LA VERDULAIRE
Autor:	Rafael Vallbona		Extret de e-notícies.com
La propietària de la parada on habitualment compro verdures i fruita creu que, per educació i respecte, si algú se li dirigeix en castellà ella ha de fer igual. M’escarrasso en explicar-li que el mateix respecte que mereix la llengua del seu interlocutor mereix la seva; però ella, una dona de mitjana edat, assenyada, catalana fins la medul·la i que tota la vida ha votat a Convergència, insisteix en el respecte envers l’altre sense importar-li un pebrot (sic) el que la seva llengua es mereix. Evidentment la verdulaire seguirà venent fruita a cabassos ja sigui en català o en rus. Em pregunto ara quants milers de catalans benpensants, patriotes abrandats que fins i tot es creuen en el dret d’impartir lliçons de catalanisme en públic i votants de partits d’estricta obediència nacional catalana, no fan el mateix, o pitjor, que la venedora d’enciams. Probablement a molts d’aquests pares de la pàtria de via estreta, l’anormalitat els posa, de fet en viuen espiritualment: que farien en un lloc normal, de que remugarien tot el dia! En aquest país de gent capaç de fer esforços sobrehumans i en les pitjors condicions polítiques per mantenir viva la llengua i la cultura, ens acaba perdent la submissió estúpida per no perdre la venda d’una col. I, a més, orgullosos i creient-se en poder la raó absoluta pel sol fet de votar un partit, diguem-ne, nacionalista, menjar escudella i extasiar-se contemplant un paisatge de la pàtria nostrada. Després tot són lamentacions i la culpa dels moros.