| LO PI DE LES TRES BRANQUES |
| Jacint Verdaguer (1845-1902) |
| Per on baixa el Llobregat |
| dels Pirineus a la plana, |
| don Guillem de Mont-rodon |
| a trenc de dia davalla, |
| voltat de comtes i ducs |
| en ufanosa colcada. |
| De l'alta sella en l' arçó, |
| sobre arabesca gualdrapa, |
| seu en Jaume nostre rei; |
| no du més corona encara |
| que la de son cabell d'or |
| que algun àngel li ha deixada. |
| Lo tenia presoner |
| Narbona dins sa muralla: |
| al vencedor de Muret |
| Mont-rodon lo demanava; |
| Monfort no l'hi vol donar, |
| per gendre diu que se'l guarda. |
| Quan lo sant Pare en té esment, |
| que a corre-cuita, li mana, |
| torne son rei a Aragó |
| i al Pirineu la seva àliga |
| Catalunya, aixeca el front, |
| doble sol avui t'aguaita, |
| lo sol que et surt a orient |
| i el que t'ix a tramuntana. |
| Lo que et surt al Pirineu |
| te vol donar una ullada; |
| mes, infantó de sis anys, |
| no vol ésser vist encara, |
| ja el veuran a Lleida prou |
| davant la cort catalana. |
| Abans d'arribar a Berga |
| s'enfilen per la muntanya, |
| per entre Estela i Queralt |
| de Campllong envers la plana; |
| quan són al mig de Campllong |
| la nit fosca és arribada. |
| Lo Campllong té com un bres |
| dues serres per barana, |
| .per coberta un bosc de pins |
| verds tot l'any com l'esmeragda |
| Corona immensa de tots |
| és una hermosa pinassa, |
| pinetells semblen los pins |
| entorn de llur sobirana, |
| geganta dels Pirineus |
| que per sang té rius de saba. |
| Com una torre és son tronc |
| que s'esbadia en tres branques |
| com tres titans rabassuts |
| que sobre els núvols s'abracen, |
| per sostenir en lo cel |
| una cúpula de rama |
| que fa ombra a tot lo pla |
| com una nova muntanya.(...) |
| En dolça contemplació |
| lo sorprèn lo bes de l'alba; |
| al bes de l'alba i al seu |
| don Jaume se desvetllava; |
| -He somiat que era gran |
| i d'un bell país monarca, |
| d'un bell país com aqueix |
| entre la mar i la muntanya. |
| Com eix pi meravellós, |
| mon regne posà tres branques, |
| foren tres regnes en un, |
| ma corona els coronava. |
| Esbrinant somni tan dolç |
| lo sol li dóna a la cara |
| i esporuguida a ponent |
| la mitja lluna s'amaga. |
| Lo somni del rei infant |
| lo vell templari l'acaba |
| en extàtica oració, |
| espill de visió més clara. |
| Veu Catalunya la gran |
| fer-se més gran i més ampla, |
| robant als moros València, |
| prenent-los l'Illa Daurada. |
| Unides veu a les tres |
| com les tres cordes d'una arpa |
| com les tres nimfes d'eixa mar, |
| d'aqueix jardí les tres Gràcies. |
| Mes al veure desvetllar |
| lo lligador d'eixa garba, |
| profeta, al Conqueridor |
| sols li diu eixa paraula: |
| -Preguem, que sols Déu és gran, |
| los hòmens són ombra vana; |
| preguem que sia aqueix pi |
| l'arbre sagrat de la pàtria. |