El Servei Català de Trànsit ha reprès la històrica reivindicació del «CAT» a les matrícules, quatre anys més tard que el Departament d'Interior, llavors encapçalat per la consellera Tura, i el Ministeri de l'Interior, al capdavant del qual hi havia José Antonio Alonso, haguessin concretat tècnicament com s'havia de modificar el disseny de la matrícula per incorporar-hi la referència territorial, que el govern d'Aznar havia suprimit l'any 2000. La proposta es va pactar el setembre del 2004: l'escut autonòmic o nacional figuraria entre els números i les lletres de les matrícules, i s'hi mantindria la «E» d'Espanya. Però l'acord va aixecar molta polseguera. La comunitat de Madrid es va oposar a la mesura i el sector de l'automoció li va donar suport, perquè considerava que la proposta perjudicaria de ple la venda dels vehicles d'ocasió. El govern espanyol ho va solucionar proposant que els vehicles de segona mà poguessin canviar el distintiu depenent de la comunitat on residís el titular del vehicle, i també es va concretar que l'escut territorial estigués dissenyat de tal manera que fos una placa independent que es pogués col·locar o treure a la banda dreta de la matrícula. Però l'acord dels màxims responsables d'Interior de la Generalitat i del govern espanyol va acabar sent lletra morta. La proposta d'incloure el distintiu territorial a les matrícules va quedar en un calaix quan el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba va substituir Alonso i Joan Saura va ser nomenat conseller del Departament d'Interior. Des de llavors, tant ERC com CiU han presentat diverses iniciatives en la comissió d'Interior del Congrés perquè es reprengui la proposta. «Ho hem reclamat cada vegada que ha comparegut el ministre a la comissió, però sempre hi posen entrebancs», explica la diputada de CiU al Congrés Mercè Pigem. Precisament dijous ERC presentarà en el debat de política general una proposta de resolució perquè es modifiquin les plaques de matrícula perquè incorporin els distintius territorials.
Consens territorial
Mentre en altres països, com ara Alemanya, Itàlia, Suïssa i l'Estat francès –des de mitjan abril– el distintiu territorial és una realitat a les matrícules, el govern espanyol argumenta que la proposta només tirarà endavant si té el consens del sector automobilístic i de totes les autonomies. «Es necessita el suport dels grups parlamentaris», assenyalava ahir Pere Navarro, el director de la direcció general de Trànsit (DGT). «És una modificació que afecta tot l'Estat i no pot ser només per a Catalunya; per tant, totes les comunitats autònomes hi han d'estar d'acord», hi afegia Navarro. Però aconseguir el consens de les comunitats autònomes és una fita gairebé inassumible, perquè per una raó o una altra cadascuna pot tenir motius per rebutjar o reivindicar el distintiu. Una enquesta del 2005 encarregada pel Ministeri de l'Interior, ja va reflectir que en algunes comunitats autònomes, com ara la de Madrid, els ciutadans en tenien prou de portar la «E»; d'altres no hi eren tan reticents, i al País Basc s'hi van oposar perquè no volien compartir el símbol basc amb la «E» d'Espanya.