QUI ÉS L'INTILERANT LINGÜÍSTIC?
Autor:	Joan Solà Catedràtic
Durant els últims dies hi ha hagut uns quants fets greus que afecten de manera molt important la nostra condició de poble, la nostra dignitat de poble. Durant el Festival de cine de Sitges, el director, Sr. Àngel Sala, va presentar la pel·lícula Irréversible exclusivament en castellà, i va tractar d'"intolerants" els qui demanaven que ho fes també en català. Motiu del director: a la sala hi havia qui no entenia el català. Si ens hem de guiar per aquest argument, ja podem retirar la nostra llengua d'absolutament tots els espais públics ara mateix. Tot l'esforç que hem fet durant un segle i mig per recuperar la llengua l'hem fet amb una idea clara i irrenunciable: només les llengües que s'usen en tots els àmbits de la vida tenen garantida la subsistència; només així entenem i volem nosaltres la nostra llengua, no pas per llegir un conte a la canalla o per fer tabola en un ressopó. ¿Qui és, l'intolerant?: ¿el qui exigeix que la seva llengua s'utilitzi amb plenitud o el qui la sacrifica i la humilia sistemàticament davant una altra? ¿Qui és que s'ha d'adaptar lingüísticament, nosaltres o els altres? Però en casos com aquest no demano tant: l'ús de diferents llengües soluciona el problema. És extremament escandalós que no es vagi fer així. Per acabar-ho d'adobar, enguany han desaparegut del Festival els subtítols en català. ¿Qui és, l'intolerant?: ¿els qui volem la nostra llengua a l'aeroport de la capital del nostre país, als festivals internacionals, a la universitat i als jutjats o qui ens escup a la cara dient-nos que la nostra llengua produeix contaminació acústica o que no s'entén o que dificulta el progrés de Barcelona?
¿Qui és, l'intolerant?: ¿el qui, amb el doble exèrcit armat i mediàtic, ens commina a adorar una sola bandera, una sola sang i una sola llengua o el qui reclama la igualtat absoluta de tots els pobles i de totes les cultures d'Espanya? ¿Qui és, l'intolerant?: ¿els qui anem a Salamanca a dialogar o les autoritats civils i polítiques que es neguen a assistir als nostres raonaments?; ¿els qui exposem les nostres raons o els periodistes que es rabegen publicant només els aspectes que consideren negatius, atiant així les rivalitats i les visceralitats entre els pobles d'Espanya? ¿Qui és, l'intolerant?: ¿el qui es manifesta pacíficament al Pla del Palau o bé certes cadenes de ràdio estatals prepotents que ni tan sols esmenten l'acte l'endemà? Un articulista va dir fa uns mesos que els grans mitjans de comunicació d'abast estatal quan parlen del País Basc en parlen sempre negativament; una veritat que ha pogut comprovar tothom des de fa vora deu anys, i ara des del juny, ininterrompudament. I qui diu del País Basc diu de Catalunya. ¿Qui és, l'intolerant?
¿Qui és, l'intolerant?: ¿el qui es nega a acceptar la llei del vencedor de la guerra o els partits polítics que es baraten vergonyosament l'una per l'altra dues coses igualment irrenunciables?: els uns renuncien als papers robats a punta de pistola perquè els altres els donin suport contra la Fundació Franco. I anem alerta, que també podria ser que al final es fregués les mans de tot això el partit que més ha contribuït darrerament a enfrontar les nostres comunitats i que més ha fet i fa per esborrar-nos del mapa: sota la pressió de la gent, aneu a saber si no poden fer un cert gir i després ens el refregaran pels nassos i se'l cobraran amb vots espanyolistes. Aquests dies s'ha dit repetidament que els catalans estem extremament fatigats, fastiguejats i desorientats de la situació. Avui jo salvaria de la vergonya col·lectiva la Comissió per la Dignitat i la Plataforma per la Llengua, que han treballat infatigablement per pal·liar la situació. I tant de bo la candidatura de Jordi Porta a l'Òmnium Cultural arribi a bon port i que aquesta poderosa entitat contribueixi a aixecar el nostre esperit, la nostra consciència col·lectiva. Hem arribat tan avall que és imprescindible de reaccionar des de tots els àmbits possibles.