LA FALSA EQUACIÓ
Autor: Carlo Fabreti. Escriptor i matemàtic.

La lògica més elemental ens ensenya que l'acceptació d'una sola proposició o igualtat falsa implica acceptar-les totes.

(Per exemple, si dos i dos són cinc, jo sóc el Papa. En efecte, si 2+2=5, 2+2=2+3, s'obté 2=3, d'on 1+1=1+2, i després 1=2. El Papa i jo som dos, però com 1=2, el Papa i jo som un. Així, doncs, jo sóc el Papa.)
I això és el que, en última instància, pretenen el Govern i la pseudo-oposició: fer-nos acceptar una falsa igualtat (Batasuna= ETA) per així fer-nos acceptar qualsevol cosa.
Segurament a Batasuna hi haurà gent d'ETA o del seu "entorn", com diuen els criminalitzadors oficials. Tan segur com que al PSOE hi ha membres dels GAL, i més dels que han estat imputats (el propi Garzón, poc de sospitós de radicalisme, va intentar asseure a la banqueta a Felipe González). Tan segur com que a la Policia hi ha torturadors (i no hi ha pitjors terroristes que els funcionaris que torturen i els que els encobreixen). Però ningú pensa que tots els militants del PSOE estiguin a favor dels GAL (encara que no condemnen públicament a Barrionuevo), ni que tots els funcionaris aproven la tortura i siguin, per tant, terroristes d'Estat.
Si hi hagués que il·legalitzar Batasuna per no "condemnar" els atemptats d'ETA, també s' hauria d'il·legalitzar el PSOE per no condemnar a tots els implicats en la trama dels GAL. I s' hauria d'il·legalitzar l'Administració en ple per no condemnar (en el doble sentit del terme, en aquest cas) als funcionaris que impunement torturen a les comissaries, les casernes i les presons.
D'altra banda, si de condemnar el terrorisme es tractés, caldria començar per condemnar tots els dies al Govern d'EUA (per no parlar d'Israel, el seu titella sagnant). A causa del seu embargament criminal, dels seus bombardejos sistemàtics, del seu deliberat enverinament de les aigües, de les tones d'urani empobrit tirades sobre el país, totes les setmanes moren a Iraq unes 3.000 persones (la majoria nens), les mateixes que van morir en l'atemptat contra les Torres Bessones. I s' hauria d'il·legalitzar tots els que recolzen els peus a la mateixa taula que Bush.
El fet que hi hagi funcionaris que torturen no justifica els atemptats d'ETA. I, per la mateixa regla de tres, el fet que hi hagi nacionalistes fanàtics capaços de matar de forma indiscriminada, no justifica la criminalització del nacionalisme.
Quan un president de Govern diu "escombreria" als dirigents d'un partit polític legal i emparat per la Constitució, l'insult torna inexorablement al seu propi rostre. Com sempre que s'escup cap amunt.
Quan els assistents a l'enterrament d'una víctima innocent criden consignes a favor de la pena de mort, es converteixen en el mateix que pretenen "condemnar" (al mateix temps que deixen clar per què insisteixen tant en aquest terme concret).
Els que converteixen en odi el sagrat dolor de les víctimes, no són millors que els que el causen. De fet, són el seu complement indispensable; els seus còmplices, en última instància.
És així de simple: pura lògica elemental. Però hi ha grups polítics i econòmics que per subsistir necessiten demonitzar l'enemic ­fins i tot al mer dissident­ i alimentar l'odi. Encara que per a això hagin de saltar-se no només les regles de l'ètica, sinó també les de la lògica aristotèlica. Alguns d'aquests grups són a la clandestinitat. Altres, la qual cosa és molt més greu, al poder.