El traductor de les 32 llengües de la UE no veu 'cap dificultat' perquè el català sigui llengua oficial
Lamenta que quan ha estat a Barcelona, tothom li ha respòs en castellà
     
Font:
8/11/2009
 

'Estic segur que moltíssima gent voldria aprendre el català si fos llengua oficial a la Unió Europea' afirma Ioannis Ikonomou, el traductor de la Comissió Europea qui és capaç de parlar 32 llengües. Confessa que li molestaria 'una política lingüística que ignorés la diferència'. Ikonomou, que considera que la política lingüística de la UE és 'molt oberta' reclama que s'aprenguin els 'idiomes petits' perquè considera que cadascun 'enriqueix l'experiència quotidiana'. Ell, però, no parla català i lamenta que, quan ha visitat Barcelona i ha intentat posar en pràctica el poc que sabia, 'tothom em contestava en castellà'.
 
Ikonomou va començar a estudiar amhàric perquè li encanta el menjar etíop, va fer un curs d'euskera a Pequín perquè li va proposar una amiga iugoslava, i el persa l'aprenia mentre feia de cambrer a Nova York. 'Estava fent un postgrau a la Universitat de Columbia i al restaurant sempre tenia la gramàtica oberta i, entre plat i plat, hi donava un cop d'ull, memoritzava quatre paraules o intentava traduir una frase', explica el traductor grec que afirma que no és ell qui escull aprendre un nou idioma sinó que són les llengües que l'escullen a ell. Descobrir menjars d'altres indrets, escoltar músiques en llengües desconegudes, viatjar a un lloc nou o fer un amic d'un país diferent són només algunes de les mil raons per les quals Ioannis Ikonomou estudia un nou idioma. 'Cada llengua que aprenc em permet conquistar un nou espai de pensament, de present i de passat, una nova manera d'entendre', afirma.

Euroeufòria

Ioannis Ikonomou és un dels 1.750 traductors de la Comissió Europea i l'únic que parla 32 llengües. De totes elles, 'només' de l'anglès, el francès, l'alemany, el castellà, l'holandès, el portuguès, el suec, l'italià, el danès, el polonès, l'húngar, el turc, el txec i l'eslovac tradueix al grec, la seva llengua materna, des del seu despatx a Brussel·les. Tot i així, encara reconeix que no li resulta fàcil aprendre un nou idioma. 'És com els atletes olímpics, per a qui tampoc és fàcil guanyar i sempre s'han de seguir entrenant', explica, 'però l'esforç d'aprendre un idioma nou sempre val la pena perquè et dóna una visió més àmplia de l'experiència humana', matisa.

El català, però, no forma part de l'extensa llista de llengües que Ikonomou ha après al llarg de la vida. Tot i que l'entén i el llegeix, i es reconeix un enamorat de Barcelona, també confessa que 'els catalans no m'han ajudat, perquè quan he visitat Barcelona i he intentat utilitzar el poc català que sabia –Si us plau, on és el metro?– tothom em contestava en castellà; no és com a França que has de parlar francès perquè sinó no sobrevius', explica l'eurofuncionari.

Després d'haver conquistar l'espai de tants idiomes, Ikonomou s'autodefineix com un ciutadà cosmopolita i europeista. 'Si la Unió Europea no existís algú l'hauria d'inventar', exclama, perquè suposa 'la unió en la diferència: ara ja no som només grecs o alemanys sinó que som europeus'. Així, reclama que es mantinguin aquestes diferències i que es continuïn aprenent els 'idiomes petits' perquè considera que cadascun 'enriqueix l'experiència quotidiana' i, afirma, 'no m'agradaria viure en un món on tothom parlés només anglès'. Per això, se sent orgullós de la política lingüística de la Unió Europea, tan llunyana de la d'institucions similars, com les Nacions Unides, on 'només hi ha sis idiomes oficials'.

Un petit pas endavant

'Ara, el teu pare pot escriureu una carta a qualsevol institució europea en la seva llengua materna i els meus col·legues la traduiran a la resta de llengües', explica satisfet de la política lingüística de la Unió, que qualifica de 'molt oberta'. I és que, tot i que el català no és llengua oficial a la UE –i, per exemple, no es pot usar al ple de l'Eurocambra–, els ciutadans sí que es poden adreçar a totes les institucions europees en català i ser respostos en la pròpia llengua. 'Últimament, el català, el basc i el gallec han pujat d'estatus i ja no són idiomes perifèrics', explica Ikonomou, que considera aquest fet com un índex que mostra la importància que la Unió Europea dóna al multilingüisme i a la proximitat al ciutadà. 'Em molestaria una política lingüística que ignorés la diferència', sentencia.

Ikonomou considera que no hi hauria cap dificultat que el català esdevingués llengua oficial de la UE. 'És molt difícil trobar intèrprets i traductors que vulguin aprendre grec, húngar o búlgar, que són llengües estranyes, però estic segur que moltíssima gent voldria aprendre català perquè ja parlen italià o portuguès', opina Ikonomou. 'Els pobres bascos tindrien un gran problema, perquè no hi ha altres idiomes propers, però pel català estic segur que no hi hauria cap dificultat', insisteix.

 

 

 

El govern valencià ha amenaçat de no emetre l'anunci a Canal 9 si era el mateix que el de TV3
L'Eurocambra es gasta 6.000 euros en 'traduir' del català al valencià l'espot de televisió electoral
     
Font:
15/05/2009
 

El Parlament Europeu diferencia el català del dialecte valencià en la seva campanya de propaganda institucional per a les eleccions del 7 de juny i s'ha gastat 6.000 euros en 'traduir' un espot de televisió de trenta segons per emetre'l al País Valencià. La versió valenciana de l'anunci (vídeo) és idèntica a la catalana (vídeo), al text no se li ha modificat ni una coma i només s'han canviat els actors, que diuen exactament el mateix però amb accents diferents. Fonts de l'Eurocambra han revelat que el govern Camps ha pressionat perquè es canviï la campanya, amenaçant amb no emetre l'anunci a Canal 9 si és el mateix que es pot veure a TV3.
 
L'espot de televisió du l'eslògan 'Tu decideixes com seran les notícies del demà' i hi apareixen sis personatges que diuen quins titulars els agradaria veure en els informatius del futur. Aquestes sis frases surten subtitulades en pantalla i s'escriuen exactament igual, tant en l'anunci per a Catalunya com en la versió per al País Valencià: 'Una tanca al voltant d'Europa per aturar la immigració il·legal'; 'Per a mantenir els llocs de treball, no es deixaran entrar importacions per les fronteres europees'; 'Està prohibit conduir entre setmana'; 'Per combatre la recessió, es reduirà l'impost sobre la renda'; 'Els pares s'han de quedar a casa durant almenys dos anys', i 'Els límits de velocitat s'eliminen per ajudar la indústria automobilística'.

També la veu en off és idèntica en les dues versions: 'Aquestes són notícies reals, tu decideixes com seran les notícies del demà'. L'única modificació que se li ha fet a la versió valenciana són dos dels sis actors, que canvien l'accent tot i fer servir les mateixes paraules que en la versió catalana. També se'ls ha canviat d'ordre: el primer en la versió catalana és l'últim en la valenciana i el primer en la valenciana és l'últim en la catalana. Els altres quatre, que parlen en altres llengües, són els mateixos.

Aquesta petita modificació li ha costat al Parlament Europeu 6.000 euros, segons ha reconegut a l'ACN el responsable de mitjans audiovisuals de la direcció general de Comunicació de l'Eurocambra, Fernando Carbajo. 'Estem obligats jurídicament a fer aquesta traducció, tot i que sigui mínima i només calgui canviar una coma, perquè l'Estatut valencià diu que la seva llengua es diu valencià', explica Carbajo, exdirector de la representació del Parlament Europeu a Madrid. Carbajo va rebre una 'notificació oficial' del govern Camps quan era el representant de l'Eurocambra a Madrid advertint-lo que els mitjans de comunicació públics del País Valencià no emetrien el mateix anunci que TV3. La versió de ràdio, per contra, només s'ha fet en català i en castellà, sense versió especial per al País Valencià.

 

 

 

El Tribunal de Luxemburg exclou de l'acord diverses actuacions judicials
Marxa enrere de l'UE amb el català
     
Font:
28/04/2009
 

El secretari d'Estat espanyol per a la Unió Europea, Diego López Garrido, ha signat aquest dilluns a Luxemburg el memoràndum que, segons el govern espanyol, hauria de permetre als ciutadans escriure al Tribunal de Justícia Europeu en català, basc i gallec i rebre'n una resposta en la mateixa llengua. Però el Tribunal ha advertit que seguirà sense acceptar la llengua catalana en els documents de caràcter jurídic i en els textos que sol·licitin subvencions o vulguin optar a un contracte públic o a un lloc de treball. Només es podrà utilitzar el català per a algunes consultes sense transcendència jurídica. Pel que fa a la resta, el govern espanyol s'haurà de fer càrrec de qualsevol despesa directa o indirecta de traducció.

Els catalans no podran dirigir-se en català directament al tribunal, sinó que hauran d'enviar abans el seu text a Madrid perquè el tradueixi. "Les persones que vulguin dirigir-se al Tribunal de Justícia de la UE en una d'aquestes llengües cooficials hauran de remetre el seu escrit a l'Oficina per a les Llengües Oficials del ministeri de Política Territorial" del govern espanyol "perquè el tradueixi al castellà", ha avisat Luxemburg en un comunicat. I tampoc no rebran directament la resposta en català, sinó que serà el govern espanyol qui haurà de tornar a traduir la resposta del castellà al català i enviar-la al remitent.

Luxemburg només admetrà el castellà i les altres 22 llengües oficials de la UE en els documents de caràcter jurídic i els textos que sol·licitin subvencions o vulguin optar a un contracte públic o a un lloc de treball, han confirmat fonts del tribunal.

Tot i això, López Garrido ha defensat que el memoràndum signat aquest dilluns "demostra la voluntat i el compromís del govern espanyol amb les comunitats autònomes que tenen una llengua pròpia" i "suposa un pas molt important per apropar el Tribunal de Justícia als ciutadans". López Garrido ha signat l'acord amb el secretari del Tribunal de Justícia, Roger Grass.

 

 

 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeix l'oficialitat de la llengua catalana
Primer pas del català a Europa
     
Font:
24/04/2009
 

El català ha donat un pas important a Europa, en reconèixer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea la possibilitat que el català, el gallec i l'euskera, siguin utilitzats pels ciutadans de l'Estat espanyol al dirigir-se al tribunal. L'acord sobre l'assumpte se signarà aquest dilluns a Luxemburg. Per part espanyola signarà el secretari d'Estat per a la UE, Diego López Garrido, i en nom del tribunal, signarà el seu secretari, Roger Grass.

Des de 2005, es permet un ús restringit del català, el gallec i l'euskera a les institucions de la UE, però sense un reconeixement oficial pel reglament lingüístic de la Unió. Per exemple, els ciutadans de l'Estat espanyol poden adreçar-se al Parlament Europeu en les llengües cooficials, i tenen dret a rebre una contestació en les mateixes. Però aquestes llengües no poden utilitzar-se al ple.

La manca de reconeixement pel reglament lingüístic implica que el govern espanyol ha d'arribar a un acord amb cada institució de la UE, com ha ocorregut ara amb el Tribunal de Justícia. A més, ha de pagar els costos de les traduccions.

Segons López Garrido, després de les eleccions europees del proper 7 de juny, el govern espanyol plantejarà de nou davant la UE la possibilitat que el català, el gallec i l'euskera es puguin utilitzar també en les sessions plenàries de l'eurocambra.

 

 

El 15% de les 4.619 cartes enviades a l’Eurocambra des de l’Estat espanyol reivindiquen el reconeixement del català
Queixa diària pel català a Europa
   
Font:
23/04/2009
 

Ni l’intent d’allargar la setmana laboral a 65 hores, ni la directiva de la vergonya o d’expulsió massiva de sensepapers, ni els abusos als controls de seguretat dels aeroports, ni el procés de Bolonya no emprenyen tant com la no oficialitat del català a les institucions europees. Aquesta és la principal queixa que expressen les cartes enviades al Parlament Europeu no només des de Catalunya sinó també des de l’Estat espanyol, per davant de qualsevol altra denúncia. Un de cada cent europeus que escriuen a Estrasburg ho fa per reclamar l’oficialitat de la llengua catalana. 693 de les 55.495 cartes de ciutadans que l’Eurocambra va rebre el 2007 i el 2008 demanaven que el català es pugui fer servir en les institucions comunitàries. Això vol dir que l’Eurocambra rep cada dia una carta reivindicant el català.

El 15% de les 4.619 cartes enviades a l’Eurocambra des de l’Estat reivindiquen el reconeixement del català. El 14% són queixes contra decisions dels ajuntaments, dels governs autonòmics o de l’espanyol i de la justícia. I en el 13% els ciutadans rebutgen la directiva de les 65 hores laborals setmanals o fan preguntes sobre el dret dels treballadors, la igualtat d’oportunitats i les pensions. La contaminació, el tractament de residus i el maltractament dels animals són el quart motiu de queixa, amb el 8% de les cartes rebudes. Els abusos de les aerolínies i els problemes per homologar títols acadèmics i amb la lliure circulació de persones entre Estats membre són el cinquè, amb el 7% dels missatges enviats a Estrasburg.

Només les cartes en què els ciutadans demanen informació sobre la composició i el funcionament de l’Eurocambra, pregunten com accedir als seus documents o s’interessen per visitar la seu a Brussel·les o Estrasburg superen en nombre les que reivindiquen l’oficialitat del català. El 27% de les cartes enviades per ciutadans de l’Estat demanen aquestes informacions del dia a dia. El 7% dels missatges denuncien la violació dels drets humans i la situació al Tibet, a la franja de Gaza i al Sàhara o ataquen la controvertida directiva europea d’expulsions massives d’immigrants en situació irregular.

França és qui més es queixa
El procés de Bolonya és el setè motiu de queixa, amb el 5% de les cartes enviades a l’Eurocambra des de l’Estat, juntament amb les que demanen informació sobre Erasmus i altres beques de mobilitat per a estudiants. I el 4% sol·liciten subvencions i ajudes dels fons europeus o opinen sobre la crisi financera, la fiscalitat o la política monetària. Els europeus de l’Oest, els ciutadans dels Estats membres més veterans de la UE, escriuen més al Parlament Europeu que els de l’Est. L’Estat espanyol és el cinquè en un rànquing que lidera França, amb 12.865 cartes en dos anys, el 23% del total. Alemanya és segona, amb 8.100 missatges; Itàlia tercera, amb 6.792; la Gran Bretanya quarta, amb 4.711, i Bèlgica sisena, amb 3.231 consultes per escrit.

 

 

Eliminada l'exigència que els pares puguin triar la llengua de l'educació dels seus fills
L'Eurocambra avala la immersió
     
Font:
25/03/2009
 

El ple del Parlament Europeu (PE) ha aprovat un text alternatiu del PSOE, CiU, PNB, EA i ICV en defensa del model lingüístic català, i ha rebutjat l'informe sobre multilingüisme promogut pel diputat del PP Luis Herrero, entre d'altres, en el qual s'insta a garantir el dret dels pares a triar sempre la llengua d'educació dels seus fills. La unió dels grups Socialista, Liberal i Verd va ser suficient per tirar endavant el document, que ha obtingut 335 vots a favor, 279 en contra i 69 abstencions.

El text suprimeix alguns punts de l'informe original elaborat pel portuguès Vasco Graça Moura (Partit Popular Europeu), que havia estat aprovat per la comissió de Cultura i Educació de l'Eurocambra amb diverses esmenes proposades per Luis Herrero (PP).

El principal punt que s'elimina del text és el que demana garanties per a la possibilitat que els pares escullin la llengua en què han d'educar els seus fills als països en que, com Espanya, coexisteixen diversos idiomes oficials.

Aquest crida es reemplaça per un altre paràgraf, que considera "essencial" protegir el multilingüisme en aquestes zones. "És un triomf del sentit comú", ha dit després de la votació l'eurodiputada socialista Maria Badia, que ha afegit que l'informe al qual donava suport al PP només "intentava tergiversar les coses".

Badia ha recordat que l'educació i l'ensenyament de les llengües són competència dels Estats membres, i ha considerat que amb "algunes de les esmenes del PP espanyol" s'arribava "a demanar a la UE coses que no depenen d'ella. Hem aconseguit deixar les coses tal com estaven, que estaven molt bé", ha assenyalat.

El parlamentari de CiU Ignasi Guardans ha destacat que "s'ha impedit una maniobra electoral del PP. No hem convertit la resolució alternativa en una declaració de suport al nostre model educatiu, el que hem fet és impedir que algú, de manera injusta i amb enganys sobre la realitat social catalana, intentés condemnar-lo.

L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva, que signava el text al costat de Badia, Guardans i eurodiputats del PNB i EA, ha assegurat que amb la seva aprovació "s'han netejat les coses" i es promou el multilingüisme, com pretenia el PE en un principi.

Ha afegit que "en el cas de Catalunya, hem demostrat que el model d'immersió lingüística és una garantia per tal que els alumnes puguin comptar amb un coneixement absolutament raonable i òptim de les dues llengües oficials, i criticar aquesta opció és anar en contra del multilingüisme" .

Segons Luis Herrero, "s'ha fet una traveta monumental a l'exercici d'un dret bàsic que no té res a veure ni amb Catalunya ni amb Espanya. No m'importa el resultat de la votació, el que m'importa és defensar un principi i és que els pares tenen dret a decidir en què llengua oficial en un Estat poden rebre l'educació els seus fills".

L'informe del PE subratlla la "avantatge competitiu" que suposa el coneixement de diverses llengües, i defensa accions com els programes d'intercanvi escolar i l'ús de subtítols en lloc del doblatge.

El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, ha afirmat que “es tracta d’un nou suport que ens arriba des de la Unió Europea: s’ha donat suport recentment al projecte de llei de cinema, en un moment en què aquest suport és molt valuós per al nostre Govern, des de la Comissió Europea; i ara es dóna suport al nostre model lingüístic a l’àmbit educatiu des del Parlament Europeu”.

Per a Joan, “aquests suports explícits haurien de fer reconsiderar els seus plantejaments a aquells que, de manera sistemàtica, tant des d’altres llocs de l’Estat espanyol com des de dins de Catalunya, intenten torpedinar un model lingüístic que contribueix a la cohesió social i a la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans del nostre país”.

El candidat d’Esquerra al Parlament  Europeu, Oriol Junqueras, ha celebrat la derrota del PP i ha assegurat que aquest fet "demostra un cop més la necessitat d’estar present en tots els àmbits institucionals, incloent-hi el Parlament Europeu, on hem de tenir una representació sòlida per poder aconseguir victòries com aquesta.  A Europa, cada dia s’hi decideixen aspectes que afecten a la nostra vida quotidiana, fins i tot referents a l’àmbit lingüístic i, per això, cal defensar també a Europa la immersió, que és una aposta importantíssima que configura la columna vertebral del nostre país".

 

 

 

El portaveu de Multilingüisme, Pietro Petrucci, creu que "és una iniciativa que enriquirà l'oferta lingüística i cultural"
La Comissió Europea beneeix la futura llei del cinema catalana perquè "enriquirà l'oferta lingüística i cultural"
     
Font:
19/03/2009
 

La Comissió Europea beneeix la futura llei del cinema de Catalunya, que obligarà a subtitular o doblar al català la meitat d'estrenes, perquè "és una iniciativa que enriquirà l'oferta lingüística i cultural". Així ho ha defensat en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) el seu portaveu de Multilingüisme, Pietro Petrucci, que adverteix a les distribuïdores cinematogràfiques i empresaris de sales que "hauran de respectar" la nova normativa. "Si una pel·lícula està disponible en una llengua més, molt millor, no serem nosaltres els que ho criticarem", ha celebrat Petrucci, posant Catalunya com a "exemple molt bo de bilingüisme, que és el primer pas cap al multilingüisme".

"El règim lingüístic del cinema l'han de decidir lliurement les autoritats nacionals i locals, però d'una manera molt general ens sembla bé" el document de bases de la nova llei del cinema de Catalunya, que vol garantir que la meitat de les estrenes, tant les pel·lícules doblades com les subtitulades, siguin en llengua catalana, ha revelat Petrucci. "Tenir disponibilitat d'una llengua més em sembla positiu, no hi veig cap contraindicació. Si als espectadors catalans se'ls ofereix una versió doblada o subtitulada en català i els que prefereixen altres llengües segueixen tenint altres versions, em sembla bé", ha explicat Petrucci.

La Comissió Europea prefereix, de forma general, la subtitulació al doblatge, perquè la versió original subtitulada "és un instrument per aprendre llengües, un professor gratuït, i a més respecta més el producte cultural i artístic, no el canvia". Petrucci recorda que la UE aposta pel "model de Barcelona", és a dir, per "demanar als ciutadans europeus que coneguin i estudiïn dos idiomes estrangers més la seva llengua materna". "Ens sembla una excel·lent inversió d'energies i intel·ligència, perquè les llengües són multiplicadores d'èxits personals, de les empreses i dels països", defensa.

Petrucci nega que la futura llei pugui suposar cap "problema insuperable" per a les distribuïdores cinematogràfiques i empresaris de sales i els adverteix que "només han de complir" la nova normativa i, si cal, sol·licitar els "fons de la UE d'ajuda a la subtitulació".

Brussel·les nega cap discriminació del castellà
Precisament el comissari europeu de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, va negar el setembre passat que el castellà estigui discriminat a Catalunya i va assegurar que no havia rebut cap denúncia. Orban va reconèixer "la facilitat de viure a Catalunya parlant castellà, català o fins i tot altres idiomes" i va mostrar-se "impressionat" amb la capacitat dels catalans de canviar al castellà "sense ni tan sols adonar-se'n". Un grup d'experts de la Comissió Europea va elogiar la immersió lingüística de l'ensenyament català i va proposar estendre-la a la resta de la UE el setembre del 2007. "Les comunitats bilingües són un important laboratori de bones pràctiques", reconeixia l'informe.

També el comissari europeu d'Educació, Ján Figel, va defensar aquest febrer que les universitat catalanes imparteixin les classes als estudiants estrangers d'Erasmus en català i va reclamar al govern espanyol que "preservi i promogui el multilingüisme" en comptes d'estar "a la defensiva". Figel va assegurar que no ha rebut cap queixa que els estudiants catalans no tinguin un bon nivell de castellà quan finalitzen l'ensenyament obligatori.

 

 

 

El govern denuncia el fre de Madrid al català a Europa
     
Font:
16/1/2009
 
Política Lingüística assenyala que ha assumit el cost de respostes en català de la UE que hauria d’haver assumit l’Estat. El PSC discrepa de l’informe d’Horitzó Europa i CiU portarà la polèmica al Parlament
 
El govern català, a través d’una de les seves parts més directament sensibilitzades en la difusió internacional del català, el secretari general de Política Lingüística i exeurodiputat, Bernat Joan, va reaccionar ahir amb duresa a l’informe del think tank Horitzó Europa, avançat ahir per l’AVUI, que certifica que Madrid incompleix el 90% dels acords sobre l’ús de la llengua catalana a les institucions europees.

Poca estona després que el president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, presentés l’informe que de fet la seva entitat va encarregar a Horitzó Europa, Joan va emetre un dur comunicat en què subscriu els incompliments del govern espanyol i, no només això, sinó que també va assegurar que els catalans que s’han volgut dirigir en català a la Unió Europea en aquests tres últims anys –els acords daten del 2005 i el 2006– han rebut resposta en aquesta llengua, però per les traduccions assumides per la secretaria de Política Lingüística. També Joan va admetre el seu “fracàs absolut” en els requeriments que ha fet al govern espanyol perquè “assumeixi les seves responsabilitats” en aquesta matèria basant-se en el protocol firmat amb Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes.

Toc d’atenció al govern
Les gestions que va explicar el secretari de Política Lingüística no eren públiques, d’aquí que ahir López Tena denunciés la “inhibició” del govern. També el candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, va denunciar que l’executiu català està cometent un “pecat d’omissió” per no pressionar el govern espanyol perquè compleixi. CiU presentarà una bateria de preguntes al Parlament.

L’eurodiputada del PSC Maria Badia, en canvi, va carregar contra el Cercle d’Estudis Sobiranistes perquè, al seu parer, l’estudi que han fet públic conté errors. Segons Badia, el document “sorprèn per les seves inexactituds, que mostren un clar desconeixement de la realitat i de la política comunitària”. Badia sosté que la majoria dels acords s’han complert, ja que el català s’usa en les intervencions orals de les sessions del Comitè de les Regions. Segons el CES, aquest és justament el 10% que es compleix, i encara mitjançant procediments kafkians, com ara haver de demanar una intervenció en català sis mesos abans de fer-la.

 

 

 

Un comitè d’experts reclama millores a l’administració de Justícia i alaba el sistema d’immersió lingüística escolar
Europa estira les orelles a Espanya pel poc ús del català, basc i gallec
     
Font:
22/12/2008
 

El Consell d’Europa considera que l’Estat espanyol empra poc el català, el basc i el gallec, alhora que li reclama protecció per a llengües com l’asturià, l’aragonès, el portuguès, l’àrab i l’amazic. Són alguns dels aspectes destacats de les recomanacions del Consell de Ministres del Consell sobre l’aplicació a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que es va fer públic ahir.
 

Pel que fa a l’administració estatal, l’informe europeu critica que l’Estat no hagi resolt encara les deficiències de coneixement i ús de les llengües catalana, basca i gallega a l’àmbit judicial o a empreses com Correus o Renfe. Així, el text reclama a Espanya que garanteixi que un "percentatge adequat" del seu personal als territoris amb una llengua pròpia diferent al castellà conegui aquests idiomes. "Les autoritats espanyoles no han pres mesures significatives per superar els problemes identificats", lamenta l’informe.

D’altra banda, el Comitè d’Experts europeu que ha elaborat recomanacions per a l’Estat espanyol alaba la política lingüística que es duu a terme a Catalunya, Euskadi i Galícia. El comitè entén que les mesures adoptades pels tres governs han permès de "reactivar" l’ús de les respectives llengües pròpies. Encara més, l’informe assenyala que el sistema de "plena immersió" educativa, aplicat a Catalunya des dels anys 80, ha de ser assolit arreu, "sumat al model bilingüe".

Territori per territori

En relació als països de llengua catalana, l’informe europeu preveu que l’ús del català augmentarà a Catalunya gràcies a l’Estatut de 2006. A les Balears, els experts critiquen que encara no s’ofereixi "una part important" de l’ensenyament en català. A la Franja, el comitè admet que s’estan fent "esforços" en l’àmbit educatiu, però critica que encara no existeixi un instrument jurídic de promoció del català (cosa que també val per a la llengua aragonesa de les valls pirinenques). Al País Valencià, l’informe continua trobant a faltar "un model educatiu essencialment en valencià a tots els nivells de l’ensenyament".

A Euskadi, els experts europeus consideren que s’han fet evidents avanços, però que cal implementar millores en àmbits com l’ensenyament tècnic i professional. A Navarra, el comitè aplaudeix la creació de l’Oficina de la Llengua Basca però critica deficiències en l’àmbit de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació.

En relació a Galícia, l’informe lamenta que el nombre d’alumnes que reben la seva educació escolar en gallec "és molt baix".

A Astúries, els experts recorden que l’asturià encara no és llengua oficial, i citen "obstacles per a la promoció" de la llengua pròpia del principat "en particular a l’àmbit de l’ensenyament".

Per acabar, l’informe torna a criticar les autoritats espanyoles per no haver aportat informació a Europa sobre la resta de llengües que es parlen dins de les fronteres de l’Estat. Són el portuguès a Olivença (Extremadura), l’àrab a Ceuta, l’amazic a Melilla, i les dues llengües dels gitanos, el romaní i el caló.

 

 

 

 
El Consell d'Europa avala la 'immersió total' en català
     
Font:
12/12/2008
 
Critica durament que no es garantitzi l'ensenyament en català en tots els nivells educatius del País Valencià
 

El Consell d'Europa acaba de proposar al govern espanyol que desenvolupi un model d'ensenyament 'd'immersió total' en les llengües territorials cooficials a l'estat, com el català, el basc i el gallec. I és que, segons el Consell, l'actual model no respecta els compromisos adquirits per Espanya quan va signar la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Així ho fa constar en aquest informe (pdf) que va publicar-se ahir.

El Comitè de Ministres, màxim òrgan de decisió del Consell d'Europa, diu que el català no ha assolit el nivell desitjable, sobretot a justícia o a empreses com Renfe, Telefònica o Correus, i demana al govern espanyol que prengui les mesures necessàries perquè els jutges que treballin en territori de parla catalana facin servir el català.

També lamenta que les autoritats espanyoles no hagin resolt els problemes que ja els foren fetes en les primeres recomanacions sobre l'ús de les llengües cooficials als serveis públics.

Garantir l'ensenyament en català al País Valencià

El Consell retreu al govern valencià que hagi desenvolupat tan poc l'ensenyament de la llengua. Critica que no hagi rebut l'informe que va demanar sobre la funció del Consell Valencià de Cultura i diu que Educació ha de garantir un model en català en tots els nivells educatius i a tot el territori.

També insta que es resolgui, com més aviat millor, la connexió de les emissions televisives públiques del Principat i del País Valencià.

L'informe també demana al govern espanyol que estableixi un marc jurídic específic de protecció i de promoció del català a la Franja de Ponent.

Finalment, li demana que adopti 'mesures de protecció i de promoció' de l'amazic a Melilla, de l'àrab a Ceuta, del gallec a Castella i Lleó i del portuguès a Olivenza (Extremadura)

 

 

 

El Consell d'Europa considera que el català encara és "una llengua minoritzada"
No hi ha discriminació del castellà a Catalunya
     
Font:
12/12/2008
 

Un informe sobre llengües regionals o minoritàries realitzat pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa recomana a les autoritats espanyoles "promoure les virtuts del multilingüisme i la diversitat lingüística", tant en grups lingüístics majoritaris com minoritaris. L'informe reconeix "l'alt grau de reconeixement i protecció" de què es beneficien les llengües minoritàries de l'Estat, ja que Espanya "ha optat per respectar els compromisos més exigents". El comitè d'experts felicita Catalunya, Galícia i Euskadi "per l'adopció de polítiques per rellançar i normalitzar" les llengües que es parlen als seus territoris. Però també indica que Correus i Renfe "no concedeixen a les llengües cooficials el lloc que els hi correspon".

Respecte a l'ús del català a Catalunya, assegura que és "la llengua més utilitzada habitualment al carrer", i afirma que el seu ús ha de progressar amb la posada en marxa de la reforma de l'Estatut. Diu igualment que els plans d'acció adoptats per les autoritats gallegues i basques "no han donat tots els fruits esperats", a causa del diferent grau d'utilització de les llengües en la vida diària. L'informe destaca a més "el fort compromís" de les autoritats basques, ja que l'ús del basc s'ha estès de forma considerable en els últims decennis, però mostra la seva preocupació per la situació en l'Ertzaintza i l'Osakidetza (Servei Basc de Salut).

De la seva banda, la vicesecretària general de política sectorial d’Esquerra, Alba Castellví, ha assegurat, en referència a l’informe del Consell d’Europa que avalua la situació de les llengües minoritàries a l’estat espanyol, que Esquerra es "felicita per aquest aval de la UE a les polítiques de suport i impuls del català". Castellví ha recordat que "el català és una llengua minoritzada a Catalunya, que necessita un recolzament decidit per garantir els drets dels catalanoparlants",  i ha assegurat que "aquest recolzament ha de venir de l’actitud dels que saben que el català és la llengua pròpia de Catalunya, que amb el seu comportament individual com a parlants n’han d’estendre l’ús, però també de l’actitud decidida dels poders públics, que han de fer possible que tothom que ho vulgui pugui viure al seu país fent servir la seva llengua".

També ha destacat que "la UE, com no podia ser d’altra manera, reconeix la riquesa que suposa la diversitat lingüística i també la necessitat de garantir el dret dels parlants’". En aquest sentit, Castellví ha afirmat que Esquerra, com a partit i com a govern, "entenem que el català l’hem d’oferir com un instrument per la integració i la cohesió dels nous ciutadans".

Ha afegit que "sumar-se a parlar en català implica en aquesta comunitat nostra un reconeixement immediat com a ciutadà del país i, de fet, pocs llocs del món compten amb un instrument tan ràpid i efectiu d’incorporació a la comunitat d’arribada com el dels nous catalans que parlen català". Per aquest motiu, "cal que els poder públics prenguin consciència d’això i facilitin aquesta eina a tothom", ha apuntat Castellví, i ha destacat que "Esquerra és el partit més sensible i coherent amb aquesta qüestió".

Castellví ha emplaçat també a l’Estat espanyol a "modernitzar-se i convertir-se a la sensibilitat europea", i ha recordat que recentment el diputat d’Esquerra al Congrés Joan Tardà i el senador Miquel Bofill van presentar 1.027 preguntes al Govern espanyol sobre el que l’Estat no fa i hauria de fer pel català, amb l’objectiu d’ajudar a l’Estat a fer aquesta revisió en la línia que proposa l’informe del Consell d’Europa.

 

 

 

L'obstacle és a Madrid, no a Brussel·les
     
Font:
6/12/2008
 
L'oficialitat de la llengua catalana a la UE només depèn del govern espanyol, però ni PP ni PSOE no ho han demanat mai als Vint-i-set. Els consellers de la Generalitat només poden parlar en català a Brussel·les amb comptagotes
 
Mentre Andorra no s'adhereixi a la UE, que el català sigui o no llengua oficial seguirà depenent de la voluntat del govern espanyol, fins ara nul·la. Ni el PP ni el PSOE no han demanat mai a Brussel·les la reforma del reglament 1/58 del règim lingüístic de les institucions europees per afegir el català, el basc o el gallec a les 23 llengües oficials. D'oportunitats per fer-ho no n'han faltat: en cada ampliació cal reobrir-lo per encabir-hi la llengua del nou soci, com es va fer l'any passat, per al búlgar i el romanès.

Si el gaèlic, amb només 60.000 parlants, és oficial i el català no, tot i tenir-ne deu milions, és perquè el govern de Dublín ho vol i l'espanyol no. Irlanda ho va demanar el juny del 2005, 32 anys després d'haver-se adherit a la UE, i la resta de socis ho van haver d'acceptar, mentre que l'únic que ha aconseguit Miguel Ángel Moratinos és confondre els veïns de dalt parlant-los de "la llengua que es denomina català a Catalunya i les Illes Balears i valencià a la Comunitat Valenciana".

La web de l'oficina de l'Eurocambra a Barcelona no és el portal oficial, però sí que obre una petita escletxa més per a l'ús del català a les institucions europees, molt limitat. Els consellers de la Generalitat poden parlar-lo en els consells de ministres amb comptagotes: el cafè per a tothom els obliga a esperar que la resta de comunitats desfilin per Brussel·les per poder tornar-hi a anar. I podem escriure a la Comissió, el Consell i el Parlament i rebre resposta en la nostra llengua. Però al ple d'Estrasburg, que fins fa no gaire tenia un president i un vicepresident catalans, el socialista Borrell i el popular Vidal-Quadras, seguirà estant prohibit, al·legant uns problemes tècnics i de recursos que són inexistents: el 60% dels intèrprets de castellà són catalanoparlants i podrien traduir des de la mateixa cabina.

 

 

 

Segons afirma el comissari europeu pel Multilingüisme
 
'Que el català sigui oficial a Europa només depèn de la voluntat del Govern espanyol'
     
Font:
19/09/2008
 
L'oficialitat del català a la Unió Europea no és un problema comunitari, sinó únicament espanyol. El comissari europeu de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, ha insistit que la política lingüística no és competència de la Comissió, sinó dels estats i les regions, i que per tant que el català tingui o no l'estatus de llengua oficial comunitària no depèn de Brussel·les sinó del Govern espanyol. A més Orban ha afegit que la Comissió Europea no ha rebut cap queixa que denunciï qualsevol tipus de discriminació o persecució del castellà a Catalunya, malgrat les darreres campanyes demagògiques des de certs mitjans espanyols. Orban ha aprofitat per elogiar el model lingüístic català i ha celebrat que els catalans canvien de llengua contínuament i sense cap mena de dificultat i que viure a Catalunya sense parlar la llengua catalana no suposa cap tipus de problema.
 
'Romanesos que viuen a Barcelona m'han explicat que estan impressionats per la capacitat de molta gent de canviar d'una llengua a una altra sense cap dificultat i sense ni tan sols adonar-se que ho estan fent', ha assegurat Orban. El comissari ha elogiat 'la facilitat de viure a Catalunya parlant castellà o català o d'altres idiomes'. Orban ha fet una crida a que el multilingüisme 'uneixi les persones i no les divideixi' i ha recordat que, amb la llengua catalana, la Comissió Europea està anant fins i tot 'més enllà' del que va acordar amb el govern espanyol, traduint al català la web de la seva representació a Barcelona.

 

 

 

Ho han denunciat els eurodiputats catalans a Brussel·les
 
Vidal-Quadras és qui "més obstaculitza" el català al Parlament europeu
     
Font:
18/06/2007
 
Els eurodiputats de PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA han volgut mostrar aquest divendres una "acció comuna" en defensa de l'ús del català al Parlament europeu. Ho han fet al Parlament de Catalunya i en el marc d'una trobada amb el president de la cambra, Ernest Benach, que els ha manifestat el seu suport. En l'acte han denunciat l'actitud obstaculista del vicepresident de la cambra, Alejo Vidal-Quadras.
 
Els eurodiputats volen portar la seva reivindicació a una audiència que han demanat amb el president del Parlament europeu, Hans-Gert Pöttering, qui, per carta, els va denegar el dret a poder usar el català.

Tots ells han coincidit també a denunciar l'actitud del vicepresident de la cambra europea, Alejo Vidal Quadras, a qui han titllat 'd'un dels elements que més obstaculitza i més dificultats posa' en el reconeixement de la llengua catalana en aquesta institució.

 

 

 

L'Europarlament barra el pas a l'ús del català
 
Font:
El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, ha enviat una carta de resposta als eurodiputats catalans que el passat 3 d´abril van reclamar l´ús del català a l'Eurocambra. Els parlamentaris agraeixen "la delicadesa del President del Parlament europeu en redactar la resposta en català", però no comparteixen "el contingut de la resposta, ja que existeix un acord amb el Govern espanyol pel qual es pot intervenir en català a la Comissió Europea i al Consell de la Unió Europa". "Per la mateixa raó -afegeixen-, demanem fer el mateix a la cambra europea, tant pel que fa a les intervencions en plenària com pel que fa a les comunicacions escrites a les altres dues institucions europees", alhora que anuncien "que en els propers dies demanarem una reunió amb el president Pöttering per a mantenir un intercanvi d´impressions i expressar-li les nostres inquietuds i reivindicacions pel que fa a l´ús de la llengua catalana a la cambra europea".

 

 

 

La UE ja té 23 llengües oficials, llevat de "la nostra"
 
Font:
El president del Parlament Europeu, Josep Borrell, ha manifestat que durant el ple "es tradueix cada paraula en 23 idiomes" però ha reconegut que algunes no estan representades, "com la nostra". Borrell, que està vivint la seva última setmana com a president de la cambra europea, ha fet aquestes declaracions en el fòrum Nueva Economía. Aquest nou any, la Unió Europea ha reconegut l'oficialitat del gaèlic -a més del romanès i el búlgar-, llengua parlada a diari per 350.000 irlandesos d'un total de 4,2 milions d'habitants que té el país. Tot i aquesta dada, 1,6 milions de persones es declaren competents en aquesta llengua, oficial des de la creació de la República Irlandesa el 1922. El coneixement del gaèlic, però, va deixar de ser imprescindible per a la funció pública el 1974. La UE, en canvi, no atorga la oficialitat a la llengua catalana, tot i que és compresa i parlada per 10,5 milions de persones a Espanya, França, Andorra i Itàlia.
 
En aquest sentit, Acció Cultural del País Valencià ha denunciat que si l'adopció d'aquestes tres llengües "no suposa cap trastorn" per al funcionament de les institucions de la UE, tal com va afirmar el comissari europeu Joaquín Almunia, "tampoc no l'ha de suposar la presència del català". "No es tracta de cap concessió graciosa, sinó d'un dret legítim dels catalanoparlants, que tenim dret com la resta dels ciutadans de la Unió Europea que la llengua que emprem en la nostra vida diària tinga el mateix nivell de reconeixement que totes les altres, com a única garantia de la nostra plena igualtat dins de la Unió", afegeix ACPV, a més de concloure que "no es tracta de quantificar el nombre de parlants per basar-hi uns drets lingüístics col·lectius, però, ja ficats, cal recordar que la llengua catalana és molt més parlada i emprada a tots els nivells que moltes de les llengües que són avui oficials en Europa".