EL PROBLEMA ESPANYOL
			Publicat al diari AVUI
Autor:	Santiago Cucurella. Historiador
Durant molts anys des l'Espanya profunda s'ha al·ludit a un pretès problema català per justificar l'esclerosi de l'Estat. A Catalunya tenim tan arrelat l'univers referencial espanyol (i/o francès) que també hem arribat a fer nostra aquesta expressió. Però el veritable problema per als catalans és Espanya. Tenim un problema espanyol que intentaré explicar amb poques paraules.
Crec que no és arriscat creure que el PSOE és l'opció més progressista que pot arribar al govern espanyol. Doncs bé, durant 14 anys, una bona part dels quals amb majoria absoluta, ja hem pogut comprovar el que dóna de si aquesta opció: LOAPA, impugnació de la normativa sobre l'etiquetatge en català, sistema de finançament ridícul, corrupció, GAL, increment de l'atur, precarietat laboral, etc... Si aquests són els progres, per als carques som una tribu que no ens rentem ni els caps de setmana. ¿Algú creu realment que pot arribar al poder a Espanya alguna opció més progressista que el PSOE?
Les institucions suprapartidistes estan en mans de persones com Enrique Múgica o Manuel Jiménez de Parga, gràcies a l'acord a què han arribat els dos grans partits espanyols. La resta de membres del Tribunal Constitucional, més o menys el mateix, i quan el rei afirma que el castellà mai no ha estat imposat, qui ho denuncia és encausat.
Durant els darrers trenta anys, obsedits per l'encaix a Espanya, els partits majoritaris catalans han optat per un model que ja no dóna gaire més de si. L'espoliació fiscal, si fa no fa, continua igual i la identitat catalana es difumina cada cop més gràcies a uns partits majoritaris incapaços de fer complir les lleis que ells mateixos han aprovat, com és el cas de la llei del català. Som, doncs, en un país de fireta. En un país que, si continuem així, s'acaba. Un país on parlamentaris europeus com la senyora Concepció Ferrer, dirigent d'un partit que es diu nacionalista català com és Unió Democràtica, vota amb el PP contra els interessos de Catalunya per impedir que les "regions europees", arribat el cas, puguin reclamar directament els seus drets a les institucions comunitàries.
Tot i això, les persones que reivindiquem la recuperació pacífica de la sobirania sovint som qualificades d'utòpiques. Tanmateix, penso que la veritable utopia és creure que Espanya pot arribar a canviar.