ALMOGÀVERS: 700 ANYS
Autor:	Francesc Puigpelat .	Publicat al diari AVUI
	Escriptor i periodista
El setembre de l'any 1303, Roger de Flor, al capdavant d'un estol de trenta-sis vaixells, amb 6.500 cavallers, almogàvers i mariners, va desembarcar a Constantinoble (avui, Istanbul) i es va presentar a l'emperador Andrònic II. Durant un any i mig, els almogàvers, amb Ramon Muntaner, Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença a les seves files, van combatre victoriosament contra els turcs. El 30 d'abril del 1305, Roger de Flor va caure assassinat a Adrianòpolis (avui, Edirne) i va començar la cèlebre "venjança catalana", de la qual queden records al folklore grec. El 1311, els almogàvers van conquerir Atenes i va començar el domini català sobre la ciutat i tota la Grècia central, que va durar quasi un segle, fins al 1388. Aquest és un resum mínim de les fetes dels almogàvers a l'Expedició a Orient, un dels episodis més apassionants i, alhora, més desconeguts, de la història de Catalunya. I l'any que ve, el setembre del 2003, es compleixen els 700 anys de l'arribada de Roger de Flor i els almogàvers a Constantinoble. 700 anys! Set segles. Això és exactament el que requereix el màrqueting modern: una xifra rodona i espectacular. I arribo al gra: ¿per què no aprofitem aquesta commemoració per inventar-nos un Any Almogàver? El 2002 ha estat l'Any Gaudí i l'Any Verdaguer. ¿És que els almogàvers (i tot el que representen) no mereixen també un any de divulgació i de memòria? Vull defensar la idoneïtat de celebrar l'Any Almogàver, hi ho faré amb tres arguments: històrics, culturals i polítics.
Primer: arguments històrics. Els almogàvers van ser la punta de llança de l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó als segles XIII i XIV. Els almogàvers van ajudar Jaume I a conquerir València i les Illes Balears. Després, van ser la principal força amb la qual Pere II el Gran es va emparar a Sicília el 1282. I, finalment, els almogàvers es van apoderar dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Els almogàvers són un fil conductor ideal per explicar la història d'aquesta expansió, que va culminar quan, en paraules del cronista Desclot (no el de l'AVUI, sinó el medieval), fins i tot els peixos mediterranis portaven les quatre barres al llom. La divulgació de les gestes dels almogàvers és també la divulgació d'una part essencial de la nostra història. Segon: arguments culturals. Resseguir les fetes dels almogàvers implica també rescatar de l'oblit i actualitzar un munt d'aspectes de la cultura medieval catalana. D'entrada, a través dels almogàvers, cal recuperar la Crònica, de l'almogàver Ramon Muntaner, que és, segons Josep Pla, "el llibre més divertit de la història de la literatura catalana", i, segons Joan Fuster, "el llibre d'aventures més excitant, més irresistible, de tota l'Edat Mitjana europea". També la Crònica de Desclot tracta dels almogàvers, i no oblidem que Joanot Martorell, per al seu Tirant lo Blanc, va agafar com a model principal la figura de Roger de Flor.
I no tot s'acaba en qüestions literàries. Fa poc, he llegit que l'Institut Ramon Llull, amb molt bon criteri, ha obert una seu a Sicília. Potser la següent seu, seguint la direcció marcada per l'expansió catalana a l'Edat Mitjana, hauria de ser a Atenes. Cal recordar i repetir que Atenes va ser una ciutat catalana entre el 1311 i el 1388, que el català hi era la llengua oficial i que el Partenó era una catedral catòlica, esmentada als documents medievals com "la seu de Santa Maria de Cetines". A més, a Atenes es conserva encara una pintura al fresc coneguda com la Madona Catalana. Crec que l'Any Almogàver hauria de ser l'oportunitat d'encetar una millor relació cultural i institucional entre Catalunya i Grècia. ¿No pot ser l'ocasió que el president de la Generalitat visiti Atenes i es faci una foto amb la Madona Catalana? No pot servir perquè el primer ministre grec vingui a Barcelona? En les relacions Catalunya-Grècia, tot està per fer.
Tercer: arguments polítics. El nacionalisme espanyol viu un moment d'eufòria. Mentrestrant, el nacionalisme català està en hores baixes. Aquest és un diagnòstic en què tothom coincideix i pel qual tothom es lamenta. L'espanyolisme puja com l'escuma: el Centenari del Reial Madrid, Operación Triunfo, la banderota d'Aznar, el DNI de Zapatero, l'illa del Perejil, els 400 millones, el "no nacionalisme" d'anar per casa, etc. ¿Què tenim nosaltres per contraposar a tota aquesta allau espanyola que ens cau a sobre cada dia? No gran cosa. Però potser celebrar un Any Almogàver amb tots els ets i uts faria que molta gent recuperés l'autoestima. Que recuperés l'orgull de ser catalana i de reivindicar-se com a catalana.
Sempre se'ns ha fet mofa des d'Espanya (i des dels espanyolistes que viuen i treballen a Catalunya) que els catalans celebrem la Diada Nacional el dia d'una derrota. No seria hora de canviar de xip? Els almogàvers eren catalans i no van perdre mai cap batalla. Mai. Ni a València, ni a les Balears, ni a Àfrica, ni a Sicília, ni a Turquia, ni a Grècia. I ara respon, lector: ¿t'agradaria saber més sobre els almogàvers?