ESPANYA, L'ENEMIGA
Autor: Francesc Puigpelat    
Escriptor i periodista

Han causat enrenou unes declaracions de Batasar Porcel, que deia una cosa ben clara i catalana: "Culturalment, Espanya és enemiga de Catalunya". L'enunciat de Porcel em sembla d'una obvietat tan aclaparadora que no malbarataré espai afegint arguments als que ell va donar. Ara, es tracta d'una idea que a mi de seguit em va donar la impressió d'incompleta. Per què la precisió "culturalment"? Té sentit limitar el fet que Espanya sigui enemiga de Catalunya a la cultura? Pot ser Espanya enemiga de la cultura catalana però, alhora, amiga de Catalunya? I, per reblar-ho, ¿té algun sentit que Espanya sigui enemiga cultural de Catalunya, si això no respon a una pulsió més profunda?

Jo complementaria així la idea de Porcel: "Espanya és enemiga política de Catalunya: en conseqüència, també n'es l'enemiga cultural". Crec que, d'aquesta manera, la idea es torna plenament intel·ligible i, alhora, s'entenen un munt de fets que van més enllà de la conjuntura i que afecten certes essències més o menys intemporals de Catalunya i d'Espanya.
Per què, l'enemistat política? Doncs perquè Espanya és una nació construïda sobre el motlle castellà, amb una clara vocació uniformista. Espanya, entesa com a nació, només pot existir des de l'anorreament o l'assimilació d'altres identitats del seu territori. És a dir: l'Espanya nació (la que entenen quasi tots els espanyols) s'ha de bastir sobre la destrucció de Catalunya nació. El dilema és simple: si Catalunya és una nació, Espanya no pot ser una nació. I si Espanya és una nació, Catalunya no pot ser-ho també: ha de quedar reduïda a regió, com la Comunidad de Múrcia. Per això Espanya és enemiga política de Catalunya, governi la dreta o l'esquerra, Felipe o Aznar, fa cent anys i d'aquí a cent anys. La realitat és així de crua. El mal és que fa temps que ens venen motos: que si Espanya és una "nació de nacions", que si la Constitució reconeix "nacionalidades" a part de la "nació" espanyola, que si Pujol fa la filigrana de dir que Espanya és una nació i Catalunya també (!?). Aquesta fraseologia no té cap sentit. L'única manera d'entendre la història de Catalunya dels darrers tres-cents anys és dient-ho ben fort: Catalunya i Espanya són enemigues. Dit així pot sonar dur i estrany. Però no n'és gens. Qui va esclafar Catalunya el 1714? Qui la va massacrar el 1939? Qui l'espolia el 2002?