Des d'Espanya, i sota la disfressa d'un mal entès progressisme, sempre s'ha titllat els catalans d'insolidaris. Primer, però, se'ns acusava de viure a costa dels espanyols; ara, quan els números de diversos estudis econòmics han demostrat que aquesta afirmació no s'aguantava per enlloc ja que és precisament Catalunya la comunitat autònoma que més aporta a les finances de l'Estat, es torna a la vella cantarella del nostre suposat egoisme. Fins i tot Esperanza Aguirre -aquesta sí que és rica- s'atreveix a dir que la comunitat madrilenya aporta més que la catalana a l'Estat espanyol, però interessadament s'oblida d'esmentar que aquestes suposades aportacions generoses són conseqüència de l'efecte capitalitat, és a dir que bona part del que Madrid recapta és conseqüència de les nombroses empreses que tenen la seva seu emplaçada a la capital de l'Estat encara que tinguin els centres de treball distribuïts arreu de la península; per tant, els impostos recaptats a Madrid no són producte de l'esforç fiscal de la seva gent, com passa a Catalunya, sinó un simple fet geogràfic i polític. Per altra banda, Madrid, com a capital de l'Estat, rep molt més del govern espanyol en infraestructures que cap altre territori, la qual cosa suposa un greuge comparatiu intolerable.