a l'esmena del senador comunista Renar.

'No se'ls hi ha de donar un rol que correspon a la nació. I ha mantenir-se un lloc per a la francofonia', ha volgut matisar Hyat respecte la intenció de l'esmena i la intervenció també del socialista Pierre-Yves Collombat, de la Costa Blava, que advertia sobre una possible ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que podria obligar a utilitzar-les en l'esfera pública.

Renar, de la regió del Nord, ha defensat la seva esmena afirmant que 'el tema és prou impotant per ser objecte d'una llei pròpia, millor que la seva constitucionalització'. 'Que no sigui un pas per la ratificació de la carta i la creació de grups ètnics dins Europa. No ha d'aparèixer a la Constitució, sinó a l'escola, la ràdio i la televisió, al carrer', ha finalitzat el senador que alhora defensava l'ensenyament bilingüe, però el posava al mateix nivell que l'àrab i el xinès dels nous immigrants.

'Les practiquem o no, les defensem per la seva supervivència', ha manifestat per la seva part la senadora parisenca Alima Boumediene-Thyerry, dels verds, que s'ha mostrat partidària d'aquesta constitucionalització, encara que ha recordat que la major part de l'oposició d'esquerres pretenia que la referència figurés a l'article 1 o 2.

En el debat d'uns quinze minuts, també ha pres la paraula el senador de la Polinèsia Gaston Flosse, de la UMP, que s'ha felicitat que això permeti 'expressar-se a les assemblees en les llengües naturals, el que estava prohibit fins ara'.

Ara, la reforma constitucional en el seu conjunt ha de ser aprovada definitivament al congrés parlamentari de Versarlles d'aquest dilluns, 21 de juliol, però els socialistes, comunistes i verds ja han anunciat que hi votaran en contra perquè entenen que les modificacions no van prou lluny i, entre altes coses, no es canvia l'actual sistema d'elecció d'un Senat que afavoreix el partit de la dreta al govern.

El president francès, Nicolas Sarkozy, manifesta en una entrevista d'aquest dijous al diari 'Le Monde' la seva intenció de canviar en el futur l'elecció del Senat, però el cap de l'oposició, François Hollande, demanava l'ajornament del congrés de Versalles i denuncia 'una deriva presidencial' en aquesta reforma de les institucions.

Perquè tiri endavant, fa falta el vot de tres cinquenes parts dels parlamentaris. Una cosa que encara no està assegurda perquè alguns diputats i senadors de la dreta podrien votar en contra. Per compensar-ho, Sarkozy espera el suport dels radicals d'esquerra.

 

 

 

 
El senat francès suprimeix el reconeixement del català de la reforma de la constitució
19/06/2008
Font:
     
 

El senat francès ha aprovat per 216 vots favorables i 103 de contraris una esmena que suprimeix del projecte de reforma de la constitució el reconeixement de les llengües minoritzades, entre les quals el català. Tant el govern com l'assemblea francesa van aprovar una modificació de l'article 1 que declarava les llengües minoritzades patrimoni de l'estat. Si el senat i l'assemblea no pacten un mateix text, la reforma de la constitució no podrà tirar endavant.

Força senadors havien presentat més de setanta esmenes per intentar que la constitució no reconegués les llengües dites regionals. L'esmena, que ha progressat, ha estat aprovada amb els vots de la UMP, dels comunistes, dels radicals, dels centristes i d'alguns senadors socialistes, segons que informa France Presse. Hi han votat contra la majoria dels socialistes, els verds i alguns senadors de la UMP.

Justament aquesta setmana l'Acadèmia Francesa ha exigit la retirada de la reforma de l'article 1 perquè, diu, 'la llengua de la república és el francès'. L'Institut d'Estudis Catalans va presentar va demanar-li ahir una rectificació, perquè creu que 'és del tot incomprensible que una institució com l'Académie Française gosi dir que el reconeixement d’aquestes llengües atempta contra la identitat nacional.'

 

 

 

Si bé no legalment
El català ja és oficial a la Catalunya Nord
Font:
     
El Consell General dels Pirineus-Orientals acaba de publicar a la seva revista 'L'accent Catalan', una Carta que defineix 'els fonaments d'una política lingüística i de reconeixement de la llengua catalana'. Així, en l'article 1, la màxima institució nord catalana reconeix 'oficialment' el català com a llengua de la Catalunya del Nord, 'al costat de la llengua francesa', i es compromet a ser-ne 'un dels actors de transmissió'. Aquesta carta que va ser aprovada per 20 vots a favor i sis abstencions el 10 de desembre passat, és una declaració d'intencions que no té força legal ja que a França, segons l'article 2 de la constitució, l'única llengua oficial acceptada és el francès.
En aquest sentit, el preàmbul de la Carta precisa que 'la política de promoció de la llengua catalana no es fa pas en detriment de la llengua francesa; el reconeixement oficial del català i el bilingüisme no perjudica l'existència ni el caràcter oficial del francès. No amenaça la unitat nacional'.

Pel Consell General dels Pirineus-Orientals la Carta es basa 'sobre els principis universals' com ara la Declaració Universal dels drets Lingüístics, el Conveni Europeu de protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals o encara la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries.

Respecta a aquest últim text, el Consell General nord-català lamenta el 'rebuig del govern francès' de ratificar i aplicar la carta Europea de les llengües regionals i minoritàries perquè 'la llengua catalana es troba avui, sense cap marc jurídic que permeti la seva preservació i el seu desenvolupament'.

Per això, el Consell General 'es felicita' de l'aprovació pels diputats espanyols d'una moció de support 'a la demanda recurrent de ratificació de la carta per l'estat francès'.

 

 

Denuncien la desaparició del català als televisors de la Catalunya Nord
Font:
     
La web ‘catnord’ ha iniciat una campanya per denunciar que “la televisió en català és cada cop més absent i més amenaçada de desaparició als televisors nordcatalans”. Pels membres d’aquesta web “que els nous sistemes de recepció de tantes teles no deixin pas un petit lloc a 10 teles en català que existeixen al món, és pura vergonya” a més “d'una voluntat política de fer desaparèixer la llengua mil•lenària d'aquest país”.

A ‘catnord’ expliquen que mentre en català hi ha només TV3, Canal 33, 3/24, Canal 300, Canal 9, Punt 2, IB3 i Andorra Televisió. La proliferació de tv per cable, per satel•lit i per Internet fa accessible un centenar de televisions de molts idiomes. Igual que passa a “Perpinyà i a Catalunya Nord” on “aquesta mateixa setmana, els abonats a la tele per cable de Perpinyà (la Catalana ?) han vist desaparèixer el Canal 33 que feia 15 anys que se podia veure, per posar a la seua plaça, TV5, la tele de la ...francofonia!”. Això fa que només quedi en català la TV3.

‘Catnord’ destaca que “tot això són disposicions contràries a les directrius transfrontereres i per la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea”. I exigeix que “les entitats portin davant dels responsables polítics elegits i les instàncies internacionals tots aquests disfuncionament democràtics”. “Cal que puguem veure les teles catalanes, valencianes, andorrana i mallorquina”sentencia el comunicat.

 

 

 

PROP DE 500 NENS ESTUDIEN EN CATALÀ A LA CATALUNYA NORD
Font:
e-notícies.com
     
La Bressola, la xarxa d’escoles catalanes a la Catalunya Nord, escolaritza 470 nens i nenes en català en un conjunt de vuit escoles al llarg del territori nord-català, segons dades facilitades per la mateixa xarxa. L’edat dels alumnes que assisteixen a aquestes escoles catalanes van des de la guarderia fins a secundària. La Bressola, que va néixer fa 27 anys, té centres escolars a Prada de Conflent, Nyils, dues a El Soler, Perpinyà, Vernet, Càldegues i Sant Esteve; a banda del centre de secundària del Soler, prop de Perpinyà, que ha entrat en funcionament durant el curs 2003-2004.

 

 

 

CATALUNYA NORD: AUGMENT ESPECTACULAR DE LES ESCOLES BILINGÜES
 
Font:
radiocatalunya.ca
     
L´ensenyament del català a la Catalunya Nord avança de forma imparable. Una gran majoria de pares s´ha mostrat partidari de la introducció de la nostra llengua a les escoles, però no hi ha professors prou preparats encara a França. La demanda ha sorprès el sistema educatiu jacobí poc propens a la diversitat.
 
Les escoles bilingües catalanes han doblat en nombre passant de 3 a 6 escoles amb la incorporació de centres als pobles d'Illa de Tet, Angostrina i Cabestany, així mateix també progressen els alumnes bilingües en un 23%, com ho revela un informe, presentat per la inspecció d'acadèmies. El total d'alumnes que van seguir cursos bilingües varen ser de 644 a primària, als col·legis 138 i als liceus 68, durant el passat curs 2001- 2002. L'inspector d'acadèmies s'ha mostrat molt satisfet per aquest avanç del català i ha expressat la seva voluntat de desenvolupar encara més el seu percentatge. Respecte al blocatge de les escoles de Sagallosa i de Marquixanes per falta d'efectius, l'inspector està negociant una solució, també per les escoles de Perpinyà i Sant Llorenç de Cerdans. El nombre d'alumnes que han començat enguany ha augmentat en 500, al conjunt de maternals, col·legis i liceus, i per això s'han contractat 68 nous professors.
 
Ara ens arriben notícies de Cabestany, concretament del col.legi "La Fontaine" que a partir d´ara serà bilingüe per als nens i nenes a partir de cinc anys. Hi haurà 12 hores de classes en català i 12 en francès. L´any que ve aquest col.legi obrirà una nova secció en català.