El PP recorre cent articles que aprova en altres Estatuts
 
Font:
25/01/06

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura ha celebrat la decisió de l’Advocat de l’Estat de denunciar davant el TC "la contradicció del Partit Popular en impugnar una trentena d’articles de l’EAC que apareixen literalment a l’Estatut andalús". Saura insta de nou el PP a "retirar el recurs d’inconstitucionalitat" contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i titlla la seva actitud de “cínica i oportunista”.  El conseller també se suma a la petició per a que el Partit Popular expliqui aquesta "contradicció" davant el Tribunal Constitucional.

El conseller també ha constatat que més d’un "centenar" de preceptes del nou Estatut de Catalunya que "el PP ha impugnat apareixen pràcticament iguals en altres Estatuts". Així, Andalusia, les Balears, i la Comunitat Valenciana "ja tenen en vigor Estatuts amb articles que, en el cas català, estan al TC per suposada inconstitucionalitat. Aquest fet es pot repetir aviat a Castella la Manxa i les Canàries. En el cas andalús, l’Estatut conté 14 articles calcats i 28 més pràcticament idèntics als impugnats pel PP a Catalunya".

De la comparativa "es pot concloure que bona part dels articles impugnats pel PP s’han aprovat i s’estan aprovant en altres reformes estatutàries amb l’aval dels populars". El cas "més clar" és el de l’Estatut d’Autonomia per a Andalusia, però també són "significatives les semblances d’articles en les altres reformes que ja s’han aprovat o estan en un estat avançat de tramitació". Així es demostra "la incoherència i falta de rigor del Partit Popular", ja que considera "inconstitucionals articles de l’Estatut català que, en canvi, ha avalat a Andalusia, Aragó, Castella la Manxa, les Illes Balears o la Comunitat Valenciana".

Saura també vol "recordar que els 5 Estatuts van ser aprovats en els respectius parlaments autonòmics amb l’aval del Partit Popular". En cas de "la Comunitat Valenciana; les Balears i Andalusia, els Estatuts ja han rebut l’aval del PP al Congrés i al Senat".

D'aquesta manera, entre les coincidències, "els Estatuts d’Andalusia, Illes Balears, Aragó i Castella-La Manxa preveuen la creació d’una Agència Tributària pròpia". També remarca que "es defineix una Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals a Andalusia, Illes Balears i Aragó (en alguns casos amb nom diferent)". Els textos andalús, balear i castellanomanxec també "tenen un catàleg de drets i deures. El valencià també, tot i que és força diferent".

Pel que fa al poder judicial, "el tribunal Superior de Justícia apareix a l’Estatut valencià, el balear i l’aragonès". Finalment, pel que fa a les relacions amb la UE i acció exterior, "inclou la participació en la negociació de convenis internacionals en els casos andalús, valencià i balear" i es "preveu la participació de la Comunitat Autònoma en la formació de les posicions de l’Estat davant la UE en el cas dels estatuts andalús, valencià, balear, aragonès i castellanomanxec".

 

 

El Poder Judicial vota contra l'Estatut
 
Font:
25/01/06

El Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat, per 10 vots a 9, l'informe de la seva Comissió d'Estudis que denuncia que hi ha disset punts d'inconstitucionalitat en l'apartat dedicat a justícia del projecte d'Estatut català aprovat pel Parlament de Catalunya. Aquest document ha estat ratificat pels vots del president del Consell, Francisco José Hernando, i dels nou vocals proposats pel PP. Dels nou que no han donat suport al dictamen, cinc han optat per no prendre part en la votació i quatre s'hi han abstingut. Aquests magistrats han qualificat d'"esperpèntic i absurd" el dictamen, perquè es refereix a una proposta que no és la que s'ha pactat finalment, i han remarcat que s'ajusta a "la línia més dura del PP".

 

 

Catalunya tindrà nou Estatut
 
Font:
25/01/06

Catalunya tindrà nou Estatut per primer cop des del 1979, amb millores en el finançament, tot i que estarà lluny de l'aprovat al Parlament. L'acord a què han arribat José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas aquest dissabte preveu també que el terme nació surti només al preàmbul, on no té validesa jurídica, mentre que a l'articulat apareixerà nacionalitat. Pel que fa als impostos, la Generalitat recaptarà el 50% de l'IRPF, l'IVA i els impostos especials, però no el de societats. L'Estat i la Generalitat crearan també una agència tributària consorciada en dos anys. A la foto, els líders polítics brinden després de l'aprovació de l'Estatut al Parlament. Piqué surt a la foto malgrat que el PPC no hi va donar suport.

 

 

 

Ibarra demana a PSOE i PP que aturin l'Estatut
 
Font:
18/01/06

El president de la Junta d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ha tornat a intervenir en el debat de l'Estatut. El dirigent del PSOE ha demanat a PSOE i PP que aturin "un momento" les negociacions i que José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy reprenguin el diàleg "donde lo dejaron hace un año". "¿Sería mucho pedir que se parara un momento la tramitación de los estatutos de autonomía que estan en marcha?", s'ha preguntat. El baró socialista també ha insistit que es dóna la imatge de xantatge del tripartit.

 

 

Un capità d'infanteria diu que hi ha malestar a les Forces Armades per l'estatut
 
Font:
Radioatalunya.ca
18/01/06


Un capità d'Infanteria destinat a Melilla assegura que "hi ha malestar (...) dins i fora de les Forces Armades" al veure "com s'està desmembrant" Espanya i com tot el que va en contra d'aquesta nació, de "l'Església" i la "família" està "de moda, és democràticament correcte i progressista".
Així s'expressa Roberto González Calderón, cap de la 1a Companyia de la I Bandera comandant Franco del Terç Gran Capità 1 de la Legió en una carta remesa a la directora del diari Melilla hoy i publicada avui en la seva edició d'internet.
En la missiva, el capità explica que ha optat per presentar les seves queixes a través d'una carta després d'haver rebutjat l'opció de plantar-se amb la seva companyia "al Ministeri de Defensa i entregar-li en mà al senyor Bono aquesta missiva."
González Calderón assenyala que la carta "és el fruit d'un fortíssim sentiment de desassossec, al comprovar els camins que està prenent la situació política i social" d'Espanya.

 

 

El pla de Solbes dóna a Andalusia i Madrid més diners que a Catalunya
• La Generalitat només hi guanyaria 89 milions d'euros a l'any, la meitat que la Junta andalusa
• L'Executiu pacta amb Chaves la cessió del 50% de l'IRPF i dels tributs especials
Font:
12/01/06

Que els negociadors catalans de l'Estatut encara no manegin xifres concretes sobre el nou finançament autonòmic no significa que el Govern no en tingui. L'ampliació al 50% dels trams autonòmics de l'IRPF i dels impostos especials --l'oferta dissenyada pel vicepresident Pedro Solbes d'acord amb el president andalús, Manuel Chaves-- reportaria a Catalunya menys recursos que a Andalusia, Madrid i el País Valencià. Segons l'estimació elaborada per la Junta andalusa amb les dades del Ministeri d'Economia, Catalunya només hi guanyaria 89 milions d'euros a l'any (poc menys de 15.000 milions de pessetes). La meitat que Andalusia, que obtindria gairebé 180 milions.
El Govern i el PSOE han comunicat aquesta setmana al quadripartit que el model de finançament que estan perfilant --i al qual s'haurà d'adaptar el títol financer de l'Estatut-- és el que Chaves va defensar aquest dilluns a Madrid: el traspàs del 50% de la recaptació de l'impost de la renda --enfront del 33% actual-- i del mateix percentatge dels tributs especials que graven l'alcohol, el tabac i els hidrocarburs, dels quals ara les autonomies tenen el 40%. Aquestes dues fonts tributàries, juntament amb els impostos propis, els ja cedits per l'Estat i la vigent participació en el 35% de l'IVA, configurarien "l'espai fiscal" de les comunitats autònomes, segons la proposta dissenyada per l'Executiu.

...

 

 

El cap de l'estat major de l'exèrcit demana la intervenció militar contra l'estatut
 
Font:
Radioatalunya.ca
7/01/06

El ministre de Defensa, José Bono, té previst comunicar avui el seu cessament al cap de la Força Terrestre, general José Mena Aguado, que ahir va fer un discurs en què advertia d'una intervenció de l'Exèrcit si l'Estatut de Catalunya sobrepassa els límits de la Constitució. L'alt comandament militar va assegurar que no expressava així una opinió personal, sinó que era altaveu de la "preocupació" dels seus subordinats.
Mena Aguado està destinat a Sevilla, però està al comandament de la pràctica totalitat de la tropa de l'Exèrcit de Terra. En el seu discurs d'ahir a la Capitania de Sevilla amb motiu de la Pasqua Militar, el general va dedicar uns fragments a les "inquietuds" que va dir que havia recollit entre els militars que té sota la seva direcció i que va cenyir al terrorisme i la unitat d'Espanya, amenaçada, segons la seva opinió, pel projecte d'Estatut.
GREUS CONSEQÜÈNCIES
Sobre aquest últim aspecte, va assegurar que, en les trobades amb els seus subordinats, els ha transmès "un missatge de tranquil.litat, no exempta d'inquietant preocupació", donades les "greus conseqüències" que tindria per a les Forces Armades l'aprovació de l'Estatut tal com està plantejat. I, tot i que va admetre que els militars no han d'"entrar en disquisicions polítiques, que lògicament corresponen als polítics", és la seva "obligació alertar" de les conseqüències del fet que el projecte d'Estatut vegi la llum.
El general Mena Aguado es va referir en concret a tres aspectes del projecte estatutari que va considerar més preocupants: el concepte de nació, la llengua i la justícia. Va concloure que la Constitució "marca una sèrie de límits infranquejables" i que si aquests "fossin sobrepassats, cosa que en aquests moments afortunadament sembla impensable, seria d'aplicació de l'article vuitè de la Constitució". Aquest, com va ressenyar el mateix general, atorga a les Forces Armades la missió de "garantir la sobirania i independència d'Espanya, defensar la seva integritat i l'ordenament constitucional".
Per si quedava algun dubte de la intenció de les seves paraules, el cap de la Força Terrestre va recordar que els militars han promès o jurat complir i fer complir la Constitució i que aquesta promesa és, per a ells, "una qüestió d'honor".

 

 

Zapatero escapça l'Estatut aprovat pel Parlament.
 
Font:
20/12/05

El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha elaborat un text alternatiu, article per article, al projecte d'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i que es troba actualment al Congrés per a la seva tramitació parlamentària. L'alternativa -la filtració del qual avui publica El País- no inclou la definició de Catalunya com nació i corregeix aspectes fonamentals dels capítols dedicats al poder judicial, a les competències i a les relacions entre la Generalitat i l'Administració central. El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre el 13 de novembre del 2003, en un míting del PSC celebrat al Palau Sant Jordi, a acceptar "el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". A la foto, Maragall i Zapatero el dia de la presa de possessió del president de la Generalitat.

 

 

El Congrés admet a tràmit la reforma de l’Estatut
 
Font:
3/11/05

Amb 197 vots a favor, 146 en contra i una abstenció, el nou Estatut de Catalunya ha superat una nova prova i ha estat admès a tràmit al Congrés dels Diputats. Tal com es preveia, tots els grups han votat a favor excepte el PP que ha votat en contra. El debat ha començat a les 13:00 hores amb les intervencions dels diputats catalans Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira, que han defensat l’admissió a tràmit. Per la tarda, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha encetat la sessió que ha durat més de nou hores. La votació s’ha fet a les 1:15 hores després que hagin intervingut tots els grups i s’hagin fet els torns de rèpliques. Ara l’Estatut comença un llarg procés de cara a la seva aprovació.

 

 

Un expert del PSOE sosté que el text és constitucional
 
Font:
11/10/05
Molts dels objectius que planteja l'Estatut es poden aconseguir "sense risc de lesionar els principis constitucionals", segons assegura el catedràtic de dret constitucional Francisco Balaguer, que és precisament un dels experts elegits pel PSOE per assessorar el govern espanyol sobre la constitucionalitat del text.
 
En ple procés de negociació de l'Estatut a Madrid, on no falten les veus que pronostiquen grans retallades al text, Balaguer va voler deixar clar ahir que hi ha "solucions tècniques" per resoldre "molts dels problemes d'inconstitucionalitat" que s'han plantejat fins ara. Aquestes solucions passarien, a parer de Balaguer, per introduir en l'estudi del text "tècniques jurídiques innovadores". El catedràtic de dret constitucional considera que l'aplicació d'aquestes tècniques noves tindria com a resultat el sostre competencial que busca l'Estatut sense que es vegin afectades les competències de l'Estat.
 
Un dels aspectes de l'Estatut que provoquen més enrenou a Madrid és, sens dubte, que reconeix la definició de Catalunya com a nació. Balaguer també s'hi va voler referir ahir i va manifestar que és partidari de buscar fórmules que permetin conciliar "el legítim desig d'identitat nacional de la societat catalana" de manera que siguin "acceptables per als sectors polítics que ho veuen amb desconfiança". Aquestes són les idees que l'expert elegit pel PSOE defensarà quan l'avisin per estudiar el projecte català.
 
Balaguer va rebre fa uns dies una trucada del secretari de política autonòmica del PSOE, Alfonso Perales, en què li demanava que formés part d'una comissió d'experts que serà consultada pel Congrés durant la tramitació de l'Estatut. Una comissió en què hi haurà juristes, també experts en dret constitucional, com ara Alejandro Sáiz Arnáiz, Javier García Roca i Manuel Medina Guerrero. Són els elegits pel govern espanyol per analitzar, sota la coordinació del portaveu del PSOE al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba, i del mateix Perales, la tantes vegades denunciada "dubtosa constitucionalitat" del text. Una comissió que encara no ha establert el seu mètode de treball, però en què prevaldrà "l'ànim constructiu", explica Balaguer.

 

 

Tots contra l'Estatut
 
Font:
30/09/05

El cap de l'Estat espanyol, Joan Carles I, el cap de l'Estat Major de la Defensa, el general Félix Sanz Roldán, i el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Francisco José Hernando, s’han posicionat en contra del projecte d'Estatut o han lloat la Constitució. Els bancs i caixes d’estalvi també s’han afegit a aquest corrent crítica envers l'Estatut, segons publicava ahir El País, perquè consideren que podria trencar el marc financer unitari de l’Estat.

 

 

Coalició Valenciana pretén parar el text català als tribunals
 
Font:
30/09/05

L'Estatut català ha rebut el primer sotrac del camí que encara li queda per recórrer fins a la seva aprovació definitiva. La formació blavera Coalició Valenciana va presentar ahir un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el projecte de llei, aprovat divendres passat al Parlament. El partit que lidera l'ultradretà Juan García Sentandreu va formalitzar la impugnació el mateix dia que el Bulletí Oficial de la cambra catalana publicava el text. El recurs es dirigeix contra el Parlament i la mesa de la cambra.

Coalició Valenciana argumenta la petició per l'anomenada via especial de protecció de drets fonamentals. Aquesta formació va mantenir ahir, però, absolut mutisme sobre el contingut de la seva argumentació i va evitar concretar a quins drets estava al·ludint en el seu escrit i es va remetre a una conferència de premsa avui.
La formació ultra reclama al Tribunal que es prengui com a mesura cautelar "urgent" la paralització provisional de l'"executivitat del projecte". És a dir, el seu tràmit a les Corts, com a pas més immediat.
 
Mesura cautelar
La sala haurà de decidir ara si admet o no a tràmit el recurs. Disposa de 72 hores per decidir si ordena o no la suspensió de l'executivitat del projecte. Si s'acceptés, impediria que el president del Parlament, Ernest Benach, portés demà el text al Congrés. Aquest tràmit, però, no comportaria l'admissió a tràmit del recurs. Precisament, per decidir la suspensió cautelar, el tribunal no té per què escoltar l'altra part de la causa. És a dir, el Parlament, contra qui s'ha formalitzat el recurs.
 
Catalanisme
Destacats juristes consultats per l'AVUI veuen poques possibilitats que el recurs pugui acabar prosperant. Alguns d'ells consideren que s'hauria presentat davant un tribunal que no tindria ni jurisdicció ni competència per tramitar-lo. Hi ha qui qüestiona, fins i tot, la legitimitat de Coalició Valenciana per impugnar un projecte de llei del Parlament de Catalunya. Sentandreu s'ha caracteritzat per posar en el seu punt de mira el catalanisme polític. El dirigent ultradretà ha carregat durament contra el tripartit i especialment contra el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira. Sentandreu havia anunciat dies enrere una gran ofensiva de la seva formació contra el catalanisme des de les institucions.

 

 

L'exèrcit s'uneix a l'ofensiva del PP i de sectors del PSOE
 
Font:
3/1005

La cúpula de l'exèrcit espanyol va irrompre ahir en la croada contra l'Estatut engegada pel PP i determinats sectors del PSOE, que no deixen d'escalfar l'ambient polític i social per crear el punt d'ebullició adient perquè el text català tingui la pitjor rebuda a Madrid. El cap de l'estat major de la defensa (Jemad), Félix Sanz Roldán, no es va mossegar la llengua i, davant la proclamació de Catalunya com a nació, va afirmar que la unitat d'Espanya és una "preocupació" per als militars.

Pel cap del Jemad, un soldat viu "per Espanya" des del moment que ingressa a l'acadèmia, i és per això que veu lògic que entre els militars hi hagi un "gran interès perquè aquesta Espanya secular, que tanta glòria i tanta història acumula, segueixi sent pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". Tota una declaració d'intencions feta durant un col·loqui a Madrid dos dies després que el seu superior immediat en la cúpula militar, el rei Joan Carles I apel·lés a la Constitució per recordar també que Espanya és una nació.
Com que es tractava de l'Estatut, el general Félix Sanz, va passar per alt les "limitacions" del seu càrrec a l'hora de fer valoracions polítiques, i va procurar deixar palès el malestar de l'exèrcit espanyol envers la iniciativa catalana. Però d'aquesta manera s'unia també a l'ofensiva iniciada per altres poders de l'Estat, com és el judicial. Perquè, també el dia anterior, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, s'havia mostrat "preocupat" pel projecte aprovat pel Parlament català.
El món sindical també es deixava sentir. El secretari general d'UGT, Cándido Méndez, emplaçava el govern espanyol a "garantir els pilars de la cohesió econòmica i social". Enmig de tot plegat, alguns dirigents del PSOE continuaven immersos en la seva guerra particular contra l'Estatut, amenaçant fins i tot de fer-li boicot. Per molt que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurés que sabrà posar ordre i que el PSOE actuarà unit, ahir, un cop més, el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anava a la seva i anunciava que la Junta d'Extemadura no descarta acudir al Tribunal Constitucional (TC) perquè restableixi l'aplicació de la solidaritat entre territoris.
 
Declaració de Santillana
Ibarra va deixar caure tota l'artilleria i fins i tot apuntava a Pasqual Maragall el sostre del que pot ser acceptable per al PSOE: la declaració de Santillana del 2003. Per cert, aprofitava per recordar-li que aquella trobada va ser, precisament, per donar-li un cop de mà previ a les eleccions catalanes.
Però darrere d'Ibarra va parlar el president andalús, Manuel Chaves, insistint que li desagrada. I va afegir-s'hi el líder del PSOE madrileny, Rafael Simancas. Tot això el mateix dia que la direcció del PSOE, a través del número dos, José Blanco, feia pública la posició del partit, i que no deixava de reiterar la calculada equidistància de Zapatero. I un fet curiós: Blanco, a més d'abocar les tesis del líder, afegia que les moltes i variades veus crítiques del PSOE són coincidents amb la posició del partit. Pot ser també s'assumeix el que publica la revista Temas -del president de la comissió constitucional del Congrés, Alfonso Guerra-, on un articulista es pregunta: "A veure qui arregla ara aquest embolic!".
I per enrenou, també el que està forçant el PP. Ahir el seu líder, Mariano Rajoy, garantia que l'Estatut acabarà al TC, i no només perquè ho digui Ibarra, sinó que de les seves paraules es deduïa que serà el PP qui impulsarà el recurs. "Si s'aprova com està, estem fent una cosa absurda; provocarà conflictes molt grans, anirà al Constitucional i tindrem un embolic", concloïa.

 

 

El PP pressiona el PSOE amb eleccions anticipades.
 
Font:
30/09/05

El PP ha començat a pressionar el PSOE arran de l’aprovació de l’Estatut i ha demanat eleccions anticipades perquè, en la seva opinió, suposa una reforma encoberta de la Constitució. Ángel Acebes ha equiparat l’Estatut amb una “Constitución para Catalunya” i ha assegurat quer “se reforma desde Catalunya la Constitución de todos”. L’exministre ha manifestat també que el text “sólo puede tramitarse como una reforma constitucional” i que el Govern “deberá consultar con el conjunto de los ciudadanos disolviendo el Congreso y el Senado y convocando elecciones”.

 

 

Rajoy qualifica l'Estatut de "letal"
 
Font:
30/09/05

El president del PP, Mariano Rajoy, va assegurar ahir que el nou Estatut és "letal" perquè suposa la "ruptura de la Constitució del 1978 i l'esperit de la Transició", i lesiona "greument" el futur de Catalunya perquè incorpora "disbarats". Seguint amb les desqualificacions contra la reforma estatutària iniciada a Catalunya que han caracteritzat els discursos dels populars aquests últims dies, el líder conservador va remarcar que el projecte és la "norma més intervencionista que he vist en ma vida", fins al punt d'afirmar que "hem tornat al segle XIX", i va denunciar que des de Barcelona "s'estan fixant les regles de joc a tots els espanyols" amb el vistiplau del president espanyol.

 

 

Catalunya tira endavant un nou Estatut de gran calibre
 
Font:
30/09/05

NegociacionS · El tripartit i CiU arriben a un acord després de 13 hores de converses el pacte finaL · El projecte consagra un model de finançament amb les bases d'un concert econòmic amb solidaritat inclosa
 
Catalunya va aconseguir ahir el consens necessari per tirar endavant un Estatut de gran ambició, que inclou per primera vegada un model de finançament amb els mecanismes del concert econòmic. Tretze hores de negociacions van ser necessàries per aconseguir el vistiplau entre el tripartit i CiU sobre aquesta delicada matèria, a la qual es va afegir una polèmica inesperada sobre la definició de l'escola pública com a laica.
El nou Estatut serà aprovat aquest matí, en la sessió parlamentària més important després de la recuperació del legislatiu català el 1980. I a partit d'aquí haurà d'iniciar el tràmit parlamentari a les Corts, amb una aprovació que requereix només la majoria absoluta però que es preveu enormement complexa.
 
Contactes decisius
Aquesta ha estat precisament la causa de les dificultats, ja que el PSC tem ser a partir d'ara l'ase dels cops si el PSOE i el PP pressionen cap a la retallada. Decisius han estat els contactes de les dues últimes setmanes entre el president de la Generalitat, Pasqual Maragal, i el líder de CiU, Artur Mas, per intentar desactivar aquests recels evidents en l'aparell socialista català. Al final ahir es va aconseguir un punt d'equilibri satisfactori. Per a Maragall òbviament perquè Catalunya planteja el seu tercer Estatut de la seva història sota el seu mandat. Per a CiU, perquè ha aconseguit elevar a l'alça punts sensibles del redactat, especialment el capítol de finançament, on ha negociat amb una gran contundència. I el PSC, perquè veu consolidat el tripartit i alhora ha aconseguit un compromís perquè si es decideix retirar l'Estatut de les Corts en cas de retallada, s'hagi de consensuar la decisió entre els quatre grups que votaran avui a favor del projecte.
El pes de les negociacions in extremis el van portar, per part del tripartit, Miquel Iceta i Manuela de Madre (PSC), Joan Ridao (ERC) i Joan Boada (ICV), mentre que per part de CiU hi participaven Felip Puig, Francesc Homs i Núria de Gispert. Durant tot el matí els contactes van ser secrets, amb un interès evident per buscar un acord definitiu que va ajudar a avançar. CiU havia deixat clar en la nova proposta de finançament, la tercera, que va entregar la nit anterior al govern que no pensava renunciar als eixos bàsics del concert econòmic. I Maragall ho va acceptar, tal com havia parlat la setmana anterior amb Mas. Hi va ajudar el fet que el president dels republicans, Josep-Lluís Carod, va apostar decididament també per seguir aquesta via. La jornada va tenir un moment d'impàs quan el primer secretari del PSC, José Montilla, va arribar al migdia al Parlament procedent directament de Miami, i es va posar a analitzar la proposta. Montilla no veia clars els aspectes més punxaguts de la nova fórmula de finançament, però la realitat és que a l'executiva del PSC convocada al migdia no es va fer un posicionament contra l'oferta de CiU.
La incògnita regnava a l'ambient fins al punt que el negociador d'ERC, Joan Ridao, va demanar que es retirés el cava que a l'hora de dinar havien encarregat els membres de l'equip republicà al menjador del Parlament per celebrar a l'avançada l'acord sobre l'Estatut.
Les negociacions van seguir ja de forma pública a la tarda, amb una orientació positiva que va començar a tanscendir als passadissos a partir de les sis del vespre. Però quedaven serrells pendents i això va obligar a suspendre durant tres hores la celebració del plenari.