Després del gran enrenou provocat per l'empelt d'Operación Triunfo amb el festival d'Eurovisió vaig sentir curiositat per contemplar el resultat de les votacions.

La cançó era mediocre, però el pitjor de tot va ser el que va venir després. Entre el presentador del concurs eurovisiu de TVE i el presentador dels precedents programes d'Operación Triunfo es van dir coses com aquestes, que vaig anotar en directe:

"¡Hem guanyat en prestigi!"

Després de tanta promoció caríssima aquí i allà, per obtenir un èxit comercial, ¿quedar en setè lloc és "guanyar prestigi"?¿Basat en què? Moments abans, quan ja es veia que els vots no arribaven:

"No fa gens de bona olor, però, què hi farem. Això és televisió".

Sinceríssima però inoportuna confessió --"això és televisió"-- que això de la tele fa pudor. I ho va rematar després amb un interrogant significatiu: "¿Ens han guanyat a dreta llei?". Si hagués guanyat Rosa segurament no hi hauria hagut cap dubte sobre la correcció del mecanisme.

"Ara votaran dos països que són poc favorables per a nosaltres". "Nosaltres" vol dir Espanya, és clar. ¿Però que no es tracta que uns jurats votin unes cançons? El sentiment nacionalista inundava progressivament la pantalla. "El 12 de tots els espanyols ha estat per a Rosa".

No s'admetia, doncs, que a cap espanyol una altra cançó li agradés més. Prohibida la funesta mania d'opinar. Deixem- nos de músiques, cançons, cantants i punyetes. S'ha de votar per Espanya

A la televisió pública ho deien: "Hem viscut moments difícils per a Espanya". ¿Que potser ens bombardejava l'esquadra anglesa?

I encesa de ràbia patriòtica, una de les cantants que s'havien quedat a Granada va engegar la sentència: "Que donin pel cul a tothom. Heu guanyat vosaltres". Al.lucinant. Realment, el nacionalisme fa perdre el cap. La gent es torna agressiva i nega la realitat.