L'ONU insta Espanya a abandonar les tortures a les comissaries
Font:
4/11/2008
     
Proposa derogar la Llei d'Amnistía perquè entorpeix les investigacions a la dictadura
 

La democràcia espanyola ha tornat a quedar en evidència davant la comunitat internacional amb l'últim informe del Comitè de Drets Humans de l'ONU. En el cinquè informe d'aquest estil sobre la situació dels drets humans a l'Estat, les Nacions Unides continuen demanant a Madrid que protegeixi els drets civils i polítics dels detinguts, eliminant el règim d'incomunicació i acabant amb les excessives denúncies per tortura.

També demanen que s'elimini l'aplicació excessiva de la presó preventiva. L'Estat espanyol fa 12 anys que no es sotmet a l'anàlisi sobre el compliment del Pacte Internacional de Drets Humans i Polítics, cosa que desperta la sospita que les denúncies de tortura en comissaries i quarters són una pràctica més freqüent del que pot semblar als ciutadans.

Pel que fa a les investigacions de la memòria històrica, l'ONU recomana derogar la llei d'amnistía de 1977 perquè entorpeix la investigació i les exhumacions de les víctimes de la dictadura.

El Comitè de Drets Humans de l'ONU demana al Govern espanyol que permeti als detinguts el dret a triar lliurement un advocat, amb qui es podrà dialogar 'de manera confidencial' i que hauria d'estar present als interrogatoris. També demanen que s'obligui a la gravació de tots els interrogatoris a les comissaries, una pràctica que a Catalunya ja s'ha començat a dur a terme.

Així mateix, les Nacions Unides denuncien que el Dret intern espanyol abusa del terme 'terrorisme', i proposa derogar la llei d'Amnistía de 1977 perquè entorpeix i dificulta les investigacions sobre les víctimes de la dictadura de Franco. Precisament per dur fins al final les investigacions en matèria de memòria històrica, l'ONU proposa crear una comissió d'experts independents per tal de reestablir la 'veritat històrica' sobre les violacions de drets humans durant la Guerra civil i el franquisme.

 

 

 

Un informe diu que la poca tortura policial d'Espanya queda impune
Font:
10/11/2005
     
El Consell d'Europa critica la devolució massiva de 'sense papers' a Rabat
 
La policia espanyola no tortura de manera sistemàtica però, quan ho fa, els agents poques vegades paguen per això. A aquesta conclusió hi ha arribat el comissari per als drets humans del Consell d'Europa, Álvaro Gil-Robles, que en el seu informe, a més, critica el Govern espanyol per tornar massivament 70 immigrants al Marroc en la crisi de Melilla.
 
ELS MALTRACTAMENTS Denúncies contestades pels mateixos denunciats
 
Són les mateixes ONG consultades pel comissari de drets humans les que subscriuen que ni la tortura ni els maltractaments són sistemàtics a Espanya. "Els inquieta que les diferents denúncies que es formulen no siguin investigades sistemàticament i eficaçment en tots els casos", introdueix Gil-Robles en un extens informe on aborda, a més a més, des de la situació a les presons i l'administració de justícia fins als problemes als centres de menors i immigrants passant per la recent crisi migratòria als enclavaments espanyols de Ceuta i Melilla.
El cas concret de l'agricultor mort el dia 24 de juliol a la caserna de la Guàrdia Civil de Roquetas de Mar (Almeria) a mans, presumptament, de diversos agents serveix al comissari per plantejar unes quantes preguntes clau a nivell genèric: "¿Per què les denúncies per maltractaments són tractades i contestades pels mateixos denunciats?" i "¿Com és possible que el jutge que instrueix les denúncies es limiti a demanar informació als mateixos denunciats i es conformi amb la seva resposta per arxivar el cas sense esbrinar-ne més aspectes?". La resposta que proposa Álvaro Gil-Robles passa per la necessitat imperiosa de portar a terme "una revisió a fons dels procediments actuals d'investigació interna de les forces de seguretat".
...

 

 

L’estat espanyol es compromet a reduir la tortura que practica regularment
Font:
25/05/2005
     
Fins a 49 membres de la Policía Nacional i 35 de la Guardia Civil van ser condemnats pels delictes de lesions i maltractaments als presos entre el 2001 i el 2004. A més, 49 funcionaris de presons també van ser condemnats, en el mateix període, per una actuació negligent respecte els detinguts. El Govern espanyol ha reconegut aquestes dades i, alhora, s’ha compromès a aplicar el Protocol Facultatiu de les Nacions Unides sobre prevenció de la tortura en els centres de detenció i presons de l’estat. Aquestes dades, tal com recull El Temps sobre el diputat d’ERC Agustí Cerdà, “al marge dels informes internacionals, són una prova escandalosa que a les presons espanyoles es tortura”.
De fet, segons recull El Triangle, l’any 2004 es van presentar un total de 755 denúncies per agressions o tortures envers les forces de seguretat de l’estat, segons la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, integrada per unes vint organitzacions implicades en la defensa dels drets humans. Del total de casos, el 31% provenen de participants en actes o mobilitzacions sindicals, el 16% de membres de diferents col•lectius socials, el 6% d’immigrants i el 5% de persones a qui se’ls ha aplicat la Llei antiterrorista.

 

 

El Tribunal d'Estrasburg condemna Espanya per no investigar denúncies de tortures.
Font:
2/11/2004
     
El Tribunal Internacional de Drets Humans d'Estrasburg ha fet pública la sentència del judici fet el 18 de novembre de 2003 contra Espanya, per l'anomenada 'Operació Garzón': el cas de les tortures infligides per la guàrdia civil a una colla d'independentistes catalans l'estiu del 1992, quan Baltasar Garzón era el jutge instructor de l'Audiéncia Nacional. El Tribunal ha condemnat Espanya per no investigar les denúncies de tortures fetes pels independentistes, però estableix que no pot acreditar els maltractaments i les tortures per ‘falta de proves’ perquè va passar fa massa temps, i així que no condemna per les tortures i els maltractaments soferts. El Tribunal obliga Espanya a indemnitzar per danys morals amb 8.000 euros cadascun dels 15 denunciants (120.000 euros) i a pagar les despeses del procés (12009 euros).

 

 

L’ONU denuncia l’Estat espanyol per encobrir la tortura
Font:
09/03/2004
     
La incomunicació que estableix la Llei Antiterrorista afavoreix la pràctica de la tortura i els maltractaments. Així es manifesta el relator de les Nacions Unides per a la prevenció de la tortura, Theo Van Boven, en seu darrer informe referit a l'Estat espanyol. Fruit de la visita de Van Boven a l'Estat l'octubre de 2003, en la qual s'entrevistà amb les autoritats i diverses entitats socials com Amnistia Internacional o Torturaren Aurkako Taldea , l'informe també denuncia l'existència de persones amenaçades per ETA, la dispersió de presoners bascos i el racisme de la policia espanyola. En quan a la tortura o qualsevol tracte cruel o inhumà, considera que el dret a estar-ne lliure és "absolut i inderogable". Amb la incomunicació, en canvi, es faciliten els maltractaments, tal i com venen afirmant les fonts no governamentals de manera reiterada. El mateix informe es refereix a la dispersió dels presoners, afirmant que aquesta "no té fonament legal i és aplicada arbitràriament", alhora que vulnera la resolució 43/173 de Nacions Unides, la qual exigeix un compliment de les condemnes en un indret proper al lloc de residència. D'altra banda, el relator recorda l'"existència de la tortura sobre les persones d'origen estranger que són identificades per la policia", per després establir una sèrie de recomanacions dirigides a evitar els maltractaments, com l'ús de càmares o que no s'emprin les caputxes durant els interrogatoris. A tot això, Van Boven insta el govern espanyol a ratificar la Convenció de l'ONU contra la Tortura, aprovada l'any 1984.
 

 

 

Amnistia Internacional exigeix a l'estat espanyol que posi fi a les tortures
Font:
21/11/2002
     
Arran de l'informe del Comitè contra la Tortura (CAT) de l'ONU, Amnistia Internacional ha demanat avui al govern espanyol que posi fi a les pràctiques de tortura i mals tractes denunciats especialment per nombrosos immigrants. El Comitè ha expressat la seva preocupació per les denúncies de violació i abusos sexuals, mals tractes a nens sense que no eren degutament acompanyats durant els processos d'expulsió i altres cassos de mals tractes a immigrants. L'advertència del CAT expressa també una profunda preocupació davant la pràctica de detencions en règim d'incomunicació durant períodes de fins a cinc dies, règim que propicia la tortures i els mals tractes. En aquesta línia, l'informe remarca la falta d'interès de les autoritats alhora d'iniciar expedients disciplinaris contra funcionaris. Aquesta no és la primera vegada que Amnistia fa una crida així a les autoritats espanyoles, l'abril del 2002, l'entitat ja va publicar un informe sobre tortures i mals tractes de caràcter racista.

 

 

L'ONU suggereix a Espanya formes de prevenir la tortura
Afirma que hi ha discrepàncies entre els informes de les ONG i els del Govern
Font:
20/11/2002
     
L'ONU va encarregar ahir a Espanya que millori la seva legislació per prevenir la pràctica de la tortura al seu territori. La resolució va ser adoptada pel Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides arran de denúncies presentades per organitzacions no governamentals (ONG).
La delegació espanyola va presentar, la setmana passada, un informe escrit i va haver de respondre a preguntes dels 10 experts d'aquest organisme de l'ONU. Les ONG acreditades van ser escoltades pel comitè en reunions per separat. Segons el comitè, Espanya "proporciona poca informació sobre l'aplicació pràctica de la Convenció" i afirma que, si bé l'Estat ha de "protegir els seus ciutadans de la violència i el terrorisme criminal", aquesta "legítima reacció" no ha de servir per invocar "circumstàncies excepcionals com a justificació de la tortura".
"MALTRACTAMENTS"
La comissió de l'ONU va mostrar inquietud, a més, per la "dicotomia" entre l'afirmació del Govern que a Espanya no es tortura, "i la informació de fonts no governamentals, que revela la persistència de casos de tortura i maltractaments per part de les forces de seguretat".
PROPOSTA DE L'ONU
La comissió va proposar a Espanya que adeqüi l'actual tipificació del delicte de tortura perquè s'ajusti al tractat internacional contra aquesta pràctica. També va recomanar que estudiï la possibilitat que es gravin en vídeo els interrogatoris policials dels detinguts per càrrecs penals greus i que el seu control forense s'ampliï a un metge de confiança de la persona detinguda. Al seu torn, la comissió recorda a Espanya que ha de "realitzar investigacions ràpides i imparcials i enjudiciar els presumptes autors" de tortures i, si correspon, obrir sumaris disciplinaris.

 

 

Els abusos de les autoritats espanyoles contra els immigrants persisteixen malgrat les denúncies de les ONG
Font:
25/11/2002
     
Els "abusos persistents i cada cop més greus" de les autoritats espanyoles cap als immigrants plantegen importants preocupacions respecte al compliment de la Convenció de l'ONU contra la Tortura, segons Human Rights Watch (HRW). L'organització afirma que "el flux migratori que suporta Espanya "no li dóna llicència per menysprear els drets humans dels immigrants". En una carta dirigida al Comitè contra la Tortura, HRW ha expressat la seva preocupació per les condicions en els centres de detenció d'immigrants i per la manera en què es porten a terme les repatriacions i expulsions. Aquests últims mesos l'entitat ha fet públics diversos informes de denúncia, però les condicions exposades no han canviat tot i les crítiques de les ONG.

 

 

España: No deben tolerarse las recompensas a torturadores
Font:
29/01/2001
     
«La concesión de recompensas y honores a torturadores transmite un mensaje claro: que en España no se castigarán de forma efectiva las violaciones de derechos humanos», ha advertido hoy Amnistía Internacional. La organización de derechos humanos también ha declarado que el hecho de que siga sin procesarse a los responsables de delitos cometidos durante la «guerra sucia» emprendida en los años ochenta contra ETA hace llegar a los torturadores un mensaje similar.
La condena de Amnistía Internacional se ha producido a raíz del anuncio, realizado este mismo mes, del indulto a 11 agentes de la Policía Nacional y 3 miembros de la Guardia Civil declarados culpables de tortura. Según los informes, la condena de estos hombres se ha reducido en dos tercios. Entre los indultados se encuentra un ex agente de la Policía Nacional y autor de múltiples torturas que fue condenado a 10 meses de inhabilitación por ocultar deliberadamente la verdad en el caso de la tortura de la presunto miembro de ETA Ana María Ereño en 1982. Otro de los 14 indultados estuvo también implicado en varios asesinatos durante la «guerra sucia» de los años ochenta contra ETA.
Poco después del anuncio de los indultos se concedió una medalla póstuma a Melitón Manzanas, ex jefe de una unidad de la policía secreta en San Sebastián (Guipúzcoa) durante la dictadura de Franco. Melitón Manzanas fue responsable de la tortura de centenares de vascos durante el régimen franquista y era un conocido colaborador de la Gestapo que durante la ocupación nazi ayudó a detener a judíos que trataban de huir a través de la frontera del sur de Francia. Fue la primera víctima elegida por un comando de ETA en agosto de 1968. Precisamente la medalla que se le ha concedido es una medalla a las víctimas del terrorismo.
Amnistía Internacional ha declarado: «El conceder una condecoración a alguien que ha burlado de forma tan flagrante los derechos fundamentales a la vida y a no ser torturado constituye una burla hacia cualquier sistema de concesión de honores».
Ésta no es la primera vez que las autoridades españolas conceden indultos o recompensas a torturadores. En 1998, Amnistía Internacional criticó la frecuencia con la que se indultaba a torturadores convictos, e hizo alusión a casos de torturadores que incluso habían sido ascendidos tras ser declarados culpables. También en 1998, 10 de los 12 condenados por el secuestro y la detención ilegal (como parte de la «guerra sucia») del empresario francés Segundo Marey vieron cómo, casi de inmediato, sus condenas eran reducidas en dos tercios, y el tercio restante quedaba en suspenso en espera de la apelación ante el Tribunal Constitucional. Dicha apelación aún sigue pendiente.
En su informe de junio de 1999, España: Motivos de preocupación en materia de derechos humanos en relación con el proceso de paz en el País Vasco (Índice AI: EUR 41/01/99/s), Amnistía Internacional manifestó su creencia de que en España existe un clima de impunidad. Para respaldar su afirmación, la organización de derechos humanos citó las condenas simbólicas impuestas a funcionarios encargados de hacer cumplir la ley declarados culpables de tortura o malos tratos, la relajación a la hora de hacer cumplir la condenas, las discrepancias en las normas de realización de informes médicos forenses y la perpetuación de la detención en régimen de incomunicación, así como la disponibilidad de indultos, e incluso ascensos, para los autores de torturas.
Además, Amnistía Internacional siente preocupación por los recientes informes que indican que los fiscales de la Audiencia Nacional han pedido que se archiven casi todas las investigaciones que continúan abiertas sobre los delitos cometidos durante la «guerra sucia» de los ochenta contra ETA.
Las autoridades españolas han ratificado tratados de derechos humanos y están sometidas a disposiciones constitucionales según las cuales deben proteger el derecho a la vida e impedir la tortura y los tratos crueles, inhumanos o degradantes.
Amnistía Internacional ha declarado: «El gobierno español debe poner fin al trato de favor hacia aquellos que matan y torturan en nombre del Estado. Cualquier comportamiento que se aparte de esta norma constituirá una burla de las leyes españolas».