|
|
|
l'ORIGEN
|
| Una fàbula d'origen català parla d'una nena petita
òrfena de pare i amb una mare minusvàlida. Desesperada per sobreviure
i per mantenir la seva mare vídua, prega a la verge que l'ajudi. La
verge se li apareix amb un coixí de fer puntes preparat, li ensenya
l'art de la punta i tot seguit desapareix. La noia ensenya el seu
art a les altres noies del poble, que transmetran la tradició. Gràcies
a les puntes moltes noies són capaces de mantenir-se i sobreviure
per elles mateixes. Aquesta faula pot ser comparada a altres històries
que també circulaven per França. Totes aquestes llegendes tenen un
punt en comú: la verge que imparteix l'art de fer puntes a les dones
del poble. No és estrany que s'atribueixi l'origen de les puntes a
una intervenció divina si es té en compte que era una de les poques
activitats respectables a l'abast de les dones necessitades, a l'hora
de sobreviure totes soles i mantenir les seves famílies. |
|
