L'himne nacional de Catalunya. ELS SEGADORS
 
L'himne nacional de Catalunya, "Els Segadors", està basat en uns fets molt importants de la nostre història, la que s'ha anomenat al llarg del temps com la guerra del segadors. Aquests fets van passar al 1640, quan els pagesos es van veure obligats a allotjar i donar que viures a l'exèrcit castellà que estava en guerra amb França.
Però els soldats castellans van abusar de la "hospitalitat" dels catalans, i aquests van fer avisar rei de castella perque donés ordres de bon comportament. Però el rei de Castella no va fer cas i això va posar furiosos als segadors que en un petit incident a la ciutat de Barcelona, i en un clima molt tens, van declarar la guerra.
 
Hi ha dues versions, la antiga, basada en una cançó tradicional que parlava sobre aquests fets, era molt llarga (tenia més de 60 versos), pel que el 1899 la Unió Catalanista, va convocar un concurs per dotar l'himne d'una lletra més curta i adaptada als temps.
El guanyador fou el poeta Emili Guanyavents i l'harmonització la van posar Lluís Millet i Enric Morera.
 
 
 
ELS SEGADORS
     
Versió de Rafael Subirachs (Canet 1975)
   
 
     
Versió antiga
Versió oficial
 
Catalunya, comtat gran Catalunya triomfant,
qui t'ha vist tan rica i plena ! tornarŕ a ser rica i plena
Ara el rei Nostre Senyor Endarrera aquesta gent
declarada ens té la guerra tan ufana i tan superba
Segueu arran ! Bon cop de falç!
Segueu arran ! Bon cop de falç,
que la palla va cara ! defensors de la terra!
Segueu arran ! Bon cop de falç!
El comte duc d'Olivars Ara és hora, segadors!
temps ha que li burxar la orella Ara és hora, d'estar alerta!
-Ara és hora, nostre rei, Per quan vingui un altre juny
ara és hora que fem guerra. esmolem ben bé les eines!
     
Contra tots els catalans, Bon cop de falç!
ja ho veieu quina n'han feta Bon cop de falç,
cremaren viles i llocs defensors de la terra!
fins al lloc de Riu d'Arenes; Bon cop de falç!
     
Ja n'han cremada una església, Que tremoli l'enemic,
que Santa Coloma es deia; en veient la nostra ensenya
cramant calbes i casures, Com fem caure espigues d'or,
cramant calzes i patenes, quan convé seguem cadenes!
     
Del pa que no n'era blanc Bon cop de falç!
deien que era massa negre; Bon cop de falç!
i en donaven als cavalls defensors de la terra!
tot per desolar la terra. Bon cop de falç!
     
Del vi que no era poc,
deien que era massa agra
i en regaven els carrers
Tot per desolar la terra.
     
Al davant del seus parents
deshonraven les donzelles.
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa
     
Ja en daren part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien
-Llicčncia els he donat jo,
molta més s'en poden prendre.
     
En sentir-ne tot això,
Se estabalotat la terra
En sentir-ne tot això,    
Se estabalotat la terra    
     
Ja entraren a Barcelona
cent persones forasteres;
amb el nom de segadors,
perque n'éren temps de sega.
     
De tres guardes que n'hi ha,
ja n'han mort a la primera;
anaren a la presó
a da llibertat als presos
     
Hagueren els diputats
i els jutges de l'Audičncia.
i mataren al virrei
al fugir-ne la galera
     
El bisbe els va beneir
amb la mŕ dreta i l'esquerra
On és vostre capitŕ?,
Quina és vostra bandera?
     
Ja van treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre
Ja van treure el bon Jesús    
tot cobert amb un vel negre
     
-Aqui és nostre capitŕ,
aquesta és nostra bandera.
A les armes, catalans,
que el rei ens declara guerra !
Segueu arran !
Segueu arran !
que la palla va cara !
Segueu arran !