*
L'ESPORT, UNA EINA D'IDENTITAT
Per: Somiserem.org
En primer lloc, ens agradaria remarcar que Espanya no ha tingut sempre la representació de tot l'estat en molts esports. Per exemple, la Federació Catalana de Futbol va debutar el 21 de febrer de 1921, davant França, vuit anys abans que ho fes l'espanyola.
El 1932, el Centre Excursionista de Catalunya va ser membre fundador de la Unió Internacional d'Associacions Alpines (UIAA), títol que li ha costat recuperar després que la Federació Espanyola li prengués aquest dret sota la dictadura franquista i no ha estat fins al 1989 que la UIAA li ha retornat.

 

Gran Diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia Catalana
Nació: Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fisonomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions.
 
Real Academia de la lengua española
Nación.
1.
 Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
2.
 Territorio de ese país.
3.
Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.
Si ens acollim a la definició de nació del diccionari de la "Real Academia de la Lengua Española", crec que molt poca gent podria negar que Catalunya es pot considerar, sense cap mena de dubte, una nació.
Llavors, com és que no estem representats pels nostres colors a les competicions internacionals? Per què hem de demanar permís a un estat que, d'entrada, ja sabem que no ens en vol donar, per poder "jugar" en igualtat de condicions amb les altres nacions?.
Cada vegada que hi ha una competició internacional hem d'escollir amb qui anem: amb el pais més pobre, amb qui ens cau més bé, amb qui va eleminar Espanya l'última vegada. Els catalans tenim dret a sentir les mateixes emocions que la resta del món. Nosaltres, fins avui, no ens sentim representats per ningú.
 
Com pot ser que, per exemple Escòcia i Gal·les (que pertanyen al Regne Unit) i Islas Feroe (que pertanyen a Dinamarca), puguin tenir seleccions nacionals esportives i que nosaltres, després de reunir 520.000 signatures, després que el Parlament de Catalunyaho aprovés amb majoria simple (tots menys el PP) i després que haguem demostrat any rera any que omplim els estadis de gom a gom (l'última vegada 96.700 contra el Brasil) no en tinguem?
Doncs és molt fàcil de respondre. Per dues raons: la primera, perquè Espanya, una vegada més, té pànic de perdre contra Catalunya; la segona, perquè Espanya sent amenaçada la seva identitat.
Tots els estats lluiten per mantenir intacta la seva hegemonia, però, a diferència de Dinamarca i el Regne Unit, Espanya sap que depèn en gran mesura dels nostres esportistes.
 
Per aconseguir aquesta hegemonia utilitza el seu poder i posa en marxa tota la seva mecànica d'estat.
- Els mitjans de comunicació castellanitzen en la majoria de casos els noms catalans (Carlos Checa, Emilio Alzamora, Carlos Más, etc).
- Les grans empreses estatals com Telefònica o Repsol es fan càrrec del patrocini dels nostres esportistes i, per descomptat, no falta mai la bandereta "rojigualda" a les seves vestimentes, motocicletes, cotxes...ni la passejada de la bandera espanyola per allà on faci falta.
- L'estat, a través de les seves federacions, prohibeix qualsevol símbol que no sigui de caire espanyol (senyeres, per exemple)
Tot és una feina molt lenta, però poc a poc el missatge va calant entre la joventut: per ser bo en alguna cosa, per jugar a un alt nivell, per gunyar-te la vida amb el que t'agrada, perquè els mitjans de comunicació no t'amaguin o t'ignorin, perquè les empreses apostin per tú, per poder jugar a nivell internacional, ja saps què et toca.
 
Doncs ha arribat l'hora que els nostres esportistes, els nostres empresaris i per descomptat, la nostra gent, aposti per demostrar el que Catalunya és capaç de fer.
 
Us heu parat mai a pensar, segur que sí, en la quantitat de medalles que Catalunya guanya per a Espanya en quansevol dels Jocs Olímpics o Mundials que es disputen?. O per qui estan formats majoritàriament els equips d'Hoquei Patins, Waterpolo, Motociclisme, tennis, handbol, etc. ?
Què seria Espanya sense els nostres esportistes?. Segur que sabeu la resposta. Doncs és per això que no disposem (de moment) de representació ofical, perquè Espanya té molta por que poguéssim quedar per sobre d'ella. És més, sap segur que quedaríiem per sobre d'ella en el medaller.
 
Curiosament quan els preguntes als polítics espanyols sobre aquest tema, diuen que "sólo és deporte", que "hay temas más importantes", és a dir, intenten ridiculitzar-te i fer-te creure que creguis que t'estàs preocupant per temes banals, sense importància, que ets egoista.
Però ells saben molt bé el que estan fent i el missatge que estan transmetent i, per descomptat, saben la importància que té l'oci avui en dia, l'esport en especial, per arrelar-se a una identitat. (el mateix passa amb la música i els grups que es promocionen).
   
   
Per acabar, m'gradaria fer una pregunta que us heu de respondre vosaltres mateixos.
Creieu que s'han de mantenir amb els nostres diners els esportistes catalans mitjançant beques, centres com el Centre d'Alt Rendiment (CAR), etc, mentre competeixin sota una altra bandera? És just destinar part dels impostos que paguem els catalans a la Generalitat a formació d'esportistes perquè Espanya tregui rendiment esportiu i el consegüent prestigi?
   
   

 

PODRIEM COMPETIR A ALT NIVELL COM A PAÏSOS CATALANS?

Nosaltres estem convençuts de que si. La raó per la qual encara no tenim representació internacional és precisament perquè Espanya s'ha preguntat si podria competir sense Catalunya i la resposta no els ha agradat: NO rotund. Espanya no seria res (si es que és alguna cosa) si no comptés amb els nostres esportistes, i això, per descomptat, els aterra, els fa por i els acollona. Espanya no ens deixa tenir representació internacional perquè sap que en qualsevol competició, Catalunya quedaria per sobre d'ella en el medaller.

 
 
(veieu aquest article publicat per l'AVUI el 15 de juny de 2004)
 
Els esportistes catalans aporten un 41% en els èxits espanyols
Els esportistes catalans són els responsables d'un 41% dels èxits de l'esport espanyol en les grans competicions esportives internacionals com els Jocs Olímpics i els Campionats del Món i d'Europa, segons un estudi realitzat per la Generalitat, que serà presentat pròximament.
El secretari general de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubò, va informar ahir, durant la presentació del Catalunya-Lituània de bàsquet, de l'elaboració d'aquest estudi, que vol destacar la rellevància de l'esport català ara que es vol impulsar el reconeixement internacional de les seleccions catalanes. Malgrat que Niubò no va voler donar detalls d'aquest estudi, fonts de la secretaria general d'Esports han explicat que s'han comptabilitzat tant les medalles com els diplomes (classificats entre els vuit primers) aconseguits pels esportistes catalans en les competicions individuals, així com la influència d'aquests esportistes del nostre país en els resultats de les seleccions espanyoles d'esports d'equips.
 
www.somiserem.org