187 lleis obliguen a etiquetar en castellà a casa nostra
       
 
Font:
1/12/2009
 

Segons el darrer recompte, més aprofundit, ja són 187 les lleis i disposicions estatals vigents que obliguen l’etiquetatge i instruccions dels productes, com a mínim, en castellà als ciutadans i empreses de Catalunya. Només el 2009 se n’han fet 8 de noves (algunes que derogaven lleis anteriors que ja obligaven el castellà en l’etiquetatge). Hi ha normatives de tot tipus, des d’aquelles més generalistes que imposen aquesta llengua en tota mena de productes alimentaris, industrials, farmacèutics o veterinaris fins a d’altres més o menys específiques: joguines, verdures, fruites, tabac, bolets, preservatius, fertilitzants, plaguicides, explosius, productes tòxics i perillosos, electrodomèstics, pinsos animals, detergents i productes de neteja, additius alimentaris, cosmètics, calçat, plantes de viver, productes tèxtils, medicaments homeopàtics, productes de règim, productes amb enzims i microorganismes, caramels, llepolies diverses, begudes refrescants, aliments dietètics, ultracongelats, joies i objectes amb materials preciosos, orxata de xufla, cafès, xocolates, productes de pastisseria industrials, productes de viatge, marroquineria, guants, patates fregides i aperitius, lents de contacte, cuir, conserves.... D’ençà de la Llei de política lingüística de l’any 1998, que pràcticament és la darrera llei actual i pràcticament única pel que fa al català que incideix en l’obligació de fer en la nostra llengua minsos aspectes en el món socioeconòmic, l’Estat espanyol n’ha fetes 69 de noves tot imposant únicament el castellà en l’etiquetatge de productes catalans. Evidentment, si comptabilitzem, més enllà de l’etiquetatge, la resta d’ordenament jurídic impositiu (i fins i tot excloent) pel que al castellà, aquest nombre supera de llarg les 500 disposicions (encara hi ha pendent una anàlisi exhaustiva per tenir una xifra més precisa). Si tornem a l’etiquetatge, podem dir que el 99,5% de la legislació sobre l’etiquetatge de productes imposa exclusivament l’etiquetatge en castellà en les dades obligatòries dels productes de Catalunya.

 

 

Només una en català

151 lleis obliguen a etiquetar en castellà a l'Estat espanyol

       
 
Font:
19/11/2008
 

Des del maig fins a l'octubre d'enguany el govern espanyol ha promulgat tres noves lleis que obliguen la presència del castellà en l'etiquetatge. En aquests moments, doncs, hi ha 151 lleis que imposen el castellà en l'etiquetatge en front d'una que ho fa pel català.

El mes de maig del 2008, la Plataforma per la Llengua denunciava la proliferació desmesurada i constant de legislació que obligava la presència única del castellà en l'etiquetatge de productes a casa nostra. El govern central de l'Estat espanyol manté pràcticament les mateixes polítiques lingüístiques que les del període franquista. Respecte a aquest període, les disposicions encara han augmentat més i sempre que s'ha derogat una llei, la nova ha mantingut o bé ha ampliat la presència única obligatòria del castellà en els productes, sense 'democratitzar' aquest aspecte.

Les tres darreres lleis que amplien la legislació que obliga la presència del castellà en l'etiquetatge són, en primer lloc, el Reial Decret 1079/2008, de 27 del juny (veure document del BOE) en què amplia l'etiquetatge en castellà en el mercat de pernils i paletes; el Reial Decret 1644/2008, de 10 d'octubre (veure document del BOE), en què totes les màquines distribuïdes en territori espanyol han de tenir el manual d'instruccions i totes les informacions i advertiments verbals que hi hagi al damunt de les màquines com a mínim en castellà; finalment, el Reial Decret 1246/2008, del 18 de juliol (veure document del BOE), que és la derogació de l'anterior decret del 1995 on torna a insistir no només en l'etiquetatge i instruccions, sinó també en tota la documentació oficial per avalar els productes veterinaris. Així, la documentació presentada per a l'autorització dels productes, els textos de l'etiquetatge i el prospecte són obligatoris en castellà.

És una llàstima que des del Ministeri de Sanitat i Consum, encapçalat pel ministre Bernat Sòria, sobre el qual recauen la majoria d'aquestes disposicions, no hagi endegat cap canvi d'orientació respecte les polítiques lingüístiques franquistes en matèria d'etiquetatge. Respecte el govern català, cal recordar que el desenvolupament de la legislació per equiparar la llengua catalana a les 151 disposicions en favor del castellà encara està pendent, tot i tenir-ne les competències. L'Estatut del Consumidor de l'any 1993 en preveu el reglament per garantir el dret de les persones consumidores de rebre la informació dels productes en català (article 26), però encara no s'ha desenvolupat. L'única obligació es dóna per als productes catalans artesanals i amb denominacions d'origen i qualitat segons la Llei de política lingüística del 1998 (article 34). Tanmateix, l'aplicació també ha estat difusa, de manera que s'ha admès la distribució de productes fora de la Llei.

 

 

Més d'un centenar de normes obliguen a usar el castellà
       
 
Font:
2/12/2002
 
Les lleis de política lingüística aprovades als territoris de parla catalana han topat, més d'una vegada, amb crítiques d'associacions de defensa de l'espanyol i d'institucions de fora del país. Els denunciants solen esgrimir que, en la situació actual, el català gaudeix d'una normalitat que invalida tota legislació positiva que n'afavoreixi l'ús i l'extensió. Allò que sovint amaga aquesta mena d'arguments és que l'estat espanyol, a més d'establir a la constitució el coneixement obligatori del castellà, ha dictat fins ara gairebé 150 normes positives de protecció i obligatorietat de la llengua castellana en tota mena d'àmbits de la vida quotidiana. El diputat català Francesc Ferrer i Gironès acaba de publicar un informe molt complet a la web de Contrastant amb totes aquestes disposicions que abasten, per dir-ne uns pocs camps, l'etiquetatge, les oposicions, el comerç, la paperassa administrativa, les telecomunicacions, les instruccions i els drets dels consumidors.

 

 

Castellà 149 - català 1.

En l'etiquetatge la llei del castellà s'imposa per golejada

       
 
Font:
29/05/2008
 

La Plataforma per la Llengua acaba d'elaborar un document que amb el títol "En l'etiquetatge, la Llei ens discrimina. Castellà 149 - català 1. Obligació per golejada" <http://www.plataforma-llengua.cat/doc/lleis_etiquetatge.pdf> posa en evidència el tractament legal gens equitatiu pel que fa l'obligatorietat d'ús d'una llengua en l'etiquetatge de productes que es distribueixen a la Catalunya sota administració de la Generalitat. Precisament, com és ben palès en el títol, s'anomenen les 149 lleis que imposen com a mínim el castellà en l'etiquetatge de productes, en contraposició a l'única llei (restringida a productes catalans amb segells de qualitat o d'origen) que obliga l'etiquetatge en català. Les 149 lleis impositives del castellà en l'etiquetatge de productes, abasten la pràctica totalitat de productes distribuïts a Catalunya (llevat de petitíssimes excepcions): siguin productes farmacèutics, cosmètics, detergents, productes industrials de tot tipus o principalment alimentaris. En el document s'especifica breument el funcionament legal actual en aquest àmbit, així com també es fa un repàs del tractament lingüístic que en fan les lleis del consumidor de comunitats autònomes espanyoles.

La pretensió d'aquest document és posar en evidència la situació d'anormalitat en què està sotmesa per la Llei la llengua catalana i per tant les persones consumidores que formen part d'aquesta comunitat lingüística. Sovint l'opinió pública que defensa postures pretesament "bilingües" ha obviat aquesta diferència impositiva abismal i no ha defensat cap model equitatiu de manera que el català passés d'una a 149 normatives que obliguessin el seu ús en l'etiquetatge en igualtat de condicions que el castellà. Justament són aquests mateixos que consideren que si el castellà és ben present a l'etiquetatge i el català no, és per raons de mercat. Home, no sé pas si són raons de mercat tantes obligacions durant més de 60 anys de manera continuada!! De ben segur que si durant 60 anys i amb més de 100 lleis, el català hagués estat obligatori en l'etiquetatge de productes, la presència de la nostra llengua seria tota una altra!! No siguem il·lusos sisplau! Toquem de peus a terra!.