La presidenta del PP català Alicia Sánchez Camacho ha estat proclamada candidata a la presidència de la Generalitat per a les eleccions al Parlament de l'any que ve, en un acte a la l'Hospitalet de Llobregat acompanyada per Mariano Rajoy i la plana major del partit

Més clar, impossible: "No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills". Són paraules de la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, en el seu discurs de proclamació com a candidata a la presidència de la Generalitat per a les eleccions al Parlament de l'any que.

Sánchez-Camacho no ha pogut contenir l'emoció quan la pantalla gegant del recinte ha mostrat unes imatges del seu fill, que estava present al míting. Amb llàgrimes als ulls, la dirigent ha mencionat al seu fill, "que està voltant per la sala", per afirmar que aportarà temps al PP treient-li a la persona que més s'estima. "Vull que el meu fill visqui la catalanitat i una Espanya de llibertat", ha afirmat.

Minuts després, el líder espanyol del partit, Mariano Rajoy, ha sentenciat: "Estem a favor de totes llengües, però també de la llibertat de la gent. I no som enemics de res. Els únics enemics de les llengües són els que les prohibeixen i les imposen".

En aquest context Camacho ha fet una crida als votants per què confiïn en ella "com a alternativa al pessimisme i la frustració d'altres formacions polítiques". I és que, al seu entendre, el PP aporta la "sensatesa i la maduresa que necessita Catalunya".

Segons ha dit: "Vull que Catalunya torni a ser el motor d'Espanya". "Sento passió pel meu partit, per Espanya i per Catalunya", ha afirmat Camacho. I per aconseguir-ho ha promès, entre d'altres, una rebaixa dels impostos i l'eliminació de l'impost de successions.

La dirigent del PP també ha afirmat en un discurs solemne davant un auditori de 2.000 persones al recinte la Farga de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) que el tripartit és l''únic govern que es manifesta "contra sí mateix", en referència a la polèmica de la cantant Noa.

El proper 30 de setembre, al jutjat d'instrucció número 2 d'Elx, es celebrarà un judici de faltes contra un militant d'Endavant per un presumpte delicte d'injúries a la corona. Els fets dels quals s'acusa a aquest veí d'Alacant, es remunten al 6 desembre de 2007, en els actes d'una botifarrada contra la constitució espanyola que es celebrava a Elx.

Mentre es desenvolupava el dinar popular a la plaça major del Raval, aparegueren dos unitats de la policia local, que després d'identificar l'independentista, fotografiaren les pancartes que hi havia (concretament alguna amb el lema "A Elx també cremem la monarquia?", en solidaritat amb les diverses persones encausades a Girona per cremar fotos dels reis espanyols) i s'emportaren un cartell amb la llegenda "Els catalans no tenim rei! Independència!".

L'Ajuntament d'Elx, en aquell moment governat per una coalició entre el PSOE i Esquerra Unida-Bloc, prohibí la convocatòria. No obstant, aquesta fou legalitzada mitjançant la comunicació a la subdelegació del Govern espanyol a Alacant.

El boicot anticatalà ja no és exclusiu de grups d’extrema dreta o d’organitzacions blaveres del País Valencià. En un curs de formació d’agents de pastoral de família i vida, organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a mitjans de juliol a El Escorial, el catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo García va fer una crida a boicotejar productes i empreses catalanes. Segons va revelar ahir a l’AVUI Josep Matamala, col·laborador de la delegació de pastoral familiar de l’arxidiòcesi de Barcelona i present al curs de formació, el professor universitari va iniciar la seva intervenció parlant, “emulant Franco”, d’un “contuberni maçònic” que posava en perill la unitat d’Espanya. Galindo va prosseguir el seu discurs “carregant contra Catalunya i el català amb l’excusa de l’Estatut”. El catedràtic va posar com a exemple d’empresa que cal boicotejar els supermercats Mercadona, i monsenyor Juan Antonio Reig Pla, bisbe d’Alcalá de Henares i president de la mesa, només es va limitar a aclarir que aquesta cadena era valenciana. Galindo va replicar aleshores “Llavors aquesta, no”, davant les rialles del públic.

Matamala explica que hi havia un centenar de delegats de tot l’Estat –amb l’excepció del País Basc, que “ja no hi assisteixen pels atacs constants que reben”– i que, tot i haver-hi dues delegacions catalanes –la de Barcelona i una altra de Terrassa–, l’ambient que es respirava era “clarament hostil contra els catalans”. Ell mateix es va aixecar, quan va acabar la intervenció del catedràtic, per dir que era català, i va preguntar si era millor comprar en una empresa alemanya que en una de catalana. També va assenyalar que havia portat cava per celebrar el final del curs. El silenci va ser l’única resposta que va rebre. Alguns dels delegats fins i tot “portaven xampany francès”, relata Matamala. Tan sols part de la delegació d’Andalusia li va fer costat un cop acabada la conferència del catedràtic.

El delegat català va evitar tirar més llenya al foc i no ho va voler circumscriure en una campanya de la CEE contra Catalunya, perquè es tracta d’un “fet aïllat” i “no parlava la cúpula de l’Església espanyola”. Sigui com sigui, reconeix que “cada cop hi ha menys bisbes que són catalans a Catalunya, només el de Barcelona i el de Tarragona, i això no és casual, sinó que es tracta d’una estratègia per diluir l’Església catalana”.

El PP ha rebutjat en el ple de l'ajuntament de València la moció presentada pel PSPV per exigir la retirada dels símbols franquistes als edificis municipals i als espais públics de la ciutat. El regidor socialista, Juan Soto, ha acusat al primer tinent d'alcalde, Alfonso Grau, de no voler aprovar la moció perquè "la seva cap", en referència a l'alcaldessa Rita Barberà, li ho prohibeix perquè "té un problema de lligams amb un passat que no vol superar".

Soto ha retret Barberà d'estar sempre "tensa i malhumorada" perquè "és incapaç d'alliberar-se dels lligams del passat que l'impedeixen mirar cap endavant com qualsevol ciutat democràtica". En el torn de rèplica, Grau ha acusat Soto de dir "disbarats" i ha reclamat al regidor socialista que no insisteixi més en aquesta petició (retirada dels símbols franquistes) perquè, segons el seu parer, d'aquesta manera Soto esdevé "en el millor propagandista de Franco".

La Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes), que presideix el membre del PP basc Santiago Abascal, es querellarà contra l'associació basca Esait i contra la catalana Catalunya Acció per haver promogut presumptament la xiulada a l'himne espanyol que es va registrar en l'última final de la Copa del Rei de futbol, segons informa Ecodiario.

Denaes, que compta també amb Vidal-Quadras en el seu patronat d'honor, explica que l'acció legal anirà dirigida contra les "organitzacions secesionistas" Esait i Catalunya Acció, a les quals es considera "impulsoras y organizadoras del ultraje a España a través de la pitada al himno nacional".

La fundació promotora de la querella va precisar que la seva actuació "no se dirige contra la masa de los aficionados, sino contra los cabecillas de las organizaciones que impulsaron y orquestaron la pitada contra el himno nacional en presencia de Su Majestad el Rey".

Segons els denunciants, "tales grupúsculos secesionistas están representados por ciudadanos españoles con nombres y apellidos que están obligados a cumplir las leyes vigentes".

Els consellers i senadors de la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, on aquest dijous participa el vicepresident de Política Territorial, Manuel Chaves, i el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, disposaran de set intèrprets dels què dos s'encarregaran de la traducció de les intervencions en català, i un altre, segons fonts de la cambra, de les fetes en valencià. També n'hi haurà dos per a l'euskera i dos més per al gallec. El Senat fa aquesta mateixa distinció a la seva pàgina web, on els visitants troben l'opció de visualitzar-la en català i en valencià, a més del gallec, l'euskera i l'anglès.

Fonts de la cambra presidida per Francisco Jaiver Rojo apunten que l'ús d'intèrprets per a català i valencià la Comissió General de les Comunitats Autònomes deriva de la modificació del reglament de la cambra alta que es va aprovar per tots els grups al setembre del 2005, i que s'aplica des d'aquell moment. En total el Senat té seleccionats 25 intèrprets de totes les llengües cooficials que assisteixen a les sessions quan se'ls sol·licita, però que no són personal intern de la cambra.

L'article 56 de la reforma del 2005 estableix que les intervencions de les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes es podran fer "en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d'oficials en alguna Comunitat Autònoma, d'acord a la Constitució i al Corresponent Estatut", fet que, segons fonts del Senat, porta a fer la traducció al valencià perquè l'Estatut del País Valencià estableix que la seva llengua cooficial és "l'idioma valencià".

Els intèrprets de la Comissió General de les Comunitats Autònomes tenen com a única funció traduir les intervencions que es facin en les llengües cooficials al castellà. La segregació entre català i valencià també es va aplicar el passat dilluns, en una sessió de la Comissió General de les Comunitats Autònomes en què va participar el ministre de Foment, José Blanco, i el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, a més de representants de totes les comunitats autònomes. També en la penúltima sessió del 23 d'octubre del 2008, on va participar l'aleshores ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, en què el cost de la traducció va ser de 6.500 euros.

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, s'ha mostrat a favor del dret dels ciutadans a expressar-se en les llengües cooficials davant l'administració de justícia, però ha descartat imposar obligacions als funcionaris. Caamaño ha respost en el ple del Senat a una pregunta del senador del PNB Joseba Zubia sobre les fórmules previstes pel govern espanyol per promoure i incentivar la utilització de les llengües cooficials en l'administració de justícia.

Caamaño ha dit que en els últims anys s'ha avançat en la seva utilització ,i avui qualsevol ciutadà pot expressar-se a una llengua cooficial en qualsevol tràmit davant d'un jutjat o tribunal. També ha reconegut que aquest dret seria irrellevant si les persones que treballen en l'administració de justícia no coneguessin aquesta llengua cooficial, i per això es considera com a mèrit determinant el seu coneixement per ocupar places als òrgans que la componen.

En alguns casos, ha precisat, com els gestors i tramitadores processals "és possible" reservar places en les quals sigui requisit d'accés el coneixement de la llengua cooficial, però ha afirmat que "una cosa és reconèixer drets i estimular i una bé diferent imposar obligacions que vagin més enllà dels consensos necessaris".

El candidat del PP català en les eleccions europees, Aleix Vidal-Quadras, ha demanat aquest dimecres "no perdre el temps" amb la "chorrada" de demanar que es parli català al Parlament Europeu perquè "és impossible" que aquesta llengua sigui oficial i, per tant, el debat és "inútil" i "irrellevant".

Ha afegit que "perquè la gent tingui més oportunitat de tenir feina, una millor formació, una major protecció social, per aconseguir millors infraestructures o més prestigi en el món, que es parli català al Parlament Europeu no influeix per a res".

També ha dit que aquest assumpte "ens fa perdre el temps de les coses importants, perquè [el català] no es parlarà mai [en l'Eurocambra] i perquè no es pot", i ha criticat altres candidats per "enganyar" la gent amb aquestes qüestions: "¿De què serveix perdre el temps en coses inútils i impossibles? Això és enganyar els catalans", ha afirmat.

El candidat del PPC ha dit també: "No perdo el temps amb aquesta chorrada. A mi que m'importa que es parli català al Parlament europeu si es parlen 23 llengües i això és un fet banal, que no ens donarà res?"

A més, ha dit, si s'afegeix el català a la llista de llengües oficials, també caldria fer-ho amb el "basc i el gallec i fins i tot amb el" Romaní ", i s'ha preguntat quin sentit té" insistir en una cosa que no es pot [fer] ".

UPyD, a través del seu portaveu a Catalunya, Juan Perán, ha presentat 4 esmenes al programa electoral europeu en les que "abogan por la reducción de las actuales 23 lenguas oficiales de trabajo a sólo 5 lenguas - inglés, alemán, francés, italiano, y español- por ser las mayoritariamente habladas por los habitantes de la UE". L'objectiu del partit de Rosa Díez és "defender una simplificación de la burocracia y funcionamiento interno de sus instituciones".

UPyD argumenta que "el coste de mantener esta política multilingüística, esto es, las traducciones e interpretaciones de todos los documentos de la UE a las actuales 23 lenguas oficiales, es de 1.123 millones de euros, lo que supone un 1% del PIB de la UE y casi 4 euros de gasto al año por habitante".

De la mateixa manera, UPyD "defenderá, en los países de la UE donde coexistan varias lenguas oficiales, el derecho de los padres a que sus hijos reciban enseñanza en la lengua oficial del Estado evitando cualquier tipo de discriminación;la Administración, la Sanidad y el Empleo".

El Tribunal Constitucional (TC) s'oposa al fet que l'Estatut proclami que Catalunya té "símbols nacionals", segons informa La Vanguardia. El sector conservador del Constitucional ha rebutjat sempre l'esmentada expressió, però la seva postura és compartida ara també per una part del sector progressista. Tot i això, s'admet 'nació' en el preàmbul, però no en altres referències.

Tot això no fa perillar el preàmbul del text estatutari, ja que el Constitucional segueix admetent per majoria que en aquesta part introductoria de la norma pugui recollir-se, en termes de relat històric, que el Parlament va declarar en el seu dia que Catalunya és una nació. Però el sector conservador rebutja que aquest tipus de manifestacions es faci també a l'articulat de l'Estatut.  Aquest sector sosté que una cosa és el preàmbul, sense efectes jurídics, i una altra molt diferent els articles del text estatutari.

En aquests moments l'equilibri intern seria de 6 vots a 4 contra l'esmentada disposició. Això podria obligar a prescindir dels conceptes "símbols nacionals" per a referir-se a la senyera i a l'himne de Catalunya. La Vanguardia explica en aquest sentit que aquesta situació està dificultant l'avenç general en la deliberació de la sentència, ja que el sector progressista insisteix a trobar una fórmula de transacció que permeti salvar el precepte relatiu al reconeixement dels símbols sense impedir la seva adjetivació, atès l'especial valor que la societat catalana ha donat històricament al concepte de nacionalitat.

El Constitucional delibera ara si anul·la directament la utilització de l'expressió "símbols nacionals", declarant-la contrària a la Constitució, o si busca una fórmula que permeti utilitzar aquests termes, però amb una clàusula interpretativa molt limitadora. Aquesta clàusula seria portada no només als arguments de la sentència, sinó també a la sentència, a la seva part dispositiva. Amb això es perseguiria deixar absolutament clar que tot ús de l'expressió "símbol nacional" en qualsevol text legal d'aplicació o desenvolupament de l'Estatut seria inconstitucional, tret que s'emprés en els estrictes termes que disposi la sentència.

Si l'equilibri de forces del Constitucional quedés 6 a 4 en aquesta i d'altres qüestions, la presidenta de la institució, María Emilia Casas, no hauria de fer ús del seu vot de qualitat per a desfer l'empat, com passaria de restablir-se el teòric equilibri d'igualtat a 5 vots entre els sectors conservador i progressista. Casas sempre ha intentat que la sentència de l'Estatut tingui el suport d'una àmplia majoria, perquè guanyi en pes i autoritat.

La defensa de David Sánchez, l'independentista de Vilafranca que podria anar a la presó per una condemna menor perquè té antecedents per insubmís al servei militar, presentarà una querella contra la titular del jutjat penal número 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, ja que entén que no està actuant amb imparcialitat en el procés d'execució d'una sentència de l'any 2000, per la qual el jove va ser condemnat a un any i mig de presó pels aldarulls de la manifestació antifeixista del 12-O de 1998.

L'ordre d'empresonament, que es podria haver suspès perquè la pena és inferior als dos anys, es basa en els antecedents de Sánchez, però el seu advocat, Felip Vidal, argumenta que aquests antecedents haurien d'estar cancel·lats, ja que el delicte d'insubmissió ja ni tan sols existeix.

Una pena inferior als dos anys no implica l'ingrés a la presó si no es tenen antecedents. I aquest és el quid de la qüestió: la jutge Isabel Gallardo considera aplicable l'historial de Sánchez, que el gener de 1993 va ser condemnat per insubmissió, un delicte abolit fa gairebé una dècada i els antecedents pel qual, 15 anys després, són cancel·lables. Aquests són els arguments de la defensa, que va presentar un recurs aquest dijous al jutjat

L'advocat al·lega també en el seu escrit que els delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat pels aldarulls del 12-O del 1998 han prescrit en els 9 anys que han passat des que el 26 de juny de 2000 va esdevenir ferma la sentència. Aplicant un criteri més estricte, també hauria prescrit en els 6 anys que van passar entre la data de la sentència ferma i la denegació de l'indult per part del ministeri de Justícia, el 24 de març de 2006.

El cas és, però, que ningú a l'entorn de David Sánchez sabia que l'indult, demanat per l'Ajuntament de Vilafranca, havia estat denegat, segons afirma la companya del jove, Alba. "Hem descobert la denegació ara, en anar al jutjat a consultar l'expedient complet", matisa.

D'altra banda, fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al·leguen que Sánchez no ha demanat mai la cancel·lació dels seus antecedents com a insubmís i que tampoc no ha pagat la indemnització a què també va ser condemnat per l'agressió a un policia en la manifestació de 1998. Els antecedents penals no es cancel·len si no s'ha complert amb les responsabilitats civils incloses en la condemna.

José Alberto García exerceix el càrrec de director del museu militar de Montjuïc amb l’entusiasme de l’irreductible, abanderant constitucionalisme. Amb aquest ànim, i també amb el posat d’home que ha sofert una gran ofensa, el museòleg es va plantar ahir al jutjat penal número 10 de Barcelona per declarar en un judici contra dos joves independentistes que el 25 d’abril del 2007 van tenir l’ocurrència –i curiosament l’èxit en l’intent– de substituir la bandera espanyola que presideix l’entrada del recinte militar per una estelada. La fiscalia els acusa d’ultratge a la bandera i demana per a ells una multa.

García va il·lustrar el jutge en el sentit que l’ensenya espanyola ha d’ocupar “per protocol el número u” en els pals, i va lamentar que els dos acusats “van llançar –subratllant el verb amb indignació castrense– la bandera de tots els espanyols”. El director va recordar la “dignitat impressionant dels treballadors del museu que em van portar la bandera que immediatament va ser restituïda al lloc que la Constitució li atorga”.

Els dos acusats no van parlar de Constitució, però sí de “judici polític” i van defensar el seu acte que van definir com “un exercici de dignitat i rebel·lió”. Per a la història menuda i per a la valoració del jutge quedaran els instants en què l’estelada va coronar el cel de Montjuïc un matí de primavera.

Alfonso Guerra es mostra partidari de derogar l'article que permet a les comunitats autònomes assumir noves competències estatals, perquè, en el seu criteri, manté permanentment obert el procés constituent. En una entrevista publicada aquest dissabte a El País, l'actual president de la Comissió Constitucional del Congrés, preguntat sobre si derogaria l'article 150.2 de la Constitució, que fa referència a les competències autonòmiques, assegura que "sí, mi tesis es que se puede convertir en un instrumento para modificar la Constitución sin el procedimiento previsto en la propia Constitución. Me preocupó desde el primer instante este apartado, al que me opuse cuando lo acordaron en una reunión en Moncloa con el PNV. Una Constitución no puede permitir que el proceso constituyente esté permanentemente abierto y, con ese párrafo segundo del artículo 150, el proceso constituyente no se ha cerrado. No hay ninguna constitución en el mundo que deje abierto el proceso constituyente; soy firme partidario de derogarlo pero ¿hay consenso? Los nacionalistas van a decir que no".

Sobre si el Tribunal Constitucional retallarà o no l'Estatut de Catalunya, Guerra ha afirmat que "no tengo plaza en el Constitucional. El rumor que hay es que la sentencia tenderá a ser interpretativa, que diga: vale si significa esto, pero no vale si significa esto otro". A l'exvicepresident del Govern espanyol, d'altra banda, li sembla "una balandrona" que José Montilla i Artur Mas hagin dit que no es quedaran de braços creuats si finalment es retalla l'Estatut. "Pero ¿cómo se puede decir una cosa así? ¿Quieren decir que van a asaltar el Tribunal Constitucional? Las reglas democráticas son las reglas democráticas. La Constitución establece que, al final, las leyes cuando van al Constitucional serán sometidas a la revisión por este Tribunal. No hay más remedio que aceptarlo y quien no lo acepte está rompiendo las reglas democráticas", ha explicat.

El president honorífic del PP i exministre franquista, don Manuel Fraga Iribarne, continua amb les seves declaracions extraterrestres un cop retirat de la política. Convidat a participar en un taller sobre 'Escola i democràcia' a Osca per algú amb molt sentit de l'humor o un desconeixement total del passat de l'expresident de la Xunta, Fraga va atrevir-se a tornar a defensar Franco 33 anys després de la mort del dictador.

Preguntat per la llei de la memòria històrica, Fraga es va mostrar partidari de l'oblit amb emprant el clàssic 'no se puede mirar atrás, hay que mirar adelante'. Quan li van preguntar sobre la retirada dels símbols franquistes que encara queden a l'Estat, Fraga va assegurar que entendria la retirada d'estàtues del Che a Cuba quan mori Castro perquè 'era un criminal, convé recordar-ho', però no compartia la persecució del falangisme espanyol.

'Franco mai no va ser un criminal, que jo sàpiga' va assegurar Fraga. 'En tot cas era sever', va reblar el fundador del PP. L'onada de declaracions de polítics populars relativitzant el dictador no cessa: fa uns dies era Esperanza Aguirre qui va assegurar que Franco 'era socialista'.

Normalment, avui dia el discurs de qualsevol polític està calibrat i mesurat al detall. Els assessors i politòlegs que hi ha darrera de cada discurs, i sobretot si parlem de polítics de pes, es trenquen les banyes per fer discursos perfectes. Però, el polític també és humà. I quan intervé en converses més relaxades o en forma de tertúlia és quan diu i pensa allò que realment sent i no li han escrit. Tot i seguir les directrius marcades, sempre es pot escapar alguna cosa.

Una mostra d’això és la frase que deixa anar Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid. Al programa 59’’ de TVE es crea una petita tertúlia entre els periodistes i Esperanza. Toquen diferents temes de debat. Un és ja un clàssic, la memòria històrica i el passat turbulent que es va viure arreu de l’Estat amb la Guerra Civil.

Llavors Esperanza té la paraula i per defensar-se ataca: la dreta espanyola se sent molt incòmode al parlar d’aquest tema doncs la seva postura és bastant indefensable en termes morals, ètics i també històrics. Per tant, per criticar a Franco, per demostrar que per a ella Franco també era dolent, afirma que ‘Franco era bastante socialsita’. Apa aquí! Quina patinada! Quina aberració!

El pitjor de tot és que tal difamació passi absolutament desapercebuda entre els tertulians. Queden dues coses clares: que per la dreta espanyola no té clars els conceptes ni la història i que per altra banda confonen termes polítics com proteccionisme i autoritarisme dictatorials amb el que els valors socialistes han predicat des de fa més d’un segle.
Realment, no en tenen de memòria, memòria històrica.

Demana a Swiss Air que substitueixi el català pel castellà

Unión, Progreso y Democracia (UPyD), el partit de Rosa Díez, considera el català "un dialecte" i entén que "no és obligatori ni tan sols a Catalunya", arguments amb els quals reclama a Swiss Air que rectifiqui els enregistraments de les comunicacions de cortesia que emet en el vol Zuric-Barcelona. Segons la carta enviada a la companyia aèria per José Manuel Opazo, membre d'UPyD a Barcelona, les cintes donen la benvinguda a l'aeroport del Prat en alemany i català, i no en castellà. "La decisió d'eliminar el castellà dels seus vols és incomprensible per a nosaltres, tenint en compte que Barcelona pertany a Espanya i que a Espanya l'idioma oficial a nivell nacional és el castellà", avisa Opazo.

"Amb decisions d'aquest tipus, descarten vostès 40 milions d'espanyols per afavorir (si d'això se'n pot dir afavorir) 3 milions de catalans, dels quals com a màxim 700.000 dominen la llengua catalana", afegeix. Després de recordar que "el coneixement del castellà és una obligació per a tot espanyol", Opazo diu que "el català no és, avui en dia, ni tan sols una obligació a Catalunya".

Per al membre d'UPyD, però, el català és un "dialecte. Nosaltres, com a espanyols, els bascos, els catalans, els gallecs i els espanyols d'altres regions, esperem i exigim un respecte, escrit en lletres majúscules, cap al nostre idioma matern. El que es traduiria en usar el castellà o espanyol i la segona llengua de la regió, però en tot cas el castellà ha d'estar present", argumenta en la carta a Swiss Air.

Per acabar, Opazo recorda el cas d'Air Berlin i la petició del Govern Balear perquè la companyia afegeixi el català en les seves comunicacions, demanda que l'empresa es nega a satisfer, i afegeix: "Comportaments similars que s'estan produint actualment en regions d'Espanya es van donar en l'època nazi. En aquella època molts van decidir mirar cap a un altre costat. En el cas de Swiss Air els fets són més greus perquè es tracta d'una empresa amb caràcter internacional que representa una nació neutral".

La carta d'Opazo té el suport de la direcció estatal d'UPyD, segons declaracions de Carlos Martínez Gorriarán, membre del consell de direcció del partit que defensa la reclamació perquè Swiss Air utilitzi el castellà en els vols a Barcelona.

El departament d’Interior que dirigeix Joan Saura ha interposat una multa de 300 euros per manifestació il·legal contra quatre militants independentistes de Gràcia que el 16 d’agost van encapçalar una marxa antiborbònica sota el lema Ultratgem Espanya, desobeïm l’Estat. La manifestació, que habitualment es convoca sempre un dels primers dies de la festa major, va anar farcida aquesta vegada de simbologia antimonàrquica i, tot i que no es van produir incidents de cap tipus, es va acabar amb la lectura d’un manifest on es qualificava el rei Joan Carles I de “paràsit imposat per Franco”.

Tres mesos llargs després d’aquella convocatòria, en la qual els Mossos d’Esquadra no van identificar ningú, els joves Marina Guino, Ramon Armengol, Júlia Humet i Laia Altarriba han rebut ara la sanció administrativa “per manifestació il·legal” i sense que a priori el seu cas no tingui res a veure amb les causes obertes contra altres independentistes per injúries a la corona. En un comunicat, no obstant això, els encausats han subratllat que és cert que la manifestació no tenia permís però que tampoc el tenien les manifestacions convocades altres anys. “No és casual que sigui aquest any que s’ha rebut la denúncia per manifestació il·legal”, apunten en referència a la polèmica oberta sobre els reis.

“Fitxers polítics”
També els joves, dos militants d’Endavant i dos més de l’Assemblea de Joves de Gràcia, acusen Interior d’utilitzar “fitxers policials de militants polítics” per identificar-los, tenint en compte que només un dels implicats té antecedents i que els altres tres, tot i portar la pancarta de la manifestació o llegir el comunicat, no van ser identificats en cap moment pels agents de paisà que cobrien la marxa.

Gairebé tres mesos més tard del termini fixat per prendre una decisió i dos anys i mig després que es presentés la denúncia, el jutjat de Terrassa ha decidit que l'exalcalde de Matadepera Jordi Comas (ERC), sigui jutjat finalment per la via penal per un delicte d'injúries a la bandera espanyola.

Els fets es remunten a la festa major de Matadepera dels anys 2005 i 2006, quan Comas va decidir no penjar la bandera espanyola al balcó de l'ajuntament. La negativa va provocar que Convivència Cívica Catalana presentés una primera denúncia. Això sí, per via administrativa i estesa a tota la resta d'ajuntaments que es van adherir a la campanya Un país, una bandera. Les complicacions van arribar quan un regidor i diferents militants del PP van afegir a la primera denúncia una segona però aquest cop per la via penal. El dubte aleshores va recaure en decidir per quina de les dues vies seria jutjat Comas, decisió que els jutjats no van prendre fins a la tarda de divendres passat.

Comas, que en el seu moment va ser l'alcalde més jove de Catalunya, va afirmar ahir en declaracions a l'AVUIque "tornaria a actuar de la mateixa manera malgrat que la seva actuació li ha comportat molts problemes i cap rèdit electoral". Segons Comas, que va assegurar que comptava amb el suport del partit i d'aquells que pensen com ell, "només s'haurien de penjar en llocs públics aquells símbols que comparteix tothom".

"Ah, és clar, vostès necessiten intèrpret"

El judici a l'Audiència Nacional per la crema de fotos del rei contra setze joves ha començat amb una hora de retard per les samarretes que portaven els encausats i la seixantena de persones que els acompanyen per donar-los suport, on es podia llegir "Jo també cremo la Corona espanyola". Els assistents han accedit a posar-se les samarretes al revés després que el jutge els ha amenaçat que si no ho feien els expulsaria.

La vista oral la presideix el jutge José María Vázquez Honrubia, que no va permetre parlar en català a Stern i Rour. Després de demanar-los que es posessin la samarreta al revés, Vázquez Honrubia ha recordat: "Ah, és clar, vostès necessiten intèrpret" i, en un to irònic, s'ha preguntat on era el traductor que, aquesta vegada sí, s'ha demanat que sigui present a la sala.

Els joves finalment han estat absolts després que el fiscal rebaixés la petició de penes, i enlloc d'acusar-los d'un delicte d'injúries a la Corona, ho ha fet per un delicte de desordres públics.

Proposa a Andorra una candidatura conjunta pel 2018, però exigeix que en quedi exclosa Catalunya

El Govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Saragossa han proposat a Andorra presentar una candidatura conjunta per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2018, però han exigit que el Pirineu català en quedi exclòs, segons informa El Punt. El president d'Aragó, Marcel·lí Iglesias justifica aquest veto en la "dificultat d'harmonitzar els interessos de les dues comunitats".

El Principat d'Andorra, per la seva part, va acollir positivament la proposta, però va demanar als aragonesos que concretessin les subseus previstes, a més de proposar incloure Catalunya, i els territoris administrats pel departament de Midi-Pyrenées. Aragó s'hi va negar. Lleida, La Seu d'Urgell i la Val d'Aran són algunes localitats que han mostrat interès en participar en els Jocs.

Pío Moa diu que el "atac al franquisme és una manera d'atacar la democràcia"

En una entrevista que publica el diari electrònic diarioya.es, l'historiador Pío Moa assegura que "el franquisme va obrir el major període de pau de l'Espanya contemporània". Així mateix, Moa afirma que el "atac al franquisme és una manera d'atacar la democràcia". En concret, Pío Moa diu que "no hi ha per què passar pàgina de la guerra civil, que va impedir la revolució i va obrir el major període de pau a l'Espanya contemporània i finalment va desembocar en la democràcia. Democràcia que ataquen precisament els antifranquistes. No oblidem que en això estan units De Juana Chaos, Zapatero, Ibarreche, Carod i companyia. El seu atac al franquisme és una manera d'atacar la democràcia. Tot va barrejat de manera demagògica. Clarificar aquest passat té la major importància, per evitar la confusió i amb ella apassionaments excessius".

Setze persones seran jutjades el proper 29 d'octubre a Madrid, acusades d'haver cremat fotos del rei d'Espanya el setembre del 2007. Després que el mes de juliol, Enric Stern i Jaume Roure fossin condemnats, en la repetició del seu judici, a multes de 2700 euros pel mateix delicte, ara és el torn d'aquestes altres setze persones.

Des de la campanya de suport als encausats ja s'estan preparant "els actes de solidaritat i resposta per aquells dies". En aquest sentit informen que "la gent qui ho vulgui ja pot començar a apuntar-se als autobusos solidaris que es faran per acompanyar els encausats a Madrid".

La fiscalia ha demanat dos anys de presó pel futbolista Oleguer Presas, per haver participat pressumptament en uns incidents amb la policia local de Sabadell el 27 de setembre del 2003 a la matinada, segons informa l'Avui. A Oleguer Presas se l'acusa d'un delicte d'atemptat i una falta de lesions per haver ferit un dels agents de la policia local de Sabadell, després de tirar-li una pedra.

La Fiscalia diu que el policia va resultar ferit lleu al colze i demana a Oleguer que l'indemnitzi amb la quantitat de 450 euros. El fiscal del cas també assegura que l'exdefensa del Futbol Club Barcelona va refugiar-se en un bar, amb altres joves, on, en entrar-hi, la policia va ser rebuda amb una pluja d'objectes.

L'escrit de la fiscalia explica que els incidents van iniciar-se poc després de la una de la matinada quan diversos veïns del carrer Concepció de Sabadell van trucar a la policia local pel soroll que feien un grup d'uns dos-cents joves que estaven concentrats davant el bar Bemba, on aquella nit s'hi celebrava festa de comiat, després que el propietari del local decidís no renovar el lloguer.

Quan la policia local va arribar al lloc "els joves van adoptar una actitud de menysteniment del principi d'autoritat i van reaccionar de forma violenta insultant els agents i llançant-los ampolles i pedres", segons sosté el fiscal. Al lloc dels fets també s'hi va desplaçar l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i dos regidors -un d'ells el de Seguretat i germà de l'alcalde, Paco Bustos-, que van ser objecte de "vexacions verbals", segon l'acusació.

L'escrit de la fiscalia relata que els joves van abaixar-se els pantalons, en clara mostra de mofa, i van agredir els agents de policia tirant-los maons, pedres i bosses d'escombraries. També van tombar contenidors d'escombraries per fer barricades. Del total d'onze persones acusades per la fiscalia, a tres els demanen dos anys de presó i a la resta divuit mesos. El cas va desembocar en un creuament de denúncies, però la fiscalia demana l'arxivament de les actuacions judicials per a vuit agents de la policia de Sabadell, un agent del Cos Nacional de Policia i l'intendent de la policia local, Jordi Roviralta.

L'Audiència Nacional ha acordat obrir diligències per la crema de retrats dels reis i banderes espanyoles i franceses al passeig del Born de Barcelona durant la celebració de la Diada. El departament d'Interior ha fet arribar les identificacions de diversos participants en la manifestació, tal com havia sol·licitat el fiscal en cap del tribunal, Javier Zaragoza, que considera que els fets constitueixen un delicte d'ultratge a Espanya i injúries greus a la Corona.

Els Mossos d'Esquadra segueixen treballant en la identificació de la resta de participants en els fets dels quals encara no consta el nom. Amb les dades que ja han arribat a Madrid, la fiscalia començarà a citar els denunciats per declarar a l'Audiència Nacional.

La fiscalia va demanar a la conselleria d'Interior que proporcionés informació "amb la màxima urgència possible" sobre les actuacions realitzades pels Mossos d'Esquadra sobre la crema de retrats dels reis i de banderes d'Espanya i de França al passeig del Born de Barcelona durant la celebració de la Diada Nacional.

El fiscal del tribunal, Javier Zaragoza, vol tenir proves que "acreditin la realització dels fets" que i facin possible la identificació dels "executors materials" d'aquests actes.

La Plataforma No Hablamos Catalán, nascuda a l'Aragó el passat mes de juny, ha iniciat una ronda de reunions amb els partits polítics aragonesos, segons informen en el seu web. En aquest sentit, No Hablamos Catalán "exige al Gobierno de Aragón que se celebre una consulta popular en el Aragón Oriental para dejar que sean los hablantes los que decidan sobre el futuro de su lengua, pues no son ni los políticos ni los lingüistas los que deben decidir e imponer una lengua, sino que son los propios hablantes los únicos que tienen el derecho de decidir cómo quieren hablar y cuál es la denominación que le dan a su propia lengua".

"En caso que la DGA no realice dicho referéndum, la Plataforma estudia la posibilidad de organizarlo simbólicamente dados los apoyos recibidos por muchos vecinos de las comarcas orientales. La consulta se realizaría en todas las comarcas con la colaboración de diferentes vecinos de la zona que se han ofrecido ya a la Plataforma para ayudar en dicho cometido", adverteixenn. "Finalmente, la PNHC ha realizado ya diversas gestiones para que, llegado el caso, se presente un recurso de inconstitucionalidad y, en último extremo, acudir a Estrasburgo y denunciar la imposición de una lengua en un territorio europeo en el que sus habitantes conviven secularmente con su lengua materna aragonesa y con la lengua oficial del Estado", informen.

La plataforma No hablamos catalán va néixer a Fraga l'11 de juny del 2008. Está formada "por entidades tanto políticas de diversas tendencias moderadas como no políticas que tienen como objetivo defender la cultura, el patrimonio y las lenguas de cada comunidad autónoma (aragonés, valenciano, catalán y balear) de la antigua Corona de Aragón, al igual que la lengua que les vincula, el castellano o español, rechazando totalmente el imperialismo catalán nacido a través del concepto de Països Catalans que pretende formar un territorio de habla estándar catalana; y  que actualmente pretenden partidos de inspiración soviética y otros de linspiración derechista, conocido también como pancatalanismo, reescribiendo la historia de la Corona de Aragón y dándole el protagonismo diferenciador a Cataluña y a su movimiento nacionalista surgido en el XIX".

En aquest sentit es defineixen com "un conjunto de personas, asociaciones y entidades de diferentes índoles,tanto del Aragón Oriental como del Occidental, así como algunas del resto de Comunidades Autónomas, sensibilizadas ante la propuesta de la inclusión del catalán en nuestra Ley de Lenguas de Aragón. Nuestra plataforma tiene como objetivo, no parar la Ley de Lenguas de Aragón, sino no incluir el término de catalán o lengua catalana para designar a la lengua o lenguas del Aragón Oriental,entendiendo que los ciudadanos de aquellas comarcas son de lengua y cultura aragonesas y que reportan gran parte de nuestra identidad tanto cultural como lingüísticamente".

El manifest fundacional de la plataforma, titulat 'En Aragón no hablamos en catalán', indica que "se va a votar una Ley de Lenguas que nos va a obligar a tomar el catalán como lengua propia. La lengua mayoritaria en Aragón es el español o castellano. En nuestra tierra se hablan y transmiten modalidades propias aragonesas lo suficientemente fundamentadas para fortalecerlas y cuidarlas. Primero fue la Confederación catalana-aragonesa; luego la invención de la Franja; después los Països Catalans; posteriormente el expolio de las obras de arte sacro y ahora hay aragoneses que quieren imponer a nuestros hijos el catalán. Nos negamos completamente".

Entre les entitats polítiques adherides a 'No Hablamos Catalán' es troben Rolde Choben- Jóvenes del PAR, UA (Unidad Aragonesa), FIA (Federación de Independientes de Aragón), PCUA (Partido de Ciudadanos Unidos de Aragón) o Unió d'es Pobble Baléà. També donen suport a la plataforma una quinzena d'entitats culturals, així com d'altres territoris de les Balears o el País Valencià.

El columnista Nico Rey ha criticat en el seu bloc de televisió a El Mundo el director de l'Acadèmia d'Operación Triunfo, Àngel Llàcer, a qui considera "insufriblemente catalanizado". Rey, que assegura que Llàcer "empezó a hablar muy tarde, a los tres años y medio", titlla el presentador català de "espídico fulano", "graciosete sin puta gracia", "plumífero payaso", "'showman' para viajes de finde del Imserso", "corrupto jurado ocasional de concursos de karaoke" o "cuentachistes no apto para los enfermos con síndrome de colon irritable".

De la mateixa manera, el crític televisiu remarca que "por muchas menos idioteces al minuto he visto yo morir empalados a seis cuñados en reuniones familiares", i considera que les "tendencias 'milikitosas" converteixen Llàcer en "uno de los más odiosos personajes que, a día de hoy, pululan por la televisión española". En aquest sentit reconeix que "no odiaba yo tanto a nadie desde los tiempos de la infecta Angela Channing. Àngel Llàcer es la nueva y bajita Angela Channing de ese 'Falcon Crest' desafinado que es la academia de 'OT'". "No aguanto a este palomo cantarín de acento exagerado e insufriblemente catalanizado", conclou.

El columnista del diario ABC de Sevilla Antonio Burgos ha lamentat en un article d'opinió la marxa com a home del temps de TVE de José Antonio Maldonado i el fitxatge de l'exmeteoròloga de TV3 per a substituir-lo. Burgos escriu frases com ara "lo que me inquieta es saber qué se va a afeitar la Niña del Tiempo cuando se apueste el bigote a que mañana no llueve, y diluvie. Como no sean los rizados bigotes del ya me entiendes...".

Altres reflexions de Burgos són: "A Maldonado lo sustituye una Sorayita, una Leire, una Bibiana, una señora joven, que es la moda: Mónica López, de 22 años, que tiene de Meteorología la misma idea que usted y que yo, pero que viene de un sitio de donde ni usted ni yo procedemos, de la TV3 Catalana, más bien Montillana"; "Ponen a niñas jóvenes, monas y resultonas, aunque tengan un curriculum como el de Leire Pajín o Bibiana Aido, que quepa en un papel de fumar, y sólo hayan sido becarias de una caja de ahorros e hijas de papá"; o "que aprendan de nosotros, que mandamos a los albañiles a los licenciados en Físicas y para dar el tiempo ponemos lo que hay que poner: niñas guapas y jóvenes. Pero esto no es machismo, no, ni utilización de la mujer como florero, tururú".

Una vintena d'intel·lectuals han signat, a l'Ateneu de Madrid, El manifest per una llengua comuna, que reivindica la importància del castellà com a llengua comuna per al "joc polític" de la democràcia i la seva posició asimètrica respecte a la resta de llengües oficials, en ser l'"universalment oficial" de tot l'Estat.

A la presentació del manifest, l'escriptor Fernando Savater ha assenyalat que els signants sol·liciten al Parlament les modificacions o aclariments de la Constitució i dels Estatuts d'autonomia per garantir "en tots els camps i en tot el territori nacional" els drets dels qui optin pel castellà.

Segons Carmen Iglesias, la immersió lingüística que practiquen les comunitats autònomes va acompanyada "d'una història falsejada" i "d'uns odis als que no és allò propi i a on no s'ha nascut"

Ha assegurat que són els ciutadans els qui tenen drets lingüístics, i no els territoris o les pròpies llengües, i ha reconegut que les autoritats regionals volen que els seus ciutadans coneguin la llengua cooficial. Això, ha continuat, no justifica decretar la llengua autonòmica com a "vehicle exclusiu ni primordial d'educació o de relacions amb l'administració pública".

Per tot això, demanen que el parlament elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua comuna i oficial de tot el territori i l'única "que pot ser-li suposada" als seus ciutadans.

Ha de reconèixer a tots el dret a ser educats en aquesta llengua, sense que l'altra mai sigui la vehicular exclusiva, i la no obligatorietat dels funcionaris a conèixer l'altra llengua en les seves relacions amb els ciutadans. A més, la retolació dels edificis oficials i les vies públiques podrà ser bilingüe, però mai únicament en la llengua autonòmica.

Savater creu que "els polítics de tots els colors sempre han estat jugant" amb aquest assumpte i "cap dels dos grans partits s'ho han plantejat de forma coordinada i seriosa".

Necessiten un partit
Després d'afirmar que "estarien encantats" que algun partit recollís el seu manifest i el convertís en una iniciativa parlamentària, ha precisat que també els ciutadans han d'estar en "agitació coherent" amb aquesta qüestió.

Carlos Martínz Gorriarán, membre d'UPD, ha assegurat que el manifest es convertirà en una iniciativa d'aquest partit i ha precisat que a 16 milions de ciutadans "se'ls està negant la possibilitat" de matricular els seus fills en castellà.

La historiadora Carmen Iglesias ha indicat que "tothom" està preocupat i descontent amb la política lingüística i que és important que la societat civil es mobilitzi. "No estem preocupats pel castellà -ha continuat-, que parlen 450 milions de ciutadans, sinó perquè s'estan conculcant drets". Segons la seva opinió, la immersió lingüística que practiquen les comunitats autònomes va acompanyada "d'una història falsejada" i "d'uns odis als que no és allò propi i a on no s'ha nascut".

A més dels esmentats, signen el manifest Mario Vargas Llosa, Albert Boadella, Félix de Azúa, Álvaro Pombo o Luis Alberto Cuenca.

ESMENES A LA PONÈNCIA DEL PP

L'eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras ha presentat, al costat d'altres
dirigents populars, dues esmenes a la ponència política del congrés nacional
del Partit Popular, en les quals proposen portar a terme una "reforma parcial"
de la Constitució per a evitar "desviaciones de signo confederalizante" i
reforçar el "armazón institucional". Les esmenes estan subscrites per
Vidal-Quadras, el diputat Eugenio Nasarre, el senador Luis Fraga, el
parlamentari basc Santiago Abascal, el regidor del PP a Durango Vicente de la
Quintana i l'alcalde de Calvia (Mallorca), Carlos Delgado.

Al final de la seva esmena, que serà debatuda en el congrés del PP, la reforma
"representa la única alternativa posible frente a la pretensión de transformar
la Nación española en una confederación de naciones cuasi-soberanas, paso
previo a su definitiva fragmentación". Aquests dirigents denuncien la "grave
crisis" de l'Estat autonòmic establert després de l'aprovació de la
Constitució. Segons ells, s'ha arribat a aquesta crisi després de l'aprovació
de l'Estatut de Catalunya i altres reformes de la passada legislatura. "Durante
este periodo, se ha agravado el problema histórico que representan los
nacionalismos para el mantenimiento de la unidad de España y han aparecido
innegables fisuras en la cohesión nacional", subratllen.

En aquest sentit, entre acceptar "el modelo de corte confederal" al que
tendeixen aquestes reformes estatutàries o restablir els "principios y
orientaciones básicos del pacto constitucional de 1978, opten pel segon. És per
això que troben "indispensable devolver al Estado su capacidad efectiva para
garantizar la funcionalidad del conjunto de su organización territorial, hoy
totalmente desestabilizada, como empieza a comprobarse con las pugnas y
polémicas sobre la financiación autonómica, la cuestión del agua y las
desigualdades salariales entre funcionarios".

El Jutjat Penal número 5 de Madrid jutja el pròxim divendres l'activista republicà nascut a la Ràpita, a l'Alt Penedès, Jaume d'Urgell, que va ser detingut el 14 de maig de 2006 a Madrid –on resideix actualment- després d'escalar la façana dels Jutjats del Contenciós Administratiu de Madrid, situats a la Gran Via d'aquesta ciutat, i substituir la bandera espanyola oficial per una de republicana en el marc d'una manifestació contra la precarietat laboral i pel dret a l'habitatge.

El jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo ha ordenat "el segrest" de l'últim número de la revista El Jueves per injúries al Príncep, ja que considera que a la portada de la publicació hi ha dibuixada una caricatura "denigrant" del successor de la Corona, que hi ha apareix mantenint relacions sexuals.

D'acord amb l'acte judicial, també s'ha ordenat la prohibició de la difusió d'aquest número, que es podia trobar des de dimecres als quioscos, i que la policía de Madrid i Barcelona procedeixin a recollir el motllo de la revista dels tallers de Pinto (Madrid) i Molins de Rei (Barcelona). També s'exigeix al director de la publicació que identifiqui els autors de la caricatura, que podien haver incorregut en un delicte contra la Corona en els articles 490.3 i 491 del Codi Penal, que preveu penes de fins a 2 anys de presó a qui cometi calumnies o injuries contra el rei i els seus descendents.

En l'acte, se subratlla que la caricatura en què apareixen els Prínceps d'Astúries mostra una actitud "clarament denigrant i objectivament infame".

L'editor d’El Jueves, Óscar Nebreda, ha explicat que la revista pretén "fer el paper del bufó del rei i això és el que ha fet".

"2.500 € per nen"
A la portada de la revista satírica, a més dels dibuixos dels Prínceps s'atribueix un diàleg a Felip de Borbó en què –sota el títol 2.500 € per nen– li diu a la seva dona "Te n'adones? si et quedes prenyada... Això serà el més semblant a treballar que he fet en la meva vida".

El fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha actuat a instàncies de la Fiscalia General de l'Estat, té previst ampliar aquesta tarda la seva petició de retirada de la revista a les pàgines web o altres mitjans de difusió.

A hores ja és gairebé impossible trobar un exemplar als quioscos.

L'autor de la vinyeta, el dibuixant Guillermo, ha afirmat en unes declaracions a Elmundo.es que la decisió no afavoreix la Casa Reial perquè ara "apareixerà arreu". A més no entén de quins motllos parla l'acte judicial perquè "fa anys que no se'n fan servir", "valdria més que em tallessin la mà dreta", ha ironitzat.

Atemptat contra la llibertat d'expressió
El portaveu d'ERC en el Congrés, Joan Tardà, ha asseguretat que el segrest de l'últim número d'aquesta revista és un "atemptat" contra la llibertat d'expressió comés pel "búnker judicial", que segons afirma, deixa la Justícia espanyola "en molt mal lloc". "És una vergonya, a Europa això seria inconcebible", ha afegit.

Advertències de la Casa Reial
La direcció de la revista El Jueves havia rebut ja en alguna ocasió crides d'atenció de la Casa Real per caricatures que es van considerar incorrectes, segons fonts d'aquesta publicació.

Mesura "inquisitorial" i "antidemocràtica"
Segons la Federació de Sindicats de Periodistes , la mesura de segrestar els exemplars de la revista recula cap a una època de "pràctiques inquisitorials que es van exercir apel·lant a la moral, les bones costumes i contra posicions democràtiques".

Mayor Oreja desvia la valoració cap a la crítica contra els canvis estatutaris i és esmenat pels seus companys de grup

Un diputat ultra polonès defensa Franco contra el comunisme

L'eurodiputat popular va optar primer per parlar de la Transició i després va insistir en les crítiques a les reformes estatutàries, en clara referència a Catalunya i a Euskadi. "Constitueix un disbarat històric introduir el dret d'autodeterminació, encara que sigui amb un altre nom a la política espanyola, o l'acceptació de l'existència de nacions que mai han existit", va afirmar l'eurodiputat del PP.

Posteriorment, l'eurodiputat polonès d'extrema dreta -no adscrit a cap grup parlamentari europeu- Maciej Gyertich va coincidir amb el PP i, a més, va dedicar-se a lloar la figura de Franco i va justificar el cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 com a reacció a un "govern comunista" i com a fre al triomf d'aquestes tesis també a l'Estat espanyol.

Aquestes paraules van motivar un torn de rèplica, que no estava previst inicialment, per part dels presidents dels grups socialista, Martin Schulz, i popular, Hans-Gert Poettering, per criticar l'eurodiputat polonès. Poettering es va desmarcar finalment de Mayor Oreja condemnant sense pal·liatius la dictadura de Franco.

El ministre de Defensa, José Bono, té previst comunicar avui el seu cessament al cap de la Força Terrestre, general José Mena Aguado, que ahir va fer un discurs en què advertia d'una intervenció de l'Exèrcit si l'Estatut de Catalunya sobrepassa els límits de la Constitució. L'alt comandament militar va assegurar que no expressava així una opinió personal, sinó que era altaveu de la "preocupació" dels seus subordinats.