"ESPAÑA UNA"
       
Autor:
 Francesc Ferrer i Gironès.

La unitat d’Espanya és una entelèquia. És un fantasma. És un negoci. Ahir el Sr. Rodríguez Ibarra quan va saber que es volia implantar un recàrrec al consum de l’alcofoll, tabac, kilowatts i carburants, tot seguit va dir que ell no l’implantaria a Extremadura. No recordeu com sempre havia dit que Catalunya no podia ser diferent atès que trencaria la unitat d’Espanya?. Ara ell no la trenca pas. ¿I sabeu perquè no vol implantar els impostos?. Per una raó molt simple. “Ell, té el sistema de sanitat sanejat, perquè la situació sanitària no els desborda”. Ell no té immigrants, no té atracció dels especialistes pels ciutadans veïns, i no té cap centre hospitalari que investigui. Viu com una “paparra” que xucla la sang d’allà on pot. I quan té prou aliment no importa la solidaritat. La se solidaritat per ell és només rebre, però mai no donar.
 
Amb aquest criteri els catalans també podríem dir el mateix. Amb els ingressos fiscals que es recapten al Principat no cal que fem recàrrecs. Amb la nostra aportació al Tresor Públic per part dels ciutadans, no solament pagaríem la sanitat, i totes les infrastructures, sinó que podríem tenir escoles públiques arreu. La solidaritat i la unitat és una pura mentida que només s’aplica als catalans.
 
És com aquell cas que s’explica de Romanones, quan deia que una cosa és la llei i l’altra els reglaments, i que els reglaments s’havien d’elaborar per aplicar als teus adversaris. Espanya no existiria si no fossin els catalans. Ells estan units, vertebrats i consolidats perquè sempre estan amatents anar contra els interessos de Catalunya. Paltrigar als catalans és la seva fita. Xuclar els recursos financers dels catalans és el seu modus operandi. Arranar les competències dels catalans és l’aplicació del dret de conquesta. Subjectar als catalans és tenir-los per treballar i pagar, i ells manar i distribuir-ho al seu antull. Ni la unitat, ni la solidaritat no son valors creïbles, sinó que només existeixen per aplicar-nos-ho a nosaltres. ¿Quan serem prou coratjosos per denunciar-ho?.