SOBRA LA INDEPENDÈNCIA
       
Autor:
 Francesc Puigpelat
Extret de Diari El Punt

¿És possible la independència de Catalunya? La majoria de la població pensa que no. I, si es grata una mica, es veu que l'únic argument que tenen és aquest: "No és possible perquè els espanyols no ens deixaran". O, per ser més precisos: "No és possible perquè els espanyols ens enviarien els tancs de la Brunete" (els diaris ja ens els envien cada dia).

Aquest argument era vàlid el 1714, el 1923, el 1931, el 1938, el 1978 i el 1981 (el 23-F!). Però no és vàlid des del 1986, data de la incorporació d'Espanya a la Unió Europea. I encara menys el 2003, que Espanya forma part de l'OTAN i del grup de democràcies capdaventeres del món. Cal remarcar-ho. A l'hora d'analitzar la possible independència de Catalunya, el context ja no és Espanya, sinó Europa i el món democràtic. I, en aquest context, és injustificable una intervenció militar contra una part d'un Estat que vota, en un referèndum, la independència. Aquest fet mai no es remarcarà prou. La creença que la independència és impossible ve d'un pes històric (d'una por històrica) que arrosseguem des del 1714, però que avui en dia no és vàlid. Mirem on som des del 1986. Mirem el món amb ulls del 2003, i no del 1975!
Aleshores, ¿és possible la independència? ¿És tan fàcil com votar-la? Potser no. Si això passés, es crearia una situació sense precedents. (Perquè, per molt que alguns ho diguin, no serveixen de precedent ni Letònia, ni Eslovàquia, Moldàvia, ni tampoc Bòsnia, ni Kosovo, ni Timor, perqùe són països fora de l'òrbita de les democràcies occidentals. L'únic precedent és el Quebec, però el referèndum no va arribar a guanyar-se). Què passaria? Que, davant del buit jurídic en la matèria, caldria crear una comissió Catalunya-Espanya (qui sap si amb mediació de la UE o l'ONU) per discutir l'assumpte. Això és exactament el que pretenen Arzalluz i Ibarretxe, que són els únics (Mas i Maragall continuen pensant-se que som el 1940) que ho han entès. D'aquesta negociació, esclar, Catalunya n'obtindria moltes concessions. Em fa gràcia que CiU es queixi del poc cas que els fan a Madrid. Esclar: és que el govern de l'Estat té una Constitució, un Estat, una Brunete mediàtica i l'altra Brunete. I CiU no té res. Jo li diria a Artur Mas: provi d'anar a negociar a Madrid amb un referèndum d'autodeterminació guanyat damunt la taula. Veurà la quantitat de cafelitos a què el conviden!