17/04/09
Font:
Ros Hombravella, catedràtic d'economia a la Universitat de Barcelona i a la UAB, es pregunta: "tenim una economia prou forta, diversificada i adient per contemplar un horitzó d’independència, d’Estat català? Sí, sí, sí, és la meva resposta sintètica". L'economista justifica el seu sí per diversos arguments: "Quant al medi natural i la situació geogràfica, ja hem dit que gaudim d’un bon entorn natural, i variat, encara que no contingui matèries primeres de relleu. Però la nostra situació geogràfica és molt bona, al nord del sud, amb un cli- ma que possibilita un gran futur, i present, turístic i residencial.".
També perquè "hem sobreviscut perllongats períodes de política econòmica espanyola molt dolenta per a nosaltres: l’autarquia intervinguda i inflacionista caòtica, diria— del 1939 al 1959; les vacil.lacions dels seixanta, en general anys força bons; la profunda i perllongada crisi dels anys 1974-1983, amb el retard a reaccionar en les dues crisis del petroli, simultàniament a la transició política; la crisi del 1991- 1994, etc".
"En principi -afegeix-, ens podríem estalviar les convulsions a casa nostra per la mala política econòmica procedent de Madrid i que ha suposat trenta-cinc anys de desori dels seixanta que ens separen del final de la guerra civil". Considera, d'altra banda, que "tenim una estructura econòmica bona, ben acceptable amb encara un component industrial considerable, una composició general diversificada i un nivell de renda per habitant deu punts sobre la base mitjana europea".
Finalment, "la indústria catalana, en termes generals ha resistit bé la internacionalització, amb un bon registre d’exportacions" i "Catalunya ja té un sector serveis o terciari prou desplegat en la línia de les economies més desenvolupades i crec que encara hauria de créixer més, amb tota naturalitat".