Diversos sociolingüistes defensen en un llibre la necessitat de modificar els hàbits de tria lingüística
Els experts alerten del retrocés de l'ús quotidià del català
L'atribueixen al canvi de llengua davant dels castellanoparlants
Font:
19/11/2003
 
L'augment de les competències lingüístiques en català de la població i el creixement de l'ús institucionalitzat de la llengua -a l'ensenyament, l'administració o els mitjans de comunicació- no s'ha traduït en un increment generalitzat de l'ús del català en l'àmbit interpersonal quotidià, és a dir, en l'ús informal amb la família, els amics o els companys de feina. Contràriament, diversos experts en sociolingüística alerten de l'existència d'un "cert retrocés" del català en l'àmbit interpersonal, que s'explica en bona part perquè molts catalanoparlants es passen al castellà quan parlen amb persones que se'ls mostren -o identifiquen- com a no catalanoparlants. Els autors del llibre L'ús oral del català. Dades, reflexions i propostes, que acaba de publicar el Grup Català de Sociolingüística (GCS), remunten la tendència al "canvi automàtic de llengua" per part dels catalanoparlants davant les migracions dels anys 60 i 70. Llavors "la dictadura franquista limitava molt la familiarització dels nouvinguts amb la llengua catalana" i es considerava una "falta de respecte o d'educació" parlar en català a un castellanoparlant.
Les conclusions del treball constaten que aquesta conducta s'ha acabat convertint en un "hàbit social", que es manté tot i que aquella situació política i social "està parcialment superada" i les condicions sociolingüístiques actuals són unes altres, ja que el coneixement del català per part de la població està molt més estès. Els experts afirmen que modificar aquest hàbit és possible i sostenen que si els catalanoparlants s'adrecessin més sovint en català als "suposats" castellanoparlants moltes converses que ara es tenen en castellà podrien tenir-se en la llengua pròpia.
Recull de ponències
El llibre recull les ponències, comunicacions i col·loquis presentats per Kenneth McRoberts, Joaquim Torres, F. Xavier Vila, Josep Maria Terricabras, Albert Branchadell, Joan Gelabert, Josep M. Aymà i Miquel Estrubell a les Primeres Jornades d'Estudi sobre l'Ús Interpersonal del Català que van tenir lloc fa dos anys a la UB. Ahir en van fer la presentació entre sociolingïstes el president del GCS, Emili Boix-Fuster, i els membres de la comissió interpersonal del Grup Rafael Torner i Joaquim Torres. La reunió va comptar amb la presència del director general de Política Lingüística, Jordi Roigé.
Els autors del volum constaten que des de finals dels anys setanta hi ha hagut una disminució de l'ús del català en les converses privades, mentre que la utilització és més elevada en els contextos més públics. Així, mentre que l'ús exclusiu del català a la llar retrocedeix respecte al 1978 i també en les converses amb amics o veïns, l'ús del català a les botigues es manté i n'hi ha que fins i tot augmenten, com en les relacions amb desconeguts, al banc, amb un policia municipal o en els usos interpersonals escrits. Tot i això, tenint en compte que les últimes dades de què es disposa són del 2000, Albert Fabà, del GCS, assenyala que "tot fa pensar que, amb les noves migracions, aquests usos han retrocedit els últims anys".
Davant d'aquesta radiografia, els sociolingüistes mostren "preocupació" a l'entendre que l'ús del català en les relacions interpersonals és "fonamental per a la vitalitat i la continuïtat de la llengua", però consideren que no estem davant d'una situació "catastròfica".
Entre els factors positius detectats, Torres constata que "el nombre de persones que parlen en català amb els seus fills és un 10% superior a les que l'usen amb els seus pares", mentre que els joves que parlen majoritàriament en castellà "també usen poc o molt el català".