EL CATALÀ I EL CARRER
Autor:	Francesc Puigpelat		Publicat al diari AVUI
	Escriptor i periodista
E n els darrers mesos ha ressorgit el debat sobre el futur del català. Bona notícia. Cal parlar i debatre, perquè el tema és essencial per a la supervivència de Catalunya com a nació. La dada que només el 28,9% dels habitants de l'àrea de Barcelona es consideren catalanoparlants és preocupant. I més perquè, si perd la batalla de Barcelona (i l'està perdent), el català esdevindrà una mena de patuès que tindrà els dies comptats.
Acaba d'editar-se una aportació molt interessant a aquest debat. Es tracta de Viatge a les entranyes de la llengua, d'Eugeni Casanova. El seu tret diferencial és que no és un llibre de teoria, de sociolingüística, ni d'estadística. No: és un llibre de viatges. Casanova viatja per tots els Països Catalans amb el fil conductor de la llengua al davant i constata l'estat en què es troba el català, amb conclusions gens engrescadores.
Hi ha un fet en què Eugeni Casanova coincideix fins i tot amb els defensors de l'optimisme lingüístic: que el català, al carrer, va de baixa. La diferencia entre els optimistes i els pessimistes és en la valoració d'aquest fet. Per als optimistes, és anècdota sense massa transcendència. Per als pessimistes, entre els quals em compto, és motiu d'extrema alarma.
M'explicaré: el carrer és la base de tot. Si el català no és la llengua del carrer, no la triaran els nous immigrants per integrar-se. (Que és el que passa.) I, si no ho és, no la triaran els castellanoparlants com a llengua habitual, per molt que l'aprenguin a l'escola. (Que és el que passa.) I si no ho és, el jovent catalanoparlant l'arraconarà cada vegada més, com a una nosa inútil. (Que és el que ja passa ara.) I, a la llarga, el català deixarà de ser llengua oficial, perquè no té presència a la realitat social. (Que, per cert, és el que pensa cada cop més gent: ¿per què cal escolaritzar en català, si al carrer no es parla?)
Ara tenim una ficció d'oficialitat i normalitat del català. Però si el carrer es perd, fins i tot aquesta ficció desapareixerà. Fins ara (i perquè els que manen han viscut una situació en què el català dominava al carrer) hi ha hagut un consens social ampli que calia donar suport al català. Què passarà quan manin els que ara tenen vint anys i (catalanoparlants o castellanoparlants) enraonen entre ells en castellà? Es prendran la molèstia de mantenir la ficció?
Solucions? No sóc màgic. Cadria analitzar a fons el problema per trobar-ne. Ara: si persistim a ignorar o minimitzar la qüestió, segur que no en trobarem. I el català s'acabarà.