Ho han denunciat els eurodiputats catalans a Brussel·les
 
Vidal-Quadras és qui "més obstaculitza" el català al Parlament europeu
     
Font:
18/06/2007
 
Els eurodiputats de PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA han volgut mostrar aquest divendres una "acció comuna" en defensa de l'ús del català al Parlament europeu. Ho han fet al Parlament de Catalunya i en el marc d'una trobada amb el president de la cambra, Ernest Benach, que els ha manifestat el seu suport. En l'acte han denunciat l'actitud obstaculista del vicepresident de la cambra, Alejo Vidal-Quadras.
 
Els eurodiputats volen portar la seva reivindicació a una audiència que han demanat amb el president del Parlament europeu, Hans-Gert Pöttering, qui, per carta, els va denegar el dret a poder usar el català.

Tots ells han coincidit també a denunciar l'actitud del vicepresident de la cambra europea, Alejo Vidal Quadras, a qui han titllat 'd'un dels elements que més obstaculitza i més dificultats posa' en el reconeixement de la llengua catalana en aquesta institució.

 

 

L'Europarlament barra el pas a l'ús del català
 
Font:
El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, ha enviat una carta de resposta als eurodiputats catalans que el passat 3 d´abril van reclamar l´ús del català a l'Eurocambra. Els parlamentaris agraeixen "la delicadesa del President del Parlament europeu en redactar la resposta en català", però no comparteixen "el contingut de la resposta, ja que existeix un acord amb el Govern espanyol pel qual es pot intervenir en català a la Comissió Europea i al Consell de la Unió Europa". "Per la mateixa raó -afegeixen-, demanem fer el mateix a la cambra europea, tant pel que fa a les intervencions en plenària com pel que fa a les comunicacions escrites a les altres dues institucions europees", alhora que anuncien "que en els propers dies demanarem una reunió amb el president Pöttering per a mantenir un intercanvi d´impressions i expressar-li les nostres inquietuds i reivindicacions pel que fa a l´ús de la llengua catalana a la cambra europea".

 

 

La UE ja té 23 llengües oficials, llevat de "la nostra"
 
Font:
El president del Parlament Europeu, Josep Borrell, ha manifestat que durant el ple "es tradueix cada paraula en 23 idiomes" però ha reconegut que algunes no estan representades, "com la nostra". Borrell, que està vivint la seva última setmana com a president de la cambra europea, ha fet aquestes declaracions en el fòrum Nueva Economía. Aquest nou any, la Unió Europea ha reconegut l'oficialitat del gaèlic -a més del romanès i el búlgar-, llengua parlada a diari per 350.000 irlandesos d'un total de 4,2 milions d'habitants que té el país. Tot i aquesta dada, 1,6 milions de persones es declaren competents en aquesta llengua, oficial des de la creació de la República Irlandesa el 1922. El coneixement del gaèlic, però, va deixar de ser imprescindible per a la funció pública el 1974. La UE, en canvi, no atorga la oficialitat a la llengua catalana, tot i que és compresa i parlada per 10,5 milions de persones a Espanya, França, Andorra i Itàlia.
 
En aquest sentit, Acció Cultural del País Valencià ha denunciat que si l'adopció d'aquestes tres llengües "no suposa cap trastorn" per al funcionament de les institucions de la UE, tal com va afirmar el comissari europeu Joaquín Almunia, "tampoc no l'ha de suposar la presència del català". "No es tracta de cap concessió graciosa, sinó d'un dret legítim dels catalanoparlants, que tenim dret com la resta dels ciutadans de la Unió Europea que la llengua que emprem en la nostra vida diària tinga el mateix nivell de reconeixement que totes les altres, com a única garantia de la nostra plena igualtat dins de la Unió", afegeix ACPV, a més de concloure que "no es tracta de quantificar el nombre de parlants per basar-hi uns drets lingüístics col·lectius, però, ja ficats, cal recordar que la llengua catalana és molt més parlada i emprada a tots els nivells que moltes de les llengües que són avui oficials en Europa".