NEGAR UN CLAMOR POPULAR
La democràcia és un sistema polític que es base en fer el que la majoria del poble vulgui i sempre respectant les minories. El que no es pot fer és aprovar una constitució a corre-cuita en mig d'un procés de transició amb els tancs de l'exercit apuntant a sobre la taula de negociacions i revisant el que s'acordava (per assegurar-se que malgrat tot no es renunciaria als articles més punyent del "movimiento", i 25 anys després pensar-se que aquell document encara és vàlid i declarar-lo intocable.
Una constitució no és un document diví caigut del cel, és redactat per persones i, per tant es pot ser canviat per persones (la pròpia constitució espanyola contempla la possibilitat d'ésser modificada).
Molts dels ciutadans que han crescut ja amb el sistema parlamentari no saben el que és negociar en aquelles condicions, i ademés, no van opinar en aquell referèndum.
La societat ha canviat molt, les mentalitats han canviat molt, les coses es valoren diferent, formem part d'una unió europea, impensable l'any 1978.
A partir d'aquest raonament, passem a fer una revisió del procés democràtic per reivindicar l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes.
 
El 1993, ERC entra al Parlament català una proposició per que es formin en un breu plaç de temps. Aquesta proposició és derrotada però s'arranca un comprís de presentació d'un projecte de llei per tornar a estudir-lo.
El 1994 es publica un decret i torna a resurgir el tema de les seleccions, però el 1997, una sentència judicial declara la nul·litat de dos articles del decret i tornen a dificultar la creació de les seleccions.
El 1998 el Parlament de Catalunya acorda ampliar les competències de la Llei de l'Esport de 1988, i es declara partidari de crar seleccions esportives catalanes.
Aquest mateix any es crea la "Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catalanes" i comença una campanya per recullir les 65.000 signatures mínimes per poder sol·licitar al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Aquesta iniciativa supera en escreix la xifra necessària ja que s'aconsegueixen més de mig milió (500.000) de signatures. Aquesta ILP obliga al parlament a pronunciar-se i ho fa favorablement.
A partir d'aquí i veient que el poble català estava aconseguint fer agafar cos a una iniciativa que en un principi les instàncies espanyoles s'havien agafat rient, desapareixen "misteriosament" de l'escena pública les 500.000 signatures, es crea una selecció a cada "Comunitat Autònoma" de l'estat espanyol per allò de "café para todos" i així convertir una reivindicació d'iniciativa catalana, en una "fiesta anual del futbol autonómico" durant les festes de Nadal.
Però la incansable societat catalana després de 6 anys increment de públic en els partits, aconsegueix omplir el Camp Nou amb 96.700 persones presenciant el partit.
Aquest fet és un èxit indiscutible si tenim en compte que la selecció espanyola el mes de març passat no va aconseguir fer arribar a l'estadi President Lluís Companys més de 18.000 persones (amb l'agravant que van estar les portes obertes minuts abans de començar el partit).
 
 
Queda clar el vol el poble català !!!!!
 
 
PARTIT
DIA
RES
ASSISTÈNCIA
Catalunya - Bulgāria
23 de desembre de 1997
1-1
35.000
Catalunya - Nigčria
22 de desembre de 1998
5-0
54.000
Catalunya - Iugoslāvia
23 de desembre de 1999
1-0
44.000
Catalunya - Lituānia
22 de desembre de 2000
5-0
40.000
Catalunya - Xile
28 de desembre de 2001
1-0
65.000
Catalunya - Brasil
18 de maig de 2002
1-3
96.700
Catalunya - Xina
28 de desembre de 2002
2-0
63.416
Cataluya - Equador
29 de desembre 2003
4-2
67.100
Catalunya - Brasil
28 de maig de 2004
5-2
80.000