L’independentisme avança fins a quedar-se a un punt de la majoria
 
Font:
- El 80% dels enquestats a la resta del país consideren que Catalunya no és una nació
- 39% dels catalans trencarien amb Espanya i el 40,6% votarien en contra en un hipotètic referèndum
 
Un matrimoni cada vegada més mal avingut, en què les opinions ja són gairebé sempre discrepants, és la imatge que potser defineix millor les actuals relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. A idèntica pregunta, resposta diametralment oposada. És el retrat que ofereix el Baròmetre d’hivern d’EL PERIÓDICO. La majoria dels espanyols (50,6%) consideren que el castellà està discriminat a Catalunya... Els catalans (81,4%) opinen que no. La majoria dels catalans (83,6%) ­creuen que Catalunya és solidària amb la resta de les autonomies... Els espanyols (51,7%) diuen que no. El divorci comença a ser, per a una de les parts, la solució inevitable. El 39% dels catalans votarien avui a favor de la independència de Catalunya. ¿En contra? El 40,6%.
El referèndum del 13-D és una de les poques qüestions en què els enquestats residents a Catalunya i els de la resta d’Espanya semblen coincidir. Dos de cada tres afirmen que aquest simulacre no és representatiu del que opinen la majoria dels catalans. Les causes poden ser moltes: només va mobilitzar partidaris del sí, es va concentrar en municipis governats per nacionalistes... La sorpresa, en qualsevol cas, és la resposta a una pregunta molt directa: «Si demà se celebrés un referèndum sobre la independència de Catalunya, ¿hi votaria a favor?». Un empat tècnic entre partidaris i detractors és la foto que ofereix el Baròmetre elaborat pel GESOP.
La desafecció temuda pel president, José Montilla, ha escalat, tenint en compte anteriors enquestes, un nou vuitmil. Altres estudis, com el del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, cartografien cims independentistes més modestos (31%, l’últim). La diferència està en el fet que el CEO ofereix un ventall que inclou des de l’autonomia fins a la independència, passant per l’Espanya federal. Davant la disjuntiva independència sí, independència no, les forces s’equilibren.

LÒGICA CONVERGENT / Els partidaris de respondre a Espanya amb un sí a la independència varien, lògicament, en funció de les simpaties polítiques. Ho són pràcticament tots els votants d’Esquerra (97,5%) i, també, el 56,9% dels simpatitzants de CiU. La particular estratègia d’equidistància que en aquesta matèria practica la cúpula de CDC resulta molt menys estranya tenint en compte aquests percentatges.

INDEPENDENTISTES POPULARS / ICV-EUiA té entre els seus votants el 36,4% dels partidaris de la secessió. El PSC no queda immune al fenomen (30,1%). Més singular resulta que entre els que van votar el PP en les últimes eleccions hi hagi un 9,8% de partidaris del sí a la independència.
Les causes que han fet augmentar la desafecció fins al precipici de la secessió poden ser variades, però no distingeixen entre joves i adults, homes i dones. Només la dimensió del municipi de residència marca una pauta. Així, com més petita és la localitat, més gran és la sensibilitat independentista.
¿I quines són aquestes causes? El mateix Baròmetre ofereix elements d’anàlisi. El 52,8% dels catalans consideren que Catalunya és una nació. El 42,6% opina que no. La mateixa pregunta formulada a la resta d’Espanya obté una resposta radicalment diferent. El 80,1% dels espanyols que resideixen en altres comunitats autònomes neguen aquesta definició per a Catalunya. Madrid, amb el 87,5%, encapçala la classificació. Només a Euskadi troben àrnica els defensors del terme nació per a Catalunya.
Per simpaties polítiques, els ­votants del PP (90,6%) i UPD (91,6%) són els més ferms a l’hora d’assegurar que no hi ha més nació que l’espanyola.

 

 

 

El 'Sí' a la independència seria majoritari en un referèndum nacional
Guanyaria per un 50,3% · Segons un estudi de la UOC amb el suport del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat
     
Font:
3/12/09

Una macroenquesta de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) realitzada a 2.614 persones sota la direcció de Miquel Strubell revela uns resultats demolidors: el 50,3% votarien Sí en un referèndum d'autodeterminació, només un 17,8% es decantaria pel No i un 7,2% dubtarien entre una opció o l'altra. És la primera ocasió en què una enquesta científica revela aquestes dades. La macroenquesta també exposa que un 83% dels enquestats creu que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, i només un 15% del total s'hi mostren contraris.

 

La macroenquesta, a què ha tingut accés directe!cat, exposa que els principals motius dels partidaris del Sí addueixen un cert percentatge de resultats emocionals –com, per exemple, un 29,6% que confessen que pateixen un fort cansament respecte a Espanya–, però combinats amb d’altres de tipus econòmic i de relació amb l’aprofundiment democràtic, com. En canvi, el grup que més apel·la als sentiments i les conviccions personals és el dels que votarien contràriament a la independència. Creuen que seria inviable econòmicament, que possiblement generaria un conflicte o bé que les lleis no ho contemplen.

L’estudi està fet sobre un mapa de sis vegueries. Per territoris són les comarques gironines les que aportarien més vots afirmatius (64,5%). A poca distància se situa la vegueria de les comarques centrals, amb un 64,2% de partidaris del sí. Les Terres de l’Ebre (63,4%) també hi votarien favorablement, així com les de Ponent (56,3%). Per sota del 50% només hi ha dues vegueries: la del Camp de Tarragona, amb un 47,2%, i la de Barcelona, que baixa fins al 46,3%. Cal dir, però, que el Sí seria l’opció guanyadora a tot arreu i que és Tarragona (25,9%) i no pas Barcelona (19,8%) la que registra un percentatge més alt de partidaris del No a la independència de Catalunya.

Però l'estudi també ressalta un altre dels mals crònics del catalanisme i l'independentisme: la manca de confiança en les pròpies forces per a assolir la independència. El 58,1% dels enquestats creu que Catalunya no arribarà a ser independent. Només ho creu el 31,1%, mentre que el 10,7% no ho sap i, per tant, no opina.

 

 

 

Independentisme creixent
El nombre de partidaris d'un estat català creix en uns 5,5 punts en els últims 4 anys i correspon gairebé al 20% dels catalans
     
Font:
7/09/09

En plena negociació del finançament, el president de la Generalitat, José Montilla, alertava a Madrid que si el procés no acabava en acord es donaria ales a l'independentisme. El mateix advertiment es fa davant d'una possible retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional o després que una jutgessa –a instàncies de l'advocat de l'Estat– hagi anul·lat el referèndum sobre la independència de Catalunya previst pel 13 de setembre a Arenys de Munt. Creix el nombre de partidaris d'un estat català? La resposta és: sí. Els baròmetres elaborats pel centre d'estudis d'opinió (CEO) –depenent del govern– constaten des del 2005 que el nombre dels qui voldrien una Catalunya independent ha crescut un 5,5% en quatre anys i que va ser d'un 19% el mes de juliol.

 

No és només una percepció de polítics i analistes. El nombre de partidaris d'un estat català ha crescut en els últims quatre anys. Així ho constaten els baròmetres d'opinió elaborats pel CEO, organisme depenent del Departament d'Economia i Finances. Les enquestes –fetes trimestralment– sempre contenen una pregunta sobre quina hauria de ser la relació de Catalunya amb Espanya. I el dels partidaris de la resposta «un estat independent» ha crescut en gairebé 5,5 punts des del 2005. Ha augmentat del 13,6%, el juny d'aquell any, fins al 19% aquest juliol, que va ser quan es va publicar l'últim baròmetre. Què ha passat entre aquests dos percentatges? L'aprovació de l'Estatut al Parlament de Catalunya, la negociació i passada del ribot del text a Madrid, el referèndum per aprovar la carta catalana, les eleccions de l'1 de novembre del 2006, les espanyoles del 9 de març del 2008, la crisi, la negociació del finançament... Tots aquests moments s'han vist reflectits en les enquestes del govern. El mes de maig, per exemple, quan el nou model encara no estava tancat i a les portes de les europees, els partidaris de la independència de Catalunya van arribar al percentatge rècord del 20,9%. En el següent i últim baròmetre, que encara no recollia l'impacte de l'acord, el nombre corresponia a un 19%. Hi ha un cert consens segons els qual cada cop que s'entra en conflicte amb l'Estat l'independentisme creix. Des d'ERC, el secretari general, Joan Ridao, reconeixia fa uns dies a El Temps que una eventual sentència negativa contra l'Estatut per part del Tribunal Constitucional no aniria malament al partit en relació amb l'objectiu de sumar complicitats en el camí cap a la independència. I a l'esperat pronunciament del TC, s'hi afegeix l'encesa polèmica a Arenys de Munt, després que una jutgessa –a instàncies de l'advocat de l'Estat– hagi suspès l'autorització municipal perquè el diumenge dia 13 es faci una consulta sobre la independència de Catalunya, cosa que ha encès el debat sobre el dret d'autodeterminació i sembla haver provocat un efecte cadena. Caldrà veure si es reflecteix o no en els propers baròmetres.

Les altres opcions

Amb tot, la majoria dels catalans prefereix que Catalunya sigui una comunitat autònoma dins l'Estat espanyol. Però, si la d'una Catalunya independent és la resposta que més ha crescut en els últims quatre anys, la de ser un territori més entre uns altres 17 és la que més ha baixat: un total de quatre punts; del 40,8% al 36,8%. Ha crescut una mica, en canvi, el nombre de partidaris de la constitució d'un estat dins d'una Espanya federal, ara, a l'entorn del 32%.

Així, si s'hi afegeixen els que voldrien un estat català i els que també optarien per aquesta fórmula però encara en relació amb Espanya, es passa d'una majoria del 44,9%, fa quatre anys, a un aclaparador 51% el mes de juliol.

Pel que fa als que preferirien que Catalunya fos una simple regió d'Espanya, el nombre cau del 7% al 6,20%, malgrat que en alguns moments dels últims quatre anys ha arribat fins al 3,8%.

Autonomia insuficient

D'ençà del 2005, també ha crescut notablement el nombre de persones que creuen que Catalunya gaudeix d'«un nivell insuficient d'autonomia, passant del 52,3% al 62%. El dels que creuen que és suficient ha baixat del 35% al 28% d'ara.

Vuitanta ajuntaments a favor del dret a decidir

Vuitanta ajuntaments, entre els quals destaquen poblacions com ara Altafulla, Amposta, Arenys de Munt, Girona, Figueres, Manresa, Torredembarra, Valls, el Vendrell o Vilafranca del Penedès, van aprovar fa dos mesos una moció pel dret a decidir sobre un estat propi, impulsada pel moviment Deumil.cat, que va néixer amb la convocatòria de la manifestació que va tenir lloc el 7 de març d'aquest any a Brussel·les amb el lema «Volem l'estat propi». La moció a la qual es van adherir aquests ajuntaments afirmava que els regidors i regidores es comprometien en el ple a «fomentar dinàmiques que ajudin a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir a tenir un estat propi, impulsant contactes institucionals internacionals amb autoritats locals d'Europa i del món en general». En aquest sentit, els ajuntaments es comprometien a comunicar l'acord als parlaments català i europeu, al govern i a la CE.

 

 

 

 

L'independentisme es dispara
Els partidaris de l'Estat propi es multipliquen en tres mesos, segons el baròmetre del CEO
Font:
23/05/09

El percentatge de ciutadans partidaris d'un Estat independent ha tingut un gran augment en els darrers tres mesos, segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. La xifra de ciutadans a favor de la independència és ara del 20,9%, quan al mes de gener era del 16,1%.

Això significa un augment de 4,8 punts en tres mesos, una evolució molt superior a l'habitual, atès que les diferències -ja sigui a favor o en contra de la independència- entre dos baròmetres consecutius no havien superat mai els 1,5 punts.

A més, els partidaris de l'autonomisme (34,9%) ja no són el col·lectiu més nombrós, i cedeixen aquest lloc als partidaris de l'Estat federal (35%). La xifra d'autonomistes el darrer més de gener era del 38,6%. Finalment, un 4,4% vol ser una regió d'Espanya.

D'altra banda, un 68,1% dels catalans consideren que "insuficient" el nivell d'autonomia assolit, mentre que un 24,6% creu que el nivell és "suficient", i un 3,1% pensa que hi ha "massa autonomia".

Per últim, un 42,2% dels catalans es consideren "tant catalans com espanyols", un 26,2% "més catalans que espanyols", un 19,8% només catalans, un 4% més espanyols que catalans i un 4,5% només espanyols.

En una escala del 1 al 5 on el 1 significa sentir-se només espanyol i el 5 només català, la mitjana és de 3,55. Al mes de gener aquesta mitjana era de 3,51.

 

 

 

Un 31% dels independentistes tenen el castellà com a llengua materna
 
Font:
6/03/09

Un 31% dels partidaris de la independència tenen el castellà com a llengua materna, i la tendència va en augment. Així ho assegura un estudi sobre el perfil sociològic dels independentistes, els «unionistes» i els indecisos elaborat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes a partir de diverses enquestes efectuades entre el 1991 i el 2008. La mitjana entre el 1991 i el 2007 situa en un 66,4% els independentistes catalanoparlants i en un 25,7% els castellanoparlants. Però en els darrers tres anys els primers han baixat fins al 59% i els segons han pujat fins al 31%. Bona part d'«unionistes» i indecisos parlen en castellà a casa (un 61,6 i un 52,3%), amb una clara diferència respecte al català, més minoritari.

L'estudi també revela que de mitjana en aquesta llarga dècada la major part dels independentistes (un 33%) s'han decantat per CiU en les eleccions al Parlament, un 18% ho han fet per ERC i un 14%, pel PSC. No obstant això, la federació ha anat perdent l'hegemonia de vot entre els sobiranistes, que a partir del 2002 van apostar de manera creixent per ERC, fins al punt que el vot republicà va ser clarament majoritari fins a la formació del primer tripartit. A hores d'ara, però, el comportament més estès entre els independentistes està repartit a parts iguals entre Esquerra i l'abstenció.

Un 80,9% dels independentistes són nascuts a Catalunya, mentre que els «unionistes» nascuts aquí arriben a un 54,2%. Els primers tenen majoritàriament els dos pares nascuts al país (un 63,5%), i un 19% els tenen tots dos provinents d'altres territoris de l'Estat. En el cas dels contraris a la independència, la diferència entre percentatges s'escurça: un 42,8% tenen tots dos pares nascuts al país i un 38,1% els tenen tots dos nascuts a Espanya.

L'estudi també assegura que els independentistes tenen un nivell d'estudis superior al dels «unionistes» i indecisos i que, consegüentment, fan feines més qualificades i tenen un poder adquisitiu més alt.

 

 

 

L'independentista té "major nivell d'estudi" que qui no ho és
 
Font:
5/03/09

"Els unionistes es concentren en feines menys qualificades, com les tasques de la llar"
 

El president de la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes Alfons López Tena, l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques Marc Belzunces, i el director de la fundació i economista Roger Albinyana han presentat  la segona part de l’estudi del Cercle d’Estudis Sobiranistes titulat “Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008) – perfils sociològics”.
 
Aquest nou lliurament de l’estudi identifica "les característiques sociològiques principals dels grups considerats de forma aïllada: independentista, unionista i indecís, així com n’estudia les diferències, les similituds i la seva evolució temporal". Algunes de les conclusions principals que es poden extreure de l’estudi són les següents:
 
"Tant l’independentista com l’unionista són persones indistintament de gènere masculí o femení, tot i que s’observa una lleugera tendència superior de l’independentista a ser de gènere masculí i de l’unionista a ser de gènere femení".
 
"L’independentista és més jove que l’unionista, tot i que el més jove de tots és l’indecís"; "l’independentista se’n va a viure a ciutats petites, i en menor mesura, a ciutats més grans, mentre que l’unionista se’n va a viure a ciutats petites i grans indistintament".
 
"L’independentista incorpora més classe mitjana, i té uns ingressos i un poder adquisitiu més elevats que l’unionista i l’indecís"; "l’independentista té major nivell d’estudis que l’unionista i l’indecís"; "l’independentista desenvolupa feines més qualificades, mentre que l’unionista es concentra més en feines menys qualificades, el col·lectiu de jubilats i el de les treballadores de la llar".
 
"L’independentista llegeix la premsa escrita amb més freqüència que l’unionista i l’indecís. Tot i que el mitjà El Periódico de Catalunya continua essent el més llegit pels tres grups, està clar que perd lectors en relació a La Vanguardia. La premsa gratuïta irromp amb força en els grups indecís i unionista, i per sota dels altres dos mitjans (El Periódico i La Vanguardia) en el grup independentista. En els darrers anys, el lector independentista llegeix menys premsa comarcal i també llegeix menys els mitjans majoritaris (El Periódico de Catalunya i La Vanguardia), mentre que els mitjans Avui i El Punt conserven la seva quota de mercat entre els lectors independentistes".
 
"L’independentista mira televisió fonamentalment en llengua catalana, mentre que l’unionista i l’indecís miren més canals de televisió en llengua castellana. Tot i així, Televisió de Catalunya continua essent líder entre els tres grups".

 

 

 

El 35% dels catalans, a favor de la independència segons un estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes
 
Font:
16/09/08
Un 20% dels enquestats s'hi mostra indecís
 

El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha fet públic avui l'estudi 'Suport social a la independència de Catalunya (1991-2008)', que analitza vint-i-una enquestes publicades en els darrers divuit anys. Una de les conclusions que se n'extreu és que el 35% dóna suport a la independència, el 45% s'hi oposa i un 20% es mostra indecís. D'una altra banda, l'estudi també conclou que l'opció independentista és majoritària als municipis de menys de 10.000 habitants.

Segons l'estudi, les persones nascudes al Principat són favorables a la independència amb un 42,7%, mentre que les nascudes a Espanya s'hi mostren contràries amb un 68%. A més a més, aquells que fan servir la llengua catalana de forma habitual a casa són favorables a la independència amb un 43% i els que tenen l'espanyol com a llengua habitual en són contraris amb un 65,3%.

El suport a la independència també varia segons el nivell d'estudis. Com més alt és, més a favor de la independència s'està, viceversa. Les persones amb estudis superiors hi són favorables amb un 40% i les que no en tenen, hi són un 57% en contra.

Pel que fa als partits amb què més simpatitzen els favorables a la independència, l'estudi conclou que CiU n'és el principal, tot i que no es tracta d'una formació obertament independentista.

L'estudi també assegura que 'com més freqüentment es llegeix la premsa escrita, més favorable s'és a la independència amb un percentatge de 39%.

L'únic grup de nouvinguts de fora de l'estat que és favorable a la independència és el col·lectiu de l'Europa de l'Est, amb un 32%. Els més contraris són els provinents de l'Amèrica Llatina, l'Europa Occidental i el Magrib, amb percentatges que oscil·len entre el 41% i el 45%. Els de la resta de l'Àfrica i els de l'Àsia mostren un alt percentatge d'indecisió.

 

 

 

L'independentisme creix 8 punts des de 1988
 
Font:
 
L'evolució dels percentatges de suport a la independència mostra un alça sostinguda, des de 1988 aquest suport ha augmentat vuit punts. Segons informa La Vanguardia, l'any 1988 un 13% dels consultats protegia el dret que Catalunya pogués convertir-se en un Estat independent. Disset anys després, en el 2005, aquesta taxa s'acostava al 21%. És a dir, un creixement del 62% en  17 anys. No obstant això, el percentatge de suport al secessionisme ja es va acostar al 20% en els anys 1994 i 2001, i va superar el 22% en 1996, segons les enquestes del CIS.

Certament, el suport electoral a l'independentisme ha crescut en relació amb la dècada dels noranta. Per exemple, en 1995, ERC va congregar el 9,5% dels vots, mentre que en el 2003 va assolir un 16,4%. En les últimes autonòmiques aquest recolzament va mostrar un lleuger declivi, al caure al 14%. I, a més, la quota global del vot nacionalista a Catalunya ha descendit pel que fa a la dècada anterior. Per exemple, en les autonòmiques de 1992, CIU i ERC van arribar a sumar el 54,1% dels vots emesos. En el 2003, ambdues formacions nacionalistes van congregar el 47,4%, i en els comicis del 2006, encara menys: el 45,5%.